L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

La salut en la llengua

Sanitat en valenciàEn el diari Nosaltres La Veu podem llegir l’article «El valor terapèutic de la paraula» de Josep Bernabeu-Mestre i Ferran Martínez Navarro. Els autors comenten:

Quan els pacients acudeixen als professionals de la salut, esperen que els escolten, que els comprenguen, que els informen amb detall i de forma clara i entenedora. I, per descomptat, que els resolguen el seu problema de salut. És molt important aconseguir un clima d’empatia i de confiança entre els actors que interactuen en l’acte clínic, però per damunt de tot resulta clau obtenir un bon nivell de comunicació a través de la conversa, del diàleg entre els professionals de la salut i els pacients.

En eixe sentit, proposen que els professionals sanitaris valencians participen en la reivindicació d’eixa necessitat de millora en la gestió lingüística de la salut i la sanitat:

[…] estaria bé, també, que eixos mateixos professionals respectaren el dret dels pacients a expressar-se en la seua llengua i que recorden, a més, la importància que pot tenir per a l’èxit de l’acte clínic. Es tracta de consideracions que estan en sintonia amb les que recull el manifest Sanitat en valencià, en el sentit de reivindicar que cal garantir l’atenció mèdica en valencià en el sistema de salut públic, i recordar que la imposició del castellà als usuaris que es pretén dur a terme és un criteri ideològic i no mèdic, que va en contra del deure d’atendre la ciutadania valenciana sense cap discriminació, siga per sexe, gènere, ètnia o llengua.

El manifest «Sanitat en valencià» continua viu i arreplegant firmes.

Denominacions oficials: l’Énova

El municipi de l’Énova (Ribera Alta) han fixat la forma oficial del seu nom:

Decret 26/2021, de 12 de febrer del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de l’Ènova per l’Énova.

Si consultem el diari oficial, vorem que han publicat entre cometes la forma oficial vigent a partir d’ara:

No sabem massa què pretenen indicar eixes cometes, atés que no pareix que hagen utilitzat mai abans eixos signes en estos decrets de canvis de denominació.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.