refranys en l’obra de José Saramago

  1. Trets d’Ensaio sobre a cegueira de José Saramago (ed. Caminho, 1995, 2.ª edició):

    «Hoje por si, amanhâ por mim» (p. 13)
    «A ocasiâo nem sempre faz o ladrâo» (p. 25)
    «Morrendo o bicho, acaba-se a peçonha» (p. 64)
    «Candeia que vai adiante alumia duas vezes» (p. 90)
    «Na terra dos cegos quem tem un olho é rei» (p. 103)
    «O mal é se nos acontece o mesmo que ao cavalo daquele, que morreu quando já se tinha deshabituado de comer» (p. 148)
    «Caridades bem entendida por nós próprios és que terá de começar» (p. 163)
    «O justo a pagar pelo pecador» (p. 163)
    «Nâo é por ter muito madrugado que se há-de morrer mais cedo» (p. 169)
    «O diabo nem sempre está atrás da porta» (p. 193)
    «Nâo poderiam nem com uma gata pelo rabo» (p. 196)
    «Estar a espera de sapatos de defunto» (p. 198)
    «Sai-lhe o tiro pela culata» (p. 203)
    «Assim como o hábito nâo faz o monge, também o ceptro nâo faz o rei» (p. 204)
    «Água mole em brasa viva tanto dá até que apaga» (p. 213)
    «Tanto se lhes daria tambor como caixa de rufo» (p. 231)
    «Quem nâo tem câo caça com gato» (p. 268)
    «O trabalho do velho é pouco, mas quem o despreza é louco» (p. reelaboració d’un que en lloc de velho diu menino, i en lloc de despreza diu desdenha) (p. 269)
    «Guarda o que nâo presta, encontrarás o que é preciso» (p. 273)
    «Para casa, nem que seja uma pedra» (p. 273)
    «A paciência é boa para a vista» (p. 283)
    «O pior cego foi aquele que nâo quis ver» (p. 283)
    «Com a ajuda dos santos, que sendo para baixo acodem todos» (p. 286)
    «O puxador da porta é a mâo estendida de uma casa» (p. 289)

  2. Trets d’O ano da Morte de Ricardo Reis (ed. Caminho, 1984):

    «Na ocasiâo se faz o ladrâo» (p. 59)
    «Sobre a nudez forte da verdade, o manto diáfano da fantasia» (p. 62)…

  3. Enllaç:

 

recés

Fins fa uns anys, este substantiu no apareixia en els diccionaris amb el significat ‘descans’ o ‘interrupció’. L’Ésadir (consulta: 27.02.2019) sí que la incorporat amb eixe significat en l’ús dels mitjans audiovisuals:

Interrupció, pausa, descans (en una activitat). [Ús no recollit al diec] La sessió es reprendrà després d’un recés de quinze minuts
Plural: recessos.

A conseqüència d’això, en tv3, en ser cosa de tribunals i parlaments, pareix que ja no fan descansos, pauses o parades, tot són recessos.

I el dnv (consulta: 27.02.2019) ha inclòs també eixa accepció:

recés […] 3. m. Interrupció que es fa en una activitat.

actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec, (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

-iment/-ement

Es pot fonamentar històricament i normativament la correcció de l’increment -iment en paraules com ara creiximent, naiximent, etc., que són les formes usuals a molts llocs. Sobre la qüestió, podem llegir un article d’Emili Sáez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa:

La normativa hauria de plantejar-se la conveniència de mantindre aquesta irregularitat: potser seria preferible assumir com a formes principals les regulars —i tradicionals— en i (o fins i tot substituir aquelles per aquestes), que són també les que ha mantingut sense excepcions tot el valencià. Aquestes últimes, com a mínim, haurien de ser admeses normativament.

La gramàtica de l’avl (2006) comentava en una nota (37.5.1.3):

Els substantius derivats en -ment a partir de verbs de la segona conjugació acabats en -xer presenten la doble possibilitat: naixement (o naiximent), creixement (o creiximent).

L’acadèmia ha consentit finalment el mínim proposat per Emili Sáez i ha afegit en el dnv (consulta: 25.02.2019) les formes en i com a formes secundàries, com podem vore en una llista de paraules (18 casos) extreta del diccionari:

acreiximent, apareiximent, autoconeiximent, compareiximent, coneiximent, creiximent, decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, intercreiximent, mereiximent, naiximent, prerenaiximent, reconeiximent, recreiximent, reeiximent, renaiximent, sobrenaiximent

Totes estes paraules remeten a la variants amb –ement.

a tiri i bandiri

  1. Locució adverbial utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i Baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).

resultes

  1. Els diccionaris habituals només recullen la locució preposicional consecutiva de resultes de, però el dnv (consulta: 20.02.2019) ha incorporat també la variant amb la preposició a:

    de (o a) resultes de loc. prep. A conseqüència de. De resultes d’aquella baralla, perderen l’amistat.

  2. En el llenguatge juridicoadministratiu, es denominen llocs o places «de resultes» els que no han segut ocupats (o han quedat lliures) després d’una primera fase ordinària d’un procés de provisió i es tornen a oferir per a ser proveïts en una fase posterior del procés. Per exemple, tal com ho explica un escrit de l’stepv («Criteris per a l’oferta de vacants del concurs de trasllats 2016/17»; consulta: 20.02.2019):

    Així, no poden aparèixer encara les places que anomenem «de resultes»: aquelles places que es generen per l’efecte dominó que es produeix quan a una persona que té una definitiva li donen una altra definitiva i, per tant, deixa lliure la plaça en la que estava.

tallatge

  1. Els diccionaris habituals no recollien este substantiu ben format a partir del verb tallar. L’hem sentit usat amb el significat ‘quadre de talles’. Quadre de talles és el terme que proposa el Cercaterm (consulta: 28.11.2008) per a l’àmbit de la moda:

    ca  quadre de talles, m
    es  cuadro de tallas
    es  tallaje
    en  grading table
    en  size table
    Taula de valors correlatius, corresponents a mesures antropomètriques de diferents talles, longitudinals i de contorn.

    En tot cas, el dnv (consulta: 19.02.2019) ha incorporat el terme per a l’àmbit de la confecció:

    tallatge CONF. En la fabricació de peces de vestir, varietat de talles.

  2. La referència que hem sentit, però, es referia a les talles (‘mides’) del peix que es peixca i es comercialitza en les llonges.Hem trobat alguna altra referència interessant d’ús del terme:
    […] el tallatge de cada un no devia alçar més d’un metre seixant-cinc.

    Santi Cortés i Antoni Ferrando (2002): Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981: una vida per al diàleg)

    Cal dir que, en este cas, el tallatge també tenia a vore amb la talla d’uns «peixos filològics»…

  3. En un altre àmbit, també l’hem trobat utilitzat amb el significat ‘operació de tallar’.

CDP: a + qui, quin, quants

Els complements directes interrogatius i exclamatius animats formats amb qui, quin i quants poden anar introduïts per la preposició a per tal d’evitar possibles ambiguïtats (confusió amb el subjecte).

Exemples:

  • (A) qui ha vist la Maria? (mestil, xxi.2.1.6)
  • (A) qui estima la mare? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) qui heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quin jugador triarà en Miquel? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quins jugadors heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes creus que sorprendrà aquesta proposta? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes persones atenen diàriament, en aquest servei? (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mireu (a) qui fotografia Cristina (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanyen aquests músics (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanya aquest pianista (giec, 19.3.2.3.a)