La comarca de la Serrania

Les comarques no s’han creat encara com a entitats oficials, a pesar de la llei de comarcalització prevista en l’estatut d’autonomia valencià (art. 65). L’avl és l’entitat encarregada per la Generalitat valenciana de fixar la toponímia que s’aprova de forma oficial. Les comarques valencianes existixen com a entitats geogràfiques i culturals —no com a entitas administratives oficials—. A més, tenen noms coneguts i utilitzats per la toponímia, noms que no s’han fixat oficialment i que, per tant, no són únics i presenten variacions tradicionals.

Per extensió, la toponímia que utilitza i difon l’acadèmia és la referència també per als topònims d’entitats no oficials que utilitzen els organismes de l’administració. En eixe sentit, fa vora quatre anys, l’acadèmia va aprovar el canvi del nom habitual de la comarca dels Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb una informació aportada per una tècnica de l’acadèmia en resposta a la nostra consulta (07.02.2022):

En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.

L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci estrany que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web del partit polític Compromís (24.02.2020), mitjans que no suplixen les funcions i atribucions de l’avl, entitat que, en l’àmbit de la difusió, hauria d’anar més enllàde limitar.se a incloure el nom de la comarca en una llista d’una publicació o en les definicions del seu diccionari.

Portal per a augmentar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

Compendium.catL’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:

És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.

Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.

Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.

 

 

Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines en línia

Mostra de l’Onomasticon Cataloniae.

L’Institut d’Estudis Catalans ha penjat en la xarxa una de les grans obres de Joan Coromines i Vigneaux : l’Onomasticon Cataloniae . L’obra és una peça ben rellevant en el repertori de recursos en línia que els tècnics lingüístics —i tots els interessats per la llengua i per la toponímia— poden utilitzar per a ampliar i millorar el coneiximent sobre l’evolució i les possibilitats de la llengua. El web de l’obra permet localitzar els topònims indexats i mostra els continguts en un pdf (descarregable), que permet copiar el text (cal revisar el resultat, ja que el programa de reconeiximent òptic de caràcters no llig perfectament).

Podem llegir en la presentació del projecte:

L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) (OnCat) és una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català. L’objectiu del projecte és doble. Per una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment pel seu valor intrínsec. Per una altra banda, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’actual índex, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.

Segons indica el web de l’Onomasticon, les persones que han preparat esta edició en línia han segut:

Equip de treball:

Direcció: José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona / Institut d’Estudis Catalans).
Coordinació: Mar Batlle (Institut d’Estudis Catalans / Universitat de Barcelona).
Investigadors: Gemma Ferrer Carreras (Graduada en Filologia Romànica i Filologia Catalana –UB, Postgraduada en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials –UB).
Recursos digitals: Santi Muxach (Institut d’Estudis Catalans).

Amb el suport de:

Comissió d’Onomàstica de l’IEC: Joan Peytaví (president), Cosme Aguiló, José Enrique Gargallo, Lluís B. Polanco, Enric Ribes, Albert Turull, Joan Miralles i Josep Moran.
Oficina d’Onomàstica de l’IEC: Enric Ribes (director), Joan Anton Rabella i Mar Batlle.
Fundació Pere Coromines: Josep Ferrer Costa, Joan Ferrer Costa i Joan Pujadas.
I els investigadors: Joseph Gulsoy  i Philip Rasico, membres corresponents de la Secció Filològica; Xavier Terrado Pablo (Universitat de Lleida) i Emili Casanova (Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua).

L’ONU es preocupa pels drets dels valencianoparlants

A pesar dels avanços puntuals en algun àmbit, com ara la recuperació dels mitjans audiovisuals públics en valencià al país Valencià, la gestió lingüística estatal no ha evolucionat en un sentit d’obertura, ampliació i democratització, fet que manté l’ús de les llengües (que no siguen el castellà) i el respecte dels drets dels seus parlants en un estat permanent de precarietat, beŀligerància o inclús de prohibició de fet, de manera molt acusada en els àmbits de competències estatals.

La situació de discriminació lingüística que patim els valencianoparlants d’arreu del domini lingüístic és una preocupació permanent per a les persones afectades directament en els seus drets, però també les institucions europees han exposat la seua preocupació per les deficiències de la gestió lingüística estatal i autonòmica, tal com vam comentar en apunts anteriors, com ara «El supremacisme lingüístic espanyol» (14.02.2020) i «L’estat espanyol i les (seues) llengües europees» (12.12.2020).

També l’ONU ha hagut de reiterar eixes mancances —davant l’oposició retòrica de l’estat espanyol—, tal com podem llegir Nosaltres La Veu (14.07.2020):

El relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals demana que l’Estat espanyol respecte els drets lingüístics dels parlants de català

Podeu trobar més dades sobre la qüestió en l’informe del relator especial sobre qüestions de minories de l’ONU i en un informe elaborat per la Plataforma per la llengua:

  • ONU (09.03.2020): «Informe del relator especial sobre qüestons de minories de l’ONU»
  • Plataforma per la Llengua (consulta: 20.07.2020): «La situació de la minoriacatalana a Espanya segons l’ONU»

Alerta en Galícia i arreu

Abans d’acabar la dècada passada, el diari El País (Sonia Vizoso, 29.12.2019) fea un repàs a les paradoxes que mostra l’estat espanyol tan «plenament» democràtic i la pràctica real pel que fa a les polítiques lingüístiques que aplica:

Alerta lingüística en Galicia: los niños pierden el gallego

Familias, profesorado e instituciones culpan del fenómeno a prejuicios y restricciones en la escuela y el mundo digital

Tot l’article mos pot sonar al País Valencià, on s’ha utilitzat massa sovint el terme desqualificador galleguització per a referir-se a aspectes estilístics i normatius, quan el problema real i efectiu que hauria de denotar eixe terme no són les preferències normatives o estilístiques (interés/interès; pugam/puguem; aixina/així; omplit/omplert; mos/ens; servixca/servisca/serveixi, etc.), sinó el punt clau de la situació:

La Xunta presumix que les mateixes estadístiques que revelen la pèrdua d’ús del gallec entre xiquets i jóvens confirmen que el percentatge de ciutadans capacitats per a parlar i escriure en l’idioma propi de la comunitat «és el més alt de la història».

En el fons, la galleguització també és la valencianització. No és la cosmètica dels criteris o de l’ortotipografia la que augmentarà l’ús de la llengua, sinó que un ús extens i divers en tots els àmbits difondria les preferències estilístiques dels mateixos parlants (i evitaria disputes i decisions estèrils pels accents o la caiguda de les preposicions).

L’article fa una petita panoràmica de la situació gallega en què els valencians podem mirar-mos de reüll i de cara i vore-mos reflectits en molts aspectes.

La petita política de la llengua

La pàgina del dtl titulada «Greuges», dedicada a la reclamació, per mitjà del Síndic de Greuges, del compliment dels deures lingüístics de l’administració pública valenciana, mostra els símptomes ben visibles de la històrica falta de projecte i de protocols d’actuació per a fer una gestió lingüística democràtica que respecte els drets lingüístics dels ciutadans i vetle per l’ús normal del valencià.

Sobre això mateix fem un petit recull de diversos articles i treballs amb dades i reflexions interessants:

Els usos lingüístics del 2018 a Catalunya

L’Institut d’Estadística de Catalunya presenta l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2018) amb este titular (consulta: 09.07.2019):

Els percentatges de coneixements de català s’acosten progressivament als d’abans de la gran onada migratòria

En els darrers cinc anys, ha augmentat en 400.000 el nombre de persones que saben escriure en català, en 300.000 les que el saben llegir, en 160.000 les que el saben parlar i en 128.000 les que l’entenen

L’enquesta mostra que els acostaments als usos lingüístics en Catalunya tenen sempre una possible lectura positiva (tal com exemplifica Gerard E. Mur en «Millora el coneixement del català, però no el seu ús habitual; Núvol, 09.07.2019). Per contra, tenim la sensació que no deixa de ser la mostra d’una resistència més o menys gratificant davant d’un estat espanyol que continua proposant un monolingüisme espanyol predemocràtic i sense articular cap eix plurilingüístic que conforme els seus trets polítics, socials, culturals o econòmics.