Rss Feed Tweeter button Facebook button Technorati button Reddit button Myspace button Linkedin button Webonews button Delicious button Digg button Flickr button Stumbleupon button Newsvine button Youtube button

Arxiu

Censura lingüística institucional a l’estat espanyol

Encara no hem de acabat de combatre la pandèmia sanitària del còvid i ja tornem a patir l’epidèmia ideològica que envisca els tribunals espanyols. Segons els titulars:

  • Ara.cat, 18.07.2018: «Anul·lada part de la norma que prioritza l’ús del valencià perquè “només és obligatori saber castellà”»
  • Ara.cat, 16.06.2020: «El Consell recorrerà la sentència que obliga els governs català i valencià a comunicar-se en castellà»
  • El Temps, 16.06.2020: «L’enfangada lingüística del Tribunal Suprem»
  • Eldiario.es, 15.06.2020: «El Supremo confirma la obligación de la Generalitat Valenciana de dirigirse a los gobiernos catalán y balear en castellano»
  • dBalears, 14.06.2020: «El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s’han de comunicar en castellà»

Segurament per provar si actua com a mesura profilàctica o antivírica, l’Institut d’Estudis Catalans ha emés ràpidament una declaració:

«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

Podem destacar un aspecte de la declaració que incidix en una mancança dels poders públics espanyols (especialment en el cas del poder judicial) pel que fa a l’aplicació constitucional:

… la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària».

És possible que la cúpula judicial practique una ideologia predemocràtica en este àmbit, però l’estat espanyol hauria d’esmenar eixes deficiències i hauria de posar els mitjans per a complir amb eficàcia i rigor l’article 10.2 de la Constitució espanyola, pel qual s’obliga a complir els acords internacionals ratificats per Espanya.

Píndoles en castellà contra la covid-19

Arran de la pandèmia de la covid-19 tornem a observar mostres de mala gestió lingüística en la Generalitat valenciana. En les píndoles formatives de l’IVAP hi ha penjat en només castellà des de fa setmanes un document de l’Invassat sobre mesures preventives davant l’exposició al coronavirus. Hem reclamat dos vegades ja la versió en valencià, però ni hem rebut resposta ni l’han penjada.

El mateix 6 d’abril en què ho vam reclamar per primera vegada en el web de l’IVAP, la Plataforma per la Llengua (06.04.2020) publicava una denúncia relacionada amb la mateixa qüestió en l’àmbit de l’administració espanyola:

La Plataforma per la Llengua demana l’ús del valencià en la informació institucional sobre la COVID-19

L’ONG del valencià recorda que el Consell d’Europa critica que alguns estats —com fa Espanya— «no comparteixen la informació, instruccions, directrius o recomanacions en altres llengües que no siguin la llengua oficial del país».

Ha passa quasi un mes, la gestió maldestra de l’ús de les llengües oficials en l’administració valenciana (i l’espanyola) fa que continue la desigualtat sistemàtica: primer es publica en castellà; més avant, ja vorem (si hi ha reclamacions, si algú s’enrecorda…) si arriba mai la versió en valencià.

El supremacisme lingüístic espanyol

En el setmanari El Temps (01.02.2020; consulta: 14.02.2020) podem llegir un article de Vicent Climent-Ferrando, «Radiografia d’una llengua des d’Europa» que alerta sobre les rutines i inèrcies ideològiques que podem provocar una efectes contraris dels que pretenien. Entre altres coses:

El toc d’alerta més preocupant dels informes, però, anava adreçat no a l’Estat espanyol sinó al Govern del Botànic, concretament al nou Decret de Plurilingüisme. Mentre que el Comitè de Ministres – l’òrgan polític del Consell d’Europa–  emprava un llenguatge més diplomàtic i recomanava al Govern valencià “eliminar les limitacions a l’ensenyament en valencià/català”, el Comitè d’Experts –òrgan avaluador de solvència acadèmica independent– era més contundent en la seva radiografia lingüística al País Valencià: “[el Decret de Plurilingüisme] no compleix amb l’instrument de ratificació [de la CELRoM]” i donava un suspens categòric al Govern valencià, una mena de default tècnic a una de les mesures estrella en matèria educativa del Botànic.

Per sort, a més de l’anàlisi crítica, l’article fa propostes:

Són quatre els principis que una política lingüística efectiva ha d’adoptar:

  1. Les polítiques de multilingüisme són imprescindibles en les societats actuals i els beneficis que reporten superen els costos. S’ha de concebre la política lingüística d’una manera completament transversal, amb implicació directa en la cohesió social, la cultura, l’economia i els drets. En aquest sentit, el Decret de Plurilingüisme adopta aquesta visió holística, tot i que possiblement de manera teòrica.
  2. Qualsevol govern que vulgui donar resposta a les necessitats lingüístiques actuals de la ciutadania ha de considerar conjuntament la mobilitat i la inclusió en les seves polítiques lingüístiques. La promoció de la mobilitat ha d’anar acompanyada de mesures que afavoreixin la promoció de la llengua pròpia. Atesa la situació d’alta vulnerabilitat del valencià, el responsables polítics hauran d’estar-hi molt atents a que una mesura com el Decret de Plurilingüisme no tingui com a efecte col·lateral el retrocés del coneixement del valencià en l’àmbit educatiu.
  3. El disseny de polítiques que combinin la mobilitat i la inclusió és complex, però necessari i possible. La qüestió és seleccionar les mesures que representen en cada cas el millor equilibri en la tensió entre inclusió i mobilitat. El Decret de Plurilingüisme té el perill —potencial de moment— de no aconseguir ni un major coneixement d’anglès ni una millora en les dades de coneixement de la llengua pròpia. Caldrà reforçar els mecanismes d’avaluació constants i reaccionar-hi a temps.
  4. La garantia de la cohesió social prové precisament de la combinació equilibrada de la mobilitat i la inclusió. Qualsevol política lingüística és una política social. La implantació d’un projecte educatiu ambiciós i avançat depèn en bona part del disseny d’unes polítiques multilingües valentes i de llums llargues.

Al final, l’autor es preocupa per «si tornem a perdre un llençol a cada bugada lingüística». Crec que els polítics i els sociolingüístics haurien de canviar la metàfora, perquè a les bugaderies no han perdut mai tants llançols. (Vegeu la secció de greuges.)

Alerta en Galícia i arreu

Abans d’acabar la dècada passada, el diari El País (Sonia Vizoso, 29.12.2019) fea un repàs a les paradoxes que mostra l’estat espanyol tan «plenament» democràtic i la pràctica real pel que fa a les polítiques lingüístiques que aplica:

Alerta lingüística en Galicia: los niños pierden el gallego

Familias, profesorado e instituciones culpan del fenómeno a prejuicios y restricciones en la escuela y el mundo digital

Tot l’article mos pot sonar al País Valencià, on s’ha utilitzat massa sovint el terme desqualificador galleguització per a referir-se a aspectes estilístics i normatius, quan el problema real i efectiu que hauria de denotar eixe terme no són les preferències normatives o estilístiques (interés/interès; pugam/puguem; aixina/així; omplit/omplert; mos/ens; servixca/servisca/serveixi, etc.), sinó el punt clau de la situació:

La Xunta presumix que les mateixes estadístiques que revelen la pèrdua d’ús del gallec entre xiquets i jóvens confirmen que el percentatge de ciutadans capacitats per a parlar i escriure en l’idioma propi de la comunitat «és el més alt de la història».

En el fons, la galleguització també és la valencianització. No és la cosmètica dels criteris o de l’ortotipografia la que augmentarà l’ús de la llengua, sinó que un ús extens i divers en tots els àmbits difondria les preferències estilístiques dels mateixos parlants (i evitaria disputes i decisions estèrils pels accents o la caiguda de les preposicions).

L’article fa una petita panoràmica de la situació gallega en què els valencians podem mirar-mos de reüll i de cara i vore-mos reflectits en molts aspectes.

La llengua parlamentària en valencià

Un dels àmbits on l’ús de la llengua alterna tots els registres possibles, és en el llenguatge que es fa servir en les intervencions parlamentàries. A més d’eixa derivada inevitable en de la llengua, els registres i els llenguatges d’especialitat en l’expressió del discurs polític, hi ha peculiaritats de l’activitat jurídica i parlamentària que Roser Serra i Margarida Sanjaume estan treballant per a un pròxim diccionari de l’activitat parlamentària. Segons informa el bloc de la Revista de Llengua i Dret (19.12.2019):

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci Termcat, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

[…]

L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.

Les Corts Valencianes, que podríem dir que són, seguint les autores del diccionari, «el quilòmetre zero de la paraula», acaben de crear un departament lingüístic dins del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic arran d’una reorganització que augura canviar-ho tot per a que res no canvie (veg. Acord de la Mesa de les Corts Valencianes número 275/X, de 29 d’octubre; BOCV 40, 20.11.2019).

A pesar del rumb atzarós que seguix la institució parlamentària valenciana, moguda per la inèrcia i la improvisació (amb més farramalla i paternalisme que projecte raonat), esperem que la institució trobe moments i predisposició orgànica per a revisar, consolidar i posar en pràctica els coneiximents acumulats durant estos primers anys d’experiència democràtica.

Són uns quants anys ja, però també un bon cabal de coneiximents en perill de malvar-se pels atzars de la desídia política en l’àmbit del primer poder democràtic, el legislatiu.

Sense La Veu

No en teníem quasi ni un ni mig ni cap, i ja no «cantarà» tampoc el Diari La Veu (18.12.2019):

Diari La Veu posa punt final al projecte periodístic

L’últim dia que s’editarà el mitjà serà aquest 31 de desembre, després de no haver assolit el finançament necessari per a garantir la viabilitat del digital

A pesar de tot, diuen que intentaran persistir:

Per unanimitat de l’assemblea i de forma acordada amb l’equip directiu de la cooperativa, l’empresa editora considera que no es donen les circumstàncies necessàries per a seguir amb el projecte de la manera com estava concebut. En el primer trimestre de l’any vinent, la cooperativa estudiarà possibilitats de futur que permeten continuar amb una altra mena de publicació que done veu a allò que ocorre al País Valencià, però ja no de manera diària.

En tot cas, és una mala notícia per a la informació en valencià i, per tant, per a l’ús informatiu i informat de la llengua al País Valencià.

L’estat espanyol i les (seues) llengües europees

Can be used

Mancances evidents encara.

La Plataforma per la Llengua (12.12.2019) envia una notícia sobre l’informe del comité d’experts relatiu als compliments i incompliments de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries (Celrom) en Espanya. La notícia comenta sobre el País Valencià:

Al País Valencià, l’informe de la Celrom valora positivament els canvis lingüístics als mitjans de comunicació, gràcies a l’aparició d’À Punt, però critica que la nova llei valenciana d’educació és contrària a la carta perquè ha suprimit la possibilitat d’estudiar en immersió.

A més d’això, també sobre el País Valencià, podem llegir en l’informe («Cinquième rapport du Comité d’experts concernant l’Espagne», 09.10.2019):

Encara que el valencià/català té la condició de llengua cooficial a tot el territori de la Comunitat Valenciana i que la majoria de la població la domina, es troba en una situació preocupant, particularment dins de l’administració estat i del sistema judicial.

Com ja intuíem, ha empitjorat la possibilitat d’educar-se en valencià en tots els nivells, encara que, paradoxalment, millora l’apartat «utilitzar el valencià/català en l’àmbit de l’administració autonòmica o local».

Finalment, les recomanacions dels experts són:

I. Recomanacions per a accions immediates:

a) Modificar la Llei orgànica del poder judicial per garantir l’ús del valencià/català en procediments judicials a petició d’una de les parts.

b) Utilitzar el valencià/català dins l’administració estatal de la Comunitat Valenciana.

c) Disposar que la docència estiga assegurada en valencià/català en tots els nivells.

II. Altres recomanacions:

d). Garantir l’ús del valencià/català en l’economia, especialment en el sistema financer i bancari.

e). Garantir l’ús del valencià/català en els servicis sanitaris i socials.

I ja podem esperar el nou informe d’ací a tres anys, que segur que tampoc no mos deixarà satisfets del tot. Ni segurament gens.

La petita política de la llengua

La pàgina del dtl titulada «Greuges», dedicada a la reclamació, per mitjà del Síndic de Greuges, del compliment dels deures lingüístics de l’administració pública valenciana, mostra els símptomes ben visibles de la històrica falta de projecte i de protocols d’actuació per a fer una gestió lingüística democràtica que respecte els drets lingüístics dels ciutadans i vetle per l’ús normal del valencià.

Sobre això mateix fem un petit recull de diversos articles i treballs amb dades i reflexions interessants:

Termes nous en el DOGC núm. 7.975

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre setembre del 2017 i març del 2019 (dogc número 7.975, 07.10.2019):

Alimentació. Gastronomia: alimentació complementària, alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta), bantxa (sin. compl. te de tres anys), brocolet, col florida xinesa (sin. compl. tsaixin; sin. compl. xoi-sum), encebament, guenmaitxa (sin. compl. te d’arròs torrat), gula (sin. surimi d’angula), hojitxa (sin. compl. te verd torrat), kombutxa, kukitxa (sin. compl. te de branquillons), massala txai (sin. compl. te de masala; sin. compl. txai), matxa (sin. compl. te japonès en pols), sentxa, surimi

Biblioteconomia. Documentació: bibliometria, bibliometria alternativa, bibliomètric -ca

Botànica: anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou), anona pinya (sin. compl. ata; sin. compl. xirimoia blanca), anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou), anoner pinya (sin. compl. ata; sin. compl. xirimoier pinya), arbust de la mel (sin. compl. ciclòpia), iuzu, noni, nonier, pitahaia (sin. compl. pitaia), pitahaia (sin. compl. fruita del drac; sin. compl. pitaia), pitaia (sin. compl. pitahaia)

Ciències de la salut: beneficent, diagnòstic genètic preimplantacional (sigla: DGP), embrió preimplantacional (sin. compl. preembrió), drets dels animals (sin. compl. drets animals), experimentació amb animals (sin. compl. experimentació animal), experimentació amb humans (sin. compl. experimentació humana), farmacomodulabilitat (sin. modulabilitat farmacològica), farmacopotencialitat (sin. potencialitat farmacològica), fútil, futilitat, germà seleccionat genèticament | germana seleccionada genèticament (germà donant | germana donant), gestació per substitució (sin. gestació subrogada), gestant per substitució (sin. gestant subrogada), injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoide (sigla: ICSI), maleficent, panel de gens, perilocutiu -iva, perilocutiu -iva, permanència (sin. compl. romanència), postlocutiu -iva, postlocutiu -iva, prelocutiu -iva, prelocutiu -iva, principisme, promoció de malalties, prova genètica de portadors, prova genètica directa al consumidor (sin. compl. prova genètica DAC), sordesa perilocutiva, sordesa postlocutiva, sordesa prelocutiva

Dret. Política. Sociologia: contracte de llicència, desescalada del conflicte, desescalar (sin. desescalar-se), desescalar, dret dur, dret tou, empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar, (sin. compl. apoderar), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se), enginyeria social, enrocament, enrocament, enrocar-se, enrocar-se, escalada del conflicte, escalar (sin. escalar-se), escalar, estat brètol, estudis de pau i conflictes (sin. compl. irenologia), irenisme, llicència, llicenciador | llicenciadora, (sin. llicenciant), llicenciar, llicenciatari | llicenciatària, nimbisme, nimby [en], pare d’intenció | mare d’intenció, poder dur, poder suau

Economia. Empresa. Màrqueting: assistent personal de compres | assistenta personal de compres, botiga insígnia, botiga conceptual, botiga temporal, brànding (sin. construcció de marca), brànding personal (sin. construcció de la identitat personal), brànding sonor (sin. construcció de la identitat sonora, brànding verbal (sin. construcció de la identitat verbal), cerca de tendències, cercatendències, col·laboratiu -iva, creació de noms de marca, criptomoneda (sin. compl. moneda criptogràfica), desmarcament, economia col·laborativa, establiment reclam, fonestema, fonosimbolisme, fotoreclam, fotoreclam, guarda de marca, identitat sonora, identitat verbal, innovació frugal, marca de ficció, marca personal, moneda digital (sin. compl. moneda virtual), nom de marca estranger, plataforma de marca, promesa de marca, raó per creure, verbalització de marca, veu de marca

Educació. Serveis socials: criança de dia, llar de criança, mare de dia, pare de dia

Esports: futbol sala (sin. futsal), vestit d’ales, vol amb vestit d’ales

Fustes: amarant, avet de Douglas (sin. compl. douglas; sin. compl. oregon;  sin. compl. pi d’Oregon), banús africà (sin. compl. eben africà), banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar; sin. compl. macassar), banús negre asiàtic (sin. compl. banús ver; sin. compl. eben negre asiàtic; sin. compl. eben ver), bossé clar, bossé fosc, cabreüva, caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana; sin. compl. caoba vera), curupai (sin. compl. angico, sin. compl. cebil), doradillo (sin. compl. setí del Carib), gonçalo-alves, granadilla africana, guajaiví blanc, iroc, lenga, llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan), longui, macoré (sin. compl. douca), mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba), mansònia (sin. compl. beté), marmeler (sin. viraró blanc), merbau, niangó, ovengkol (sin. compl. mongoi), palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil), palissandre de l’Índia, palissandre de Madagascar, palissandre sissu, palma de caoba, panga-panga, pau-amarelo, petereví, ramin, roure blanc americà, roure del Japó, roure roig americà (sin. compl. roure roig), sucupira, tell americà (sin. compl. til·ler americà), urundai, vern europeu (sin. compl. vern comú; sin. compl. vern negre), vern roig (sin. compl. vern d’Oregon), wengué, zingana (sin. compl. zebrà)

Informàtica. TIC. Audiovisuals: atac BlackNurse, atac d’interferència, atac d’inundació, atac d’inundació ICMP, atac de denegació de servei (sin. compl. atac DoS), atac de denegació de servei distribuït (sin. compl. atac DDoS), atac Sybil, bibliotuber | bibliotubera, catfishing [en] (sin. compl. impostura), ciberassetjament, ciberassetjament pedòfil, ciberseguretat (sin. compl. seguretat informàtica), dada credencial (sin. compl. credencial), de dia zero, efecte bala, enginyeria social (sin. pirateria social), espòiler, fer espòiler (de) (sin. fer un espòiler (de)), explotador, explotador de dia zero, extorsió sexual (sin. compl. sextorsió), facebooker | facebookera, instagramer | instagramera, intrusió per Bluetooth, oclusió ambiental (sigla: OA), oclusor, pesca de credencials, pesca dirigida, pesca per SMS, piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piulador | piuladora, piular (sin. tuitar), pretèxting, programari de segrest (sin. compl. segrestador), programari maliciós, protocol d’internet de missatges de control (sin. compl. protocol ICMP; sigla: ICMP), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet), repiular (sin. retuitar), reproducció en continu (sin. reproducció en línia), robatori d’identitat, rootkit [en] (sin. compl. paquet d’intrusió), sèxting, sistema distribuït, skimming [en] (sin. compl. còpia fraudulenta de targetes), troià (sin. compl. cavall de Troia), trol, trolejar, youtuber | youtubera (sin. compl. tuber | tubera)

Matemàtiques. Física. Química: filtre de Kalman (sigla: FK), filtre de Kalman desodorat (sigla: FKD), filtre de Kalman estès (sigla: FKE), filtre de Kalman-Bucy (sigla: FKB), tennes, material massiu

Medi ambient: conservació, preservació

Meteorologia: aiguaneu, arcus (sin. compl. arc fosc), asperitas [la], calamarsa (sin. compl. calabruix; sin. compl. granís; sin. compl. graníssol), calamarsada (sin. compl. calabruixada; sin. compl. granissada; sin. compl. granissolada), calamarsó (sin. compl. calabruixó; sin. compl. granissó; sin. compl. granissol), castellanus [la] (sin. compl. emmerletat -ada), cataractagenitus [la], cauda (sin. compl. núvol de coa; sin. compl. núvol de cua), cavum [la] (sin. compl. cavitat de núvol), complement de núvol (sin. particularitat suplementària), congestus [la] (sin. compl. de coliflor; sin. compl. de cotó fluix), espècie de núvol, fibratus [la] (sin. compl. fibrat -ada), flammagenitus [la] (sin. compl. de foc), fluctus [la] (sin. compl. ones de Kelvin-Helmholtz), flumen (sin. compl. coa de castor; sin. compl. cua de castor), front de ratxa (sin. compl. front de ràfega), homogenitus [la] (sin. compl. antropogènic -ca), homomutatus [la], humilis [la] (sin. compl. de bon temps), lenticularis [la] (sin. compl. lenticular), mànega (sin. tornado; sin. compl. cap de fibló; sin. compl. fibló; sin. compl. tromba), mànega marina (sin. tromba marina), minihuracà mediterrani (sin. compl. medicà), murus [la] (sin. compl. núvol de paret), neu granulada (sin. compl. neu redona; sin. compl. neu rodona), neu granulada (sin. compl. neu redona; sin. compl. neu rodona), núvol accessori, núvol especial, pedra, pedra grossa, pedregada, pileus [la] (sin. compl. núvol de capell; sin. compl. núvol de caputxa; sin. compl. píleu) remolí de foc (sin. compl. revolví de foc; sin. compl. terbolí de foc), remolí de pols (sin. compl. bufarut; sin. compl. follet; sin. compl. revolví de pols; sin. compl. terbolí de pols), silvagenitus [la], temps advers, temps violent, tuba (sin. compl. núvol d’embut), volutus (sin. compl. de corró; sin. compl. enrotllat -ada), vòrtex de ratxa (sin. compl. vòrtex de ràfega)

Sexualitat. Erotisme: agressió profilàctica, anarquia relacional (sigla: AR), antisexe, asseguda a la cara, BDSM, bondage [en] (sin. compl. lligament), brollada (sin. ejaculació femenina a raig), control de l’orgasme, fetitxisme del menjar (sin. sitofília), gola vibrant, intercanvi complet, intercanvi de parella, intercanvi dona-dona, intercanvi parcial (sin. compl. intercanvi no coital), kokigami, orgasme cerebral (sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma) (sigla: RSMA), orgasme esportiu, parlar brut, pèting, poliamor, porno, porno alternatiu, porno feminista,  pornografia (sin. compl. porno), pornogràfic -ca (sin. compl. porno), postporno, prosexe, ressaca sexual, ruptura a la francesa, sexe casual (sin. compl. pim-pam), sexe conscient, sexe químic, sexe vainilla, swinger [en], vegà sexual | vegana sexual, veganisme sexual, zentai

Sistemes d’informació: diagrama de caixa, diagrama de Sankey, diagrama de xarxa (sin. gràfic de nodes i arestes), enllaç i marcatge, gràfic d’aranya (sin. gràfic de radar (sin. gràfic polar), gràfic d’intensitat de colors, gràfic de barres, gràfic de barres agrupades, gràfic de barres apilades, gràfic de bombolles, gràfic de bombolles animat, gràfic de coordenades paral·leles, gràfic de corona (sin. compl. gràfic d’anell), gràfic de dispersió (sin. compl. núvol de punts), gràfic de línies, gràfic de marques, gràfic de pendents, gràfic de pictogrames (sin. compl. pictograma), gràfic de sectors (sin. compl. gràfic circular; sin. compl. gràfic de formatge; sin. compl. gràfic de pastís), gràfic múltiple (sin. multigràfic), mapa d’arbre, mapa de símbols proporcionals, minigràfic, narrativa per desplaçament

Zoologia: acrocefàlids, baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar, baza negre, bernièrids, brunzidora ala-roja, brunzidora cotonosa, brunzidora d’Occitània, brunzidora de Còrsega, brunzidora de garriga, brunzidora sigil·lada, calcàrids, caliptofílids, caliptomènids, cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra), cigala de l’olivera (sin. compl. xitxarra de l’olivera), cigala del pi (sin. compl. xitxarra del pi), cigala grossa (sin. compl. xitxarra grossa), cigala negra (sin. compl. xitxarra negra), cigalella alacurta (sin. compl. xitxarreta alacurta), cigalella alacurta oriental (sin. compl. xitxarreta alacurta oriental), cigalella argentada (sin. compl. xitxarreta argentada), cigalella costanera (sin. compl. xitxarreta costanera), cigalella culprima (sin. compl. xitxarreta culprima), cigalella europea occidental (sin. compl. xitxarreta europea occidental), cigalella menuda (sin. compl. xitxarreta menuda), cigalella pirinenca (sin. compl. xitxarreta pirinenca), cigalella vespa (sin. xitxarreta vespa), cinclosomàtids, cnemofílids, colibrí àngel de Clarisse, colibrí calçat d’Isabella, colibrí cuallarg de Letizia, colibrí d’Alice, colibrí d’Eliza, colibrí de Julie, colom de Jane, colom imperial de Charlotte, corcoràcids, cucut xikra, donacòbids, elacúrids, elani, elani australià, elani comú (sin. compl. esparver d’espatlles negres), elani cuablanc, elani cuaforcat, elani del Mississipí, elani marcat, elani perlat, elani plumbi, escotocèrcids, esparver xikra, espindàlids, estenostírids, eulacestòmids, falcó sacre, falcuncúlids, fenicofílids, fil·loscòpids, gral·làrids, hiliòtids, hilocitreids, ifrítids, kaka de l’illa de Norfolk, kaka de Nova Zelanda, kàkapo, leiotríquids, locustèl·lids, lori de Josephine, macrosfènids, malcoha, malcoha africà occidental, malcoha africà oriental, malcoha bec de coral, malcoha cara-rogenc, malcoha cresta-roig, malcoha de les Mentawai, malcoha de Raffles, malcoha de Sulawesi, malcoha frisat, malcoha fumat, malcoha gorja-roig, malcoha pitbrú, malcoha ullblau, malcoha ventre-roig, malcoha ventrenegre, maquerirrínquids, melampítids, melanopareids, mitrospíngids, modulatrícids, mohoids, mohòvids, nesospíngids, nicatòrids, nínox, nínox australià, nínox boreal, nínox bru, nínox canyella, nínox cridaner, nínox de Buru, nínox de Camiguín, nínox de Cebu, nínox de Christmas, nínox de Halmahera, nínox de Jacquinot, nínox de les Andaman, nínox de les Bismarck, nínox de les Sulu, nínox de les Tanimbar, nínox de les Togian, nínox de Luzon, nínox de Makira, nínox de Malaita, nínox de Manus, nínox de Mindanao, nínox de Mindoro, nínox de Nova Bretanya, nínox de Nova Guinea, nínox de Nova Zelanda, nínox de Rand, nínox de Romblon, nínox de Seram, nínox de Sumba gros, nínox de Sumba menut, nínox de Tasmània, nínox falcó, nínox fosc, nínox gros, nínox ocraci, nínox puntejat, nínox rialler, nínox rogenc, oreoícids, panúrids, passerèl·lids, pel·lorneids, picot escapulat de Guatemala, picot escapulat occidental, picot escapulat oriental, platilòfids, pnoepígids, psofòdids, quetòpids, ragològids, rascló weka, rodinocíclids, sapayoids, takahé de l’illa del Nord, takahé de l’illa del Sud, teretístrids, títirids, todi becample, todi becfí, todi de Cuba, todi de Jamaica, todi de Puerto Rico, tórtora terrestre de Cécile, urocincràmids, zeledònids

Quant a estes novetats, podeu llegir alguns comentaris sobre uns quants dels termes en l’article «10 expressions que els puristes lingüístics ja no et poden corregir» de Carlota Rubio (Núvol; 20.10.2019).

Sociolingüística a la plaça

Els mitjans informen del traspàs del sociolingüista Rafael Lluís Ninyoles Monllor, un referent imprescindible per a estudiar l’evolució del País Valencià en el tractament i respecte institucional i social dels drets lingüístics.

En relació amb la sociolingüística de la ciutat de València (i del país, certament), del 30 d’octubre al 3 de novembre es celebrarà la setena edició de «La plaça del llibre» (Diari La Veu, 23.10.2019):

De les prestatgeries al carrer (i viceversa): la literatura catalana pren el centre de València per la Plaça del Llibre

Més de cinquanta editorials amb multitud de novetats literàries es presentaran en la setena edició de la cita, que se celebrarà, de nou, a la plaça de l’Ajuntament