ACPV i l’STEPV denuncien el conseller Font de Mora

Acció Cultural del País Valencià ens fa arribar la nota de premsa següent:

acpv i l’stepv denuncien el conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de «català»

Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (acpv), Alfons Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l’stepv, advocat, tècnic lingüístic i també membre de l’Institut de Política Lingüística d’acpv) i Marc Candela (responsable de comunicació de l’stepv) han comparegut en roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia que l’associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el conseller Font de Mora.

El coordinador d’acpv ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia Catalana com a títol suficient per avalar els coneixements de valencià de qualsevol persona que es presente a la darrera convocatòria d’oposicions de la Conselleria d’Educació. Com és possible que un càrrec públic faça cas omís dels múltiples pronunciaments judicials, tots ells unànims en el mateix sentit, sense cap conseqüència? Què passaria si un ciutadà qualsevol obviés el que dicta una sentència judicial?

La gravetat d’aquesta situació justifica sobradament la denúncia que han decidit presentar acpv i l’stepv per pressumpta desobediència a la justícia i pressumpta desviació de diners públics, i l’exigència d’una rectificació pública del conseller, en el sentit d’acatar allò que diuen els tribunals i validar el títol de Filologia Catalana com a suficient per acreditar els coneixements de valencià.

La segona reflexió fa referència al fet que estem parlant d’una qüestió que no afecta només a la comunitat educativa, sinó al conjunt de la societat valenciana, ja que no només estem parlant de la resistència a acatar unes sentències judicials que afecten la convocatòria d’unes oposicions: ja hi ha un total de 21 sentències —de moment— (1 del Tribunal Constitucional, 3 del Tribunal Suprem i 17 del Tribunal Superior de Justícia valencià) que reconeixen la unitat de la llengua i la plena legalitat de la denominació també de «català» per al «valencià». Amb l’actitud del conseller Font de Mora —i del President Camps com avalador d’aquest i màxim responsable del Govern valencià— a acatar els pronunciaments dels tribunals en aquest sentit, el Govern valencià es situa fora de la llei i dificulta la necessària entesa entre el País Valencià i Catalunya en un context de crisi econòmica, agreujada en el cas valencià per la crisi del model econòmic i social del PP i els casos de pressumpta corrupció en els quals hi ha implicat diversos alts càrrecs de la Generalitat valenciana.

És per això que el coordinador d’acpv ha reclamat un canvi en la política del Govern valencià en aquest àmbit, en el sentit de posar fi a la censura que pateix tv3 al País Valencià i acatar el reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català.

Curs a Torrent: Evolució del valencià culte durant els segles XIX i XX

Objectiu del curs:

Estudiar l’evolució del valencià culte per a comprendre la situació actual, ja que les opinions que s’expressen al voltant no solen tindre gens en compte el marc històric, factor indispensable per a interpretar els fets socials.

Programa:

1. Marc teòric. El concepte de normativa lingüística. Els criteris

2. Marc històric. La premsa i el teatre entre 1800 i 1850

3. Els dos corrents de la Renaixença. Llorente i Llombart

4. El valencià culte cap a 1930: naturalitat i eficàcia

5. Catalunya durant el s. xx. El trencament del Noucentisme. La visió del valencià, del balear i del DCVB

6. Les concepcions de Sanchis Guarner i de Joan Fuster

7. Conseqüències sobre el període 1970-1990

8. Cap a un model aplicable a l’oralitat: els anys noranta

Responsable del curs:

Sr. Abelard Saragossà i Alba

Duració del curs: 20 hores

Crèdits: 2

Preu comunitat universitària: 46€

Preu públic en general: 64€

Dies: del 13 al 16 de juliol

Lloc: Casa de Cultura. C/Sagra, 17

Horari: de 9.00 a 14.00 hores

Informació:

Ajuntament de Torrent

Departament d’Educació

Tel: 961111111

Extensions 1182, 1054, 1067 i 1068

Inscripcions:

A partir de l’1 de juny

Servei d’Extensió Universitària

http://extensio.uv.es/

El PP elimina el requisit lingüístic bilingüe d’Ontinyent

Vam poder llegir el dia 5 de març del 2009 en el diari Pàgina 26 :

A Ontinyent el valencià deixa de ser un requisit i només serà un mèrit

Ho va confirmar l’alcaldessa de la localitat en el ple extraordinari que va tindre lloc dimarts: a partir d’ara, el valencià ja no serà obligatori per accedir a un lloc de treball en l’administració, sinó que només puntuarà a les proves.

[…]

L’alcaldessa és del pp, i eixa actuació supressiva no és una declaració sinó un fet. Com podíem esperar (Las Provincias, 22.05.2009):

El portaveu del pspv, Jorge Rodríguez, va recordar als populars que el requisit lingüístic «és un reglament que va aprovar el govern valencià fa anys i que ara a Ontinyent s’incomplirà». Va titllar esta mesura de «involucionista i reaccionària, pel que no votem a favor d’un document que pretén acabar amb un requisit lingüístic».

No sabem a quin «govern valencià» es referix el regidor (o la periodista Rocío Moreno), però està clar que el pspv té algun motiu per a protestar per l’eliminació del requisit lingüístic bilingüe. Al cap i a la fi, Ontinyent era un dels pocs municipis governat pels socialistes on s’havia adoptat la mesura. Naturalment, a més de protestar i de titllar d’«involucionista i reaccionària» la mesura de supressió, el regidor socialista podria estendre eixe concepte a la resta d’ajuntaments socialistes que no han promulgat mai eixe requisit lingüístic, ja que, encara que siga per inacció, es troben en la mateixa situació «involucionista i reaccionària».

Debat sobre el requisit lingüístic

Ferran Isabel ens envia a través d’INfoZèfir la informació següent:

Taula rodona: «Requisit lingüístic valencià: És ja l’hora?»

25 anys després de la Llei d’ús, som l’únic territori amb llengua pròpia que no l’exigeix en les proves de selecció per a l’administració. Cal incloure’l ara en la nova llei de la funció pública valenciana?

Dimarts, 26 de maig, 19.30 hores
Edifici Octubre (c/ Sant Ferran, 12, València)

Hi intervenen:

  • Francesc Calatayud (EUPV)
  • Mònica Oltra (IPV)
  • Agustí Cerdà (ERPV)
  • Enric Morera (BNV)
  • Vicenta Crespo (PSOE)
  • Eliseu Climent (ACPV)

Presenta i modera l’acte: Alfons Esteve

Font: Alfons Esteve (Universitat de València)

Les llengües de l’Aragó

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Taula rodona sobre «La Llei de Llengües a l’Aragó» a Barcelona

Dia: divendres 22 de maig del 2009
Hora: 19:30 h
Lloc: aula 0.1, Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes – plaça Universitat, Barcelona)

Hi intervindran: Manuel Marqués i Ànchel Conte (per l’aragonès); Hèctor Moret i Carles Sancho (pel català). Modera: José Enrique Gargallo.

Font: http://franja.balearweb.net/post/71024

Exercicis autocorrectius de valencià

Immaculada Cerdà ens envia la informació següent:

Tenim la satisfacció de poder-vos mostrar els primers exercicis autocorrectius de valencià, nivell superior (C2).

És un projecte que ja estem ampliant amb exercicis de nivell elemental (B1) i que posteriorment arribarà a tots els altres nivells.

La forma d’accedir-hi és molt fàcil: visiteu la nostra pàgina web Unitat de Normalització Lingüística i comenceu a practicar.

Confiem que este nou recurs serà de profit i us convidem a fer-ne la màxima difusió.

Immaculada Cerdà Sanchis
Cap de la Unitat de Normalització Lingüística
Diputació de València
Plaça de Manises, 4
46003 València
Tel. 963 882 833
Fax 963 882 834
immaculada.cerda@dival.es

L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

Conferència de Carme Junyent sobre la sostenibilitat lingüística

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Conferència «Per què cal ser lingüísticament sostenible?»
A càrrec de la Dra. Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona

Dia: dimarts, 12 de maig del 2009
Hora: 12 h
Lloc: sala de graus del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (av. Catalunya, 35, Tarragona)