Llistes de música en valencià-català

Llistes de música en valencià
Llistes de música elaborades pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València.

El Gabinet de Normalització Lingüística (gnl) de l’Ajuntament de València ha recopilat i penjat en la xarxa unes quantes llistes de reproducció de música classificades per gèneres (i subgèneres) musicals o per altres temàtiques relacionades amb possibles necessitats o interessos dels oients, com ara «Música per a cuinar», «Relax i calma» o «Cançons per al 8M».

El periòdic en línia Nosaltres La Veu (11.088.2021) informa sobre la quantitat de llistes, de seguidors, etc., dades que es poden comprovar en l’Spotify mateix mentres escolteu la música que més vos interesse en cada moment, i on podeu trobar llistes semblants elaborades per altres usuaris del servei, com ara:

  • «Èxits en català»
  • «Música en valencià»
  • «Música valenciana»
  • «Música en català-valencià-balear»
  • «Valencià»

Denominacions oficials: l’Énova

El municipi de l’Énova (Ribera Alta) han fixat la forma oficial del seu nom:

Decret 26/2021, de 12 de febrer del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de l’Ènova per l’Énova.

Si consultem el diari oficial, vorem que han publicat entre cometes la forma oficial vigent a partir d’ara:

No sabem massa què pretenen indicar eixes cometes, atés que no pareix que hagen utilitzat mai abans eixos signes en estos decrets de canvis de denominació.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Denominacions oficials: Herbers i Castelló

Els municipis d’Herbers (Ports) i Castelló (Ribera Alta) han fixat la forma oficial dels seus noms:

Decret 111/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi d’Herbés per la forma exclusiva en valencià Herbers.

Decret 112/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló».


Més informació: «Municipis i comarques del País Valencià».

Gandia fa turistes en valencià

En plenes vacances d’estiu, a més de la retolació de les platges i de les amistats que es fan en els festivals de música, també hi ha iniciatives per a difondre l’ús del valencià, com ara la campanya que ha promogut l’Ajuntament de Gandia. Segons podem llegir en el Diari La Veu (06.08.2019):

Gandia enceta una campanya per a ensenyar frases bàsiques en valencià als turistes

La iniciativa pretén explicar als visitants que a la localitat hi ha una llengua i unes paraules pròpies que són «una eina de cultura i de diversitat»

La iniciativa es concreta en cartells i en un web que contindran «les principals oracions i paraules que més es fan servir en el dia a dia».

Nem a fer-se'n una
Un dels cartells de la campanya «Gandia en valencià».

Xirivella: ¿era possible «únicament» en castellà?

Encara hui hem d’homenatjar l’exconseller valencià socialista Ciprià Ciscar —i actual diputat espanyol per València—, perquè la llei que va impulsar, la 4/1983, va «despenalitzar» l’ús del valencià. Encara que, al cap d’un període de 35 anys, en què es suposa que hem anat comprovant fins a on donava això de la despenalització, ja fa anys que hem vist que era un primer pas, però que no podia ser l’únic pas que havia de fer un estat democràtic que pretenguera facilitar els drets lingüístics dels «espanyols», si és que els «espanyols» tenen dret a la diversitat de llengües (de pensaments, d’expressions, d’identificacions, d’identitats…).

Per això, hui mateix també podem llegir el titular següent (Diari La Veu, 04.11.2018):

El sindicat de policies i bombers denuncia l’Ajuntament de Xirivella per retolar «únicament» en valencià

El titular és interessant, perquè el podem llegir en valencià en un mitjà electrònic en valencià. Per contra, el contingut assenyala que l’estat espanyol no està disposat a anar més enllà de la despenalització i no pretén ser un estat per a tots, ja que dicta i aprova normes que faciliten la retolació «únicament» en castellà, tal com diu el Reial decret 6/2015, de 30 d’octubre, de la Llei de trànsit, en l’article 56: «les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua oficial de l’Estat». Despenalitza la resta de llengües, sí, però sempre subordinades, secundàries, redundants, en suma, inútils.

Certament, és cosa de la democràcia, de majories i de minories. Hem de pensar sempre si és això el que volem per al nostre poble, per al nostre país. Perquè tot és possible.