Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Despesa en política lingüística (9)

Continuant amb la tasca d’informació sobre la inversió del govern valencià en política lingüística, hem revisat les xifres dels pressuposts anteriors relatius a la despesa del programa 422.50 (promoció i ús del valencià) i hem precisat les xifres que havíem recollit en l’apunt anterior, on no havíem tingut en compte el detall important de la diferència entre el que proposava el projecte de llei i la llei de pressuposts una vegada aprovada. Hem procurat ser més exactes esta vegada i el resultat és el següent:

Pressupost
Variació
% de variació
2006
6.457.880
2007
6.765.440
304.560
4,76
2008
6.790.550
25.110
0,37
2009
7.001.760
211.210
3,11
2010
6.155.750
-846010
-12,08
2011
6.629.940
474.190
7,70
2012
5.926.020
-703.920
-10.61
2013
4.834.530
-1.091.490
-20.10

En el mateix període, el govern del País Basc ha invertit una mitjana de vora el triple d’euros en la promoció del basc, i de fent, enguany (veg. Irekia):

La Viceconsejería de Política Lingüística destinará más de 41 millones de euros a las convocatorias de subvenciones

Despesa en política lingüística (8)

El butlletí Euskararen Berripapera ens informa que enguany el pressupost de l’Oficina Pública de la Llengua Basca augmenta un 10 %:

L’Oficina Pública de la Llengua Basca (oplv) disposarà d’un pressupost de 3.410.080 euros en 2011, el més gran de la seua història. La quantia del pressupost destinat a desenvolupar activitats relacionades amb l’èuscar i la cultura basca ha augmentat un 10 % respecte a l’últim any.

Anualment, l’estat francés, el Consell d’Aquitània i el Departament dels Pirineus-Atlàntic destinen una partida similar al pressupost de l’oplv. Enguany, en canvi, el Departament dels Pirineus-Atlàntic realitzarà una aportació major (860.000 euros) a l’entitat per a fomentar l’èuscar. L’estat concedirà 740.000 euros i el Consell d’Aquitània 800.000 euros, amb la possibilitat de complementar-los amb 60.000 euros. El Sindicat Intercomunal de Suport a la Cultura Basca destinarà 255.450 euros i el Consell d’Electes, 2.850 euros. Així mateix, el Govern Basc acaba de signar un conveni amb l’oplv per al període 2011-2016, i concedirà una subvenció de 520.000 euros. 470.000 euros seran per a desenvolupar projectes comuns, 40.000 euros per a impulsar la lectura i 10.000 per a la campanya de promoció d’eitb.

Podem observar la coŀlaboració que s’establix entre estats i administracions diferents quan compartixen un mateix objectiu cultural i lingüístic. En canvi, al País Valencià, far que guia el camí de les autarquies neoliberals (amb vestits regalts o despullats del tot), segons pronòstic dels dirigents del Partit Popular i de la Generalitat valenciana, tenim que el pressupost per a «promoció i ús del valencià» es reduïx vora un 12 % respecte a l’any passat i seguix la tònica de Francisco Camps i els seus consellers de destinar recursos als pous privats de Terra Mítica, de la visita del papa del 2006 i de tota mena d’irregularitats paregudes amb què desapareixen els diners públics en mans privades, mentres s’actua contra l’ús del valencià de fet i econòmicament:

Pressupost Variació % de variació
2006 6.457.880
2007 6.765.440 304.560 4,76
2008 7.035.350 269.910 3,99
2009 7.001.760 211.210 3,11
2010 5.936.850 -1.064.910 -15,21
2011 5.231.990 -704.860 -11,87

Despesa en política lingüística (7)

L’evolució de la inversió en promoció i ús del valencià feta per la Generalitat valenciana del Partit Popular durant esta legislatura quadra perfectament amb el reforç de la tendència estadística que indica que cada volta hi ha menys percentatge de persones que fan servir el valencià en els àmbits més comuns de la seua vida (veg. SIES, Alacant, 2006). Vejam les dades, mentres esperem a vore què decidixen que faran l’any que ve —s’acosten els nous pressuposts—:

Pressupost

Variació

% de variació

2006

6.457.880

2007

6.765.440

304.560

4,76

2008

7.035.350

269.910

3,99

2009

7.001.760

211.210

3,11

2010

5.936.850

-1.064.910

-15,21

Despesa en política lingüística (6)

Encara estem en temporada d’aprovació dels pressuposts de la Generalitat valenciana, aixina que podem anar inspirant les nostres anàlisis amb un article que ens ha recomanat Sílvia Senz:

La riqueza de las lenguas, 6: el coste del multilingüismo, o la taza de café de cada uno

Per la nostra part, mirant el projecte de pressuposts de la Generalitat valenciana d’enguany, hi trobe alguna curiositat, com ara el fet que l’any passat hi havia per a foment del valencià en la Conselleria d’Educació 7.035.350 euros, però que en els pressupots d’enguany diuen que els de l’any passat eren 6.790.550 euros. No hi entenc gens de comptes, però em sembla que aixina poden dir que els del 2009, 7.001.760, són un augment d’un 3,11%, quan en realitat hi ha hagut un descens d’un 0,5%.

Si és una errada, ja ho corregiran. Si no ho és, deu ser perquè les dades que mostren l’evolució del català al País Valencià els satisfan plenament. Al cap i a la fi, si posem que som cinc milions d’habitants, tal com bramen des del Consell, la despesa per habitant és d’1,4 euros anual per cap. Segons en quins llocs, això no arriba per al cafenet.

Pot ser que pensen «fomentar» el valencià d’una altra manera, sense tants diners però amb més impuls polític real… ¡Pfff!

Despesa en política lingüística (5)

Parlàvem pel febrer de la partida que el pressupost de la Generalitat valenciana dedicava a ajudes als ajuntaments pel que fa al foment de l’ús del valencià (veg. dtl). Déiem que hi havia 460.000 euros per al 2008, però un company atent a estes qüestions ens va avisar que l’ordre amb què s’obria la convocatòria per a demanar les ajudes fixava l’import total en 450.000 euros. Vam fer la consulta a Vicent Satorres Calabuig, cap de l’Àrea de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, que ens va atendre i ens va dir:

Efectivament, la línia de subvencions per a ajuntaments té 460.000 € i hem preparat una orde complementària per a poder resoldre la línia completa.

Així que sembla que es mantindrà la quantitat pressupostada per a eixa qüestió.

Despesa en política lingüística (4)

Segons el diari El País de hui (18.02.2008):

L’índex de lectura en valencià, sota mínims

EP – València – 18/02/2008

El nombre de persones que lligen en valencià de forma ocasional o habitual es situa sota mínims, segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres 2007 elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.

L’índex de lectura en valencià es xifrava en un 5,7% en 2006, i va caure al 3,6% l’any passat. l’èuscar és l’única llengua vernacla que llança percentatges inferiors de lectors, però l’índex puja des de l’1,8% en 2006 a un 2,2% en 2007.

La Comunitat Valenciana és l’única de tota Espanya en la qual descendix el nombre de lectors en llengua vernacla.

Els índexs de lectura en català a Catalunya i Balears arriben a el 15,4% i pugen per tercer any consecutiu. Mentre, l’índex de lectura en gallec puja fins al 3,9% enfront del 3,5% que registrava en 2006.

Al marge del castellà, els lectors de llibres editats en anglés i francés superen els lectors de llibres editats en qualsevol de les restants llengües vernacles d’Espanya.

El mateix informe revela una caiguda de l’índex general de lectura a la Comunitat Valenciana enfront d’una alça d’un punt i mig en tota Espanya.

L’índex general de lectors de llibres en territori valencià se situa en desé lloc sobre el conjunt de les comunitats autònomes i per sota de la mitjana espanyola.

I davant d’això, ¿quin és el pressupost dedicat a la política lingüística valenciana? El següent:


Pressupost 2008

Prog. 422.50
Total

7.035.350 |
Habitants

4.892.475 |
Euros/habitant

1,438 €

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques. Vegeu també la taula comparativa del 2006.


La consignació pressupostària per al 2008 de la Generaliat valenciana adreçada a la promoció del valencià és de 7.035.350 euros. És a dir, el programa 422.50 de la Conselleria d’Educació creix un 3,99% respecte a l’any 2007. Dins del programa, les ajudes als ajuntaments han augmentat enguany 10.000 euros respecte a l’any passat. Per al 2008 són 460.000 euros; per a l’any 2007 van ser de 450.000; l’any 2006 eren 456.000 euros. I aixina, encara estem a 29.900 euros dels 489.900 euros de l’any 2005.

Una dada important també és que el pressupost de l’avl —que correspon a un altre programa—, és de 4.225.150 euros. És a dir, té un increment del 9,29% respecte del de l’any 2007, segons les dades oficials.

Com es pot observar, la despesa per habitant encara es situa l’última respecte a la comparativa del 2006 i només augmenta 6 cèntims, un 4,2% en dos anys, molt per baix de l’ipc, amb la qual cosa el mercat en valencià no fa més que perdre capacitat adquisitiva.

La inversió en política lingüística per al 2008

Fa poc més d’un any, exposàvem les inversions d’alguns governs en planificació lingüística [dtl, 23.11.2006], i el resultat era aclaridor quant a la realitat de les previsions del govern valencià pel que fa a la gestió dels drets dels ciutadans valencians.

Enguany no hem analitzat encara quina és la inversió que diu que durà a terme Francisco Camps en eixe àmbit —i caldrà vore a què dedica els 300.000 euros que pretén recaptar amb la multa «coercitiva» que ha imposat per reemetre en català (amb la tv3) al País Valencià—. Podem avançar que els bascs, que es trobaven ben per davant en la inversió dedicada al foment del coneixement i l’ús de l’èuscar, han incrementat bastant més el seu pressupost que el govern valencià.

D’altra banda, i com a dada indicativa de com funcionen les coses en la concepció política del dirigents del pp, descobrim que els fets desmentixen les seues paraules: tant el projecte de pressuposts (accessible en el web de la Conselleria d’Economia) com la Llei 15/2007 (publicada en el docv [pdf]) estan complets únicament en castellà però no en valencià, fet que convertix en retòrica buida —sarcasme o cinisme— totes les declaracions que es poden llegir al llarg del projecte de pressuposts:

Programa 111.40: «La información de carácter jurídico-administrativa, con valor añadido y en las lenguas oficiales, haciéndola accesible por medios telemáticos tanto a profesionales como a la ciudadanía, promoviendo el conocimiento y uso del valenciano.»

Programa 112.20: «Publicidad de las Normas, Disposiciones, Actos Administrativos, Anuncios, etc. de la Generalitat, así como publicaciones de interés institucional para la ciudadanía de la Comunitat Valenciana, promoviendo el conocimiento y uso del valenciano.»; objectiu bàsic 1.2: «Mejorar el uso del valenciano en la actividad del Consell.»

Programa 126.20: «Presencia del valenciano en las actuaciones jurídicas de la Generalitat, y su utilización en sus relaciones de comunicación y atención a la ciudadanía y personas usuarias.»

[etcètera, etcètera]

La notícia sobre el cas basc és del diari El País (03.01.2008):

Cultura destinarà 70 milions a impulsar l’ús de l’èuscar

I. M. – Sant Sebastià – 03.01.2008

La Viceconselleria de Política Lingüística i l’institut per a l’ensenyament del basc a adults HABE, entitats ambdues dependents del Departament de Cultura, gestionaran enguany un pressupost de 70 milions d’euros, dels quals 50 milions es destinaran a subvencionar iniciatives dirigides a impulsar l’aprenentatge i ús de l’èuscar.

El pressupost de Política Lingüística puja a 54,4 milions d’euros, quantitat que suposa un increment del 6,5 % pel que fa a 2007. HABE tindrà 42,9 milions (quasi 28 procedixen de l’aportació de la viceconselleria), que representa un 6,9 % més que el passat exercici.

«Per sobre de colors polítics», l’objectiu del govern passa perquè l’èuscar «supere el marc escolar i tinga cada vegada més presència en el carrer, en l’àmbit laboral, en Internet, en les activitats d’oci, en els mitjans de comunicació, en l’àmbit familiar i en les relacions d’amistat i comunitàries», va subratllar ahir el viceconseller Patxi Baztarrika. Per això, els pressuposts estan dissenyats per a «promoure i garantir les condicions per a l’ús de l’èuscar», va afegir.

Les convocatòries d’ajudes ja han estat publicades. El termini de sol·licitud conclourà el 15 de febrer. «Per primera vegada quedaran resoltes en el primer quadrimestre», va destacar Baztarrika. L’executiu ha reservat 1,3 milions a entitats privades que promocionen l’ús de l’èuscar en la societat. Altres 5,7 milions aniran a parar a mitjans de comunicació que editen o emeten en llengua basca. L’impuls d’este idioma en les empreses privades es subvencionarà amb 2,6 milions, mentres que 1,7 es destinarà a ajuntaments i entitats locals. Enguany, a més, començarà a caminar l’Institut Etxepare, amb la finalitat de difondre la llengua i la cultura basques en l’àmbit internacional.

Despesa en política lingüística (3)

Continuant amb la informació sobre les inversions en política lingüística que vam exposar anteriorment, podem exposar ara com s’han distribuït en les entitats locals del País Valencià. El quadre que apareix més avall no recull tots els municipis, atés que no tots han demanat ajudes. El quadre hauria de permetre als ciutadans comprovar l’interés real per la gestió lingüística democràtica i per l’impuls del valencià, tenint en compte diners invertits, ajudes rebudes, actuacions reals i mancances per resoldre.

Certament, no podem aventurar que els ajuntaments que més ajudes demanen hagen pres més mesures de gestió lingüística (o que siguen més efectives), ni els qui menys en demanen no hi hagen invertit o, per contra, potser és que no tenen mancances en eixe sentit.

Reproduïm a continuació el quadre de distribució de les ajudes en els municipis del País Valencià:

Veg. també CDLPV

Municipi Euros Govern
ADOR 2.365,90 PP
AGOST 2.606,50 AIA
AGRES 417,04 IPA-JPA
AGULLENT 775,69 PP
AIELO DE MALFERIT 2.321,19 PSOE
ALACANT 6.015,00 PP
ALAQUÀS 2.406,00 PSOE
ALBAIDA 2.606,50 PP
ALBAL 1.203,00 PSOE
ALBALAT DE LA RIBERA 1.207,75 PSOE
ALBUIXEC 792,38 PP
ALCALÀ DE XIVERT 802,00  
ALCÀNTERA DE XÚQUER 1.804,50 PSOE
ALCÀSSER 1.804,50  
ALCOI 7.185,92 PP
ALCORA, L’ 1.204,20  
ALCÚDIA, L’ 4.370,90 PSOE
ALFAFARA 1.563,90 PSOE
ALFARA D’ALGÍMIA 1.563,90 PP
ALFARA DEL PATRIARCA 802,00 PSOE
ALFARRASÍ 498,88  
ALFÀS DEL PI, L’ 2.776,33 PP
ALFAUIR 802,00  
ALGEMESÍ 2.406,00 PSOE
ALGINET 1.617,60 PSOE
ALMÀSSERA 1.804,50  
ALMASSORA 4.210,50  
ALMENARA 3.609,00  
ALMOINES 3.007,50 BNV
ALQUERIA D’ASNAR, L’ 625,56 PSOE
ALQUERIA DE LA COMTESSA, L’ 2.008,29 PSOE
ALTEA 12.251,35 PP
ALZIRA 8.220,50 PP
BANYERES DE MARIOLA 1.273,60 PSOE-BNV
BARX 802,00 PP
BARXETA 401,00 EUPV
BÈLGIDA 1.042,60 PP
BELLÚS 846,78 PSOE
BENAGUASIL 2.606,50 PP
BENASSAL 802,00  
BENETÚSSER 3.883,28 PSOE
BENICARLÓ 4.210,50 PSOE
BENICÀSSIM 5.012,50  
BENICULL DE XÚQUER 875,78 PSOE
BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA 2.606,50 BNV-EUPV
BENIGÀNIM 1.894,26  
BENIMASSOT 1.028,00  
BENIRREDRÀ 1.563,90  
BENISSANÓ 9.624,00 PP
BENISSODA 813,22 PSOE
BENLLOC 2.090,23  
BETXÍ 2.406,00  
BIAR 875,78 PSOE
BOCAIRENT 530,33 PP
BONREPÒS I MIRAMBELL 802,00 PSOE
BORRIANA 2.406,00  
BURJASSOT 2.406,00 PSOE
BUSOT 2.406,00 BNV
CABANES 3.208,00  
CALLOSA D’EN SARRIÀ 802,00  
CAMPELLO, EL 2.917,68 PP
CANALS 1.042,60 Entesa
CARCAIXENT 4.611,50 PP
CARLET 5.573,90 PP
CASINOS 2.261,64 PP
CASTELLÓ DE LA RIBERA 397,07 EUPV
CASTELLÓ DE RUGAT 8.093,78 PSOE
CASTELLONET DE LA CONQUESTA 1.804,50 PP
CATADAU 1.804,50 PP
CATARROJA 3.609,00 UV
CINCTORRES 802,00  
COCENTAINA 2.406,00 PSOE-Entesa
COVES DE VINROMÀ, LES 1.589,00  
CREVILLENT 1.046,03 PP
CULLA 625,56  
CULLERA 1.741,56 PP
DAIMÚS 1.804,50 PP
DÉNIA 11.961,55 PSOE-BNV
ELIANA, L’ 802,00 PSOE
ELX 7.619,00 PSOE
FAURA 875,78 PSOE
FIGUEROLES 1.563,90  
FINESTRAT 1.184,18  
FOIOS 2.365,90 PSOE
FONT D’EN CARRÒS, LA 2.005,00 PSOE
FORCALL 1.062,65  
GANDIA 3.208,00 PSOE
GAVARDA 234,78 BNV-EUPV
GODELLA 2.406,00 PP
GUADASSUAR 958,39 PP
GUARDAMAR DE LA SAFOR 875,78 BNV
GUARDAMAR DEL SEGURA 2.606,50 PSOE
XÈRICA 802,00  
LLÍBER 1.061,89  
LLÍRIA 2.807,00 PP
LLOCNOU DE SANT JERONI 1.804,50 IIL
LLOSA DE CAMACHO, LA 875,78  
LLOSA DE RANES, LA 875,78 PP
LLUTXENT 1.804,50 PP
MANCOM. CIRCUIT CULTURAL MARINA ALTA 1.604,00  
MANCOM. LA CANAL DE NAVARRÉS 802,00  
MANCOM. LA SAFOR 2.406,00  
MANCOM. LA VALL D’ALBAIDA 5.213,00  
MANCOM. RIBERA ALTA 2.005,00  
MANCOM. SERVEIS SOCIALS MARIOLA 802,00  
MANCOMUNITAT CAMP DE TÚRIA 2.406,00  
MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET 802,00  
MANCOMUNITAT ESPADÁN MIJARES 802,00  
MANISES 2.807,00 PP
MANUEL 701,67 GIP
MARINES 534,37 PSOE
MASSAMAGRELL 4.611,50 PP
MATA, LA 401,00  
MELIANA 1.203,00 BNV
MILLENA 875,78 PSOE
MISLATA 4.611,50 PP
MOIXENT 306,08 PP
MONTCADA 2.406,00 PSOE
MONCOFA 4.812,00  
MONÒVER 3.802,68 PP-GIMV
MONTAVERNER 1.792,47 PSOE
MONTITXELVO 802,00 PSOE
MONTSERRAT 2.688,46 Gent d’Esquerres
MORELLA 2.606,50 PSOE
MUSEROS 3.650,53 PP
MUTXAMEL 3.208,00 PSOE-Entesa
NOVELDA 5.263,23 PP
NULES 2.406,00 IPN-PSOE
OLIVA 5.213,00 PSOE
ONDA 802,00 PSOE
ONIL 1.313,68 PSOE-EUPV-BNV
ONTINYENT 6.817,00 PSOE
OTOS 1.575,93 Entesa
PALMERA 1.489,55 BNV
PALOMAR, EL 1.804,50 PSOE
PATERNA 3.609,00 PSOE
PEDREGUER 1.203,00 PSOE
PETRER 5.012,50 PSEO-Entesa
PICANYA 5.012,50 PSOE
PICASSENT 4.411,00 PSOE
PILES 2.877,58 PSOE
POBLA DE VALLBONA, LA 1.804,50 PP
POBLA DEL DUC, LA 1.006,39 PP
POBLA LLARGA, LA 802,00 PP
POTRIES 2.606,50 BNV-EUPV
PUÇOL 2.406,00 Entesa
PUIG, EL 2.105,25 PSOE
QUART DE LES VALLS 729,82 PSOE
QUATRETONDA 802,00 PSOE
RAFELBUNYOL 1.804,50 PP
RAFELCOFER 1.804,50 PP
RAFOL DE SALEM 846,49 PP
RIBESALBES 1.804,50 PP
RIOLA 942,75 PSOE
ROCAFORT 2.491,01 PP
RÓTOVA 2.606,50 PP
SAGUNT 9.734,68 PSOE
SALEM 2.365,90 PSOE
SAN VICENTE DEL RASPEIG 2.115,68 PP
SANT JOAN DE MORÓ 1.804,50  
SANT JOAN D’ÉNOVA 1.268,22 PSOE
SANTA POLA 2.807,00 PP
SERRA D’EN GALCERAN 499,49  
SILLA 5.397,46 BNV-PP-EUPV-UV
SIMAT DE LA VALLDIGNA 2.199,08 PSOE
SOLLANA 234,59 PP
SUECA 2.406,00 PSOE
SUMACÀRCER 1.042,60 PSOE
TAVERNES BLANQUES 802,00 PP
TAVERNES DE LA VALLDIGNA 2.406,00 PP
TORRE DE LES MAÇANES, LA 511,72 BNV-PP
TORRE D’EN BESORA, LA 1.804,50  
TORREBLANCA 1.804,50  
TORRENT 5.983,47 PSOE
TORÍS 1.203,00 PP
TOUS 1.079,40 PP
TRAIGUERA 802,00  
USERES, LES 649,53  
VALL D’ALCALÀ, LA 802,00  
VALLADA 1.583,95 PP
VILA-REAL 8.822,00  
VILAFAMÉS 1.804,50  
VILALLONGA 802,00 PP
VILAMARXANT 802,00 PP
VINALESA 1.203,00 PSOE
VINARÒS 4.411,26  
XÀBIA 4.611,50 BNV-CX-PSOE-GIX
XÀTIVA 2.807,00 PP
XERESA 2.606,50 PP
XIRIVELLA 5.614,00 PSOE
XIXONA 2.406,00 PP-CIX
TOTAL 456.000,00  

Despesa en política lingüística (2)

L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.

Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000

La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi

Alfons Garcia, València

Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.

Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.

1,38 euros per habitant

Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).