comàrqueting

El terme comàrqueting s’està estenent, però encara no ha rebut una definició precisa que els distingixca d’altres conceptes relacionats, com ara trade màrqueting màrqueting col·laboratiu.

El 30 de novembre del 2017 vam enviar la pregunta següent al Termcat:

Hi ha dos termes que s’estan estenent: «comàrqueting» i «màrqueting col·laboratiu». Tot i que hem vist que hi ha qui els tracta com a sinònims (Wikipedia), hem vist que abunda també l’ús com a termes diferents. La diferència entre els dos termes consistiria que el cas del «comàrqueting», el màrqueting és compartit entre diverses entitats; en canvi, el «màrqueting col·laboratiu» és el màrqueting en què participen els clients o usuaris. Vos agrairíem un aclariment sobre la qüestió. Moltes gràcies

La resposta del Termcat (05.12.02017) va ser la següent:

En l’àmbit de la publicitat es documenta el terme normalitzat trade màrqueting (en algunes llengües anomenat també comarketing), en referència al ‘Màrqueting orientat a la cooperació estratègica entre el fabricant i el distribuïdor quant a polítiques, objectius i procediments relacionats amb la distribució física, la gestió de vendes, les promocions, el marxandatge, la publicitat, etc., a fi d’obtenir un benefici per a ambdues parts’. En canvi, la forma màrqueting col·laboratiu designa ‘Màrqueting en el qual el consumidor participa en la presa de decisions i col·labora amb l’empresa en el debat sobre el desenvolupament del producte o servei’.

Sembla que no han pensat fer servir en català el terme comàrqueting, tot i que és una adaptació ben formada i que actualment comença a augmentar la seua difusió. La referència actual de la Wikipedia en anglés per al concepte també és la forma co-marketing (consulta: 05.12.2017); no recullen la forma trade-marketing. La forma trade-marketing apareix en una fitxa de la Neoloteca basada en un diccionari de l’any 1999, que és on s’adapta a mitges: forma anglesa trade més adaptació catalana màrqueting.

De moment, el terme trade màrqueting té més difusió en la xarxa en català que el terme comàrqueting, però això no vol dir que esta segona opció no siga una alternativa plenament adaptada i acceptable. De fet, insistim en un aclariment sobre la qüestió i la segona resposta del Termcat (12.12.2017) ha segut:

Arran dels vostres comentaris, hem fet arribar aquesta qüestió a especialistes de l’àmbit. Segons els especialistes consultats, les formes trade màrqueting i comàrqueting no es poden considerar sinònimes. En aquest sentit, la forma trade màrqueting designa un concepte molt més restrictiu, ja que fa referència al canal de distribució, des del fabricant fins al consumidor final. En canvi, la forma comàrqueting és semànticament més propera al concepte de màrqueting col·laboratiu i engloba un concepte molt més genèric, en què es té en compte el consumidor final, la col·laboració del qual pot produir-se en la creació del producte, en la concepció, en el disseny, en la selecció de l’estratègia de comunicació, en el llançament al mercat, etc.

tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].

afecte -ta

  1. Este adjectiu té l’accepció ‘destinat o adscrit (a un servei, secció, etc., de l’administració)’, que és una extensió de l’accepció (diec) ‘que ha estat afectat, destinat a un ús determinat‘. En eixe sentit, el dnv incorpora l’accepció següent: «Destinat a un ús determinat, a un treball, a un organisme.»
  2. Aquesta accepció facilitar la frase: [96/A3115ceh] «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afecta a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient». També en castellà afecto té la mateixa accepció.
  3. Dit això, convé recordar que el participi afectat té també eixe valor i, per tant, la frase anterior podria ser: «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afectada a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient».

coordinació de prefixos

En català, tant el Manual d’estil (Eumo, 2007: VII.9.1.d) com l’ortografia de l’IEC proposen la mateixa norma. Segons l’IEC (4.3.1.3):

Exclusivament com a recurs estilístic en contextos específics (científics, bàsicament), és admissible el truncament de tots els elements menys l’últim, amb elisió de constituents, dels compostos formats a la manera culta i dels derivats per prefixació en les coordinacions del tipus homonuclears i heteronuclears, preoperatori i postoperatori, sempre que el primer constituent sigui un element tònic amb contingut lèxic: homo- i heteronuclears, pre- i postoperatori.

Convé assenyalar que el llibre d’estil del Parlament de Catalunya (2017) recomana que s’evite esta pràctica:

Així mateix, s’han d’evitar les coordinacions de prefixos. Per raons de formalitat, és preferible d’emprar els mots complets, encara que pugui resultar una mica repetitiu.

~ L’Estat només es reserva la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari.

√ L’Estat només es reserva la seguretat pública de caràcter extracomunitari i supracomunitari.

En resum, convé més no utilitzar el recurs de truncar paraules. Amb tot, si s’utilitza, les paraules truncades pel prefix mantenen el guionet que indica eixa condició de truncament o prefix.

trenc

D’acord amb una resposta (15.11.2017) de les oficines lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’iec, la paraula trenc rebrà una nova accepció en la futura revisió del diec, seguint l’ús que l’institut ja havia introduït en l’ortografia del 2016: «Són diacrítics: el trenc ( ̧), que modifica la lletra c…». No han enviat en la resposta el text d’eixa accepció.

Per tant, per a designar eixe signe diacrític que convertix la lletra ce (c C) en ce trencada (ç Ç), no utilitzaran la paraula cedilla del castellà (paraula que ha passat al francés amb la forma cédille).

granel

Els diccionaris solen tractar esta paraula només com a formant de la locució a granel. Tanmateix, s’ha estés l’ús d’un nou substantiu masculí granel, sobretot en plural, per a designar genèricament productes transportats o comercialitzats «a granel» (és a dir, ‘sense envasar’). Per exemple, el Lèxic mariner del Museu Marítim de Barcelona (consulta: 08.11.2017) l’utilitza en la descripció de la càrrega a orri:

Càrrega a orri: Els granels sòlids o secs i líquids requereixen poca manipulació, mobilitzant-se cap als vehicles de transport en bandes transportadores i doctes respectivament, empesos per bombament o succió, cullerots i altres elements mecànics.

A pesar d’això, el Cercaterm (consulta: 08.11.2017) no inclou de moment la possibilitat de considerar el substantiu i dóna com a opció l’ús de la locució. Per tant, proposa «sòlids a granel» (en lloc de «granels sòlids»), «densitat del sòlid a granel» (en lloc de «densitat del granel sòlid»)…

En castellà tampoc solen arreplegar eixe substantiu els diccionaris, tot i que sí que ho fa el dea (s. v. granel):

II m 3 Producto o material a granel.

assaig i error

  1. L’expressió assaig i error o assaig-error s’utilitza per a designar un procediment d’aprenentatge o de recerca. La gec utilitza la forma assaig-error (s. v. etologia; consulta: 07.11.2017):

    L’aprenentatge pot tenir lloc, també de menys a més, per habituació, per imitació, per assaig-error, per conceptualització, per raonament complex amb simbolismes, etc.

    Però també la forma assaig-i-error (s. v. mètode d’assaig-i-error; consulta: 07.11.2017):

    m psic
    Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
    És la base de l’aprenentatge instrumental.

    Reforça l’opció per assaig i error el Cercaterm (consulta: 04.04.2012; 07.11.2017), on trobem el terme aprenentatge per assaig i error:

    ca aprenentatge per assaig i error, n m
    es aprendizaje por ensayo y error
    fr apprentissage par essais et erreurs
    en trial and error learning

    Educació > Didàctica > Aprenentatge

    Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.

    En resum, assaig i error i assaig-error són dos possibilitats d’escriure la mateixa expressió. Fent una cerca en Google Llibres (consulta: 07.11.2017) comprove que un poc més d’ús en català de la forma assaig i error (236) que d’assaig-error: (110).

ricochet

  1. Terme francés que té diverses accepcions (tlf; consulta: 13.07.2011):

    A. – Bond ou rebond que fait un caillou léger et plat lancé par jeu presque horizontalement à la surface de l’eau. Ricochet d’un caillou. Il passe des heures sur le rivage à jeter des cailloux dans l’eau, et lorsque le caillou a fait cinq ou six ricochets, il paraît aussi satisfait que s’il avait gagné un autre Marengo (Dumas père, Monte-Cristo, t. 1, 1846, p. 112). Au bord d’un lac On s’amusa à faire des ricochets Avec des cailloux plats Sur l’eau qui dansait à peine (Apoll., Alcools, 1913, p. 69).– P. anal. Rebondissement sur le sol ou sur un obstacle d’un projectile tiré par une arme à feu ou un canon. La balle, l’obus a fait un ricochet. La balle qui lui ôta la vie fit ricochet sur le canon de mon fusil et le frappa d’une telle raideur, qu’elle lui perça les deux tempes (Chateaubr., Mém., t. 1, 1848, p. 403).

    Tir à ricochet. Tir inventé par Vauban et consistant à lancer des boulets sous un angle assez faible pour qu’ils rebondissent en balayant une plus grande surface. Nous avions fait, selon l’habitude, la promenade au polygone, assisté à l’étude du tir à ricochet (Vigny, Serv. et grand. milit., 1835, p. 71).

    B. – Au fig. Fait qui est la conséquence, l’effet indirect ou le rebondissement de quelque chose. D’autres fois, l’influence était indirecte sans être moins active. C’était un électeur considérable qui recommandait au député, lequel recommandait à son tour au ministre. Ces ricochets allaient à l’infini (Reybaud, J. Paturot, 1842, p. 122).

    Vieilli. Un ricochet de (+ inanimé abstr.). Série d’événements amenés les uns par les autres. Mais, comme entre les salaires, (…) il règne la même inégalité qu’entre les propriétés, il se fait un ricochet de spoliation du plus fort au plus faible (Proudhon, Propriété, 1840, p. 272).

    Par ricochet. D’une manière indirecte, par contrecoup. Cette nouvelle est venue par ricochet. Cette nouvelle est parvenue de façon indirecte, par divers circuits. (Ds Ac. 1835-1935). Pareillement un musicien, un écrivain; au moment où ils jugent autrui, ils font par ricochet leur propre éloge (Taine, Notes Paris, 1867, p. 278).

    A més, segons el Dictionnaire de la langue française de Littré:

    C’est la chanson du ricochet, c’est toujours le même discours. Locution qui vieillit et dont le sens propre est même perdu ; l’Académie dit que le ricochet était un petit oiseau répétant continuellement son ramage ; mais rien ne garantit cette interprétation, comme le prouve l’historique. Tout ce qu’on voit, c’est que ricochet avait un sens analogue à répétition.

  2. En català, l’entreteniment esmentat en l’accepció A té diverses denominacions:

    ca fer sopetes, fer sopes, fer ranetes, fer peixets, tirar (la pedra) d’esquitllèbit…


    Fonts: Artur Quintana, Josep Font, Jordi Minguell (Migjorn); Biel Pubill i Soler:«La llengua com a banda sonora del joc» [pdf], M. del Carme Pros i Jordà: «El nostre parlar d’Ascó» [pdf]; Viquipèdia (consulta: 27.10.2017)

    Fins i tot hi havia un joc d’ordinador en format Flash: Roc Mar.

  3. El nom del joc en altres llengües:

    de Steinehüpfen
    en
    skipping stones, skimming stones
    es epostracismo, cabrillas, cucharetas, panecitos, tagüitas
    pt chapeletas, epostracismo

estalonament

En el camp del transport ferroviari trobem uns usos en castellà que no apareixen encara recollits en els diccionaris en català. Un context que servix d’il·lustració és:

Talonamiento de agujas: cuando no exista un rebase de señal previo al talonamiento. Apertura del embrague de talonamiento cuando se talonan las agujas y emisión de una indicación de agujas talonadas al dispositivo de detección.

Com que en català documentem tant talonament com estalonament, fem la consulta al Termcat, que mos envia (17.10.2017) la resposta següent:

Les formes adequades són el verb estalonar i el substantiu estalonament. Podeu consultar en el Cercaterm la fitxa del terme estalonar: ‘Passar una circulació per un canvi que no està en la posició adequada prenent-lo de taló, de tal manera que les pestanyes de les rodes separen l’espasí de la contraagulla’.

final de servei

En el camp del transport ferroviari, en castellà utilitzen els termes toma i deje per a dos accions relacionades amb l’inici i el final del servei de transport d’un vehicle. El Termcat tenia una fitxa que indicava l’equivalent català deixa per al castellà deje; hem consultat si eixa proposta encara era vigent i hem rebut (16.10.2017) la resposta següent:

Considerem que la denominació catalana més adequada per a toma y deje és inici i final de servei.