Rss Feed Tweeter button Facebook button Technorati button Reddit button Myspace button Linkedin button Webonews button Delicious button Digg button Flickr button Stumbleupon button Newsvine button Youtube button

Arxiu

La petita política de la llengua

La pàgina del dtl titulada «Greuges», dedicada a la reclamació, per mitjà del Síndic de Greuges, del compliment dels deures lingüístics de l’administració pública valenciana, mostra els símptomes ben visibles de la històrica falta de projecte i de protocols d’actuació per a fer una gestió lingüística democràtica que respecte els drets lingüístics dels ciutadans i vetle per l’ús normal del valencià.

Sobre això mateix fem un petit recull de diversos articles i treballs amb dades i reflexions interessants:

Termes nous en el DOGC núm. 7.975

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre setembre del 2017 i març del 2019 (dogc número 7.975, 07.10.2019):

Alimentació. Gastronomia: alimentació complementària, alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta), bantxa (sin. compl. te de tres anys), brocolet, col florida xinesa (sin. compl. tsaixin; sin. compl. xoi-sum), encebament, guenmaitxa (sin. compl. te d’arròs torrat), gula (sin. surimi d’angula), hojitxa (sin. compl. te verd torrat), kombutxa, kukitxa (sin. compl. te de branquillons), massala txai (sin. compl. te de masala; sin. compl. txai), matxa (sin. compl. te japonès en pols), sentxa, surimi

Biblioteconomia. Documentació: bibliometria, bibliometria alternativa, bibliomètric -ca

Botànica: anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou), anona pinya (sin. compl. ata; sin. compl. xirimoia blanca), anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou), anoner pinya (sin. compl. ata; sin. compl. xirimoier pinya), arbust de la mel (sin. compl. ciclòpia), iuzu, noni, nonier, pitahaia (sin. compl. pitaia), pitahaia (sin. compl. fruita del drac; sin. compl. pitaia), pitaia (sin. compl. pitahaia)

Ciències de la salut: beneficent, diagnòstic genètic preimplantacional (sigla: DGP), embrió preimplantacional (sin. compl. preembrió), drets dels animals (sin. compl. drets animals), experimentació amb animals (sin. compl. experimentació animal), experimentació amb humans (sin. compl. experimentació humana), farmacomodulabilitat (sin. modulabilitat farmacològica), farmacopotencialitat (sin. potencialitat farmacològica), fútil, futilitat, germà seleccionat genèticament | germana seleccionada genèticament (germà donant | germana donant), gestació per substitució (sin. gestació subrogada), gestant per substitució (sin. gestant subrogada), injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoide (sigla: ICSI), maleficent, panel de gens, perilocutiu -iva, perilocutiu -iva, permanència (sin. compl. romanència), postlocutiu -iva, postlocutiu -iva, prelocutiu -iva, prelocutiu -iva, principisme, promoció de malalties, prova genètica de portadors, prova genètica directa al consumidor (sin. compl. prova genètica DAC), sordesa perilocutiva, sordesa postlocutiva, sordesa prelocutiva

Dret. Política. Sociologia: contracte de llicència, desescalada del conflicte, desescalar (sin. desescalar-se), desescalar, dret dur, dret tou, empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar, (sin. compl. apoderar), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se), enginyeria social, enrocament, enrocament, enrocar-se, enrocar-se, escalada del conflicte, escalar (sin. escalar-se), escalar, estat brètol, estudis de pau i conflictes (sin. compl. irenologia), irenisme, llicència, llicenciador | llicenciadora, (sin. llicenciant), llicenciar, llicenciatari | llicenciatària, nimbisme, nimby [en], pare d’intenció | mare d’intenció, poder dur, poder suau

Economia. Empresa. Màrqueting: assistent personal de compres | assistenta personal de compres, botiga insígnia, botiga conceptual, botiga temporal, brànding (sin. construcció de marca), brànding personal (sin. construcció de la identitat personal), brànding sonor (sin. construcció de la identitat sonora, brànding verbal (sin. construcció de la identitat verbal), cerca de tendències, cercatendències, col·laboratiu -iva, creació de noms de marca, criptomoneda (sin. compl. moneda criptogràfica), desmarcament, economia col·laborativa, establiment reclam, fonestema, fonosimbolisme, fotoreclam, fotoreclam, guarda de marca, identitat sonora, identitat verbal, innovació frugal, marca de ficció, marca personal, moneda digital (sin. compl. moneda virtual), nom de marca estranger, plataforma de marca, promesa de marca, raó per creure, verbalització de marca, veu de marca

Educació. Serveis socials: criança de dia, llar de criança, mare de dia, pare de dia

Esports: futbol sala (sin. futsal), vestit d’ales, vol amb vestit d’ales

Fustes: amarant, avet de Douglas (sin. compl. douglas; sin. compl. oregon;  sin. compl. pi d’Oregon), banús africà (sin. compl. eben africà), banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar; sin. compl. macassar), banús negre asiàtic (sin. compl. banús ver; sin. compl. eben negre asiàtic; sin. compl. eben ver), bossé clar, bossé fosc, cabreüva, caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana; sin. compl. caoba vera), curupai (sin. compl. angico, sin. compl. cebil), doradillo (sin. compl. setí del Carib), gonçalo-alves, granadilla africana, guajaiví blanc, iroc, lenga, llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan), longui, macoré (sin. compl. douca), mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba), mansònia (sin. compl. beté), marmeler (sin. viraró blanc), merbau, niangó, ovengkol (sin. compl. mongoi), palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil), palissandre de l’Índia, palissandre de Madagascar, palissandre sissu, palma de caoba, panga-panga, pau-amarelo, petereví, ramin, roure blanc americà, roure del Japó, roure roig americà (sin. compl. roure roig), sucupira, tell americà (sin. compl. til·ler americà), urundai, vern europeu (sin. compl. vern comú; sin. compl. vern negre), vern roig (sin. compl. vern d’Oregon), wengué, zingana (sin. compl. zebrà)

Informàtica. TIC. Audiovisuals: atac BlackNurse, atac d’interferència, atac d’inundació, atac d’inundació ICMP, atac de denegació de servei (sin. compl. atac DoS), atac de denegació de servei distribuït (sin. compl. atac DDoS), atac Sybil, bibliotuber | bibliotubera, catfishing [en] (sin. compl. impostura), ciberassetjament, ciberassetjament pedòfil, ciberseguretat (sin. compl. seguretat informàtica), dada credencial (sin. compl. credencial), de dia zero, efecte bala, enginyeria social (sin. pirateria social), espòiler, fer espòiler (de) (sin. fer un espòiler (de)), explotador, explotador de dia zero, extorsió sexual (sin. compl. sextorsió), facebooker | facebookera, instagramer | instagramera, intrusió per Bluetooth, oclusió ambiental (sigla: OA), oclusor, pesca de credencials, pesca dirigida, pesca per SMS, piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piulador | piuladora, piular (sin. tuitar), pretèxting, programari de segrest (sin. compl. segrestador), programari maliciós, protocol d’internet de missatges de control (sin. compl. protocol ICMP; sigla: ICMP), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet), repiular (sin. retuitar), reproducció en continu (sin. reproducció en línia), robatori d’identitat, rootkit [en] (sin. compl. paquet d’intrusió), sèxting, sistema distribuït, skimming [en] (sin. compl. còpia fraudulenta de targetes), troià (sin. compl. cavall de Troia), trol, trolejar, youtuber | youtubera (sin. compl. tuber | tubera)

Matemàtiques. Física. Química: filtre de Kalman (sigla: FK), filtre de Kalman desodorat (sigla: FKD), filtre de Kalman estès (sigla: FKE), filtre de Kalman-Bucy (sigla: FKB), tennes, material massiu

Medi ambient: conservació, preservació

Meteorologia: aiguaneu, arcus (sin. compl. arc fosc), asperitas [la], calamarsa (sin. compl. calabruix; sin. compl. granís; sin. compl. graníssol), calamarsada (sin. compl. calabruixada; sin. compl. granissada; sin. compl. granissolada), calamarsó (sin. compl. calabruixó; sin. compl. granissó; sin. compl. granissol), castellanus [la] (sin. compl. emmerletat -ada), cataractagenitus [la], cauda (sin. compl. núvol de coa; sin. compl. núvol de cua), cavum [la] (sin. compl. cavitat de núvol), complement de núvol (sin. particularitat suplementària), congestus [la] (sin. compl. de coliflor; sin. compl. de cotó fluix), espècie de núvol, fibratus [la] (sin. compl. fibrat -ada), flammagenitus [la] (sin. compl. de foc), fluctus [la] (sin. compl. ones de Kelvin-Helmholtz), flumen (sin. compl. coa de castor; sin. compl. cua de castor), front de ratxa (sin. compl. front de ràfega), homogenitus [la] (sin. compl. antropogènic -ca), homomutatus [la], humilis [la] (sin. compl. de bon temps), lenticularis [la] (sin. compl. lenticular), mànega (sin. tornado; sin. compl. cap de fibló; sin. compl. fibló; sin. compl. tromba), mànega marina (sin. tromba marina), minihuracà mediterrani (sin. compl. medicà), murus [la] (sin. compl. núvol de paret), neu granulada (sin. compl. neu redona; sin. compl. neu rodona), neu granulada (sin. compl. neu redona; sin. compl. neu rodona), núvol accessori, núvol especial, pedra, pedra grossa, pedregada, pileus [la] (sin. compl. núvol de capell; sin. compl. núvol de caputxa; sin. compl. píleu) remolí de foc (sin. compl. revolví de foc; sin. compl. terbolí de foc), remolí de pols (sin. compl. bufarut; sin. compl. follet; sin. compl. revolví de pols; sin. compl. terbolí de pols), silvagenitus [la], temps advers, temps violent, tuba (sin. compl. núvol d’embut), volutus (sin. compl. de corró; sin. compl. enrotllat -ada), vòrtex de ratxa (sin. compl. vòrtex de ràfega)

Sexualitat. Erotisme: agressió profilàctica, anarquia relacional (sigla: AR), antisexe, asseguda a la cara, BDSM, bondage [en] (sin. compl. lligament), brollada (sin. ejaculació femenina a raig), control de l’orgasme, fetitxisme del menjar (sin. sitofília), gola vibrant, intercanvi complet, intercanvi de parella, intercanvi dona-dona, intercanvi parcial (sin. compl. intercanvi no coital), kokigami, orgasme cerebral (sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma) (sigla: RSMA), orgasme esportiu, parlar brut, pèting, poliamor, porno, porno alternatiu, porno feminista,  pornografia (sin. compl. porno), pornogràfic -ca (sin. compl. porno), postporno, prosexe, ressaca sexual, ruptura a la francesa, sexe casual (sin. compl. pim-pam), sexe conscient, sexe químic, sexe vainilla, swinger [en], vegà sexual | vegana sexual, veganisme sexual, zentai

Sistemes d’informació: diagrama de caixa, diagrama de Sankey, diagrama de xarxa (sin. gràfic de nodes i arestes), enllaç i marcatge, gràfic d’aranya (sin. gràfic de radar (sin. gràfic polar), gràfic d’intensitat de colors, gràfic de barres, gràfic de barres agrupades, gràfic de barres apilades, gràfic de bombolles, gràfic de bombolles animat, gràfic de coordenades paral·leles, gràfic de corona (sin. compl. gràfic d’anell), gràfic de dispersió (sin. compl. núvol de punts), gràfic de línies, gràfic de marques, gràfic de pendents, gràfic de pictogrames (sin. compl. pictograma), gràfic de sectors (sin. compl. gràfic circular; sin. compl. gràfic de formatge; sin. compl. gràfic de pastís), gràfic múltiple (sin. multigràfic), mapa d’arbre, mapa de símbols proporcionals, minigràfic, narrativa per desplaçament

Zoologia: acrocefàlids, baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar, baza negre, bernièrids, brunzidora ala-roja, brunzidora cotonosa, brunzidora d’Occitània, brunzidora de Còrsega, brunzidora de garriga, brunzidora sigil·lada, calcàrids, caliptofílids, caliptomènids, cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra), cigala de l’olivera (sin. compl. xitxarra de l’olivera), cigala del pi (sin. compl. xitxarra del pi), cigala grossa (sin. compl. xitxarra grossa), cigala negra (sin. compl. xitxarra negra), cigalella alacurta (sin. compl. xitxarreta alacurta), cigalella alacurta oriental (sin. compl. xitxarreta alacurta oriental), cigalella argentada (sin. compl. xitxarreta argentada), cigalella costanera (sin. compl. xitxarreta costanera), cigalella culprima (sin. compl. xitxarreta culprima), cigalella europea occidental (sin. compl. xitxarreta europea occidental), cigalella menuda (sin. compl. xitxarreta menuda), cigalella pirinenca (sin. compl. xitxarreta pirinenca), cigalella vespa (sin. xitxarreta vespa), cinclosomàtids, cnemofílids, colibrí àngel de Clarisse, colibrí calçat d’Isabella, colibrí cuallarg de Letizia, colibrí d’Alice, colibrí d’Eliza, colibrí de Julie, colom de Jane, colom imperial de Charlotte, corcoràcids, cucut xikra, donacòbids, elacúrids, elani, elani australià, elani comú (sin. compl. esparver d’espatlles negres), elani cuablanc, elani cuaforcat, elani del Mississipí, elani marcat, elani perlat, elani plumbi, escotocèrcids, esparver xikra, espindàlids, estenostírids, eulacestòmids, falcó sacre, falcuncúlids, fenicofílids, fil·loscòpids, gral·làrids, hiliòtids, hilocitreids, ifrítids, kaka de l’illa de Norfolk, kaka de Nova Zelanda, kàkapo, leiotríquids, locustèl·lids, lori de Josephine, macrosfènids, malcoha, malcoha africà occidental, malcoha africà oriental, malcoha bec de coral, malcoha cara-rogenc, malcoha cresta-roig, malcoha de les Mentawai, malcoha de Raffles, malcoha de Sulawesi, malcoha frisat, malcoha fumat, malcoha gorja-roig, malcoha pitbrú, malcoha ullblau, malcoha ventre-roig, malcoha ventrenegre, maquerirrínquids, melampítids, melanopareids, mitrospíngids, modulatrícids, mohoids, mohòvids, nesospíngids, nicatòrids, nínox, nínox australià, nínox boreal, nínox bru, nínox canyella, nínox cridaner, nínox de Buru, nínox de Camiguín, nínox de Cebu, nínox de Christmas, nínox de Halmahera, nínox de Jacquinot, nínox de les Andaman, nínox de les Bismarck, nínox de les Sulu, nínox de les Tanimbar, nínox de les Togian, nínox de Luzon, nínox de Makira, nínox de Malaita, nínox de Manus, nínox de Mindanao, nínox de Mindoro, nínox de Nova Bretanya, nínox de Nova Guinea, nínox de Nova Zelanda, nínox de Rand, nínox de Romblon, nínox de Seram, nínox de Sumba gros, nínox de Sumba menut, nínox de Tasmània, nínox falcó, nínox fosc, nínox gros, nínox ocraci, nínox puntejat, nínox rialler, nínox rogenc, oreoícids, panúrids, passerèl·lids, pel·lorneids, picot escapulat de Guatemala, picot escapulat occidental, picot escapulat oriental, platilòfids, pnoepígids, psofòdids, quetòpids, ragològids, rascló weka, rodinocíclids, sapayoids, takahé de l’illa del Nord, takahé de l’illa del Sud, teretístrids, títirids, todi becample, todi becfí, todi de Cuba, todi de Jamaica, todi de Puerto Rico, tórtora terrestre de Cécile, urocincràmids, zeledònids

Quant a estes novetats, podeu llegir alguns comentaris sobre uns quants dels termes en l’article «10 expressions que els puristes lingüístics ja no et poden corregir» de Carlota Rubio (Núvol; 20.10.2019).

Sociolingüística a la plaça

Els mitjans informen del traspàs del sociolingüista Rafael Lluís Ninyoles Monllor, un referent imprescindible per a estudiar l’evolució del País Valencià en el tractament i respecte institucional i social dels drets lingüístics.

En relació amb la sociolingüística de la ciutat de València (i del país, certament), del 30 d’octubre al 3 de novembre es celebrarà la setena edició de «La plaça del llibre» (Diari La Veu, 23.10.2019):

De les prestatgeries al carrer (i viceversa): la literatura catalana pren el centre de València per la Plaça del Llibre

Més de cinquanta editorials amb multitud de novetats literàries es presentaran en la setena edició de la cita, que se celebrarà, de nou, a la plaça de l’Ajuntament

Capacitació lingüística sense protocol d'actuació

Encara que comença a ser un tòpic ben fonamentat el fet que els funcionaris públics valencians tinguen en el seu currículum els certificats de la capacitació lingüística suficient i necessària per a exercir els seus llocs de treball, per contra, l’administració pública encara no ha establit cap protocol d’actuació que evite les discriminacions lingüístiques.

Les normes genèriques i les declaracions de voluntat dels polítics de torn no són el mitjà adequat per a aconseguir que els formularis o la relació amb els funcionaris es produïxca també en valencià amb normalitat i sense que la ciutadania haja d’estar sotmesa a la submissió i la renúncia o en tensió davant d’una possible reacció hostil dels funcionaris.

Com a mostra, podeu consultar la secció «Greuges» d’este diari. A més, les notícies no deixen de ser mostres simptomàtiques:

  • Diari La Veu, 22.07.2019: «”¿Qué dice? No le entiendo”: Un pacient denuncia un cas de discriminació lingüística a Beniparrell»
  • Diari La Veu, 22.07.2019: «Vicent Maurí: “La majoria del personal que treballa en la funció pública té la competència lingüística”»
  • Diari La Veu, 24.07.2019: «El judici pel cas de discriminació lingüística a Elx no se celebra per la incompareixença dels agents denunciats»
  • Diari La Veu, 01.08.2019: «Les denúncies per discriminació lingüística creixen en la sanitat pública valenciana»

Gandia fa turistes en valencià

En plenes vacances d’estiu, a més de la retolació de les platges i de les amistats que es fan en els festivals de música, també hi ha iniciatives per a difondre l’ús del valencià, com ara la campanya que ha promogut l’Ajuntament de Gandia. Segons podem llegir en el Diari La Veu (06.08.2019):

Gandia enceta una campanya per a ensenyar frases bàsiques en valencià als turistes

La iniciativa pretén explicar als visitants que a la localitat hi ha una llengua i unes paraules pròpies que són «una eina de cultura i de diversitat»

La iniciativa es concreta en cartells i en un web que contindran «les principals oracions i paraules que més es fan servir en el dia a dia».

Nem a fer-se'n una

Un dels cartells de la campanya «Gandia en valencià».

Els usos lingüístics del 2018 a Catalunya

L’Institut d’Estadística de Catalunya presenta l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2018) amb este titular (consulta: 09.07.2019):

Els percentatges de coneixements de català s’acosten progressivament als d’abans de la gran onada migratòria

En els darrers cinc anys, ha augmentat en 400.000 el nombre de persones que saben escriure en català, en 300.000 les que el saben llegir, en 160.000 les que el saben parlar i en 128.000 les que l’entenen

L’enquesta mostra que els acostaments als usos lingüístics en Catalunya tenen sempre una possible lectura positiva (tal com exemplifica Gerard E. Mur en «Millora el coneixement del català, però no el seu ús habitual; Núvol, 09.07.2019). Per contra, tenim la sensació que no deixa de ser la mostra d’una resistència més o menys gratificant davant d’un estat espanyol que continua proposant un monolingüisme espanyol predemocràtic i sense articular cap eix plurilingüístic que conforme els seus trets polítics, socials, culturals o econòmics.

La càtedra dels drets lingüístics

Les accions per a impulsar en l’administració pública una gestió lingüística més concreta, progressista i efectiva que fins ara, tant per als funcionaris com per al funcionament dels serveis i de l’atenció als ciutadans, sovint han segut més conseqüència de desitjos i il·lusions que de planificacions fonamentades, programades, comprovades i revisades. Sembla que comencen a pensar en alguna altra cosa en l’administració valenciana (Diari La Veu, 10.06.2018):

Educació i la Universitat de València signen el conveni per a la creació de la Càtedra de Drets Lingüístics

Segur que era ben necessari disposar de tot el cabal d’estudi i reflexió que promet l’existència d’eixa càtedra. En tot cas, mentrestant arriben els estudis, la Generalitat valenciana i totes les administracions públiques valencianes haurien de poder atendre els estudis que ja s’han fet (que haurien de servir per a alguna cosa més que per a omplir bibliografies o per a idear una Oficina de Drets Lingüístics i convertir-la en un altre entrebanc burocràtic), a més de provar a evitar que hajam d’estar periòdicament repetint les mateixes queixes al Síndic de Greuges.

Pinzellada audiovisual sobre Pompeu Fabra

Fabra, diccionari d'un home sense biografia.

Fabra, diccionari d’un home sense biografia. TV3, 23.04.2019.

 

L’espai Sense Ficció de tv3 va emetre el 23.04.2019 un documental sobre que dóna una visió de conjunt de la vida i la influència i importància públiques de l’obra de Pompeu Fabra: Fabra, diccionari d’un home sense biografia. Segons el web del programa:

Documental que parla de llengua, de compromís i de 80 anys cabdals de la història de Catalunya. I ho fa través de la vida d’un personatge irrepetible: Pompeu Fabra, el pare del català modern.

La conducció (i part del guió) és de Màrius Serra, que entrevista Mila Segarra, Jordi Ginebra, Enric Gomà, Vicenç Pagès i altres experts en la vida i l’obra del gramàtic.

Denominacions oficials: Castelló de la Plana

El municipi de Castelló de la Plana ha fixat la forma oficial del seu nom (BOE 90, 11.10.2018):

Decret 40/2019, de 22 de març, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana/Castellón de la Plana per la forma exclusiva en valencià «Castelló de la Plana».

Proposta lèxica de l’IEC per a l’ús general

Al cap d’unes dècades, després de les propostes 1 (fonètica, 1999; [PDF]) i 2 (morfologia, 1999; [PDF]), arriba el document «Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb web propi i en format PDF:

En el moment que escrivim este apunt, el cercador del web de la proposta no funciona, però els documents en PDF són accessibles i és poden descarregar.