Els problemes existencials del valencià-català derivats de la discriminació lingüística contra els ciutadans que continua aplicant l’estat espanyol per a imposar l’ús del castellà-espanyol en tots els àmbits on té capacitat de regulació (normes legals) o influència política (per exemple, impedint que les altres llengües oficials de l’estat siguen oficials o d’ús a la Unió Europea), estan donant un poc de joc en els mitjans.

Eixe joc s’ha concretat en uns debats escrits que poden ser instructius per a decidir com actuar o quines alternatives hi ha disponibles. Un petit recull d’articles i llibres sobre la qüestió:

  • Abelard Saragossà Alba (2020): Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua
  • Carme Junyent i Bel Zaballa Madrid (2020): El futur del català depèn de tu
  • Carme Junyent (Núvol, 29.11.2020): «El multilingüisme: el futur del català?»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 19.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (1)»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 26.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (i 2)»
  • Enric Gomà (2021): El català tranquil. Un manifest
  • Jaume Moreno (Núvol, 10.03.2021): «Llengua, poder i revelació»
  • Matthew Tree (El Punt Avui, 14.03.2021): «Parlar per parlar»
  • Carles López Cerezuela (19.03.2021): «El valencià davant el repte digital: marqueting lingüístic»
  • Enric Gomà (Núvol, 26.03.2021): «El desànim»
  • David Ginebra (Núvol, 31.03.2021): «La selva poliglota»
  • Albert Pla Nualart (Núvol, 01.04.2021): «La sociolingüística no és un estat d’ànim»
  • Grup Koiné (El Punt Avui, 05.04.2021 ): «Cinc anys del manifest de koiné»

Per a posar en context estes opinions i reflexions, algunes seccions de diversos mitjans ajuden a aportar informació concreta relacionada amb fets concrets o amb iniciatives polítiques i socials:

  • Nosaltres La Veu, secció «llengua»
  • Ara.cat, secció «llengua»
  • Plataforma per la Llengua, secció «notícies»
  • Elnacional.cat, secció «cultura»

Al remat, esperem que el camp de la sociolingüística facilite instruments que atenuen la sensació que es tracta de vore com és millor que deixe d’usar-se la llengua: ¿amb optimisme o amb pessimisme?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *