Mercadet de llengua

Parlava d’això un article de Vicent Marco («La moda de les camisetes en valencià», Valencia Plaza, 13.07.2021), i encara aguanta la cosa. La llengua és un mercat, com dia el llibre de Jesús Royo (veg. ressenya de Josep Murgades), i el valencià ha arribat al mercat glocal, és a dir, des del País Valencià (o des de la voreta) a la resta del món, per exemple, amb articles d’ús quotidià com ara tasses, samarretes i altres objectes d’ús quotidià.

Segur que n’hi han més marques i empreses, per a tots els gusts i inclús per a tots els corrents ideològics. En este àmbit també, el «mercat» és dinàmic i va canviant. Fem un petit recull (alfabètic) d’adreces de botiguetes (amb el web també en valencià) que hem localitzat ara mateix:

Faltes i variants

Els tècnics lingüístics convé que llegim la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Vilaweb, 09.05.2022) que pretén, mostrant un repertori interminable de faltes ortogràfiques, fer creure que eixe tribunal entén res d’ensenyament de llengües, d’educació i ni tan sols de justícia.

En eixe sentit, els quatre últims números de la revista Saó (476 a 479) mostren com de rellevant és entendre la distància que hi ha entre aprovar les assignatures de llengua, saber usar, poder usar i usar realment la llengua com si els valencianoparlants no estiguérem injustament discriminats en quasi tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, és interessant observar que els articles que aporten dades verificables són útils i productius per a reflexionar sobre l’estat i les necessitats reals de l’ús de la llengua.

Mentrestant, l’actriu Natalia de Molina aporta una nota de color lingüístic, amb què mos podem identificar, quan comenta un poc la utilitat de les variants de l’andalús —la seua de Jaén i la de Cadis— per al film Techo y comida en Versión Española.

Diferents notes de color per a tècnics lingüístics.

Portal per a augmentar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

Compendium.catL’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:

És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.

Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.

Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.

 

 

Llistes de música en valencià-català

Llistes de música en valencià
Llistes de música elaborades pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València.

El Gabinet de Normalització Lingüística (gnl) de l’Ajuntament de València ha recopilat i penjat en la xarxa unes quantes llistes de reproducció de música classificades per gèneres (i subgèneres) musicals o per altres temàtiques relacionades amb possibles necessitats o interessos dels oients, com ara «Música per a cuinar», «Relax i calma» o «Cançons per al 8M».

El periòdic en línia Nosaltres La Veu (11.088.2021) informa sobre la quantitat de llistes, de seguidors, etc., dades que es poden comprovar en l’Spotify mateix mentres escolteu la música que més vos interesse en cada moment, i on podeu trobar llistes semblants elaborades per altres usuaris del servei, com ara:

  • «Èxits en català»
  • «Música en valencià»
  • «Música valenciana»
  • «Música en català-valencià-balear»
  • «Valencià»

Optimisme i pessimisme en sociolingüística

Els problemes existencials del valencià-català derivats de la discriminació lingüística contra els ciutadans que continua aplicant l’estat espanyol per a imposar l’ús del castellà-espanyol en tots els àmbits on té capacitat de regulació (normes legals) o influència política (per exemple, impedint que les altres llengües oficials de l’estat siguen oficials o d’ús a la Unió Europea), estan donant un poc de joc en els mitjans.

Eixe joc s’ha concretat en uns debats escrits que poden ser instructius per a decidir com actuar o quines alternatives hi ha disponibles. Un petit recull d’articles i llibres sobre la qüestió:

  • Abelard Saragossà Alba (2020): Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua
  • Carme Junyent i Bel Zaballa Madrid (2020): El futur del català depèn de tu
  • Carme Junyent (Núvol, 29.11.2020): «El multilingüisme: el futur del català?»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 19.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (1)»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 26.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (i 2)»
  • Enric Gomà (2021): El català tranquil. Un manifest
  • Jaume Moreno (Núvol, 10.03.2021): «Llengua, poder i revelació»
  • Matthew Tree (El Punt Avui, 14.03.2021): «Parlar per parlar»
  • Carles López Cerezuela (19.03.2021): «El valencià davant el repte digital: marqueting lingüístic»
  • Enric Gomà (Núvol, 26.03.2021): «El desànim»
  • David Ginebra (Núvol, 31.03.2021): «La selva poliglota»
  • Albert Pla Nualart (Núvol, 01.04.2021): «La sociolingüística no és un estat d’ànim»
  • Grup Koiné (El Punt Avui, 05.04.2021 ): «Cinc anys del manifest de koiné»

Per a posar en context estes opinions i reflexions, algunes seccions de diversos mitjans ajuden a aportar informació concreta relacionada amb fets concrets o amb iniciatives polítiques i socials:

  • Nosaltres La Veu, secció «llengua»
  • Ara.cat, secció «llengua»
  • Plataforma per la Llengua, secció «notícies»
  • Elnacional.cat, secció «cultura»

Al remat, esperem que el camp de la sociolingüística facilite instruments que atenuen la sensació que es tracta de vore com és millor que deixe d’usar-se la llengua: ¿amb optimisme o amb pessimisme?

La salut en la llengua

Sanitat en valencià

En el diari Nosaltres La Veu podem llegir l’article «El valor terapèutic de la paraula» de Josep Bernabeu-Mestre i Ferran Martínez Navarro. Els autors comenten:

Quan els pacients acudeixen als professionals de la salut, esperen que els escolten, que els comprenguen, que els informen amb detall i de forma clara i entenedora. I, per descomptat, que els resolguen el seu problema de salut. És molt important aconseguir un clima d’empatia i de confiança entre els actors que interactuen en l’acte clínic, però per damunt de tot resulta clau obtenir un bon nivell de comunicació a través de la conversa, del diàleg entre els professionals de la salut i els pacients.

En eixe sentit, proposen que els professionals sanitaris valencians participen en la reivindicació d’eixa necessitat de millora en la gestió lingüística de la salut i la sanitat:

[…] estaria bé, també, que eixos mateixos professionals respectaren el dret dels pacients a expressar-se en la seua llengua i que recorden, a més, la importància que pot tenir per a l’èxit de l’acte clínic. Es tracta de consideracions que estan en sintonia amb les que recull el manifest Sanitat en valencià, en el sentit de reivindicar que cal garantir l’atenció mèdica en valencià en el sistema de salut públic, i recordar que la imposició del castellà als usuaris que es pretén dur a terme és un criteri ideològic i no mèdic, que va en contra del deure d’atendre la ciutadania valenciana sense cap discriminació, siga per sexe, gènere, ètnia o llengua.

El manifest «Sanitat en valencià» continua viu i arreplegant firmes.

Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»

L’ONU es preocupa pels drets dels valencianoparlants

A pesar dels avanços puntuals en algun àmbit, com ara la recuperació dels mitjans audiovisuals públics en valencià al país Valencià, la gestió lingüística estatal no ha evolucionat en un sentit d’obertura, ampliació i democratització, fet que manté l’ús de les llengües (que no siguen el castellà) i el respecte dels drets dels seus parlants en un estat permanent de precarietat, beŀligerància o inclús de prohibició de fet, de manera molt acusada en els àmbits de competències estatals.

La situació de discriminació lingüística que patim els valencianoparlants d’arreu del domini lingüístic és una preocupació permanent per a les persones afectades directament en els seus drets, però també les institucions europees han exposat la seua preocupació per les deficiències de la gestió lingüística estatal i autonòmica, tal com vam comentar en apunts anteriors, com ara «El supremacisme lingüístic espanyol» (14.02.2020) i «L’estat espanyol i les (seues) llengües europees» (12.12.2020).

També l’ONU ha hagut de reiterar eixes mancances —davant l’oposició retòrica de l’estat espanyol—, tal com podem llegir Nosaltres La Veu (14.07.2020):

El relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals demana que l’Estat espanyol respecte els drets lingüístics dels parlants de català

Podeu trobar més dades sobre la qüestió en l’informe del relator especial sobre qüestions de minories de l’ONU i en un informe elaborat per la Plataforma per la llengua:

  • ONU (09.03.2020): «Informe del relator especial sobre qüestons de minories de l’ONU»
  • Plataforma per la Llengua (consulta: 20.07.2020): «La situació de la minoriacatalana a Espanya segons l’ONU»

Censura lingüística institucional a l’estat espanyol

Encara no hem de acabat de combatre la pandèmia sanitària del còvid i ja tornem a patir l’epidèmia ideològica que envisca els tribunals espanyols. Segons els titulars:

  • Ara.cat, 18.07.2018: «Anul·lada part de la norma que prioritza l’ús del valencià perquè “només és obligatori saber castellà”»
  • Ara.cat, 16.06.2020: «El Consell recorrerà la sentència que obliga els governs català i valencià a comunicar-se en castellà»
  • El Temps, 16.06.2020: «L’enfangada lingüística del Tribunal Suprem»
  • Eldiario.es, 15.06.2020: «El Supremo confirma la obligación de la Generalitat Valenciana de dirigirse a los gobiernos catalán y balear en castellano»
  • dBalears, 14.06.2020: «El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s’han de comunicar en castellà»

Segurament per provar si actua com a mesura profilàctica o antivírica, l’Institut d’Estudis Catalans ha emés ràpidament una declaració:

«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

Podem destacar un aspecte de la declaració que incidix en una mancança dels poders públics espanyols (especialment en el cas del poder judicial) pel que fa a l’aplicació constitucional:

… la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària».

És possible que la cúpula judicial practique una ideologia predemocràtica en este àmbit, però l’estat espanyol hauria d’esmenar eixes deficiències i hauria de posar els mitjans per a complir amb eficàcia i rigor l’article 10.2 de la Constitució espanyola, pel qual s’obliga a complir els acords internacionals ratificats per Espanya.