La concordança ortogràfica belga

Els canvis normatius en l’ortografia de l’escriptura són decisions i processos que cal adoptar i posar en marxa després d’haver analitzat i resolt les deficiències de la normativa vigent. Però el vessant simbòlic i afectiu d’eixes decisions enterbolix l’anàlisi científica i fa perdre de vista que les tradicions tenen el valor de la rutina i l’antigor, però no necessàriament són bones ni és acceptable condemnar les generacions futures a patir un problema perquè mosatros l’hajam patit.

Dos professors belgues, amb obra de teatre inclosa (La convivialité), estan somovent de nou l’ortografia del francés (Marie Piquemal, Libération, 03.09.2018):

Les Belges sont décidés à simplifier l’orthographe du français

[…] Il existe en effet beaucoup d’exceptions. La plus connue : le participe passé s’accorde si le COD (complément d’objet direct) est placé avant l’auxiliaire avoir. «Les coquillettes que j’ai englouties hier soir», par exemple. Mais exception de l’exception : si un «en» s’invite dans l’histoire, il redevient invariable. «Des coquillettes, j’en ai mangé.» […]

No s’ha esvalotat tant el galliner, i és una mancança ben indicativa, en el cas dels canvis ortogràfics del català, que no han tingut eixe grau de debat, ni en àmbits tècnics o docents ni en la societat afectada per eixes decisions. L’IEC per un costat i l’AVL per l’altre, cordialment d’esquena entre elles i aïllades de la societat, han tirant avant cabassades de canvis que no sempre responen a l’interés dels usuaris de la llengua ni a la intenció manifestada de facilitar l’aprenentatge. Per exemple, l’IEC ha optat últimament per mantindre el recurs a regles imprevisibles (com ara els diferents casos del guionet) i a excepcions innecessàries (com ara el cas de «l’Haia», que preferixen que siga «la Haia», a pesar que ara han fixat definitivament [?] «l’asimetria»). Un poc més de debat social i de rigor acadèmic podria evitar tanta decisió desconcertant. O és possible que no, i que eixa siga la gràcia de tot això.

Repensant els llibres de text

Els problemes relacionats amb l’educació lingüística tenen relació amb els mateixos fonaments de l’educació general de cada país i amb la percepció del valor de les disciplines impartides. Pel que fa als conceptes lingüístics en valencià, hem d’atendre les conclusions del treball La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyament del català i l’espanyol. Una introducció d’Alícia Martí Climent:

Els resultats obtinguts ratifiquen les hipòtesis concretes de les quals partíem: els manuals presenten una gran incoherència, amb continguts desconnectats i amb una desvinculació entre la gramàtica i l’ús de la llengua, i la terminologia lingüística es caracteritza, en general, per una manca de coherència i una excessiva sinonímia i polisèmia. Per tant, hem aconseguit sumar evidències sobre la gran incoherència terminològica dels llibres de text, amb un excés de termes que dificulten l’aprenentatge de l’alumnat, la qual cosa posa de manifest la necessitat de dur a terme un tractament integrat de les llengües presents en el sistema educatiu i de l’elaboració d’una gramàtica pedagògica interlingüística bàsica, que oriente la transposició didàctica, que recontextualitze i seqüencie els continguts, i amb una terminologia unificada per a totes les llengües del currículum, per tal de facilitar la consecució d’una adequada educació lingüística de l’alumnat.

Cal trobar solucions a eixos problemes, tenint en compte, això també, que no són una singularitat o una tradició valenciana insalvable, tal com indica l’article «Rethink nouns and verbs» d’Oliver Kamm (The Times, 18.08.2018), articulista que comenta en to positiu que això s’està resolent al Regne Unit de la Gran Bretanya:

Grammar education shouldn’t involve learning definitions by rote. Indeed, the definitions proffered by traditionalist style guides are false. Grammar is a vital part of the curriculum but not because standards are slipping. On the contrary, today’s schoolchildren are getting a much better linguistic education than any preceding generation.

Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

  • STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»
  • Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»
  • Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

  • dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»
  • Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

  • Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»
  • Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»
  • Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»
  • El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»
  • Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»
  • Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

El valencià mitjà en l’educació

Podem llegir en el Diari La Veu (23.06.2018) que, per fi, l’educació en valencià assolirà l’objectiu d’acreditar capacitació lingüística davant de l’administració pública:

Educació atorgarà el C1 als alumnes de les antigues línies en valencià que no tinguen el ‘Mitjà’

El decret va passar el tràmit de consulta pública prèvia (tancat el 16 de març passat), on la conselleria exposava les raons de la nova norma. La finalitat era resoldre alguns problemes:

– Dotar de coherència el reconeixement de títols i certificats lingüístics d’algunes institucions privades i públiques per part de l’Administració respecte als requisits exigits en les certificacions oficials d’ensenyament reglat.
– Arbitrar el procediment pel qual l’alumnat del sistema educatiu valencià podrà obtindre el certificat acreditatiu de nivell de valencià i anglés previst en la Llei 4/2018.
– Realitzar un seguiment i control de les certificacions lingüístiques per a contribur a l’anàlisi de l’evolució en les competències lingüístiques de la ciutadania mitjant la creació d’un registre administratiu d’aquests certificats.
El camí de la política lingüística democràtica és complex i llarg, té molta història de greuges del passat, però decisions com esta són una espenta per a enfilar el camí del futur amb l’horitzó més clar.

Sequera en la docència

L’article de Víctor Maceda «El català no té qui l’ensenye» (El Temps, 21.05.2018) alerta de la necessitat de professionals docents per a ensenyar la llengua a tot el domini lingüístic. Diversos directors de departaments exposen el seu punt de vista sobre la situació:

El catedràtic Emili Casanova, director de Filologia Catalana a la UV, no se’n sap avenir: «El curs vinent, únicament al País Valencià, necessitarem 100 docents nous”, afirma, “i durant la pròxima dècada en caldran uns 300 més».

Entrevista a Albert Branchadell sobre l’estat (espanyol) de les llengües

Pau Rodríguez publica en la secció catalana d’Eldiario.es (23.02.2018) una entrevista a Albert Branchadell: «El derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos no existe en España». Un petit assaig sobre la gestió lingüística espanyola i l’europea. En destaquem alguns fragments:

[Sobre la denominada «immersió lingüística»] No solemos usar bien el término. Originalmente la inmersión es un sistema de enseñanza en el que los alumnos reciben enseñanza en otra lengua que no es la suya habitual.

[El suposat dret dels pares a triar la llengua de l’escola] Los tribunales lo han corroborado: no existe el derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos.

[La situació al País Valencià i a Galícia] La competencia en catalán de los catalanes es superior a la de los valencianos, o a la de los gallegos en gallego. Es como la ley de la física: a mayor exposición a la lengua, más competencia consigues.

[La gestió lingüística en l’administració de justícia] En la justicia no hemos hecho las cosas bien, España se resiste a introducir el requisito lingüístico para los jueces desde hace años, y esto no pasa en Suiza, Bélgica o Finlandia, modelos que nos indican la distancia.

El plurilingüisme i les relacions interculturals

Mentres continua el rebombori republicà o «unionista» que arriba de Catalunya, podem llegir dos articles sobre dos aspectes relacionats amb l’activitat i la conformació socials. Els podem llegir com a complement de les simplificacions polítiques i periodístiques, ja que tracten aspectes diferents d’un mateix fons cultural i lingüístic en conflicte:

  • Esther Monzó Nebot: «L’odi, la vida pública i les relacions interculturals» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 05.10.2017)
  • Alfons Esteve i Gómez: «Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 12.10.2017)

Drets i deures lingüístics dels interins

La igualtat de tracte dels funcionaris interins és una lluita de llarg recorregut que va avançant lentament. Com a marc més general hi ha la directiva 1999/70/CE del Consell de la Unió Europea que establix que no poden discriminats pel tipus de contracte. I pel cantó dels deures, tampoc no poden ser discriminats (ni privilegiats). En el cas dels docents, per tant, els seus deures i obligacions lingüístics també són clars i equiparables amb la resta de funcionaris. Així ho ha considerat un jutjat en una sentència (La Veu del País Valencià, 09.08.2017):

Un jutjat avala que els interins han de tindre coneixements de valencià per a poder optar a una vacant

Un grup de docents havia demanat la paralització cautelar de la resolució d’Educació que regula la competència lingüística en l’ensenyament

[Continueu llegint]

Entrevista a Abelard Saragossà en La Represa

En el programa La Represa de Ràdio Godella, podeu sentir una entrevista a Abelard Saragossà Alba (18.03.2016) on el professor i gramàtic fa un repàs sobre quasi tot. Com ara:

L’enfrontament ente el català heavy i el català light és un enfrontament amb poques argumentacions, perquè cada constituent lingüístic necessita un estudi, i sense això no podem solucionar-ho.

L’ortografia del francés: aplicació editorial

Els embolics i debats ortogràfics no afecten només el català. En vam parlar l’any 2009, i ara torna a l’actualitat. A França, sembla que finalment va a implantar-se del tot una reforma ortogràfica del francés que va ser aprovada fa un quart de segle i que fins ara no havia tingut una aplicació generalitzada.Segons Samuel Laurent («Non, l’accent circonflexe ne va pas disparaître», Le Monde:

Tout a commencé avec un article publié par le site de TF1, mercredi 3 février, qui annonçait que « la réforme de l’orthographe votée en 1990 sera[it] appliquée à la rentrée prochaine », sans préciser sa source. […]

Mais alors, quelle est la nouveauté de 2016 ? « Cette fois, les éditeurs de manuels scolaires ont décidé de tous appliquer la réforme à la rentrée », explique-t-on au ministère. Jusqu’ici, en effet, ils respectaient ou non les réformes orthographiques de manière disparate.

La réforme sera désormais appliquée dans les nouveaux manuels, confirme-t-on chez deux éditeurs scolaires.

Per tant, no és cap novetat, però fa uns dies es va renovar l’interés per la qüestió, atés que els editors van decidir aplicar amb un poc més de ganes la reforma.