Arxiu

Oferta laboral al Maestrat

El web Mestrat Viu (consulta: 30.11.2016) inclou l’oferta laboral següent:

Maestrat Viu-Escola Valenciana fem una crida a totes les persones que estiguen interessades en el següent lloc de feina.

  • Perfil: busquem una persona dinàmica, amb iniciativa, que visca al Maestrat, amb compromís i lligada a alguna entitat cultural del Maestrat.
  • Tasques: dinamització de la llengua i la cultura del Maestrat.
  • Hores: 10 hores setmanals, 40 mensuals.
  • Interessats/ades: envieu currículum, fotografia i una breu descripció vostra aportant idees a fer, a maestratviu@gmail.com.
  • Termini: fins al 9 de desembre de 2016.

Nova versió dels criteris estilístics de la Generalitat valenciana

Mentres esperem la versió definitiva de la nova gramàtica que ha preparat l’Institut d’Estudis Catalans, l’administració del Consell de la Generalitat valenciana acaba de publicar una versió revisada (i en algun cas reduïda) del seu manual d’estil de l’any 1995, que han titulat (com en 1995), Criteris lingüístics:

Resolució de 23 de novembre de 2016, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’aproven els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals.

Han passat més de vint anys, però pareix que la «suspensió temporal» d’activitat que hem patit en este tema afecta encara la nova gestió política, que no ha estat capaç de revisar, ampliar i millorar el document del 1995. L’única cosa que podem destacar és que en la versió de 1995 preferien tenir i venir i ara preferixen tindre, vindre (i afigen que també preferixen veure, forma que no comentaren en la aquella edició).

Denominacions oficials: Benissuera

El municipi de Benissuera (Vall d’Albaida) ha fixat la forma oficial del seu nom (DOGV 7899, 19.10.2016; [pdf]):

Decret 153/2016, de 14 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Benisuera per la forma exclusiva en valencià de Benissuera.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

El DNV des de dos punts de vista

En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:

  • Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
  • Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)

La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.

El DOCV torna a ser el DOGV

La Generalitat valenciana, aprofitant la data festiva del 9 d’octubre d’enguany, ha decidit retornar-li el nom més tradicional (1982-2006) al seu diari oficial:

Decret 126/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es modifica la denominació del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

Amb la recuperació de la denominació que el diari oficial va rebre en 1982, torna a ajustar-se el nom a la seua raó de ser, com a vehicle de difusió de la normativa i de les actuacions que són expressió de la voluntat democràtica i el dret a l’autogovern dels valencians i valencianes, sense perjuí de la publicació de normes, resolucions, actes i anuncis d’altres administracions o institucions, la inserció dels quals resulte obligatòria.

AVL-IEC: renoven el diccionari i la gramàtica

Pareix que dijous passat tocava: l’avl presentava el seu diccionari, que fins ara només existia en la xarxa; i l’iec presentava la seua nova gramàtica, que fins ara només existia com a esborrany també en la xarxa (i ara l’han eliminat). Vaja, en alguna cosa han coincidit les dos institucions. Llàstima que només siga en la contraprogramació.

Com a novetats que han mogut el debat i despertat atenció, podem esmentar un article en la revista Núvol sobre noves incorporacions del dnv elaborat per Felip Gumbau: «Paraules que ja no són barbarismes segons el dnv»; i quant a la gramàtica de l’iec, doncs, «Adeu als diacrític» en Núvol.

OPO 2016 de la Generalitat valenciana: 5 llocs de tècnic lingüístic

En el Decret 96/2016, que aprova l’oferta pública d’ocupació d’enguany per a l’administració de la Generalitat valenciana, hi ha 5 llocs de treball de tècnic lingüístic («A2-03 – superior gestió de promoció lingüística»). Quatre corresponen al torn lliure i un al torn de «promoció interna específica per a la regularització de la naturalesa jurídica del personal laboral fix (disposicions addicional segona i transitòria cinquena, Llei 10/2010)».

Reunió de l’Acadèmia Oberta de l’IEC

El butlletí del mes de juliol de l’iec informa sobre una trobada del fòrum Acadèmia Oberta el 29 de juny passat (consulta: 02.08.2016):

Gramàtica i ortografia centren la segona trobada de L’Acadèmia Oberta amb els mitjans

L’Acadèmia Oberta, el projecte per mitjà del qual s’articulen les relacions d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica de l’IEC i els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant, va reunir, per segona vegada, els responsables dels serveis lingüístics dels mitjans de comunicació i divulgadors de la llengua. La reunió es va centrar, sobretot, en la Gramàtica de la llengua catalana i la nova Ortografia de l’IEC, que es publicaran a final d’any.

[…]

Per part dels mitjans, van assistir a la trobada Remei Brescó, d’El Punt Avui; Magí Camps, de La Vanguardia; Lorena Catalán, de BTV; Mercè Espuny, del Grup Flaix; Ricard Fité, d’El Periódico; Enric Gomà, filòleg i divulgador; Llorenç Oliver, del Diari de Balears; Rudolf Ortega, d’El País.cat; Albert Pla, de l’Ara; Ariadna Pous, d’El País; Núria Puyuelo, filòloga i divulgadora; Margalida Rosselló, de l’Ara Balears; Ernest Rusinés, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Jordi Solé, editor de l’ÉsAdir, i Pau Vidal, escriptor i divulgador.

Uns apunts sobre la IV Jornada sobre Llengua i Societat

La tècnica lingüística Teresa Tort Videllet fa unes reflexions en després de participar en la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana (Lliure i Millor.cat, 17.07.2016):

«Depèn de tu? Algunes reflexions sobre converses bilingües, per Teresa Tort

Unes conclusions:

Siguem clars: no passar-se al castellà innecessàriament és com deixar de fumar. Significa canviar un hàbit o una conducta inconscient molt arrelada. Revertir aquesta norma, doncs, demanarà unes fases imprescindibles: tindre consciència dels perjudicis que provoquem amb aquesta conducta; voler canviar-la; fixar-nos objectius concrets per posar en pràctica la lleialtat activa² i trobar la voluntat suficient per executar els objectius establerts. Com en tots aquests processos, si algú ens acompanya en aquest camí tot resultarà més fàcil.

Jornada sobre les llengües i les polítiques lingüístiques

La Generalitat de Catalunya organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana:

7 de juliol de 2016
9:30 h – 14:00 h
Ateneu Barcelonès
c. Canuda, 6, 08002, Barcelona
Mapa

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una l’anàlisi global de la situació. Tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.

Més informació: Gencat.cat.