Els usos lingüístics del 2018 a Catalunya

L’Institut d’Estadística de Catalunya presenta l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2018) amb este titular (consulta: 09.07.2019):

Els percentatges de coneixements de català s’acosten progressivament als d’abans de la gran onada migratòria

En els darrers cinc anys, ha augmentat en 400.000 el nombre de persones que saben escriure en català, en 300.000 les que el saben llegir, en 160.000 les que el saben parlar i en 128.000 les que l’entenen

L’enquesta mostra que els acostaments als usos lingüístics en Catalunya tenen sempre una possible lectura positiva (tal com exemplifica Gerard E. Mur en «Millora el coneixement del català, però no el seu ús habitual; Núvol, 09.07.2019). Per contra, tenim la sensació que no deixa de ser la mostra d’una resistència més o menys gratificant davant d’un estat espanyol que continua proposant un monolingüisme espanyol predemocràtic i sense articular cap eix plurilingüístic que conforme els seus trets polítics, socials, culturals o econòmics.

La situació de la llengua en 2012

Taula
Estimació del total de població que declara com a llengua inicial el català, entendre’l, saber-lo parlar i saber-lo escriure. Territoris de llengua catalana. Milers de persones. Any 2013. Font: Xarxa CRUSCAT

El sisé informe sobre la situació de la llengua catalana, amb data 2012, elaborat per la Xarxa Cruscat de l’iec, emet diversos senyals positius sobre l’evolució de l’ús de la llengua, tal com podem llegir en El Butlletí número 181 de l’institut:

Segons va explicar Miquel Àngel Pradilla, el 2012 el català va superar la xifra dels deu milions de parlants (10,1 milions); això significa que un 72,4  % de la població de la comunitat lingüística parla català. 12,8 milions de persones declaren entendre’l (91,7  %) i 7,3 milions diuen que el saben escriure (52,6  %). Tot i això, segons l’Informe, es mantenen profunds desequilibris territorials accentuats per les ofensives polítiques contràries al català i el setge legislatiu. El director de la Xarxa cruscat va destacar que les autonomies on el Partit Popular va recuperar l’hegemonia van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística del català, que s’ha traduït en una clara involució a Aragó i a les Illes Balears, mentre que al País Valencià s’ha «rutinitzat» una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua.

A més, en el mateix número del butlletí, Miquel Àngel Pradilla fa una anàlisi ben interesant sobre les dades que proporciona l’informe. Per exemple, hi podem llegir:

Al País Valencià, en canvi, la comunitat etnolingüística catalanoparlant, situada al voltant d’un 30  % de la població, serveix de refugi d’uns usos que quan guanyen formalitat experimenten una franca davallada. No cal dir que la causa primera d’aquest comportament funcional oposat de la llengua en els dos territoris referits s’ha de cercar en la política i la planificació lingüística institucional. Així, mentre que a Catalunya el procés de rehabilitació de la llengua en els contextos públics esdevé un dels objectius centrals del procés de normalització lingüística, al País Valencià, malgrat la retòrica institucional, l’aposta governamental no ha depassat l’objectiu de bilingüització asimètrica de la població.

La situació de la llengua en 2011

La Xarxa Cruscat ha presentat l’informe del 2011 sobre la situació de la llengua catalana. Segons anuncien en el seu web:

El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers

El 70,7  % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3  % l’entén (12.728.00 persones) i el 50,3  % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que el nivell de coneixement i ús d’aquesta llengua en els diferents territoris és molt heterogeni.

Enquesta d’usos lingüístics en Catalunya (2008)

Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la informació següent:

Les llengües a Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008

Fullet divulgatiu [pdf] sobre els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008. Es tracta d’una estadística oficial duta a terme per la Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Idescat, amb l’objectiu de conèixer els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori.

Flaixos sobre legislació lingüística, diccionaris i dades sociolingüístiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 36, 17.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Els panells de missatges variables de les carreteres estatals

La Resolució d’1 de juny de 2009 (BOE 143, del 13 de juny del 2009 [pdf]), de la Direcció General de Trànsit de l’Estat, per la qual s’aprova el Manual de Senyalització Variable, preveu (annex I, criteri 1, principi 8) que, a la xarxa viària de les comunitats autònomes amb llengües cooficials on l’Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit exerceix les seves competències, els plafons amb missatges variables s’han de reproduir en dos missatges alternats: l’un d’acord amb els models en castellà i l’altre en la llengua oficial pròpia.

Novetat editorial

Diccionari UB anglès-català. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona: Thera, Centre de Llenguatges i Computació, 2008. 1.056 p.

Diccionari elaborat conjuntament per especialistes en diferents àmbits relacionats amb el llenguatge amb la doble finalitat de proporcionar un producte útil tant a especialistes com a públic en general, des de l’àmbit català i també l’anglosaxó.

Incorpora una versió electrònica. Per a més informació: http://diccengcat.ub.es
Des del web http://www.publicacions.ub.es/ es pot fullejar la publicació impresa.

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007)

L’11 de juny es va presentar públicament l’informe elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’Observatori de la Llengua Catalana. L’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007) abasta la realitat sociolingüística de tots el territoris de parla catalana i analitza la situació del català tant des del punt de vista normatiu —a partir de l’entrada en vigor dels nous estatuts d’autonomia— com des del punt de vista social —valorant-ne la situació en l’ús familiar i interpersonal—. L’informe també estudia la situació en els mitjans de comunicació i la indústria cultural i exposa les perspectives de la llengua a l’ensenyament primari, secundari i universitari.

Es pot consultar a: http://www.demolinguistica.cat/web/

Dades sociolingüístiques globals sobre el català

Informa Vilaweb (30.11.2008) que el web de la Generalitat de Catalunya publica un informe que conté les dades sociolingüístiques (2003-2004), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI [pdf]. Segons la notícia de Vilaweb:

Són les dades sociolingüístiques més àmplies obtingudes fins ara, pel nombre de preguntes fetes al qüestionari i pel nombre de persones entrevistades. Les qüestions tractades són les habilitats lingüístiques, l’ús familiar i la transmissió lingüística entre generacions, els usos lingüístics fora de la llar, els usos en els mitjans de comunicació i les representacions de la llengua catalana.

Enquesta de l’AVL i ajudes a empreses

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Acadèmia Valenciana de la Llengua. Procediment obert 1/2008. Servicis d’enquesta sobre l’ús del valencià en les universitats públiques valencianes. [2008/9062] (docv núm. 5.812, de 23.07.2008)
    – vegeu text
  • RESOLUCIÓ d’11 de juliol de 2008, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per les empreses, comerços i indústries, radicades en la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2008. [2008/8981] (docv núm. 5.814, de 25.07.2008)
    – vegeu text

Font de Mora Turón torna a traure la llengua

gpons-fonttrauenlallengua.jpg
Seguint amb la màxima que la realitat no et xafe un bon titular, el conseller Font de Mora fa titulars, però no millora la realitat. Certament, l’alegria és seua, no sabem si pel titular o, al capdavall, per la realitat, en què les dades no deixen de mostrar la minorització del valencià. El pesar és, doncs, nostre únicament. I l’esforç perquè la realitat supere les patètiques xifres amb què tant gaudix Font de Mora, és de tota la ciutadania valenciana que realment «trau» la llengua en la seua vida diària —a pesar que li la traguen més del que hauria de ser democràticament esperable des de les poltrones públiques.

Com que no ens hem aclarit massa entre les dades que diuen que ha dit Font de Mora (Conxa Gómez i Vicent Satorres) en Vilaweb, El País i Levante, hem refet els quadres, per poder vore-ho tot més clar.

Amb tot, cal dir que les dades periodístiques i les de les enquestes reals no ens quadren, ja que en el cas de la comparativa amb l’any 1993, les dades de les amistats, desconeguts, comerç i grans superfícies no corresponen als que parlen en valencià en 1993, sinó al que parlen les dos llengües indistintament.

Finalment, i abans de passar a les dades, no volem oblidar un últim comentari de «gran profunditat» humana i racional (podeu llegir-ho unint la conjunció al substantiu):

En este sentit, ha criticat que Catalunya «sembla que vol imposar» la llengua al pati del col·legi i ha afegit que «com jo em vaig quedar tan cremat quan en el franquisme no em deixaven parlar valencià al pati del col·legi, no vull ni pensar en mesures d’este tipus». Segons la seua opinió, «sense estes actuacions impositives» i «sense encotillar la vida d’una persona, es pot arribar als mateixos objectius, que al final, són de respecte i extensió de la llengua», ha acabat.

És a dir, que troba l’ocasió de «preocupar-se» per un fet que desconeix —li «sembla»— i que sabem que només respon a l’estratègia d’alimentar la fantasia pepera, tal com feia el no-do quan el franquisme, com ell també deu recordar. En canvi, no troba raons per a comentar les agressions als drets lingüístics documentades que s’esdevenen amb alguns policies municipals de València, amb alguns membres de la Guàrdia Civil a Ondara… Per exemple, quan un director general de l’administració del Consell no atén en valencià [dtl] —esta, potser no la sap, perquè no l’hem registrada com a denúncia, però el cas és que és real—: seria una imposició ¿o només hi ha imposició és depenent de la llengua i no dels drets dels ciutadans? Passem a les dades:

Enquesta de la ciutat de València 1993-2006 (1.111 persones, desembre 2006)

Dades totals de l’alumnat de València: Consell escolar municipal (informe d’escolarització 2005-2006 – PSOE València)

Elaboració: Boronat Cogollos, a partir dels mitjans esmentats i d’acord dades anteriors.
2006
Alumnat total 89.280
Alumnat en valencià 12.946
Percentatge 14,5
ESO 3.433
Percentatge (sobre l’alumnat en valencià) 26,5
Alumnat PV 719.419
Alumnat en valencià 169.853
Percentatge 23,5

Percentatges 1993 2006
entén 89,7 79,9
sap parlar 54,4 56,3
sap llegir 48,1 57,5
sap escriure 18 40,3
parla a casa 15 17,1
→ en espanyol 60,5 72,5
→ indistintament 6,1 10,4
amb amistats 13,4* 18,1
amb desconeguts 12,2* 21,2
al comerç 10,3* 21,2
a les grans superfícies 8,7* 19,3
a la faena 58,06** 64,1
Veu normal el valencià 30,4 42
* Indistintament. Suposem que les dades del 2006 responen també a eixa modalitat.
** Sempre en espanyol. Suposem que la dada del 2006 respon també a eixa modalitat.

Entre 15-24 anys
(València) any 2006
entén 88,5
sap parlar 75
sap llegir 86
sap escriure 75
País Valencià any 2005
entén 96,2
sap parlar 84
sap llegir 88
sap escriure 78