Les províncies basques

Diu el diari El País (23.06.2011):

Les províncies basques es denominaran en èuscar

El Senat va aprovar ahir per 130 vots a favor i 110 en contra (pp) el canvi de nom de les províncies basques, que es denominaran en èuscar: Araba/Álava, Guipuzkoa i Bizkaia.

Sembla que és inevitable que eixe diari introduïxca quasi sistemàticament errors ortogràfics en qualsevol escrit en valencià, gallec o èuscar. En este cas es tracta de Guipuzkoa*, que en basc s’escriu Gipuzkoa. La majoria de diaris ho han reproduït correctament. Naturalment, la denominació Araba/Álava, no és basca, sinó bilingüe basc/castellà.

Política lingüística catalana i balear

Fa uns mesos el govern català aprovà dos decrets (200/2010 i 45/2011; veg. dtl, 20.01.2011) mitjançant els quals adscrivia les atribucions de política lingüística al Departament de Cultura. El nou govern de les Illes Balears elimina ara [pdf: boib 91] fins i tot la direcció general i adscriu eixes atribucions a la Direcció General de Cultura i Joventut (Vilaweb, 20.06.2011):

Bauzá suprimeix la direcció general de política lingüística

Les competències passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut

El nou govern balear de José Ramón Bauzá no comptarà amb la direcció general de Política Lingüística, que aquesta última legislatura havia dirigit Margalida Tous. Les competències d’aquesta àrea passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut. Bauzà ha dit que ara era més important com sortir de la crisi i com trobar llocs de feina (àudio). L’Obra Cultural Balear (ocb) ha emès un comunicat per denunciar la decisió de Bauzá.

En el comunicat, l’ocb «lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística». Per a l’entitat, «és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística». L’ocb considera que «els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes».

En lloc de resoldre els problemes socials i combatre’ls amb més formació, capacitació i reforçament de l’estat de dret, la crisi financera derivada de la desregulació pública i de l’incompliment dels deures professionals bancaris, financers, empresarials i polítics, es fa servir d’excusa per a ampliar les discriminacions i les desigualtats injustes entre els ciutadans.

Flaixos d’ajudes i subvencions

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 74, 16.06.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Ajuts al doblatge i la subtitulació

La Direcció General de Política Lingüística ha obert la convocatòria pública per a la concessió d’ajuts a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana per a l’any 2011. El termini de presentació de les soŀlicituds és del 27 de maig al 30 de setembre de 2011.

Més informació: http://www.gencat.cat/llengua/subvencions

Convocatòria de subvencions per a la promoció de l’ús de la llengua catalana a Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha obert el termini de presentació de soŀlicituds per a les subvencions per a iniciatives adreçades a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya. S’hi poden presentar les entitats sense finalitat de lucre que tinguin la seva seu en l’àmbit territorial de Catalunya. Les soŀlicituds es poden presentar fins al dia 20 de juny de 2011.

Podeu consultar tota la informació relacionada amb aquesta convocatòria (bases, impresos, models orientatius, etc.) a: http://www.gencat.cat/llengua/subvencions

El valor de la lengua

Qui vullga aprofitar mitja horeta, pot escoltar Moreno Cabrera en dos vídeos sobre el valor econòmic i «imperial» de l’espanyol. Transcripció d’un fragment del primer vídeo:

Aquí tenemos dos citas que son interesantes porque se contradicen. Dice en la página 39: «Respecto a otros activos —ya se está hablando de lenguas como de activos, como los activos, las acciones, activos económicos—, lo singular de un idioma —es un activo curioso— es que carece de depreciación»… Han encontrado, el capitalismo ha encontrado por fin, un producto que no tiene depreciación. […] Pero en la página 34 dice lo siguiente, ¡literal!, ¡textual!: «Desde su nacimiento, la actividad de la Real Academia Española ha estado orientada a reglamentar el adecuado empleo del idioma para evitar, entre otras cosas, que la degradación por el uso»… Pero, ¡bueno!, vamos a ver, esto lo dice en la página 34, y resulta que dice que hay una institución, la Real Academia Española, que evita la…, o que intenta evitar, la degradación por el uso. Bien, todo esto es pura palabrería, no tiene ningún apoyo científico en la lingüística.

Premi per a la recerca en català

La Universitat de València (SPL) ens envia la convocatòria següent:

Des de l’any 2008, la Xarxa Vives coŀlabora amb l’Institut Món Juïc en la convocatòria del premi Cum Laude, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del guardó és premiar les obres de recerca d’alt nivell de l’àmbit d’humanitats escrites en català, difondre-les i demostrar que la llengua catalana, quan el contingut que revela és de qualitat, travessa fronteres i que les primícies, les troballes i els resultats de la recerca dels investigadors dels territoris de parla catalana s’han de fer públics en català, per tal d’assegurar-ne el prestigi.

A la convocatòria poden participar els estudiosos que hagen defensat la seua tesi doctoral en el decurs de l’any corresponent a la convocatòria en qualsevol universitat de la Xarxa Vives, que hagen obtingut la qualificació de cum laude i que l’hagen redactada en català.

iv edició (2011, tesis 2010)
Bases de la convocatòria [pdf]

L’enganyifa lingüística de Font de Mora Turón

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, formada per tècnics lingüístics que participen en tots els àmbits de la societat, reclama també un ensenyament públic i de qualitat que garantixca la igualtat d’oportunitats dels estudiants, sense discriminacions injustes de cap tipus. En eixe sentit, el diari Levante publica hui un article de la cdlpv que expressa el nostre punt de vista sobre la nova proposta educativa que ha elaborat el conseller d’Educació Font de Mora Turón, proposta que no tindria altra conseqüència que devaluar les capacitats lingüístiques dels estudiants i, pitjor encara, entrebancaria encara més les possibilitats d’aprendre el valencià plenament i com a llengua d’ús normal i habitual. Reproduïm ací la versió original de l’article:

El grotesc parany del decret del plurilingüisme

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià volem expressar la nostra indignació per l’esborrany del decret de plurilingüisme presentat recentment pel conseller d’Educació.

Els nostre coŀlectiu, com a professionals de la llengua que som, ens reconeixem, igual com el senyor Font de Mora, partidaris entusiastes d’un nou marc educatiu plurilingüe que garantisca plenament que l’alumnat valencià finalitze l’educació obligatòria amb uns nivells òptims de capacitat lingüística, no sols en la llengua pròpia, sinó també en la llengua cooficial i en altres llengües estrangeres.

Però la situació evident de precarietat que pateix el nostre sistema educatiu públic des de fa molts anys ens fa pensar que la pretesa injecció extraordinària d’anglés en el currículum educatiu no és més que un romanç, una altra ocurrència del senyor conseller, que (igual que amb el xinés mandarí) només pretén embolicar la troca. Perquè no cal tindre una vista privilegiada per a constatar la situació de complet abandó a què la Conselleria d’Educació ha sotmés durant un bon grapat d’anys tota la xarxa de l’educació pública, no sols quant a les deficiències estructurals que s’hi perpetuen de forma indefinida, sinó també quant a la retallada incessant de recursos humans (baixes que no es cobreixen, reducció o supressió de personal especialitzat com ara logopedes o els mateixos mestres d’anglés). És en aquest marc educatiu on el senyor conseller té previst implantar el seu flamant pla plurilingüe, amb la dotació econòmica i el personal capacitat corresponents? Més prompte ens sembla una broma de mal gust. I si no, que ho pregunten als nombrosos grups de manifestants que es concentren dia sí dia també a les portes de la conselleria de l’avinguda de Campanar.

I així l’anglés esdevé només un pretext embolcallat de «modernor» perquè el castellà desplace el valencià de bona part de les assignatures que fins ara ha vehiculat als centres amb línia en valencià. L’oposició real que se’ns presenta és la de sempre: castellà versus valencià; o dit d’una altra manera: allí on hi havia dos barracons, en deixarem un sol.

Les tècniques i tècnics lingüístics som conscients que una mesura de caire polític que equipara la presència del castellà amb la del valencià en l’ensenyament ens aboca a la desaparició del valencià a llarg termini, per la senzilla raó que la nostra llengua es troba en una clara situació de desavantatge en la distribució dels àmbits d’ús de caràcter formal respecte del castellà en la nostra societat.

I és que per a la nostra classe política no ha passat desapercebut que els darrers 25 anys de línies en valencià ens han deixat com a herència l’únic àmbit on la normalització lingüística ha esdevingut real, en gran part gràcies a l’esforç i al voluntarisme que les comunitats educatives i les associacions de pares i mares de l’alumnat hi han hagut d’invertir; tot això en una societat on la màxima responsable de vetlar per la llengua pròpia és la que s’esforça de forma reiterada a invisibilitzar-la en els àmbits prestigiosos.

Plurilingüismes d’aquesta mena, no, gràcies.

Termes nous en el DOGC núm. 5.887

El Consell Supervisor del Termcat va aprovar durant el tercer quadrimestre de 2010 nous termes i accepcions en diversos camps de coneixement. Els hem recopilat a continuació (dogc, 5.887, 26.05.2011; [pdf]):

[Agricultura. Alimentació. Ramaderia] baia de goji, cria a l’aire lliure, cria a terra, cria ecològica, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l’aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), gallina ecològica, llavor peŀliculada, llavor pindolada, ou de gallina criada a l’aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou de gallina criada a terra, ou de gallina criada en gàbia, (sin. compl. ou de gallina criada en bateria), ou ecològic, peŀliculació, peŀlicular, pindolació, pindolar, sembra directa
[Art] citra vina (sin. gotuvadhya), dhol, dholaka, ghata, khanjira, mohana vina, mridanga, sarod, surbàhara, stop-motion [en], vícitra vina
[Ciències de la salut] candidat a fàrmac, compost de reserva, competidor immediate, compost precandidat, compost prototip, cribratge d’alt rendiment, drusa, fragmentació, fragmentador, periostitis tibial (sin. síndrome de sobrecàrrega tibial medial), procés de prototip a precandidat, tumorlet
[Comerç] consum proactiu, consumidor -ra proactiu -iva
[Enginyeria] costella, llarguer, llarguer secundari
[Espectacles. Circ] àgil, alçada, banquina (sin. compl. cadireta), bastons d’equilibri, cap-cap, cascada, corbeta, doble estafa (sin. compl. doble estrep), equilibrisme acrobàtic (sin. compl. equilibris acrobàtics), estafa (sin. compl. estrep), mans-mans, patxisca, perxa aèria (sin. compl. bambú aeri), perxa d’equilibri (sin. perxa portada), perxa osciŀlant, perxa xinesa, peus-mans, polpiruet, portador -ra, quinta, torre
[Indumentària] coll hàlter
[Informàtica. Internet] icona de web, miniaplicació enllaçada, ordinador zombi, remescla, xarxa de zombis
[Matemàtiques] clica
[Sociologia] clica, família homoparental femenina, família homoparental masculina, família monoparental femenina, família monoparental masculina.

Concessió de les beques del Pla EVA del 2011

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (6.537, 07.06.2011) publica la resolució de concessió de les beques del pla EVA d’enguany:

Resolució de 23 de maig de 2011, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2011. [pdf]

Els treballs que s’han repartit l’import global de 32.000 euros són:

Núm. / Nom del projecte Autor/s Dotació
1. Escoltem, llegim i fem Doménech Rodríguez, M. Pilar; Doménech Zornoza, Josep Lluís; Huguet Enguita, Jesús 1.200 €
2. Guia de conversa valencià-japonés Lozano González, Helena 2.300 €
3. Valencià especialitzat per al sector de l’agricultura i la pesca I: Aspectes gramaticals i convencions ortotipogràfiques Lluch Hervàs, Joan-Antoni 1.950 €
4. Recopilació i traducció al valencià de locucions no-verbals franceses per al seu tractament lexicogràfic Sierra Soriano, M. Ascensión 2.400 €
5. Traducció al valencià d’òperes franceses i alemanyes Ratfisch Siffermann, Cristina 2.500 €
6. Elaboració de materials per a l’aprenentatge del valencià adreçat a immigrants. Valencià, dibuixos i rock and roll Prenafeta i Baró, Carme 500 €
7. Littlemoon, un projecte bilingüe Luna Esparza, Maria Pilar 500 €
8. Píndoles formatives en format estàndard per a l’autoaprenentatge del valencià Grau Martínez, Vicent 2.900 €
9. INTERVAL: nivell elemental i adaptació al sistema de puntuació de les proves de la JQCV Baño Burgos, Jorge Javier; Ferre Hernández, M Victòria 1.000 €
10. Traducció al castellà d’una antologia de quatre poetes valencians contemporanis Navarro Tomàs, Alexandre-Josep 400 €
11. Projecte A·PROVA: aplicació d’autoaprenentatge de valencià per a les proves de la JQCV amb les TIC Moral Elola, Iñaki Borja 1.500 €
12. Materials per a l’avaluació dels nivells d’ensenyament i aprenentatge del valencià Pellicer Borràs, Joan Enric 1.900 €
13. Material didàctic per a un curs d’iniciació al llenguatge valencià del sector informàtic Escolano López, Robert; Ivars Ribes, Xavier 1.950 €
14. Noves cançons per a noves situacions. Reelaboració del cançoner infantil valencià Guardiola Guardiola, Laura 500 €
15. L’aprenentatge de la llengua mitjançant les tradicions musicals valencianes Giner Cervà, Juan José; Giner Cervà, Faustí 600 €
16. Curs d’iniciació al llenguatge dels servicis socials Maroto Delgado, Olga 1.950 €
17. Curs d’iniciació al llenguatge del medi natural Gil Puig, Adriana; Delgado Artés, Rafael 1.950 €
18. Curs d’iniciació al llenguatge valencià del sector del foment de l’ocupació Salvador Alamar, Impar; Seguí Francés, Romà 1.950 €
19. Curs d’iniciació al valencià d’especialitat del sector sanitari Gállego Huguet, Xavier; Bosch i Espert, Enric 1.950 €
20. Reculls lèxics complementaris per a diccionari en línia Giménez Giménez, Jesús L.; Giménez Ferrer, Jordi 1.000 €
21. Thalassa. Diccionari en xarxa valencià-grec clàssic Díaz Ávila, Mario; Ovejas Arango, Mercedes; Caño Cano, Víctor 600 €
22. El teatre de Tawfiq al-Hakim i la seua obra teatral El Erian El Bassal, Hany 500 €

Sí, contra tots els valencians

Josep Torrent fa un repàs sobre el fals «Sí al valencià» (El País, 05.06.2011) dels governs de Francisco Camps Ortiz, des de la bufa de la declaració d’Ares fins a la prevista liquidació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en l’educació valenciana preparada per l’últim conseller Font de Mora Turón:

El 22 desembre 2004 va irrompre en el ple de l’Acadèmia València de la Llengua (avl), on s’anava a debatre un dictamen sobre la unitat lingüística entre el valencià i el català, amenaçant als acadèmics amb tot tipus d’accions legals si seguien avant amb la seva proposta. La presidenta de l’Acadèmia, que no debades anteriorment havia estat diputada pel pp, va llevar el punt de l’ordre del dia i va suprimir el debat. La llei de creació de l’avl recull que valencià i català pertanyen al mateix sistema lingüístic, però això no ha frenat el pp a l’hora de predicar el secessionisme. La situació del valencià a l’ensenyament públic anà degradant-se més i més. A primeries d’enguany any, l’oferta de l’ensenyament de l’idioma propi en educació infantil i primària no arribava al 45 % a la xarxa pública. La conselleria obvia que la demanda d’ensenyament en valencià és superior a l’oferta, i arriba a enviar professors que desconeixen l’idioma a fer classes en castellà en les línies en valencià.

Més dades sobre la qüestió en «Las trampas del plurilingüismo» de Neus Caballer (El País, 04.06.2011):

» Castellanització. Obrir la consulta als pares d’en quina llengua cooficial volen que siguin atesos en infantil, acaba de la primera etapa educativa amb la línia d’ensenyament en valencià i castellanitza tota l’escolarització. Res no garantix, a més, que en els centres concertats en les matèries assignades per a ser donades en valencià (història, geografia, biologia i geologia, en secundària), els alumnes aprenguen la llengua cooficial, ja que no han d’usar-la, ni parlar-la, ni escriure-la.

Tot això, tal com diu Adolf Beltran en el mateix diaria («Atropello de derechos civiles», 04.06.2011):

Que certs càrrecs públics professen esta manera d’entendre la cooficialitat lingüística, contra les pròpies normes legals i reglaments municipals en vigor, induïx a la commiseració. Que vullguen fer de la seua ignorància un argument per a derogar certs drets civils només pot causar indignació. El que va anunciar fa uns dies el pitjor conseller d’Educació que ha passat per la Generalitat és un atropellament dels drets civils d’estudiants, pares d’alumnes, professors i valencianoparlants en general.