L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

L’oficialitat del valencià-català a la Unió Europea

Tantes voltes s’ha promés quasi al mateix que s’excusava o que s’impedia, aixina que hem d’agarrar amb pinces la informació sobre l’oficialitat efectiva i real del valencià-català tant en el Congrés dels Diputats espanyol com en la Unió Europea com a llengua oficial i de treball. Convindrà esperar que es comprove que és una realitat no tan sols legalment sinó com a norma d’ús regulada i constatable a l’abast dels polítics i els ciutadans.

Mentrestant, uns quants titulars del Diari La Veu del 17 i 18 d’agot del 2023 fan pensar que per fi es pot avançar en el procés de normalització democràtica pel que fa a l’ús de les llengües:

Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗

El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗

ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗

Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗

El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗

A pesar de la prudència que convé mantindre davant anuncis d’esta importància, la iniciativa és molt rellevant, tal com exposa Lillo i Usechi en l’últim dels articles anteriors:

Es tracta de la iniciativa previsiblement més decisiva en aquest sentit, i possiblement definitiva, després d’anys d’intents frustrats pel reconeixement oficial de la llengua més enllà de l’Estat espanyol.

L’ús del valencià en l’activitat parlamentària

Les dades del període 2019-2023 sobre les llengües més utilitzades pels parlamentaris en les intervencions en les Corts Valencianes es poden consultar en la fitxa corresponent, fitxa que d’ara en avant apareixerà en el bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia.
El quadre comparatiu de les últimes cinc legislatures manté la continuïtat en l’evolució dels usos, una estabilitat que actua en perjuí de l’ús del valencià. Els parlamentaris que fan ús en general del valencià van estar un pèl —una dècima— per baix de la mitjana la legislatura passada, mentres que els que acostumen a usar únicament el castellà van estar quasi tres punts per damunt de la mitjana. Són dades poc satisfactòries pel que fa a l’ús normal —i també simbòlic— del valencià. 🔗
L’augment del nombre de persones que disposen d’una titulació de coneiximent de valencià és un factor positiu, sobretot en els àmbits laborals, perquè facilita la disponibilitat de les administracions i les empreses davant de la ciutadania, però això no genera un efecte directe i equivalent sobre l’ús de la llengua. Les dades sobre la llengua que es parla a casa indicaven una evolució negativa fins al 2023:

    • 1992 (44,1%)
    • 2005 (32,6%)
    • 2010 (28,8%)
    • 2015 (23,5%)
    • 2021 (19,5%)
    • 2023 (29%)

Dades: Baròmetre i enquestes de coneixement i ús social del valencià. Generalitat valenciana.

El rebot que s’observa en la dada del 2023 no és previsible que es consolide com a tendència positiva, ja que la política lingüística de la Generalitat per a esta legislatura —amb govern del pp i Vox— ha anunciat el retorn a ideologies i pràctiques contràries a l’ús del valencià.

Seminari sobre el model lingüístic de la CVMC

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació ha penjat en la xarxa el seminari impartit per Adrià Castells Ferrando sobre «Configuració del model lingüístic de la CVMC». La iniciativa del seminari es fonamenta amb la idea següent:

La consolidació d’un model lingüístic és necessària per establir un consens pel que fa a les directrius lingüístiques que han de seguir els comunicadors. La problemàtica (estretament lligada al dialecte propi) a l’hora de prendre decisions pel que fa a la tria d’un model lingüístic no és exclusiva de les Illes Balears, sinó compartida entre tots els territoris de parla catalana. Conèixer les resolucions lingüístiques a les quals han arribat altres territoris, en aquest cas la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, al País Valencià, ens permetrà arribar a solucions paral·leles pel que fa a les nostres tries lingüístiques.

Al llarg de l’hora que dura el vídeo, Adrià Castells exposa una panoràmica sobre la gestió del material lingüístic del mitjà públic valencià, a partir del llibre d’estil de la corporació —que no han elaborat els lingüistes de l’ens—, tenint en compte les referències de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i les obres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i aportant la seua visió de l’activitat professional dels tècnics lingüístics en el medi audiovisual valencià, on destaca la idea i la necessitat que els mateixos departaments lingüístics dels mitjans haurien de fer recerca i reflexió sobre els models de llengua que vehiculen.

A continuació transcrivim algunes de les reflexions exposades en el seminari:

Els mitjans de comunicació valencians, pel que fa a lèxic, han deixat de ser una font de creació del novetats lèxiques. Aquest és un punt important, sobretot pel que fa a la programació infantil. Ja no generem paraules noves, o ja no tenim, en este cas, la potestat de generar estes paraules noves, perquè tot està acaparat, en este cas, pels continguts dels canals temàtics en castellà i en anglés. Els programes infantils, que haurien de ser la porta d’entrada de les expressions lèxiques recuperades, aquells que van més enllà del model de llengua escolar, doncs, ja no creen, ja no està creant llengua a partir de la programació infantil, perquè els préstecs, els neologismes, doncs, ja ens arriben i es creen en altres llengües. Això no passava abans. […]

En una consulta que vaig fer, recorde ara mateix, a un grup d’assessors lingüístics (traductors, ajustadors, subtituladors…), de lingüistes externs, que treballen en les productores externes, vaig poder comprovar que el terreny més procel·lós, el terreny que més inseguretats causava, sobre el qual els professionals se sentien més insegurs, és el de la llengua més popular i el de la llengua col·loquial, i és el del lèxic col·loquial i és el de les estructures, podem dir, més genuïnes. […] Les respostes van permetre aventurar una primera conclusió, i és que la llengua viva, les formes col·loquials que sentim cada dia els parlants habituals de la llengua, i en les mateixes situacions de comunicació que els formats audiovisuals busquen reproduir (a la ficció, a l’entreteniment…) no forma part de les grans obres lexicogràfiques ni de cap compendi alternatiu i paral·lel que reculla solucions menys formals o que aporten naturalitat i autenticitat, però que siguen consensuades, que siguen correctes, que siguen acceptades socialment. I entre els assessors lingüístics el que funciona finalment és el «diccionarisme», que és inclement. […]

La recuperació de les formes d’expressió tradicionals, altrament, necessària, doncs, té també una conseqüència no desitjada si no es fa de manera estratègica i amb uns objectius clars. La projecció en els continguts d’una visió antropològica com a base de la recuperació d’un context social portador d’uns valors neorurals és altament alienadora. El problema no és el discurs de la tradició, és més aïna la transversalitat de l’essencialisme com a aparador únic de la manifestació cultural pròpia, i això es recull a través de les tries lingüístiques. El resultat pot esdevenir, com he dit adés, pervers. El tradicionalisme, amb la bona intenció de recuperar formes idealitzades del passat, acaba desplaçant els parlants actuals no només de l’ús de la llengua, sinó també de les representacions culturals i simbòliques que vehicula, perquè demana un grau elevat de pertinença i d’integració que va més enllà de les funcions comunicatives de la llengua. Hem de recordar que la funció bàsica d’una llengua no és la simbòlica, i la funció bàsica de la llengua en els mitjans de comunicació no és la simbòlica, sinó la funcional, l’operativa. […]

Si el que volem és incorporar els parlants a l’ús habitual de la llengua, i en totes les circumstàncies de comunicació, per una banda haurem de ser més flexibles i acceptar algunes modificacions en el tractament del codi, però no només en el tractament del codi, sinó també en el codi de les representacions simbòliques dels discursos mediàtics que es vehiculen en valencià, com ara la relació entre l’ús social de la llengua i la paròdia constant, l’humor barroer, en què hem construït molts continguts. Eixa relació directa, eixa connexió conscient entre la llengua i els discursos més essencialistes, més humorístics, més folkloritzants tenen efectes també sobre el model lingüístic que nosaltres hem triat. L’objectiu bàsic seria que el model de llengua consensuat no afectara els continguts mediàtics. […] Però igualment és fer veure que els continguts que s’expressen en valencià no han d’afectar el prestigi públic de la llengua. […]

L’actualitat previsible sobre l’ús de la llengua

Algun dia faran el balanç com toca de la gestió i la política lingüístiques del govern actual —el Botànic, que en diuen—, si és que això dels balanços i les fiscalitzacions arriba per ací a alguna cosa més que a les flageŀlacions i plors processionals. Aleshores es comprovarà si es certa la percepció que en alguns àmbits de les conselleries hi havia més afany de control i poder personal que interés aconseguir objectius polítics útils relacionats amb l’increment de l’ús lingüístic i del compliment als drets lingüístics dels valencians.

Les concordances i les discordances entre les propostes i les actuacions es poden anar resseguint a còpia d’una de les poques fonts d’informació que permeten estar al cas de l’actualitat passada, de l’actualitat present i de la previsible, el Diari La Veu. El balanç està per fer, però l’actualitat continua fent camí:

  • 10.07.2020: «Propostes d’ús lingüístic després de dir “Bon dia”» 🔗
  • 26.11.2021: «El Suprem desactiva l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià» 🔗
  • 07.10.2022: «La conducta lingüística dels polítics lingüístics» 🔗
  • 28.11.2022: «La Generalitat exigirà la competència lingüística en valencià per a accedir a la funció pública» 🔗
  • 01.12.2022: «Hi haurà un requisit legal, però de facto no» 🔗
  • 13.02.2023: «Llancen un manifest perquè l’Estat espanyol permeta l’oficialitat del català a la UE» 🔗
  • 13.02.2023: «Internet és l’àmbit en què els valencians més utilitzen la llengua pròpia» 🔗
  • 14.02.2023: «Escola Valenciana impulsa el Voluntariat pel Valencià a dotze instituts» 🔗
  • 18.02.2023: «Xe, en valencià, xe! (que sou À punt, ràdio i televisió)» 🔗
  • 16.02.2023: «Acció Cultural col·laborarà amb l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat» 🔗
  • 16.02.2023: «La Xarxa Vives demana incloure el català en la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus+» 🔗
  • 21.02.2023: «Naix Apunts de Llengua, una plataforma per a aprendre valencià a través dels materials d’À Punt» 🔗
  • 21.02.2023: «En la meua setmana de la Llengua Materna: 20 anys ensenyant valencià» 🔗

Després de la desfeta legal del 2021 de l’Oficina de Drets Lingüístics regulada al 2017, la Llei 8/2022 la va tornar a activar amb una regulació diferent que caldrà comprovar fins a on arriba. Pel que fa a la resta de reivindicacions relacionades amb els drets i els àmbits d’ús de la llengua, podríem mirar documents dels anys huitanta i noranta del segle passat per a comprovar fins a quin punt les necessitats i exigències continuen pegant-los voltes als mateixos punts, tots relacionats amb una regulació i limitació dels privilegis d’imposició de l’ús del castellà. El problema per al valencià no és que se’n fomente l’ús, sinó que eixe foment només és permés mentres no entre en conflicte ni devalue la política nacional-espanyolista d’imposició de l’ús del castellà.

Pel que fa a l’ensenyament, la mala gestió, la descontextualització de les necessitats o l’assignaturització, serien un mal menor, si l’entorn sociolingüístic fora prou potent per a permetre assimilar el valencià en l’ús quotidià, i amb unes pautes d’ús saludables i democràtiques. Però sense atendre si es dona o no eixe context en cada població, l’educació s’havia convertit en el cresol general des d’on s’havia d’irradiar l’ús i la qualitat de l’ús. I això ja es sabia i s’ha vist que era un erro de comptes, ja que les llengües oficials de les nostres societats no s’aprenen en el sistema educatiu: s’aprenen a casa, en els mitjans, en la necessitat quotidiana d’atendre, d’entendre i de fer-se entendre. I el que és més evident i lamentable: en la militància, l’exigència i la reclamació, en el cas del valencià.

Però ara este govern suposadament interessat per l’extensió de l’ús de la llengua, però que encara no ha segut capaç de normalitzar l’ús del valencià en la seua paperassa ni en els seus webs, pretén que els jóvens suposadament educats en valencià obtinguen un reconeiximent d’un nivell que no tenen per a l’ús d’una llengua que la mateixa administració que reconeix fraudulentament eixe nivell sap que no demanarà que facen ús d’eixa llengua, sinó del castellà imposat en tots els àmbits i per tots els mitjans. Al cap i a la fi, pareix clar que els programes de traducció automàtica es van crear per a això, per a poder fingir que l’administració funciona en valencià.

Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Les interpretacions de l’enquesta

L’enquesta sobre coneiximent i ús social del valencià de l’any 2021 publicada per la Generalitat valenciana ha mogut un poc de pols i remolí entre els actors socials implicats en la gestió lingüística, on trobem interpretacions interessants i interessades:

  • Diari La Veu (07.12.2022): «L’ús del valencià disminueix a casa o amb amics, segons una enquesta de la Direcció General de Política Lingüística»
  • El Periòdic.com (07.12.2022): «Augmenta de manera generalitzada la competència lingüística en valencià»
  • Intersindical Valenciana (09.112.2022): «Intersindical Valenciana denuncia la inacció del govern davant la devallada de l’ús social del valencià»
  • Diari La Veu (09.12.2022): «Intersindical denuncia la inacció de la Generalitat davant la baixada d’ús social del valencià»
  • Diari La Veu (09.12.2022): «Crítiques [de Gerard Furest] a l’enquesta de la Direcció General de Política Lingüística sobre el coneixement i l’ús del valencià»
  • Ricard Chulià (Diari La Veu, 10.12.2022): «Per la conflictivització del valencià»
  • Diari de la Llengua (20.12.2022): «Demanen retirar l’homologació dels títols de valencià del batxillerat»

Convindria que hi haguera sociolingüistes de guàrdia al País Valencià analitzant les dades i proposant mesures per a millorar la política i la gestió lingüístiques que s’apliquen per a millorar l’ús del valencià-català. Seria interessant que intentaren corregir-les quan s’apliquen per a empitjorar les possibilitats d’ús del valencià, situació habitual que fa que es continuen mantenint actituds anormalment» prepotents d’imposició del castellà-espanyol.

Mercadet de llengua

Parlava d’això un article de Vicent Marco («La moda de les camisetes en valencià», Valencia Plaza, 13.07.2021), i encara aguanta la cosa. La llengua és un mercat, com dia el llibre de Jesús Royo (veg. ressenya de Josep Murgades), i el valencià ha arribat al mercat glocal, és a dir, des del País Valencià (o des de la voreta) a la resta del món, per exemple, amb articles d’ús quotidià com ara tasses, samarretes i altres objectes d’ús quotidià.

Segur que n’hi han més marques i empreses, per a tots els gusts i inclús per a tots els corrents ideològics. En este àmbit també, el «mercat» és dinàmic i va canviant. Fem un petit recull (alfabètic) d’adreces de botiguetes (amb el web també en valencià) que hem localitzat ara mateix:

Faltes i variants

Els tècnics lingüístics convé que llegim la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Vilaweb, 09.05.2022) que pretén, mostrant un repertori interminable de faltes ortogràfiques, fer creure que eixe tribunal entén res d’ensenyament de llengües, d’educació i ni tan sols de justícia.

En eixe sentit, els quatre últims números de la revista Saó (476 a 479) mostren com de rellevant és entendre la distància que hi ha entre aprovar les assignatures de llengua, saber usar, poder usar i usar realment la llengua com si els valencianoparlants no estiguérem injustament discriminats en quasi tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, és interessant observar que els articles que aporten dades verificables són útils i productius per a reflexionar sobre l’estat i les necessitats reals de l’ús de la llengua.

Mentrestant, l’actriu Natalia de Molina aporta una nota de color lingüístic, amb què mos podem identificar, quan comenta un poc la utilitat de les variants de l’andalús la seua de Jaén i la de Cadis per al film Techo y comida en Versión Española.

Diferents notes de color per a tècnics lingüístics.

Portal per a augmentar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

Compendium.catL’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:

És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.

Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.

Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.