coltan

Segons el Cercaterm (consulta: 02.2006; 21.08.2017):

columbita-tantalita

ca columbita-tantalita, f
ca coltan, m sin. compl.
es
coltan, columbita-tantalita
fr coltan, columbite-tantalite
en coltan, columbite-tantalite

Sèrie isomorfa de minerals, formada per la columbita i la tantalita, de composició (Fe, Mn) (Nb, Ta)2 O6 i (Fe, Mn) (Ta, Nb)2 O6, respectivament.

pilotada

  1. Terme espanyol amb què es designa un enriquiment ràpid i iŀlícit. Segons el diccionari Clave:

    pelotazo s.m. 1 Golpe dado con una pelota. 2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra. SINÓNIMO: latigazo, lingotazo. [3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.

    L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017):

    4. m. coloq. Esp. Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.

  2. La forma catalana que s’usa per a esta accepció —calc potser evident i potser inevitable—, és pilotada. L’he sentit a la TVV i l’he trobat utilitzat per Violeta Tena (L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Parla de pilotada rull2004 (pàg. 341, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):

    El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazopilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:

    ESPANYOL pelotazo ‘activitat especulatòria fraudulenta’
    CATALÀ pilota (DCPopArg)*, pilotada (Canal 9; Francesc-Marc Àlvaro)

    * «Tripijoc en què es posa en circulació una lletra de canvi que no obeeix a cap operació comercial real» (DCPopArg, sub. 3 de pilota). Esta accepció apareix en els diccionaris generals (dnv, gdlc, diec; consulta: 18.08.2017).

    Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (26.04.2016) només considera possible una opció:

    No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.

    En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:

    fer s’esclafit SV, guanyar molts diners
    Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
    fer calaix, fer l’agost
    fer negoci (p.ext.)
    [Mall.]

    Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»; «Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?


    * El diputat Sarrià i Morell (pspv) fa servir en les Corts valencianes morterada trobe que en este sentit (dscv, núm. 94, 2009):

    Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.

    I hi ha qui preferix mantindre el mot sense traduir i, per tant, el consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):

    Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).

    Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]

    Podem afegir una reflexió en el mateix sentit d’Oriol Camps (Diari de Balears, 26.05.2007):

    —Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
    —Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.

    —De quins esforços parlau?
    —Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».

    D’acord amb eixe eixe criteri, l’Ésadir diu (consultes: 23.09.2009 i 18.08.2017):

    No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
    En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
    En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador):
    En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga

  3. En anglés ho hem vist traduït bastant benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 018.08.2017 ), que segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary és:

    pay dirt noun [U] US
    something very valuable or very useful which is found after searching or effort:
    If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.

    Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing):

    make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.

    I en el Merriam-Webster (s. v. killing):

    3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market

  4. En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:

    argent (argent facile) pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».

Kyoto

Sembla que esta és la forma en català del nom de la ciutat japonesa. És la que apareixia en dos entrades del Cercaterm (consulta: 15.10.2001) i la que podem trobar en la gec (consulta: 16.08.2017).

En castellà tenim tant Kyoto com Kioto en els mitjans de comunicació, però sembla que la tendència és utilitzar la forma Kioto (Kioto: El País 25.09.2001, 07.11.2001, 08.11.2001 / Kyoto: El País 25.09.2001).

toponímia i onomàstica

  1. Estats i gentilicis internacionals en català:
    • Llista basada en la fitxa corresponent del web de la Generalitat de Catalunya (2014)
    • Criteri de l’iec (20.11.2010; consulta: 28.04.2017) sobre l’ús de l’article davant dels noms dels països del món. En resum, n’hi han 7 que han de dur sempre l’article (les Bahames, les Comores, el Iemen, l’Iraq, el Marroc, El Salvador, el Sudan); i 50 que tenen un ús de l’article fluctuant.
  2. Topònims i gentilicis d’Europa:
    Fitxa 6588/3 de l’Optimot
  3. Noms de països en francès (consulta: 12.07.2002).
  4. Estats, gentilicis, monedes, etc., en espanyol (segons els traductors del Parlament Europeu):
  5. Actualment (10.08.2000-Maite CCEC) els acabaments -ero dels topònims es mantenen. Abans es normalitzaven en -er: Llonganissero (Alcoi) i no Llonganisser.
  6. Índexs de publicacions toponímiques (1986-2004).
  7. Article sobre transcripcions al català (consulta: 15.07.2002).
  8. Canvis de nom a l’Índia (El País, 29.08.1999): Bombay > Mumbai (1995); Madrás > Chenai. Calcuta > Kolkata. Aquestes formes són les transcripcions castellanes dels noms; el canvi s’ha produït a l’Índia, però no sembla que haja tingut massa repercusió a l’estranger.

Antroponímia

  1. Relació d’hipocorístics de les Balears (2005)
  2. Incorporacions al registre civil (Llei 40/1999): acceptació de Toni, Pepa, Paco, Àlex, Josefina, Lola. L’acceptació dels noms anteriors (hipocorístics) adquirix més força amb la Llei estatal 3/2007, que modifica el segon paràgraf de l’article 54.

Toponímia dels països de llengua catalana

  1. Mapa de les comarques.
  2. Catalunya del Nord: municipis (i gentilicis).
  3. País Valencià: denominació oficial dels municipis.
  4. Illes Balears:
    • Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears de Gabriel Bibiloni (dir.), Hermínia Planisi, Carolina Rigo, Margalida Rosselló, Isabel Serra.
    • Recull de toponímia menorquina (Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca): [HTML]
    • Denominació oficial de Maó (BOE 213, 06.09.2006 dc.): [PDF]

      15573 RESOLUCIÓN de 21 de julio de 2006, del Consell Insular de Menorca, de cambio de nombre del municipio de Mahón por el de Maó.

      Se hace público que el Consell exucutio [sic] del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.

      Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

      Maó, 21 de julio de 2006.–La Presidenta del Consell Insular de Menorca,

      Joana Maria Barceló Martí.

    • Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears (boib, núm. 64, 28.04.2011) [pdf]

mos

El dnv ha incorporat l’accepció següent per a la paraula mos (consulta: 11.08.2017):

m. [col·loq.] Quantitat de diners que s’accepta com a suborn.

No sé si realment això és una accepció «col·loquial». Jo no l’havia sentida mai. El cas és que no em moc per eixos ambients on es comenten i fan eixos tractes. Coneixia la paraula castellana mordida per a referir-se eixes extorsions al ciutadà del carrer que duien a terme policies i altres funcionaris de baix nivell, cosa que sembla que era o és usual a Mèxic. El cas és que ha la paraula ha acabat arribant el castellà d’Espanya. Encara que ací no es dóna en el mateix àmbit que allà, es veu que als mitjans en castellà els ha fet gràcies referir-s’hi a determinats suborns com a «mordides», cosa que ha acabat arribant al llenguatge dels polítics.

Si la cosa va de mossegar, i posats a calcar, haguérem pogut tindre «mordudes» (de l’antic verb mordre), però es veu que no vam tirar per ahí. Ni per cap lloc. No he trobat de moment l’equivalent possible, més enllà del terme general suborn. En italià tenen les paraules pizzo, bustarella i altres. No sé si en francès galette servix per a això. La cosa és que en català tenim ara mos, i molts mitjans caldrà que el facen servir si volem que tinga un mínim de col·loquialitat, tal com pretén l’acadèmia.

acabar amb

Comentava Jordi Badia en l’article «Acabar amb la vida, acabar amb la mort» (consulta: 10.08.2017) les possibles alternatives més habituals per a esta construcció que, segons dia, «ha arrelat amb força en el llenguatge periodístic». A més, afegia que s’havia de considerar una construcció incorrecta, ja que no era «acceptada per cap gramàtica, ni vella ni nova.».

Tanmateix, avisaven fa uns anys el Llibre d’estil de l’Avui (1997) i el Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999) que la construcció s’estava estenent i acceptant. Ara mateix, pel mateix camí, podem localitzar en els diccionaris unes accepcions del verb acabar que permeten construir-lo amb la preposició amb encapçalant el complement de règim verbal. La construcció té diferents significats, com indica el diec (s. v. acabar; consulta: 10.08.2017):

3 2 tr. Obtenir d’algú. Vaig acabar amb el director que em concediria l’augment de sou.
3 3 tr. Acordar 1 . Vam acabar amb l’Anna d’anar-hi amb cotxe.
També el dnv (s. v. acabar; consulta: 10.08.2017) recull l’accepció i l’exemple següents:
7. v. intr. [seguit de la preposició amb] Posar fi. El Govern pretén acabar amb el frau fiscal.
Sembla que el mateix diec acabarà plegant veles (s. v. juramentar-se): «Van juramentar-se a acabar amb els tirans.»

informar

  1. Els diccionaris indiquen que és un verb transitiu, però no solen indicar clarament quin és el complement directe i com es fa la substitució pronominal. L’entrada del dnv (accepció d’ús més general; consulta: 07.08.2017) és la següent:

    v. tr. Donar notícies o dades d’alguna cosa (a algú). No t’han informat bé.

    Es pot comprovar que eixa definició induïx a considerar que el verb és intransitiu, tant per l’ús pronominal de la forma «t’» com per l’aclariment amb preposició «(a algú)». Hauria estat més aclaridor definir-lo (seguint un poc el diec i el gdlc):

    v. tr. Posar algú al corrent de notícies o de dades. Senyora, em sembla que no l’han informada correctament de l’hora d’arribada del tren.

    Ja que en esta ocasió és possible, tant en la definició com en l’exemple podem utilitzar formes que guien en l’ús del verb definit. En eixe sentit, tenim l’exemple del Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat:

    informar […] 2. informar [algú] (de / sobre algú o de / sobre una cosa) Posar al corrent. […] Cada dia heu d’informar els vostres superiors de les persones que han soŀlicitat revisions (o bé sobre les persones que han soŀlicitat revisions).

  2. En castellà, el drae dóna l’accepció següent:

    tr. Completar una persona u organismo un documento con un informe de su competencia.

    La construcció equivalent en català per a esta accepció seria emetre un informe.

àrab

  1. La transcripció de l’àrab que es fa en els mitjans d’informació catalans (i internacionals) patix d’un cert desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la GEC —sense tindre en compte, però, quins són els límits de l’opció presa per aquesta enciclopèdia—, hi ha qui adapta una forma anglesa, qui adapta una forma castellana, qui copia d’ací o d’allà, qui a voltes copia una transliteració i a voltes una transcripció simplificada o una adaptació. A pesar que hi ha unes normes proposades per l’IEC en 1989 , la variació és el símptoma i resultat més clar d’una manca de rigor en aquest tema, a més de la dificultat que hi ha a l’hora de trobar informació actualitzada i fiable sobre aquestes qüestions en Internet.
    Pel que fa a la transcripció simplificada de l’IEC, a pesar de la discordances que hi podem vore en l’ús de la majúscula dels articles dels topònims en els exemples de diverses normes, cal restringir la indicació de la norma 48 sobre la majúscula de l’article a l’ús contextual convencional, d’acord amb la resposta  de l’Oficina d’Estandardització de la Secció Filològica de l’iec (20.07.2017):

    Pel que fa al criteri d’escriptura de l’article inicial de topònims i antropònims àrabs, d’acord amb el punt 48 que esmenteu de la Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català, caldria escriure “amb majúscula només aquelles parts [d’antropònims (i ocasionalment topònims) composts units amb guionet] que fossin noms propis […] i no l’article, la preposició o els altres noms comuns fora que quedessin com a inicials”.  Malgrat que no s’expliciti del tot a quin tipus d’inicials es fa referència, cal entendre que només s’escriu en majúscula l’article quan es troba en posició inicial absoluta, és a dir, a principi de text o després de punt.

  2. Més noms en altres llocs:
  3. Noms àrabs:
    • Arafat, Yàsser (IEC) —o Iàsser, com adapta la GEC també— (ياسر عرفات).
    • Hamàs (حماس): ho adapten aixina (2006) la gec (nova cosulta: 21.07.2017),* l’Avui i El Periódico.En canvi, el web Ésadir (TV3) es desmarca dels criteris generals (gener 2006; nova consulta: 21.07.2017) i indica que cal escriure-ho «Hamas», sense accent, a pesar que recomana que es pronuncie [hamás]:

      «Ho pronunciem amb hac aspirada. Per tant, si va precedida de la preposició de, no s’apostrofa:
      Victòria de Hamas a les eleccions palestines del 2006
      No fem servir la forma gràfica Hamàs

      * Segons la gec (consulta: 21.07.2017):
      Hamàs [Moviment de Resistència Islàmica] Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica. El més actiu és la Hamàs palestina, que sorgí als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la intifada, durant la qual aconseguí un gran protagonisme. […]
    • Hezbol·là (حزب الله): és la forma més usual de la gec en les entrades següents:

      L’any 2006 també apareixia en la gec un cas de «hezbollah»  (que era la forma que havia triat l’Avui).

      Segons el poc que jo sé i veig en el meu diccionari d’àrab (DCortés), i seguint les regles de transcripció de l’IEC, el sintagma resultant seria «Hizb Al·lahi», com correspon a la pronúncia dels dos mots que componen el terme ‘Partit de Déu’ (literalment), i que el diccionari traduïx: «els musulmans».

      A banda d’això, com que el meu diccionari no entra en detalls dialectals, cal tindre en compte el que diu la Wikipedia (consulta: 21.07.2017)  sobre el fet que l’àrab del Líban ho pronuncie «hezb».

      Una cosa que no sé és per què el meu diccionari àrab no marca en este cas la vocal «u/o» que hi ha entre els mots, segons totes les fonts. Així, al que jo transcric per al català, caldria afegir eixa vocal i arreplegant-ho tot en un mot: «Hizbul·lahi», i fem caure el genitiu del final, que sembla que no té molta consistència (d’acord amb el que veig en Internet): «Hizbul·lah», segons les normes de l’IEC.

      A continuació, si entrem en el món de les adaptacions (que és el que deu haver fet la GEC), doncs, podem fer «Hizbul·là», «Hezbul·là» o «Hezbol·là», atés que el nom «Al·là» ja apareix en la GEC (o tal com ha fet Vilaweb, podem arribar a «Hisbul·là», «Hisbol·là» o «Hesbol·là»).

    • Khadija (خديجة), la primera esposa de Mahoma, tal com trobem en Answers.com:
      Khadijah bint Khuwaylid or Khadija al-Kubra (Arabic: خديجة)

      (555 or 565 or 570 to 619 or 623) was the first wife of Muhammad. Khadijah al-Kubra, the daughter of Khuwaylid ibn Asad and Fatimah bint Za’idah, belonged to the clan of Banu Asad of the tribe of Banu Quraish. She became the first person to convert to Islam.

  4. Toponímia de l’Iraq (hem seguit un mapa tret d’Al-Jazira, però que no conté, malauradament, la vocalització ni els diacrítics):
    – Ciutat: Irbil / Arbela (آربيل; Arbela és la denominació catalana tradicional, segons la GEC, que dóna [irbil] com a pronúncia àrab; en anglés també apareix Arbil)
    – Ciutat: Bagdad (بغدآد)
    – Ciutat: al-Faluja (آﻟﻓﻟﻭﺟﺓ; en aquest cas en anglés he vist escrit Falluja o Fallujah; en castellà, Faluya o Falluja; en català —Avui, 04.08.2003—, Fal·luja; en general, sense article, tot i que la GEC escriu Al Falūja en l’atles)
    – Ciutat: Kirkuk (كركوك)
    – Ciutat: al-Mussul (آلموصل; la gec [consulta: 21.07.20217] escriu Mosul; en anglés he vist Al Mawsil i Mosul)
    – Ciutat: Tikrit (تكريت)
  5. Topònims àrabs:
    – Ciutat: Gaza (غزة)
  6. Transcripció dels mesos musulmans (segons les normes de l’iec):[Hi ha mesos amb noms alternatius, però només indique la possibilitat que he pogut consultar en àrab.]
    • muhàrram (محرّم)
    • sàfar (صفر)
    • rabi al-àual (ربيع الاول)
    • rabi ath-thani (ربيع الثاني)
    • jumada al-àual (ﺟمادﯼ الاول)
    • jumada ath-thània (ﺟمادﯼ الثانية)
    • ràjab (رﺠب)
    • xaban (ﺸﻌباﻥ)
    • ramadan (رمﺿاﻥ)
    • xaual (ﺸﻭال)
    • dhu al-qada (ﺫﻭ اﻟﻘﻌدة)
    • dhu al-hijja (ﺫﻭ اﻟﺣﺠة)
      • Enllaços:
        → «Calendari musulmà» (Vikipèdia)
        → «Calendario musulmán» (Wikipedia)

a la millor

  1. Expressió de dubte no recollida encara en tots els diccionaris. El company Joan Mascarell m’avisa (03.12.2007) que apareix en el dval, i comprove que també en el Salt 2.0:

    5. a la millor (o al bo i millor) Potser, segons com. A la millor ens donaran el premi.

    Posteriorment ha segut introduïda en el dnv (consulta: 19.07.2017):

    a la millor loc. adv. Potser, segons com. A la millor ens donaran el premi.

    La recull Joan Solà en el seu article «Si molt convé» (Avui, 04.10.2007; [PDF]):

    […] potser, tal vegada, tal volta, anant bé, si molt convé, si tant convé, si molt t’hi va, a la millor, segons com, anant bé. I encara hi podríem afegir variants com si tant és, si tant em burxes.[…] Diversos autors troben a la millor una solució «menys genuïna», i Ruaix diu que seria «una catalanització tolerable de a lo millor», en el sentit que la darrera és realment un calc de la castellana i, en canvi, l’altra se suma a les expressons amb l’article la, ben castisses (Ara ve la bona, Ho ha fet a la babalà, Tu sempre vas a la teva). M’adhereixo, amb altres autors, a la posició de Ruaix.

  2. Cal afegir que hi ha zones on sembla que s’usa de fa temps (puga ser que no des del segle xvi com és el cas de alcançar, que s’insinua en l’horitzó dibuixat pel dopv), segons comenten Gustau Erill (Bages) i Santi Arbós (Garrigues) en les llistes Zèfir (novembre 2007) i Migjorn (agost 2004). En la llista Migjorn, Enric Gil aporta documentació de Baltasar Porcel (Olympia a mitjanit):

    La carpa és un peix molt comú a la Xina, a la millor l’individu en qüestió tenia a casa seva un safareig […]