Anàlisi de polítiques

Imatge decorativaAmb el canvi de govern en la Generalitat valenciana al 2023, al mateix temps que s’activaran propostes que s’hauran d’enfrontar amb la més o menys intensa i efectiva política de gestió de la imposició del castellà i el desús del valencià durant esta legislatura, convé també fer un repàs crític de les polítiques dutes a terme durant la legislatura anterior, per tal de valorar els errors i els encerts i per a intentar millorar les exigències presents i futures.

Per a dur avant eixa activitat, el centre de documentació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i oferix dos bibliografies que poden ser un bon punt de partida:

  • Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021)
  • Avaluació de polítiques lingüístiques II (2016-2024)

 

Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Capacitació lingüística sense protocol d’actuació

Encara que comença a ser un tòpic ben fonamentat el fet que els funcionaris públics valencians tinguen en el seu currículum els certificats de la capacitació lingüística suficient i necessària per a exercir els seus llocs de treball, per contra, l’administració pública encara no ha establit cap protocol d’actuació que evite les discriminacions lingüístiques.

Les normes genèriques i les declaracions de voluntat dels polítics de torn no són el mitjà adequat per a aconseguir que els formularis o la relació amb els funcionaris es produïxca també en valencià amb normalitat i sense que la ciutadania haja d’estar sotmesa a la submissió i la renúncia o en tensió davant d’una possible reacció hostil dels funcionaris.

Com a mostra, podeu consultar la secció «Greuges» d’este diari. A més, les notícies no deixen de ser mostres simptomàtiques:

  • Diari La Veu, 22.07.2019: «”¿Qué dice? No le entiendo”: Un pacient denuncia un cas de discriminació lingüística a Beniparrell»
  • Diari La Veu, 22.07.2019: «Vicent Maurí: “La majoria del personal que treballa en la funció pública té la competència lingüística”»
  • Diari La Veu, 24.07.2019: «El judici pel cas de discriminació lingüística a Elx no se celebra per la incompareixença dels agents denunciats»
  • Diari La Veu, 01.08.2019: «Les denúncies per discriminació lingüística creixen en la sanitat pública valenciana»

Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

  • STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»
  • Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»
  • Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

  • dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»
  • Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

  • Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»
  • Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»
  • Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»
  • El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»
  • Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»
  • Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

El valencià mitjà en l’educació

Podem llegir en el Diari La Veu (23.06.2018) que, per fi, l’educació en valencià assolirà l’objectiu d’acreditar capacitació lingüística davant de l’administració pública:

Educació atorgarà el C1 als alumnes de les antigues línies en valencià que no tinguen el ‘Mitjà’

El decret va passar el tràmit de consulta pública prèvia (tancat el 16 de març passat), on la conselleria exposava les raons de la nova norma. La finalitat era resoldre alguns problemes:

– Dotar de coherència el reconeixement de títols i certificats lingüístics d’algunes institucions privades i públiques per part de l’Administració respecte als requisits exigits en les certificacions oficials d’ensenyament reglat.
– Arbitrar el procediment pel qual l’alumnat del sistema educatiu valencià podrà obtindre el certificat acreditatiu de nivell de valencià i anglés previst en la Llei 4/2018.
– Realitzar un seguiment i control de les certificacions lingüístiques per a contribur a l’anàlisi de l’evolució en les competències lingüístiques de la ciutadania mitjant la creació d’un registre administratiu d’aquests certificats.
El camí de la política lingüística democràtica és complex i llarg, té molta història de greuges del passat, però decisions com esta són una espenta per a enfilar el camí del futur amb l’horitzó més clar.

Firmes pels drets jurídics

Minority Safepack
Minority Safepack

La Federació Llull (formada per Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural) col·labora en la recollida de firmes de la iniciativa promoguda per la Federal Union of European Nationalities (FUEN) per tal de garantir els drets jurídics de les persones amb una llengua i cultura minoritzades a Europa. La iniciativa es denomina Minority Safepack.

Gestió lingüística a la Pobla de Farnals

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals ha decidit avançar un poc en la gestió lingüística de l’administració municipal. Segons publica en el seu web (25.01.2018):

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals contracta una tècnica lingüística

[…]

L’objectiu principal d’esta iniciativa és dotar al funcionariat d’una figura que impulse l’ús del valencià en l’àmbit laboral. Així i tot, també s’encarregarà de crear models d’instàncies i altres documents oficials en la nostra llengua per a posar-los a disposició de la ciutadania, estudiarà la toponímia dels llocs i carrers i desenvoluparà campanyes de promoció de l’idioma. Altra de les seues funcions serà la d’oferir assessorament lingüístic, per exemple, als veïns i veïnes que ho necessiten o a emprenedors que vulguen retolar en valencià.

La persona seleccionada per a ocupar este càrrec és la mestra de les classes de valencià del Centre de Formació de Persones Adultes i la responsable del programa de voluntariat.

A més d’això, l’ajuntament ha publicat un reglament sobre ús i normalització del valencià (bop València, número 21, de 30 de gener de 2018).

L’acompanyament del PALPAG

El Programa d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat (PALPAG), derivat del decret d’usos institucionals i administratius, va configurant els recursos que posa a disposició del personal de l’administració pública, tal com exposen en el comunicat que han enviat als funcionaris de l’administració de la Generalitat:

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat treballant per a implementar les línies estratègiques que conformen el Pla d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat. Us fem saber, per tant, que a partir del dia 30 d’octubre entrarà en funcionament el servei d’atenció lingüística, mitjançant el qual es resoldran dubtes lingüístics a través de l’atenció telefònica i del correu electrònic.

El número de telèfon intern dins del sistema de l’administració és: 403000; el correu electrònic per al personal de la Generalitat és: dubtes_pal@gva.es.

La negociació terminològica en el parlament

La política es preocupa per l’ús del llenguatge, per la manipulació del llenguatge i de les idees que transmet. L’activitat legislativa és un dels nuclis polítics rellevants pel que fa a la fixació de termes i conceptes que utilitza i transmet una societat. Albert Morales Moreno ens en dóna unes pinzellades interessants en un article del bloc de la Revista de Llengua i Dret (27.04.2017). En destaquem un fragment:

Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis

[…] Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada «Paraules adequades en el procés de mediació» i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.
[…]

Podeu llegir la resta de l’article ací: rld.

La política lingüística estatal en la Primavera Educativa valenciana

Les jornades de la Primavera Educativa van acollir un seminari de política lingüística. La DGPL de la Generalitat de Catalunya n’ha fet un petit resum en els butlletí Tocs de Llengua (núm. 60):

Els responsables de política lingüística dels diferents territoris amb llengua pròpia van identificar prioritats, estratègies i línies d’actuació conjuntes en la promoció del multilingüisme

A l’acte hi van participar representants del País Basc, Catalunya, Galícia, Astúries, Comunitat Valenciana, Aragó, Navarra i Illes Balears

Dins del projecte Primavera Educativa i en el marc del congrés «L’aposta pel multilingüisme. 15 anys de Marc Europeu Comú de Referència i Portfolio Europeu de les Llengües», la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana va organitzar el Seminari de responsables de Política Lingüística de l’Estat, el 14 de maig, al Centre del Carme de la ciutat de València.
[…]