L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

Seminari sobre el model lingüístic de la CVMC

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació ha penjat en la xarxa el seminari impartit per Adrià Castells Ferrando sobre «Configuració del model lingüístic de la CVMC». La iniciativa del seminari es fonamenta amb la idea següent:

La consolidació d’un model lingüístic és necessària per establir un consens pel que fa a les directrius lingüístiques que han de seguir els comunicadors. La problemàtica (estretament lligada al dialecte propi) a l’hora de prendre decisions pel que fa a la tria d’un model lingüístic no és exclusiva de les Illes Balears, sinó compartida entre tots els territoris de parla catalana. Conèixer les resolucions lingüístiques a les quals han arribat altres territoris, en aquest cas la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, al País Valencià, ens permetrà arribar a solucions paral·leles pel que fa a les nostres tries lingüístiques.

Al llarg de l’hora que dura el vídeo, Adrià Castells exposa una panoràmica sobre la gestió del material lingüístic del mitjà públic valencià, a partir del llibre d’estil de la corporació —que no han elaborat els lingüistes de l’ens—, tenint en compte les referències de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i les obres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i aportant la seua visió de l’activitat professional dels tècnics lingüístics en el medi audiovisual valencià, on destaca la idea i la necessitat que els mateixos departaments lingüístics dels mitjans haurien de fer recerca i reflexió sobre els models de llengua que vehiculen.

A continuació transcrivim algunes de les reflexions exposades en el seminari:

Els mitjans de comunicació valencians, pel que fa a lèxic, han deixat de ser una font de creació del novetats lèxiques. Aquest és un punt important, sobretot pel que fa a la programació infantil. Ja no generem paraules noves, o ja no tenim, en este cas, la potestat de generar estes paraules noves, perquè tot està acaparat, en este cas, pels continguts dels canals temàtics en castellà i en anglés. Els programes infantils, que haurien de ser la porta d’entrada de les expressions lèxiques recuperades, aquells que van més enllà del model de llengua escolar, doncs, ja no creen, ja no està creant llengua a partir de la programació infantil, perquè els préstecs, els neologismes, doncs, ja ens arriben i es creen en altres llengües. Això no passava abans. […]

En una consulta que vaig fer, recorde ara mateix, a un grup d’assessors lingüístics (traductors, ajustadors, subtituladors…), de lingüistes externs, que treballen en les productores externes, vaig poder comprovar que el terreny més procel·lós, el terreny que més inseguretats causava, sobre el qual els professionals se sentien més insegurs, és el de la llengua més popular i el de la llengua col·loquial, i és el del lèxic col·loquial i és el de les estructures, podem dir, més genuïnes. […] Les respostes van permetre aventurar una primera conclusió, i és que la llengua viva, les formes col·loquials que sentim cada dia els parlants habituals de la llengua, i en les mateixes situacions de comunicació que els formats audiovisuals busquen reproduir (a la ficció, a l’entreteniment…) no forma part de les grans obres lexicogràfiques ni de cap compendi alternatiu i paral·lel que reculla solucions menys formals o que aporten naturalitat i autenticitat, però que siguen consensuades, que siguen correctes, que siguen acceptades socialment. I entre els assessors lingüístics el que funciona finalment és el «diccionarisme», que és inclement. […]

La recuperació de les formes d’expressió tradicionals, altrament, necessària, doncs, té també una conseqüència no desitjada si no es fa de manera estratègica i amb uns objectius clars. La projecció en els continguts d’una visió antropològica com a base de la recuperació d’un context social portador d’uns valors neorurals és altament alienadora. El problema no és el discurs de la tradició, és més aïna la transversalitat de l’essencialisme com a aparador únic de la manifestació cultural pròpia, i això es recull a través de les tries lingüístiques. El resultat pot esdevenir, com he dit adés, pervers. El tradicionalisme, amb la bona intenció de recuperar formes idealitzades del passat, acaba desplaçant els parlants actuals no només de l’ús de la llengua, sinó també de les representacions culturals i simbòliques que vehicula, perquè demana un grau elevat de pertinença i d’integració que va més enllà de les funcions comunicatives de la llengua. Hem de recordar que la funció bàsica d’una llengua no és la simbòlica, i la funció bàsica de la llengua en els mitjans de comunicació no és la simbòlica, sinó la funcional, l’operativa. […]

Si el que volem és incorporar els parlants a l’ús habitual de la llengua, i en totes les circumstàncies de comunicació, per una banda haurem de ser més flexibles i acceptar algunes modificacions en el tractament del codi, però no només en el tractament del codi, sinó també en el codi de les representacions simbòliques dels discursos mediàtics que es vehiculen en valencià, com ara la relació entre l’ús social de la llengua i la paròdia constant, l’humor barroer, en què hem construït molts continguts. Eixa relació directa, eixa connexió conscient entre la llengua i els discursos més essencialistes, més humorístics, més folkloritzants tenen efectes també sobre el model lingüístic que nosaltres hem triat. L’objectiu bàsic seria que el model de llengua consensuat no afectara els continguts mediàtics. […] Però igualment és fer veure que els continguts que s’expressen en valencià no han d’afectar el prestigi públic de la llengua. […]

La nova regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana

La Llei 8/2022 (art. 136) de la Generalitat valenciana ha aprovat la regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl):

Es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl), adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com a òrgan administratiu al qual els ciutadans poden dirigir-se quan consideren vulnerats els seus drets lingüístics.

Fins ara el funcionament d’eixa oficina s’havia regulat en el Decret 187/2017 i l’oficina no havia acabat d’arrancar, tal com mostra el fet que només haja publicat una memòria d’activitat (2018) , memòria que oferix unes dades difícils d’interpretar:

Durant l’any 2018, l’Oficina de Drets Lingüístics ha rebut 87 soŀlicituds, de les quals 31 han sigut reclamacions (36 %); 53, suggeriments (60,7 %), i 3, consultes (3,4 %). […] Del total de les 87 soŀlicituds, 10 (11,5 %) s’han presentat emprant el castellà i 77 (88,5 %) el valencià. […] La diferència és aclaparadora, la majoria de les soŀlicituds es presenten per persones
valencianoparlants que consideren que s’han vulnerat els seus drets lingüístics.

Sembla que el nombre és molt coincident amb les queixes ateses pel Síndic de Greuges l’any 2018: 83, segons indica la memòria d’eixa institució. Com a curiositat, podem llegir que la primera queixa comentada pel síndic és una queixa ciutadana contra una actuació de l’odl.


[Text extret del dogv 9.501, 30.12.2022]

Article 136. Regulació del funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl)

U. Àmbit d’actuació

Aquesta regulació és aplicable, en els termes que preveu, a les institucions, als òrgans i a les entitats següents:

  1. El conjunt de la Generalitat, d’acord amb la definició que en fa l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com el seu sector públic instrumental, que preveu l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
  2. Les entitats que integren l’Administració local i els organismesque depenen d’aquesta, així com les universitats públiques valencianes, en els termes que preveu l’article 7.
  3. L’Administració de l’Estat i els organismes que depenen d’aquesta amb seu a la Comunitat Valenciana, incloent-hi l’Administració de justícia, així com les persones jurídiques de naturalesa privada, en els termes que preveu l’article 7.

Dos. Actuacions d’ofici de l’Oficina de Drets Lingüístics

Quan l’Oficina de Drets Lingüístics (odl) tinga coneixement que, presumptament, s’ha produït un fet o un esdeveniment que vulnera els drets lingüístics de la ciutadania, podrà contactar amb l’òrgan de l’Administració, l’entitat pública o la persona jurídica privada de què es tracte per a obtindre la informació necessària i oferir així l’assessorament que corresponga per a garantir l’aplicació dels drets que emparen els ciutadans i les ciutadanes en l’ús de les llengües oficials.

Tres. Actuacions a instància de part

Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una queixa, un suggeriment o una consulta per vulneració dels seus drets lingüístics davant de l’Oficina de Drets Lingüístics.

  1. Es consideren queixes els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl per a denunciar vulneracions dels seus drets lingüístics patides en qualsevol dels àmbits d’actuació de l’article 1 d’aquesta llei.
  2. Es consideren suggeriments els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl amb la intenció de contribuir a la salvaguarda dels drets lingüístics en la societat i, especialment, per a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics.
  3. Tenen la consideració de consultes els escrits i les comunicacions que formula la ciutadania a l’odl per a obtindre assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.

Quatre. Presentació de les queixes, els suggeriments i les consultes per vulneració de drets lingüístics

  1. Les queixes, els suggeriments i les consultes s’han de presentar, preferentment, utilitzant mitjans electrònics. Per a això s’ha d’accedir a través de la pàgina web de l’odl, que els remetrà a la seu electrònica de la Generalitat, o directament des de l’adreça de la seu electrònica, https://sede.gva.es, en el procediment reservat per a aquesta finalitat.
  2. En el cas de les persones jurídiques, la presentació és obligatòriament telemàtica.
  3. Les persones físiques també poden presentar les queixes, els suggeriments i les consultes de manera presencial per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, s’utilitzarà el formulari disponible en la pàgina web de l’odl i en la seu electrònica de la Generalitat, https://sede.gva.es.

Cinc. Requisits per a l’admissió a tràmit

  1. Les queixes i els suggeriments han d’incloure les dades següents per a la tramitació:

a) Nom i cognoms.
b) Adreça i, si és el cas, correu electrònic.
c) Fets ocorreguts i raons que motiven l’escrit.
d) Data i signatura.
e) Òrgan, entitat o persona jurídica a què es dirigeix la queixa o el suggeriment.
f) Representant en el cas de persones jurídiques.

  1. En cas que l’escrit presentat no complisca els requisits que exigeix el punt 1 d’aquest article, l’odl requerirà a la persona interessada que, en un termini de 10 dies, l’esmene, amb l’advertiment que, si no ho fa així, se li tindrà per desistit de la seua petició, prèvia resolució, que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
  2. Per a tramitar les consultes, és suficient que s’incloga la informació que preveuen les lletres a, b, c i d, o la que incloguen els apartats del formulari previst per al tràmit específic.
  3. També s’accepten les consultes que es formulen per correu electrònic que continguen, com a mínim, la informació de l’apartat anterior.
  4. No s’han d’admetre ni, per tant, tramitar els escrits anònims, els que no es basen en fets concrets de vulneració dels drets lingüístics o manquen manifestament de fonament, així com els que pretenguen fer un ús abusiu del procediment i les queixes que es basen en fets que hagen sigut, o siguen, objecte d’actuacions judicials.
  5. La presentació d’una queixa per una persona jurídica en relació amb una vulneració patida per una persona física requereix una autorització d’aquesta per a tramitar-la, llevat que la persona jurídica, si és una associació o una fundació, tinga atribuïda en els estatuts la representació de la ciutadania en la presentació de queixes en matèria de vulneració de drets lingüístics. En cas contrari, s’haurà d’arxivar la queixa, i se n’informarà la persona interessada
  6. La no admissió a tràmit de la queixa o el suggeriment ha de ser motivada i es comunicarà a la persona interessada.

Sis. Tramitació de les queixes en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les institucions esmentades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia

  1. Quan es presente una queixa, l’odl determinarà, d’acord ambla normativa vigent en matèria de drets lingüístics, si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una possible vulneració d’aquests drets, i, si és el cas, admetrà a tràmit la queixa i iniciarà les actuacions.
  2. L’inici de les actuacions s’ha de comunicar a l’òrgan administratiu o l’entitat en què s’ha produït l’actuació denunciada, i se li n’enviaràuna còpia. En el termini de deu dies des d’aquesta comunicació, l’òrgan administratiu o l’entitat presentarà a l’odl un informe en què s’indiquen les mesures que adoptarà o les valoracions que considere pertinents relacionades amb el contingut de la queixa. Transcorregut aquest termini, l’odl ha d’emetre un informe o, si és el cas, una recomanació sobre la normativa de drets lingüístics presumptament infringida i, si és el cas, les bones pràctiques a adoptar per a evitar situacions com la que haja donat lloc a la queixa.
  3. La presentació d’una queixa no impedeix ni condiciona l’exercici de totes les reclamacions, els drets i les accions de caràcter administratiu o judicial que puguen correspondre a la persona interessada, ni comporta, per tant, la interrupció dels terminis per a la interposició d’aquestes.
  4. En cas que els fets exposats afecten els drets lingüístics de les persones consumidores o usuàries d’establiments turístics, l’odl ha de derivar la queixa als òrgans que tenen les competències en matèria de consum o turisme, segons corresponga, que hauran d’informar l’odl sobre les actuacions que facen en relació amb la queixa.
  5. L’odl comunicarà a la persona interessada que haja registrat laqueixa la resposta de l’òrgan administratiu, l’entitat pública, la institució o la persona jurídica competent. Així mateix, l’odl ha de comunicar a la persona interessada les actuacions que aquestes persones o òrgans han dut a terme per a evitar que es reproduïsquen els fets que han originat la queixa.
  6. La resposta es comunicarà en la llengua emprada en la redaccióde la queixa.
  7. Amb aquesta comunicació, que té caràcter informatiu, es tancaràla incidència.

Set. Tramitació de les queixes en els àmbits competencials que preveuen els números 2 i 3 de l’apartat 1

  1. Quan es presente una queixa, l’odl la remetrà a l’administració o l’entitat en la qual s’ha produït l’actuació.
  2. Així mateix, l’odl oferirà el seu assessorament i mediació, i podrà, si és el cas, formular les recomanacions i aconsellar bones pràctiques en matèria de drets lingüístics.

Huit. Tramitació dels suggeriments

  1. Quan es presente un suggeriment dirigit a qualsevol de les institucions, les entitats, els òrgans administratius i les persones jurídiquesdins de l’àmbit d’actuació de l’odl, i aquesta considere que s’adequa a la definició que d’aquesta estableix l’article 3.2, l’odl li l’haurà de remetre.
  2. En el cas dels suggeriments remesos als òrgans, les institucions i les entitats del número 1 de l’apartat 1, transcorregut un termini de tres mesos, l’odl sol·licitarà informació sobre les actuacions dutes a terme, si és el cas, en relació amb el suggeriment remés.

Nou. Negativa a col·laborar amb l’odl

  1. Es considera que no hi ha col·laboració amb l’odl quan, en els terminis establits, es produïsquen els fets següents:

a) No es facilite la informació sol·licitada.
b) No es done resposta a un requeriment vinculat a una queixa o un suggeriment.
c) No s’atenguen, malgrat haver-les acceptat, les recomanacions o els suggeriments efectuats des de l’odl.

  1. La falta de col·laboració de les persones jurídiques, públiques i privades als quals s’haja comunicat una queixa o un suggeriment s’ha de fer constar en la memòria anual de l’odl, regulada en l’article 11.

Deu. Valoració de les queixes i dels suggeriments en matèria de drets lingüístics

  1. El contingut de les queixes i dels suggeriments ha de tindre’ls en compte l’odl com a òrgan responsable de la seua atenció i resposta, i també, sempre de manera coordinada, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental competents en la matèria afectada, a l’efecte de millorar de manera contínua la qualitat dels serveis públics.
  2. Quan de l’anàlisi d’un conjunt de queixes o suggeriments es desprenga la reiteració de les mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, l’odl pot promoure la constitució d’un equip de treball per a elaborar un pla de millora que continga les mesures oportunes per a corregir les deficiències i les propostes concretes de millora. Poden formar part de l’equip de treball, a més de les persones en representació de l’odl, els departaments i les entitats afectats, i una persona en representació de la Inspecció de Serveis de la Generalitat Valenciana.
  3. L’equip de treball ha d’elaborar un informe que contindrà unes conclusions i una proposta de mesures a aplicar per a evitar la situació de vulneració de drets lingüístics que s’ha produït de manera reiterada. Aquest informe s’haurà de comunicar a la presidència de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques i a la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià.

Onzé. Memòria anual

  1. L’odl elaborarà una memòria anual sobre les seues actuacions i també sobre el nombre i la naturalesa de les queixes, dels suggeriments i de les consultes que reculla, tramite i resolga. D’aquesta memòria donarà compte en el Consell de la Generalitat, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme. Aquesta memòria també es remetrà a les Corts i al conjunt d’administracions públiques amb seu a la Comunitat Valenciana.
  2. La memòria anual té caràcter públic i ha d’estar disponible per a la ciutadania, en format electrònic, en la pàgina web de l’odl.

Dotzé. Normativa aplicable

En la tramitació de les queixes i els suggeriments per vulneració de drets lingüístics és aplicable, en tot el que no regule aquesta llei i els articles vigents del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Dos convocatòries laborals per a lingüistes

La setmana passada es van publicar dos convocatòries d’interés laboral per als professionals de la producció lingüística de dos institucions públiques (les Corts Valencianes i la Societat Anònima dels Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana):

  • dogv 9.196, 18.10.2021: constitució de la borsa de treball temporal per a la contractació laboral temporal en la categoria d’assessor lingüista o assessora lingüista en la Societat Anònima dels Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana
  • bocv 196, 20.10.2021: convocatòria de concurs oposició per a la provisió de dues places de tècnic superior especialitzat o tècnica superior especialitzada (assessor lingüístic o assessora lingüística)

Els terminis de presentació de soŀlicituds són de deu dies naturals en el primer cas i de vint dies hàbils en el segon, en els dos casos a partir de l’endemà de la publicació de les convocatòries.

Llistes de música en valencià-català

Llistes de música en valencià
Llistes de música elaborades pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València.

El Gabinet de Normalització Lingüística (gnl) de l’Ajuntament de València ha recopilat i penjat en la xarxa unes quantes llistes de reproducció de música classificades per gèneres (i subgèneres) musicals o per altres temàtiques relacionades amb possibles necessitats o interessos dels oients, com ara «Música per a cuinar», «Relax i calma» o «Cançons per al 8M».

El periòdic en línia Nosaltres La Veu (11.088.2021) informa sobre la quantitat de llistes, de seguidors, etc., dades que es poden comprovar en l’Spotify mateix mentres escolteu la música que més vos interesse en cada moment, i on podeu trobar llistes semblants elaborades per altres usuaris del servei, com ara:

  • «Èxits en català»
  • «Música en valencià»
  • «Música valenciana»
  • «Música en català-valencià-balear»
  • «Valencià»

Novetats ortogràfiques desreguladores

S’ha produït la implantació d’uns canvis ortogràfics que havia decidit l’Institut d’Estudis Catalans (iec) fa quatre anys i que ha tornat a revisar enguany. Podem vore’ls ací:

No pareix que, en general, tinguen la cosa més clara que en 1996 (veg. «guionet»), però van fent canvis, a vore si l’encerten a causa de l’atzar o del cansament. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) sembla que no ha tingut més remei que seguir la inèrcia i ha publicat (08.07.2021) l’Acord 22/2021, on validen eixos canvis i, de passada, els expliquen de manera diferent, fet que inclou variacions curioses —que fan dubtar— respecte del que diu l’iec.

El misteri de la lexicalització
En la decisió de l’institut podem detectar una certa voluntat permanent d’esoterisme en este camp de la mecànica de la llengua (4.3.1.2):

S’escriu amb guionet els conjunts formats per un nom, un pronom o un adjectiu precedits de l’adverbi no quan han assolit un alt grau de lexicalització […] També hi ha expressions que es troben en procés de lexicalització i d’adquirir un valor conceptual, però mentre aquest procés no s’ha completat s’escriuen sense guionet.

De moment no han explicat en la nova ortografia (ni en la gramàtica) què és la lexicalització, com es pot reconéixer i quina utilitat té per a l’ortografia. Esperem que algun dia resoldran que no hi ha cap necessitat de distingir entre la «no-ingerència» i la «no existència».

A més, tampoc apliquen gens sistemàticament eixe fenomen de la lexicalització, ja que hem vist que fa aparéixer un guionet en alguns casos, però fa desaparéixer els guionets quan arribem a l’apartat de l’ús dels prefixos (4.1.3.3.b): anti cascos blaus, ex vice primer ministre.

L’accent diacrític passa a la clandestinitat discrecional
D’altra banda, ara també els diacrítics han passat a formar part dels encanteris injustificats o de la decoració personal de l’escriptura de cada u. Tant l’iec com l’avl fan unes prescripcions divergents que no pareix que puguen explicar a partir de les seues pròpies obres normatives:

(oiec, 3.1.3) Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats, com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc. Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol el context comunicatiu.

(avl, A 22/2021, 3.2) Tot i que l’accentuació diacrítica ha quedat reduïda a uns pocs casos, de manera discrecional es podrà mantindre l’accent diacrític quan el mot que ha perdut l’accent puga crear malentesos en contextos aïllats.

Fins a la decisió del 2017, les paraules amb accent diacrític formaven una llista (quasi) tancada de 28 o 30 casos (veg. fdt) descrits, on s’explicava a quina categoria pertanyia cada paraula que duia o no duia l’accent (bóta [nom] / bota [forma verbal], vénen [del verb vindre] / venen [del verb vendre]…). Les obres acadèmiques han eliminat eixa llista i, a més, divergixen en la regla que s’ha d’utilitzar d’ara en avant. L’institut parla de tots els «mots homògrafs» mentre que l’acadèmia fa una referència críptica: «el mot que ha perdut l’accent»… ¿Si no en porta, com és que l’ha pogut perdre? ¿On està la llista de paraules que poden perdre l’accent? ¿Quins són eixos homògrafs?

La presidenta de la Secció Filològica de l’iec diu que proposava «regles clares i senzilles, sempre que sigui factible». A la vista de la poca claror, podem citar les paraules d’Abelard Saragossà («Anàlisi del marc de la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans»):

Cabré (2017) acaba amb una aposició misteriosa («sempre que sigui factible»). Per a explicar una dada empírica, un docent pot necessitar deu conceptes, de manera que l’explicació conjunta no serà «senzilla». Però l’explicació de cada concepte hauria de ser sempre «clara», i una cosa que trobem «clara» pensem que és «senzilla». […] La claror que demana Cabré (2017) encamina cap a la simplificació, la qual és un efecte de la «sistematització».

Lamentablement, els continguts de l’obra no s’han ajustat massa als propòsits de la introducció.

L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

«Clar i valencià» en la televisió

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha començat una col·laboració amb el canal televisiu La 8 Mediterráneo. La iniciativa consistix a emetre una secció informativa denominada «Clar i valencià» dins dels informatius de la cadena.

L’emissió vol ser un petit espai de difusió de les característiques generals i de les possibilitats d’ús de la llengua general. La idea de fons de l’espai és que convé aprendre a apreciar les variants i els registres fonamentats en el valencià general. Tal com exposava Abelard Saragossà en el primer episodi i expliquen en el web de tvf, es tracta de «mostrar la qualitat del valencià viu i les seues estructures definitòries».

A continuació, enllaços als episodis esmesos fins ara, amb una descripció sintètica del tema tractat:

  • Episodi 1. Abelard Saragossà. Qualitats positives del valencià general.
  • Episodi 2. Abelard Saragossà. Model valencià digne i natural, identificador i assimilable.
  • Episodi 3. Abelard Saragossà. Model lingüístic que incremente la cohesió de la societat.
  • Episodi 4. Leo Giménez. Acosta i apropar.
  • Episodi 5. Lluís Mesa. Palometa i papallona.

 

La llengua parlamentària en valencià

Un dels àmbits on l’ús de la llengua alterna tots els registres possibles, és en el llenguatge que es fa servir en les intervencions parlamentàries. A més d’eixa derivada inevitable en de la llengua, els registres i els llenguatges d’especialitat en l’expressió del discurs polític, hi ha peculiaritats de l’activitat jurídica i parlamentària que Roser Serra i Margarida Sanjaume estan treballant per a un pròxim diccionari de l’activitat parlamentària. Segons informa el bloc de la Revista de Llengua i Dret (19.12.2019):

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci Termcat, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

[…]

L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.

Les Corts Valencianes, que podríem dir que són, seguint les autores del diccionari, «el quilòmetre zero de la paraula», acaben de crear un departament lingüístic dins del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic arran d’una reorganització que augura canviar-ho tot per a que res no canvie (veg. Acord de la Mesa de les Corts Valencianes número 275/X, de 29 d’octubre; BOCV 40, 20.11.2019).

A pesar del rumb atzarós que seguix la institució parlamentària valenciana, moguda per la inèrcia i la improvisació (amb més farramalla i paternalisme que projecte raonat), esperem que la institució trobe moments i predisposició orgànica per a revisar, consolidar i posar en pràctica els coneiximents acumulats durant estos primers anys d’experiència democràtica.

Són uns quants anys ja, però també un bon cabal de coneiximents en perill de malvar-se pels atzars de la desídia política en l’àmbit del primer poder democràtic, el legislatiu.

Capacitació lingüística sense protocol d’actuació

Encara que comença a ser un tòpic ben fonamentat el fet que els funcionaris públics valencians tinguen en el seu currículum els certificats de la capacitació lingüística suficient i necessària per a exercir els seus llocs de treball, per contra, l’administració pública encara no ha establit cap protocol d’actuació que evite les discriminacions lingüístiques.

Les normes genèriques i les declaracions de voluntat dels polítics de torn no són el mitjà adequat per a aconseguir que els formularis o la relació amb els funcionaris es produïxca també en valencià amb normalitat i sense que la ciutadania haja d’estar sotmesa a la submissió i la renúncia o en tensió davant d’una possible reacció hostil dels funcionaris.

Com a mostra, podeu consultar la secció «Greuges» d’este diari. A més, les notícies no deixen de ser mostres simptomàtiques:

  • Diari La Veu, 22.07.2019: «”¿Qué dice? No le entiendo”: Un pacient denuncia un cas de discriminació lingüística a Beniparrell»
  • Diari La Veu, 22.07.2019: «Vicent Maurí: “La majoria del personal que treballa en la funció pública té la competència lingüística”»
  • Diari La Veu, 24.07.2019: «El judici pel cas de discriminació lingüística a Elx no se celebra per la incompareixença dels agents denunciats»
  • Diari La Veu, 01.08.2019: «Les denúncies per discriminació lingüística creixen en la sanitat pública valenciana»