Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»

L’InfoMigjorn se’n va i torna

Tal com explicava Jordi Palou en el número 1.397 (06.11.2018) de la publicació periòdica InfoMigjorn:

L’associació Xarxa de Mots ha pres la decisió d’interrompre, almenys temporalment, la publicació de l’InfoMigjorn. Som una entitat molt petita i simplement no disposem dels recursos humans ni econòmics per assumir la publicació d’un butlletí que, ho sembli o no, exigeix una atenció i un esforç constants.

Per sort per als subscriptors i seguidors de la publicació, el Col·lectiu Set Ciències (d’Andorra) se’n farà càrrec a partir del 2019, tal com expliquen en un article Arnau Colominas, Maria Cucurull, Marta Manzanares:

A partir del 2019, arriba la tercera etapa d’InfoMigjorn, amb nove­tats però conservant la idiosincràsia del butlletí inicial. Mantindrem el nom i la periodicitat. Sortirà setmanalment i ens servirem dels comptes de Facebook i Twitter per a tenir presència a les xarxes. A més, el butlletí tindrà un format que s’adaptarà a qualsevol dispositiu electrònic. Volem adreçar-nos a tothom que tingui interès en la llengua catalana, siguin especialistes o simples usuaris. Final­ment, la intenció és conservar la quota de subscripció anual de 20 euros, que creiem prou moderada per a no impedir que el butlletí arribi a tots els inte­res­sats a rebre’l i llegir-lo.

Per tant, agrairíem a tots els interessats a mantenir la subscripció o bé als nous subscriptors que ens comuniqueu aquesta voluntat enviant un missatge a nou@infomigjorn.com o a infomigjorn.com. Així mateix, també agrairem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió.

 

El plurilingüisme i les relacions interculturals

Mentres continua el rebombori republicà o «unionista» que arriba de Catalunya, podem llegir dos articles sobre dos aspectes relacionats amb l’activitat i la conformació socials. Els podem llegir com a complement de les simplificacions polítiques i periodístiques, ja que tracten aspectes diferents d’un mateix fons cultural i lingüístic en conflicte:

  • Esther Monzó Nebot: «L’odi, la vida pública i les relacions interculturals» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 05.10.2017)
  • Alfons Esteve i Gómez: «Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 12.10.2017)

La carta de l’IEC en castellà

La revista El Temps va publicar fa unes setmanes (03.09.2013) una entrevista de Víctor Maceda amb Pere Maria Orts que conté diversos passatges ben interessants, fins i tot inquietants:

—A través de l’AVL, la Generalitat vol instar la RAE a modificar la definició de valenciano que apareix al seu diccionari perquè esmenta textualment el català.

—Això és una ximpleria, una ximpleria; jo deixaria les coses com estan… I ja posats a fer, us diré una altra ximpleria: a causa de l’article dels topònims, mirant de consensuar si es posen amb majúscula o no i en quins casos, un catedràtic de l’AVL va escriure al IEC perquè ens digueren què feien ells. Sabeu què han fet?

—No.

—Ens han contestat en castellà! Si aquell paper m’arriba a les mans, els el torne l’endemà al matí, per correu urgent i certificat! Si aquells senyors s’han cregut que som igual que l’Argentina per als castellans, van molt errats. Em va semblar un menyspreu absolut, una manca de sentit de la realitat! I una manca d’educació, també. Això no es fa! Si una persona m’escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me’n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes. Jo he rebut cartes en català i en valencià vulgar, i quan les he respostes, no he dit als destinataris que han escrit malament açò, allò i allò altre. Cal tenir criança, però aquells del IEC, de criança, no en tenen gens.

—Esteu molt molest.

—Moltíssim! Ja em va molestar molt que ara fa poc el president del IEC [Salvador Giner] diguera que fins i tot es reuniria amb el dimoni, però que mai no ho faria amb el president de l’AVL [Ramon Ferrer]. Però quin dimoni? Escolteu, que ja estem farts d’anar a Barcelona i que la gent canvie al castellà en sentir-nos parlar valencià.

—Potser es pensen que us esforceu a parlar català i us ho volen fer més fàcil.

—No, no; ho fan per fastidiar. Conec molta gent de Barcelona amb qui parle en català sense cap problema, però uns altres ens veuen com els valencianets… Per a tots ells, el Regne de València és com Hispanoamèrica per als espanyols. Les coses cal dir-les tal com són, i m’ha ofès moltíssim aquesta contestació en castellà. La persona a qui ho han enviat no els ha respost, però jo ho hauria fet l’endemà mateix.

En el número d’esta setmana de la revista una carta de l’Institut d’Estudis Catalans desfà el malentés (o l’engany) en què havia caigut l’erudit valencià. La carta existia, efectivament, però no anava adreçada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sinó a una entitat toponímica estatal espanyola que té com a llengua de treball el castellà. A pesar de les consideracions de Pere Maria Orts, la realitat ens permet llevar-mos un poc de victimisme de damunt.

L’evidència empírica del model lingüístic català

Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:

Immersió

No-Immersió

Espanya

Nombres i operacions

61,10

52,76

61,30

Mesurament

63,39

59,29

60,80

Geometria

65,56

56,66

60,10

Anàlisi de dades

68,90

65,65

69,30

Àlgebra i funcions

61,67

53,42

58,30

Comprensió conceptual

60,44

57,23

60,80

Coneixement procedimental

69,05

60,19

66,10

Resolució de problemes

60,98

49,89

57,30

Sobre els valencians moderns

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha tret el primer número de la seua revista Aula de Lletres Valencianes. Enric Sòria se n’ha fet ressò en un article en el Quadern de diari El País (17.10.2012). Del que comenta Enric Sòria ressaltem el següent:

[…]

Els objectius de la nova publicació són filològics, en el sentit acadèmic, però també es proposa una utilitat pràctica: «millorar l’activitat de les aules on s’ensenya el valencià». És a dir, facilitar la tasca dels nostres docents i potser encoratjar-los, que prou falta que els fa, sobretot ara que l’aprovació del decret de plurilingüisme posa en perill l’aprenentatge en valencià i, amb ell, bona part del treball fet. Aquest és l’horitzó, més aviat fosc, que ombreja l’aparició d’Aula.

[…]

Tot això està molt bé; més encara, és obvi, i si a molts amadors del valencià encara no els ho sembla és perquè la normativitis excessiva —barrejada d’autoodi— ha fet entre nosaltres estralls greus. Una altra cosa és que els autors a vegades formulen aquesta obvietat de forma ausades dràstica. No cal, per exemple, que triem entre defensar l’ús social de la llengua o defensar-ne la unitat. Per descomptat, l’ús és prioritari, perquè a ningú li importa ni poc ni gens si una llengua morta està fragmentada o no (i qui no ho veja així s’ha tornat boig), però el fet és que, amb una mica de sentit de la mesura, podem defensar els dos objectius al mateix temps, i en realitat es complementen.

Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

Llengua i ÚS número 49

La revista Llengua i Ús ha tret el número 49, que conté, entre altres, els articles següents:

  • «La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans» d’Isidor Marí Institut d’Estudis Catalans: «L’article relata el procés d’elaboració de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans i n’analitza els sistemes de participació i de decisió, l’estructura i l’enfocament.» [pdf]
  • «L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació» de David Paloma Universitat Autònoma de Barcelona: «L’article aborda l’escriptura de numerals i la casuística que en planteja el seu ús en la diversitat de registres propis dels mitjans de comunicació.» [pdf]

Debat en el Consell Social de la Llengua Catalana

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El dia 3 de juliol del 2009 (fa, doncs, més d’un any) trenta membres del Consell Social de la Llengua Catalana (cslc) adreçaren una demanda oficial (número de registre d’entrada 098E/5806/2009) al president del Consell [per convocar una reunió plenària extraordinària, davant la gravetat de la situació de la llengua]. No havent-hi hagut cap resposta oficial, els trenta signants han consensuat que la demanda sigui publicada per Llengua Nacional.

Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010 – [pdf]

Font: Miquel Strubell Trueta

Els punts que volen debatre són els següents:

a) La llengua catalana no presenta cap dificultat intrínseca perquè sigui plenament normal a Catalunya.
b) Les dificultats per a la plena normalització del català a Catalunya són extralingüístiques i d’ordre polític.

Naturalment, podem fer extensiu al País Valencià el mateix debat, i fins i tot no estaria malament si poguérem comprovar fins a quin punt ens és aplicable una de les conclusions del document:

La llengua catalana només serà normal a Catalunya si els seus Parlament i Govern són políticament sobirans en tots els àmbits i no sotmesos, en les seves decisions polítiques, a cap altre poder legislatiu o executiu que el poble de Catalunya no hagi acceptat lliurement.

Crida d’articles per a Llengua, Societat i Comunicació

L’Observatori cusc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació ens envia la informació següent:

Crida d’articles – Revista lsc, Llengua, Societat i Comunicació

Número 9: «Lingüística forense» (2011)
Llengua, Societat i Comunicació és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La proposta de la revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’aquesta manera, i atès que l’àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees que s’hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli.

El tema previst per al proper número de la revista és lingüística forense. La data màxima per a la recepció de resums de 150 mots és el 30 de desembre de 2010; un cop acceptats els resums (abans del 20 de gener), la data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de març de 2011. Podeu enviar els resums i els articles a: cusc@ub.edu

Les instruccions que heu de seguir per enviar els originals les podeu trobar a la pàgina web de la revista o bé, seguint aquests enllaços: