Les novetats periòdiques del DNV

Les novetats que incorpora periòdicament el Diccionari normatiu valencià (dnv) de l’Acadèmia Valenciana de la llengua, es poden consultar tant a través de l’aplicació en el mòbil com obrint el document que pengen en el seu web. Segons exposen ells mateixos (consulta: 26.05.2025):

S’actualitza tots els mesos com a resultat del treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua […] La llengua és un codi viu, i el diccionari aspira a ser una ferramenta útil que ajude els parlants en les seues necessitats comunicatives. Amb esta finalitat, […] es poden veure totes les modificacions incorporades en el DNV des de l’any 2017, desglossades mes a mes.

Les novetats del mes d’abril passat van ser:

acabar
ACCEPCIÓ NOVA
14. v. aux. [en oracions negatives, seguit de la preposició de i d’un verb en infinitiu] No arribar a produir-se alguna cosa com s’esperava. Després de tantes explicacions, no he acabat de convéncer-los.

acabar
VARIANT DE LOCUCIÓ NOVA
per a acabar-ho d’arreglar (o d’adobar) loc. adv. Per a completar una situació desagradable. Ara comença a ploure i, per a acabar-ho d’arreglar, no portem paraigües.

alt
LOCUCIÓ NOVA
tirar (o reballar) a les altes (alguna cosa) loc. verb. Tirar-la amb força per l’aire. Va agafar la pilota i la va tirar a les altes.

anda
LOCUCIÓ NOVA
anar en anda (o en andes) de bé loc. verb. Seguir, un assumpte, un curs favorable. Quan tot anava en anda de bé, va recaure.

bala
LOCUCIÓ NOVA
tirar amb bala loc. verb. Proferir paraules feridores o malintencionades contra algú. L’entrenador va tirar amb bala contra la nova jugadora.

complir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Tindre, algú o alguna cosa, (les condicions necessàries) per a fer una funció o formar part d’un grup. No pot sol·licitar la beca perquè no complix els requisits.

endomicetal
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
2. f. pl. MICOL. Orde de la classe dels ascomicets i de la subclasse dels protoascomicets, integrat per fongs micelians microscòpics sense ascocarps, amb els ascos formats directament del zigot, i que inclou la sacaromicetàcia.

enrecordar-se
ARTICLE NOU
v. pron. [col·loq.] Recordar-se. Enrecorda’t que demà arribaré més tard a la faena perquè he d’anar al metge. Enrecorda’t de vindre. Hem quedat demà; enrecorda-te’n.

esporidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. BOT./MICOL. Cèl·lula originada per gemmació d’una espora.

esporòfit
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
1. m. BOT./MICOL. Planta o fong que es reproduïx per espores.

esteperol
ACTUALITZACIÓ DE LA NOMENCLATURA TAXONÒMICA
m. MICOL. Bolet (Leccinellum corsicum) que forma micorrizes amb les estepes, de capell convex, amb porus grocs i carn que es torna roja blavosa al tall.

exoperidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. MICOL. Capa externa del peridi, quan en té més d’una.

expedient
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. m. DRET [abreviatura exp.] Curs o tramitació que se seguix per a resoldre un assumpte important i, especialment, una causa en favor o en contra d’algú.
  2. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o assumpte, a justificar una decisió.
  3. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt de tots els documents relatius a un assumpte o negoci.
  4. m. [abreviatura exp.] Document que conté les qualificacions obtingudes per un estudiant al llarg de la vida acadèmica o en una de les etapes corresponents.

extraviament
ARTICLE NOU
m. Acció o efecte d’extraviar. Va simular l’extraviament de l’equipatge i el van indemnitzar.

fer
LOCUCIÓ NOVA
què fa? loc. orac. S’usa al començament d’una frase interrogativa per a reforçar-la. Què fa, has acabat?

formal
ACCEPCIÓ NOVA
3. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser acurat i resultar adequat per a situacions en què s’establix una distància comunicativa entre els interlocutors. En l’examen es demana que s’utilitze un llenguatge formal.

guant
LOCUCIÓ NOVA
llançar (o tirar) el guant (a algú) loc. verb. Desafiar-lo a fer alguna cosa. El cap de l’oposició va llançar el guant a l’equip de govern.

guant
LOCUCIÓ NOVA
arreplegar (o recollir) el guant loc. verb. Acceptar un desafiament. Quan va sentir la proposta, va arreplegar el guant i va dur avant el projecte.

informal
ACCEPCIÓ NOVA
2. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser poc acurat i resultar adequat per a situacions en què predomina la proximitat comunicativa entre els interlocutors. És una expressió pròpia del llenguatge oral informal.

mesoperidi
ARTICLE NOU
m. MICOL. Capa intermèdia del peridi, quan en té més de dos.

parcel·la
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. f. DRET [abreviatura parc.] Porció xicoteta de terreny, normalment sobrant d’una altra porció més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
  2. f. DRET [abreviatura parc.] En el cadastre, porció de terreny que pertany a un propietari diferent del de la resta i que és objecte d’una tributació especial.

prevere
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. REL. [abreviatura pvre.] Clergue que ha rebut els ordes majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia.

referència
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
5. f. ECON. [abreviatura ref.] Codi que permet la identificació d’un producte.

ressignificació
ARTICLE NOU
f. Acció o efecte de ressignificar.

ressignificar
ARTICLE NOU
v. tr. Atribuir (a alguna cosa) una nova significació o redefinir-ne el sentit.

reunir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Complir 3. Reunix les condicions idònies per a ser una bona candidata.

sant –a
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
1. adj. i m. i f. REL. [abreviatura St. / Sta.] Que ha excel·lit (una persona) per la seua virtut i ha passat a ser model de perfecció i, com a tal, rep culte en el si de l’Església i és invocada com a intercessora davant de Déu.

telegrama
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. TELECOM. [abreviatura telegr.] Escrit enviat per mitjà del telègraf.

La sensació de l’ús

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat l’Enquesta d’usos lingüístics de la població amb les dades del 2023 enllaçades amb les del 2003 i 2008, de manera que es pot seguir l’evolució dels coneiximents i els usos en la població de Catalunya. L’Idescat mostra en la seua pàgina inicial una gràfica on es pot vore el retrocés en l’ús de la llengua en tres aspectes diferents (ús inicial, element d’identificació i ús habitual):

Les dades del 2023 del Baròmetre d’usos personals, professionals i públics del valencià de la Generalitat valenciana són prou semblants. Encara la concepció de l’enquesta és diferent i no és pot fer una comparació directa, podem percebre el to general de les dades mirant els indicadors d’usos personals (a casa, amb amistats, amb el veïnat i amb persones desconegudes):

Una part de les conclusions de l’enquesta catalana podrien ser vàlides també per al País Valencià:

  • El creixement de parlants és inferior al creixement poblacional […].
  • Per això, tot i créixer en nombre absolut de parlants, els percentatges del català es mantenen o baixen.
  • El nivell de coneixement de català continua essent inferior al del castellà en totes les edats (tendència a passar-se al castellà).
  • L’edat, l’origen geogràfic i l’àmbit d’ús afecten els usos lingüístics.

Estàndard oral de l’IEC: posada al dia

L’Institut d’Estudis Catalans va publicar l’any passat una actualització de la proposta lèxica relativa a l’estàndard oral de l’any 2018. La posada al dia consistix a adaptar la proposta a la versió actual del lèxic del diccionari de l’institut, que des del 2018 fins ara ha introduït canvis en les entrades i les definicions.

Recopilem a continuació el vocabulari de la proposta que ha experimentat eixes modificacions:

aerolínia, afroamericà -cana, alcaldable, ambosta [substituïx embosta*], anou, anouer, antiavalots, assajar, autocaravana, baguet, basca, batucada, betlem, biològic, blíster, boteller, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, cacau, càtering, celebrar, celebrar, ciberatac, cimentera, clicar, clicar, clòtxina, comercial, company, competencial, cooperant, crispar, crostó, datàfon, demonitzar, descarregar, desgall, dessalinitzador, diàfan, díode electroluminescent, doblador | dobladora, doblar, enoteca, entrenar, esnifar, ésser menester, ésser mester, estéreo, extracomunitari -tària, extraïble, fer feina, fidelització, fidelitzar, fotògraf de premsa | fotògrafa de premsa, fotoperiodista, futurible, garrotín, gentrificació, gihadisme, gihadista, gintònic, giratori, glamurós, gomina, halibut, importar, infusionar, internet, itinerància, jovençà -çana, kebab, led, llapis electrònic, lleute, llucet, major d’edat, malla, manter, mantra, manualitats, maridatge, mèdia, mediàtic -ca, menor, menor d’edat, mono, moscat, mundial, mundial, notable, novençà, ordinador portàtil, pa de pita, pàdel, padrastre, panga, paparazzi, parafarmàcia, pataca, patana, picadeta, picar, picar, pigall, pita, pixelar, plenari, poliestirè expandit, porexpan, portàtil, precaritzar, preestrena, presidenciable, progre, raclet, renyó, renyonada, renyonera, revertir, ronyonera, rostisseria, saga, sardisme, sense fils [o sense fil] [substitutïx inalàmbric -ca*], servei de càtering [substituïx servei d’àpats], sobrepès, tauleta, telefonar, tempura, tenir menester, tetraplègic, tia valenciana, tiramisú, tocar, tocar, tou, traçabilitat, trucar, trufa, trumfo, versionar, vinoteca, xapata, xava, xistorra, xix kebab

Modificacions en les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans

El Diccionari de la llengua catalana (diec) de l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat termes nous durant l’any 2024:

Novetats de juny del 2024: aerolínia, alcaldable, asturlleonès -esa, autocaravana, blíster, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, càtering, ciberatac, cimentera, competencial, cooperant, datàfon, demonitzar, dessalinitzador -ra, doblador2 dobladora, enoteca, esnifar, extracomunitari -tària, reciprocitat., extraïble, fidelització, fidelitzar, forfoll, fotoperiodisme, fotoperiodista, futurible, garrotín, gihadisme, gihadista, gintònic, glamurós -rosa, gomina, gorro, halibut, infusionar, internet, itinerància, juguera, kebab, led, lleute, llucet, mantra, mèdia, mediàtic -ca, mirandès -desa, mono2, moscat2, pàdel, panga, parafarmàcia, pataca, picadeta, pita2, pixelar, porexpan, precarització, precaritzar, presidenciable, rebotejador -ra, rebotejar, renyó, renyonada, renyonera, ronyonera, rostisseria, sobrepès, tempura, tetraplègic -ca, tiramisú, traçabilitat, versionar, vinoteca, xapata, xistorra

Novetats de novembre del 2024: anou, anouer, anouera, batucada, criptogínia, paparazzi [it.], preestrena, raclet, sardisme

A més d’incloure entrades noves, també s’ha modificat la redacció de diverses entrades del diccionari. I també hi ha modificacions en la redacció de la gramàtica de l’iec, en els apartats 4.4.1.2.c, 4.4.3.3, 8.5.1.c, 17.4, 17.4.1.e, 18.6.1.2.c, 19.5.b, 19.5.c, 19.5.1.c, 21.4.1, 21.4.3, 22.4.1.2.e, 25.4.7.b, 31.5.4, 34.2.5.2.c, 34.2.5.3 i 34.7.1.

Estes informacions estan disponibles en línia en els webs del diec i de la giec.

El dret a defendre’s en valencià

BOEL’article «La nova Llei del dret de defensa permet usar el català en jutjats de tot l’Estat» (Diari La Veu del País Valencià, 22.11.2024), informa de la tasca feta per la Plataforma per la Llengua en la redacció de la Llei 5/2024, del dret de defensa, que entrarà en vigor el dia 4 de desembre. Gràcies a esta faena, la lletra d de l’article 10 i l’article 11 inclouen el dret a l’ús de les llengües oficials davant l’administració de justícia:

Article 10. Drets davant els tribunals i en les relacions amb l’administració de justícia
Els titulars del dret de defensa davant dels jutjats i en les seues relacions amb l’administració de justícia tenen, entre altres, els drets següents:
[…]
d) En els procediments davant dels òrgans amb jurisdicció a tot l’estat, a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on residixquen o on s’hagen incoat procediments judicials, i també a rebre en qualsevol d’estes llengües les comunicacions produïdes.

Article 11. Dret a intèrpret i/o traductor
Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials en les comunitats autònomes, contribuïx a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o tribunal ha de posar a disposició dels intervenents que ho requerixquen els mecanismes rellevants d’interpretació i/o traducció.

Convé observar, tal com assenyala Sebastià Carratalà, que la lletra d de l’article 10 garantix el dret a l’ús de la llengua, però que el dret a interpretació o traducció està condicionat a la valoració que facen els tribunals d’eixa necessitat.

Anàlisi de polítiques

Imatge decorativaAmb el canvi de govern en la Generalitat valenciana al 2023, al mateix temps que s’activaran propostes que s’hauran d’enfrontar amb la més o menys intensa i efectiva política de gestió de la imposició del castellà i el desús del valencià durant esta legislatura, convé també fer un repàs crític de les polítiques dutes a terme durant la legislatura anterior, per tal de valorar els errors i els encerts i per a intentar millorar les exigències presents i futures.

Per a dur avant eixa activitat, el centre de documentació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i oferix dos bibliografies que poden ser un bon punt de partida:

  • Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021)
  • Avaluació de polítiques lingüístiques II (2016-2024)

 

Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

La comarca de la Serrania

Les comarques no s’han creat encara com a entitats oficials, a pesar de la llei de comarcalització prevista en l’estatut d’autonomia valencià (art. 65). L’avl és l’entitat encarregada per la Generalitat valenciana de fixar la toponímia que s’aprova de forma oficial. Les comarques valencianes existixen com a entitats geogràfiques i culturals —no com a entitas administratives oficials—. A més, tenen noms coneguts i utilitzats per la toponímia, noms que no s’han fixat oficialment i que, per tant, no són únics i presenten variacions tradicionals.

Per extensió, la toponímia que utilitza i difon l’acadèmia és la referència també per als topònims d’entitats no oficials que utilitzen els organismes de l’administració. En eixe sentit, fa vora quatre anys, l’acadèmia va aprovar el canvi del nom habitual de la comarca dels Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb una informació aportada per una tècnica de l’acadèmia en resposta a la nostra consulta (07.02.2022):

En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.

L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci estrany que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web del partit polític Compromís (24.02.2020), mitjans que no suplixen les funcions i atribucions de l’avl, entitat que, en l’àmbit de la difusió, hauria d’anar més enllàde limitar.se a incloure el nom de la comarca en una llista d’una publicació o en les definicions del seu diccionari.

Portal per a augmentar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

Compendium.catL’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:

És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.

Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.

Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.