L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»

Modificacions del DIEC en l’àmbit de la sexualitat i el sexisme

L’Institut d’Estudis Catalans (octubre del 2020) ha modificat i afegit termes de l’àmbit de la sexualitat i el sexisme en el seu diccionari. El lèxic afegit és el següent: bifòbia, cisfòbia, cissexual, cissexualitat, heterofòbia, intersexual, intersexualitat, monosexual, monosexualitat, transfòbia, transgènere i transgenerisme.

Les modificacions afecten les entrades següents: amanerat -ada, bardaix, bisexual, bisexualitat, doneta, efeminar, efeminat -ada, faldilletes, gallimarsot, hermafrodita, heterosexual, homosexual, invertit -ida, marieta, monofòbia, transsexual i transsexualitat.

«Clar i valencià» en la televisió

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha començat una col·laboració amb el canal televisiu La 8 Mediterráneo. La iniciativa consistix a emetre una secció informativa denominada «Clar i valencià» dins dels informatius de la cadena.

L’emissió vol ser un petit espai de difusió de les característiques generals i de les possibilitats d’ús de la llengua general. La idea de fons de l’espai és que convé aprendre a apreciar les variants i els registres fonamentats en el valencià general. Tal com exposava Abelard Saragossà en el primer episodi i expliquen en el web de tvf, es tracta de «mostrar la qualitat del valencià viu i les seues estructures definitòries».

A continuació, enllaços als episodis esmesos fins ara, amb una descripció sintètica del tema tractat:

  • Episodi 1. Abelard Saragossà. Qualitats positives del valencià general.
  • Episodi 2. Abelard Saragossà. Model valencià digne i natural, identificador i assimilable.
  • Episodi 3. Abelard Saragossà. Model lingüístic que incremente la cohesió de la societat.
  • Episodi 4. Leo Giménez. Acosta i apropar.
  • Episodi 5. Lluís Mesa. Palometa i papallona.

 

El supremacisme lingüístic espanyol

En el setmanari El Temps (01.02.2020; consulta: 14.02.2020) podem llegir un article de Vicent Climent-Ferrando, «Radiografia d’una llengua des d’Europa» que alerta sobre les rutines i inèrcies ideològiques que podem provocar una efectes contraris dels que pretenien. Entre altres coses:

El toc d’alerta més preocupant dels informes, però, anava adreçat no a l’Estat espanyol sinó al Govern del Botànic, concretament al nou Decret de Plurilingüisme. Mentre que el Comitè de Ministres – l’òrgan polític del Consell d’Europa–  emprava un llenguatge més diplomàtic i recomanava al Govern valencià “eliminar les limitacions a l’ensenyament en valencià/català”, el Comitè d’Experts –òrgan avaluador de solvència acadèmica independent– era més contundent en la seva radiografia lingüística al País Valencià: “[el Decret de Plurilingüisme] no compleix amb l’instrument de ratificació [de la CELRoM]” i donava un suspens categòric al Govern valencià, una mena de default tècnic a una de les mesures estrella en matèria educativa del Botànic.

Per sort, a més de l’anàlisi crítica, l’article fa propostes:

Són quatre els principis que una política lingüística efectiva ha d’adoptar:

  1. Les polítiques de multilingüisme són imprescindibles en les societats actuals i els beneficis que reporten superen els costos. S’ha de concebre la política lingüística d’una manera completament transversal, amb implicació directa en la cohesió social, la cultura, l’economia i els drets. En aquest sentit, el Decret de Plurilingüisme adopta aquesta visió holística, tot i que possiblement de manera teòrica.
  2. Qualsevol govern que vulgui donar resposta a les necessitats lingüístiques actuals de la ciutadania ha de considerar conjuntament la mobilitat i la inclusió en les seves polítiques lingüístiques. La promoció de la mobilitat ha d’anar acompanyada de mesures que afavoreixin la promoció de la llengua pròpia. Atesa la situació d’alta vulnerabilitat del valencià, el responsables polítics hauran d’estar-hi molt atents a que una mesura com el Decret de Plurilingüisme no tingui com a efecte col·lateral el retrocés del coneixement del valencià en l’àmbit educatiu.
  3. El disseny de polítiques que combinin la mobilitat i la inclusió és complex, però necessari i possible. La qüestió és seleccionar les mesures que representen en cada cas el millor equilibri en la tensió entre inclusió i mobilitat. El Decret de Plurilingüisme té el perill —potencial de moment— de no aconseguir ni un major coneixement d’anglès ni una millora en les dades de coneixement de la llengua pròpia. Caldrà reforçar els mecanismes d’avaluació constants i reaccionar-hi a temps.
  4. La garantia de la cohesió social prové precisament de la combinació equilibrada de la mobilitat i la inclusió. Qualsevol política lingüística és una política social. La implantació d’un projecte educatiu ambiciós i avançat depèn en bona part del disseny d’unes polítiques multilingües valentes i de llums llargues.

Al final, l’autor es preocupa per «si tornem a perdre un llençol a cada bugada lingüística». Crec que els polítics i els sociolingüístics haurien de canviar la metàfora, perquè a les bugaderies no han perdut mai tants llançols. (Vegeu la secció de greuges.)

La llengua parlamentària en valencià

Un dels àmbits on l’ús de la llengua alterna tots els registres possibles, és en el llenguatge que es fa servir en les intervencions parlamentàries. A més d’eixa derivada inevitable en de la llengua, els registres i els llenguatges d’especialitat en l’expressió del discurs polític, hi ha peculiaritats de l’activitat jurídica i parlamentària que Roser Serra i Margarida Sanjaume estan treballant per a un pròxim diccionari de l’activitat parlamentària. Segons informa el bloc de la Revista de Llengua i Dret (19.12.2019):

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci Termcat, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

[…]

L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.

Les Corts Valencianes, que podríem dir que són, seguint les autores del diccionari, «el quilòmetre zero de la paraula», acaben de crear un departament lingüístic dins del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic arran d’una reorganització que augura canviar-ho tot per a que res no canvie (veg. Acord de la Mesa de les Corts Valencianes número 275/X, de 29 d’octubre; BOCV 40, 20.11.2019).

A pesar del rumb atzarós que seguix la institució parlamentària valenciana, moguda per la inèrcia i la improvisació (amb més farramalla i paternalisme que projecte raonat), esperem que la institució trobe moments i predisposició orgànica per a revisar, consolidar i posar en pràctica els coneiximents acumulats durant estos primers anys d’experiència democràtica.

Són uns quants anys ja, però també un bon cabal de coneiximents en perill de malvar-se pels atzars de la desídia política en l’àmbit del primer poder democràtic, el legislatiu.

Pinzellada audiovisual sobre Pompeu Fabra

Fabra, diccionari d'un home sense biografia.
Fabra, diccionari d’un home sense biografia. TV3, 23.04.2019.

 

L’espai Sense Ficció de tv3 va emetre el 23.04.2019 un documental sobre que dóna una visió de conjunt de la vida i la influència i importància públiques de l’obra de Pompeu Fabra: Fabra, diccionari d’un home sense biografia. Segons el web del programa:

Documental que parla de llengua, de compromís i de 80 anys cabdals de la història de Catalunya. I ho fa través de la vida d’un personatge irrepetible: Pompeu Fabra, el pare del català modern.

La conducció (i part del guió) és de Màrius Serra, que entrevista Mila Segarra, Jordi Ginebra, Enric Gomà, Vicenç Pagès i altres experts en la vida i l’obra del gramàtic.

Proposta lèxica de l’IEC per a l’ús general

Al cap d’unes dècades, després de les propostes 1 (fonètica, 1999; [PDF]) i 2 (morfologia, 1999; [PDF]), arriba el document «Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb web propi i en format PDF:

En el moment que escrivim este apunt, el cercador del web de la proposta no funciona, però els documents en PDF són accessibles i és poden descarregar.

El manual esdevé digital

Un clàssic de referència en català, el Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, apareix ara, gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Catalans, com a obra en línia; a més, es tracta d’una versió corregida, ampliada i en actualització permanent, segons expressen els autors en el pròleg:

No ens hem volgut limitar a reproduir en línia la quarta edició, que ja té deu anys, sinó que, en la mesura que ens hi vegem amb cor els autors, hi volem afegir continguts actualitzats i continguts nous perquè el manual d’estil pugui continuar essent l’obra de referència que ha estat fins ara.

Mestil
La portada de l’edició digital conserva la imatge de la coberta del llibre en paper.

Per tant, d’ara en avant, el web de l’obra, a més —tot i el fons blanc de la pantalla que, a la llarga, tant mos fa plorar— segur que es convertirà en un recurs igualment indispensable per als tècnics lingüístics.