Arxiu

Jornada sobre les llengües i les polítiques lingüístiques

La Generalitat de Catalunya organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana:

7 de juliol de 2016
9:30 h – 14:00 h
Ateneu Barcelonès
c. Canuda, 6, 08002, Barcelona
Mapa

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una l’anàlisi global de la situació. Tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.

Més informació: Gencat.cat.

Denominacions oficials: el Real de Gandia

El municipi del Real de Gandia (Safor) ha fixat la forma oficial del seu nom (DOCV, 07.06.2016; [pdf]):

Decret 68/2016, de 3 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Real de Gandía per la forma exclusiva en valencià el Real de Gandia.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Denominacions oficials: Llucena

El municipi de Llucena (Alcalatén) ha fixat la forma oficial del seu nom (DOCV, 07.06.2016; [pdf]):

Decret 67/2016, de 3 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Lucena del Cid per la forma bilingüe Llucena/Lucena del Cid.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

La política lingüística estatal en la Primavera Educativa valenciana

Les jornades de la Primavera Educativa van acollir un seminari de política lingüística. La DGPL de la Generalitat de Catalunya n’ha fet un petit resum en els butlletí Tocs de Llengua (núm. 60):

Els responsables de política lingüística dels diferents territoris amb llengua pròpia van identificar prioritats, estratègies i línies d’actuació conjuntes en la promoció del multilingüisme

A l’acte hi van participar representants del País Basc, Catalunya, Galícia, Astúries, Comunitat Valenciana, Aragó, Navarra i Illes Balears

Dins del projecte Primavera Educativa i en el marc del congrés «L’aposta pel multilingüisme. 15 anys de Marc Europeu Comú de Referència i Portfolio Europeu de les Llengües», la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana va organitzar el Seminari de responsables de Política Lingüística de l’Estat, el 14 de maig, al Centre del Carme de la ciutat de València.
[…]

Termes nous en el DOGC núm. 7.098

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el segon quadrimestre de 2015 (DOGC 7.098, 13.04.2016):

Alimentació. Pastisseria: castigar, empanissar, escala de Brix, grau Brix, punt de bola, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix, punt de caramel fort, punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant (sin. compl. punt de floreta), sucre cremat, xarop (sin. compl. almívar)

Ciències de la salut. Salut pública: vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b conjugada (sin. vacuna contra Haemophilus influenzae tipus b conjugada; sin. compl. vacuna Hib) , vacuna antiamaríl·lica (sin. vacuna contra la febre groga; sin. compl. vacuna FG), vacuna anticolèrica (sin. vacuna contra el còlera; sin. compl. vacuna C), vacuna antidiftèrica (sin. vacuna contra la diftèria; sin. compl. toxoide diftèric), vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular (sin. vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina acel·lular, sin. compl. vacuna DTPa·; sin. compl. vacuna dTpa; sin. compl. vacuna triple bacteriana), vacuna antiencefalitis centreeuropea (sin. vacuna contra l’encefalitis centreeuropea; sin. compl. vacuna ECE), vacuna antigrip A(H1N1) (sin. vacuna contra la grip A(H1N1)), vacuna antigrip A(H5N1) (sin. vacuna contra la grip A(H5N1)), vacuna antigripal (sin. vacuna contra la grip; sin. compl. vacuna G), vacuna antihepatitis A (sin. vacuna contra l’hepatitis A; sin. compl. vacuna HA), vacuna antihepatitis A i B (sin. vacuna contra les hepatitis A i B; sin. compl. vacuna HAB), vacuna antihepatitis B (sin. vacuna contra l’hepatitis B; sin. compl. vacuna HB), vacuna antiherpes zòster (sin. vacuna contra l’herpes zòster; sin. compl. vacuna HZ), vacuna antimeningococ A conjugada (sin. vacuna contra el meningococ A conjugada; sin. compl. vacuna MA), vacuna antimeningococ B de quatre components (sin. vacuna contra el menigococ B de quatre components; sin. compl. vacuna MB4), vacuna antimeningococ C conjugada (sin. vacuna contra el meningococ C conjugada; sin. compl. vacuna MC), vacuna antimeningocòccica conjugada tetravalent (sin. vacuna contra el meningococ conjugada tetravalent; sin. compl. vacuna MACWY), vacuna antiparotidítica (sin. vacuna contra la parotiditis; sin. compl. vacuna contra les galteres), vacuna antipertússica (sin. vacuna contra la tos ferina), vacuna antipneumocòccica (sin. vacuna contra el pneumococ; sin. compl. vacuna Pn), vacuna antipneumocòccica 23-valent (sin. vacuna contra el pneumococ 23-valent; sin. compl. vacuna Pn23), vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (sin. vacuna contra el pneumococ conjugada 13-valent; sin. compl. vacuna Pn13), vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (sin. vacuna contra el pneumococ conjugada decavalent; sin. compl. vacuna Pn10), vacuna antipneumocòccica conjugada heptavalent (sin. vacuna contra el pneumococ conjugada heptavalent; sin. compl. vacuna Pn7), vacuna antipoliomielítica (sin. vacuna contra la poliomielitis; sin. compl. vacuna PI n f; vacuna PO), vacuna antiràbica (sin. vacuna contra la ràbia; sin. compl. vacuna Ra), vacuna antirotavírica (sin. vacuna contra el rotavirus; sin. compl. vacuna RV), vacuna antirubeòlica (sin. vacuna contra la rubèola), vacuna antitetànica (sin. vacuna contra el tètanus; sin. compl. toxoide tetànic n m; vacuna T), vacuna antitetànica i antidiftèrica (sin. vacuna contra el tètanus i la diftèria; sin. compl. vacuna Td), vacuna antitifoïdal (sin. vacuna contra la febre tifoide; sin. compl. vacuna FT), vacuna antituberculosa (sin. vacuna contra la tuberculosi; sin. compl. vacuna BCG), vacuna antivaricel·losa (sin. vacuna contra la varicel·la; sin. compl. vacuna V), vacuna antivariolosa (sin. vacuna contra la verola), vacuna antivirus del papil·loma humà (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà; sin. compl. vacuna VPH), vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà nonavalent; sin. compl. vacuna VPH9), vacuna antivirus del papil·loma humà tetravalent (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà tetravalent; sin. compl. vacuna VPH4), vacuna antivirus del papil·loma humà tipus 16 i 18 (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18; sin. compl. vacuna VPH2), vacuna antixarampionosa (sin. vacuna contra el xarampió), vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica (sin. vacuna contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis; sin. compl. vacuna triple vírica; sin. compl. vacuna XRP), vacuna antixarampionosa, antirubeòlica, antiparotidítica i antivaricel·losa (sin. vacuna contra el xarampió, la rubèola, la parotiditis i la varicel·la; sin. compl. vacuna quàdruple vírica; sin. compl. vacuna XRPV), vacuna bacteriana (sin. compl. vacuna antibacteriana), vacuna hexavalent (sin. compl. vacuna DTPa-PI-Hib-HB); vacuna pentavalent (sin. compl. vacuna DTPa-PI-Hib), vacuna vírica (sin. compl. vacuna antivírica), vacunació de rescat.

Ciències de la terra. Astronomia: η-Aquàrids (sin. compl. eta-Aquàrids), δ-Aquàrids del Sud (sin. compl. delta-Aquàrids del Sud), Boòtids de Juny (sin. compl. Boòtids), η-Carínids (sin. compl. eta-Carínids), α-Centàurids (sin. compl. alfa-Centàurids), α-Escòrpids (sin. compl. alfa-Escòrpids), ω-Escòrpids del Sud (sin. compl. omega-Escòrpids del Sud), Gemínids, τ-Hercúlids (sin. compl. tau-Hercúlids), Leònids, Leonis Minòrids, Leonis Minòrids de Desembre, Lírids d’Abril (sin. compl. Lírids), γ-Nòrmids (sin. compl. gamma-Nòrmids), Oriònids, Perseids (sin. compl. Llàgrimes de Sant Llorenç), Piscis Austrínids, π-Púpids (sin. compl. pi-Púpids), Púpids-Vèlids, Quadràntids, κ-Serpèntids (sin. compl. kappa-Serpèntids).

Ciències de la vida. Biologia: acoblament molecular, acoblament proteïna-lligand, acoblament proteïna-proteïna, mediació, mediació química, mediador, mediador químic, mediar, modelització molecular, partícula de reconeixement del senyal (sigla anglesa SRP), pèptid senyal (sin. compl. seqüència senyal), receptor de la partícula de reconeixement del senyal (sin. compl. receptor de SRP).

Dret: mediació, mediador | mediadora (sin. compl. mitjancer | mitjancera), mediar (sin. compl. mitjançar), mediat | mediada, mediat -ada.

Psicologia: desmobilització esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l’estrès per esdeveniment crític (sigla GEEC), incident crític, mètode dels incidents crítics (sin. tècnica dels incidents crítics), seguiment.

Denominacions oficials: Alboraia

El municipi d’Alboraia (Horta Nord) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 19.04.2016; [pdf]):

Decret 39/2016, de 15 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Alboraya, per la forma bilingüe d’Alboraia/Alboraya. [pdf]

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Denominacions oficials: Benissanó

El municipi de Benissanó (Camp de Túria) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 01.04.2016; [pdf]):

Decret 31/2016, de 23 de març, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Benisanó per la forma exclusiva en valencià de Benissanó [pdf]

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Estratigrafia dialectal

Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:

Estratigrafia dialectal

L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.

En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.

http://www.ub.edu/lexdialgram/estratigrafia/html/pagina1.html

Font: Maria-Pilar Perea
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona

L’AVL renova el primer terç

Divendres passat, 8 d’abril, va concloure el primer procés independent de renovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El primer terç d’acadèmics que han entrat a renovar l’avl són: Joan Francesc Mira, Joan Rafael Ramos Alfajarín, Carme Miquel Diego, Josep Martines Peres, Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya Abad i Abelard Saragossà Alba.
Segons la informa Eldiario.es (08.04.2016):

Amb Abelard Saragossà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de la institució, que havia iniciat el passat 11 de març. El procés ha resultat molt rellevant perquè és la primera vegada que els acdèmics ja no han estat elegits per les Corts Valencianes, fet que representa la definitiva independència de la institució de la tutela política que ha tingut durant els seus primers 15 anys de funcionament.

Entrevista a Abelard Saragossà en La Represa

En el programa La Represa de Ràdio Godella, podeu sentir una entrevista a Abelard Saragossà Alba (18.03.2016) on el professor i gramàtic fa un repàs sobre quasi tot. Com ara:

L’enfrontament ente el català heavy i el català light és un enfrontament amb poques argumentacions, perquè cada constituent lingüístic necessita un estudi, i sense això no podem solucionar-ho.