Més subvencions i dependències: teatre i administració local

Més ajudes econòmiques que fan que tingam una llengua subvencionada, dependent i fràgil:

ORDE de 20 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/3350] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

ORDE de 19 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2007. [2007/3349] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

Els fonaments democràtics i la TV3 al País Valencià

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb TV3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a TV3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la TV3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig col·laborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a TV3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a TV3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a TV3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a TV3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a TV3.

Gràcies a TV3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a TV3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a TV3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la col·laboració de tots, és clar:

Criteri

Proves i carta de serveis de la JQCV

RESOLUCIÓ de 26 de febrer de 2007, de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2007/3114] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

vegeu text

ORDE de 8 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’aprova la Carta de Servicis de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. [2007/3274] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

vegeu text

El pes de viure, segons Rafa Gomar

El company Rafa Gomar troba temps per a fer literatura. No podem deixar passar l’ocasió de reproduir l’article d’El País del dia 1 de març del 2007 (de Miquel Martínez), que ressenyava el seu dietari Vianant que acaba d’aparéixer.

gomar

Dos beques de col·laboració a Sagunt

Tret de Migjorn; informació d'Òscar Pérez Silvestre.

ANUNCI

La Junta de Govern Local, en la sessió del dia 7 de març de 2007, va aprovar les bases que regulen la convocatòria de 2 beques de col·laboració en matèria de normalització lingüística. Les bases es podran recollir als llocs següents:
—Informació i registre de l’Ajuntament de Sagunt, de la Tinència d’Alcaldia de Sagunt-Port i de les oficines municipals de Baladre
— Gabinet de Promoció del Valencià (c/ Castell, 24).

El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà a partir de l’endemà a la publicació d’aquest anunci en un dels diaris valencians de major difusió i finalitzarà als trenta dies naturals. Les instàncies i la documentació requerida per a prendre-hi part han de presentar-se en qualsevol de les oficines d’informació i registre abans esmentades, o bé segons la forma que estableix l’article 38 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Més informació:
Gabinet de Promoció del Valencià
Tel. 96 265 58 58 (ext. 301)

L’economia, la llengua i l’èxode

La normalitat s’imposa i el català esdevé font de riquesa per a vora quinze mil valencians que treballen en l’ensenyament a Catalunya i les Illes Balears. Això posa en evidència diverses hipocresies dels governants valencians. En concret, el que més ens interessa professionalment, els requisits lingüístics i la importància de la indústria lingüística en l’economia valenciana, que es demostren molt importants, a pesar de la desatenció i els impediments a què es veuen sotmesos. Com sabem molt bé, la riquesa lingüística valenciana és un hort que cal cuidar, i ho haurien de fer els valencians.

Tanmateix, el País Valencià exporta catalanoparlants, no per sobreabundància, sinó a causa de la línia política general de descapitalizació cultural i econòmica del País Valencià. A canvi, observem l’enriquiment d’unes figures socials, —una oligarquia— que han decidit esprémer els recursos del territori valencià en benefici particular.

La mala cara de la notícia és, doncs, l’empobriment de l’ensenyament i de la formació dels ciutadans del País Valencià. Com és fàcil pensar, una societat que es dirigix cap al treball en la destrucció del medi ambient i que té com a política única l’enriquiment d’unes minories a partir del consum dels recursos naturals de tots, no és una societat que necessite una mitjana gens alta de persones amb estudis. Els dirigents polítics i els grups empresarials que en trauen profit econòmic no necessiten la cultura ni ciutadans amb estudis, ni ciutadans tan sols; únicament, com dia la cançó d’Ovidi Montllor, «mà d’obra».

Levante-EMV, 04.03.2007

Els baixos sous provoquen la fuga de 15.000 professors a altres autonomies

Els sindicats advertixen que hi haurà dèficit si el sistema educatiu no canvia

Victoria Bueno, Alacant

Sous substancialment més baixos que en altres comunitats autònomes, a més del fet que en alguns casos ixen menys places per a opositar i que el sistema de la borsa de treball és menys atractiu i eficaç a la Comunitat Valenciana, provoquen el continu èxode de docents a altres autonomies fins al punt que només en les veïnes Catalunya i Balears els professionals valencians de l’ensenyament sumen ja més de 15.000, segons les últimes dades de les centrals sindicals consultades.

Damunt, la nostra comunitat s’endú també la palma en el terreny de la inestabilitat laboral. Dels més de 80.000 interins comptabilitzats pel ministeri d’Educació el curs passat, en reunim quasi una tercera part, aproximadament un 27 % del total. Són fins a 20.000 professionals si se suma a tots els que tenen algun temps de servei, i no només les places actuals per cobrir de forma indefinida, situació aquesta que rebaixaria la xifra fins als 11.000 interins i que prefereix manejar oficialment la Conselleria d’Educació. El cas és que la valenciana, entre les comunitats amb més interins, tampoc afavoreix un sistema de borses de treball o d’oposicions tan atractiu com Andalusia o Castella-la Manxa, entre exemples d’altres autonomies a les quals també es dirigeixen els docents valencians per a tractar de traure la plaça. «O s’obrin les borses cada any, es zonifiquen i s’acorda una pujada salarial bloquejada des de fa tres anys que la mateixa conselleria admet, o caldrà posar anuncis en la televisió els anys pròxims perquè vinguen professors a treballar ací» , coincideixen Lluís Sánchez de CC OO, Manuel Serrano de l’STEPV i Francisco Javier González, de Fete-UGT.