«Clar i valencià» en la televisió

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha començat una col·laboració amb el canal televisiu La 8 Mediterráneo. La iniciativa consistix a emetre una secció informativa denominada «Clar i valencià» dins dels informatius de la cadena.

L’emissió vol ser un petit espai de difusió de les característiques generals i de les possibilitats d’ús de la llengua general. La idea de fons de l’espai és que convé aprendre a apreciar les variants i els registres fonamentats en el valencià general. Tal com exposava Abelard Saragossà en el primer episodi i expliquen en el web de tvf, es tracta de «mostrar la qualitat del valencià viu i les seues estructures definitòries».

A continuació, enllaços als episodis esmesos fins ara, amb una descripció sintètica del tema tractat:

  • Episodi 1. Abelard Saragossà. Qualitats positives del valencià general.
  • Episodi 2. Abelard Saragossà. Model valencià digne i natural, identificador i assimilable.
  • Episodi 3. Abelard Saragossà. Model lingüístic que incremente la cohesió de la societat.
  • Episodi 4. Leo Giménez. Acosta i apropar.
  • Episodi 5. Lluís Mesa. Palometa i papallona.

 

La llengua parlamentària en valencià

Un dels àmbits on l’ús de la llengua alterna tots els registres possibles, és en el llenguatge que es fa servir en les intervencions parlamentàries. A més d’eixa derivada inevitable en de la llengua, els registres i els llenguatges d’especialitat en l’expressió del discurs polític, hi ha peculiaritats de l’activitat jurídica i parlamentària que Roser Serra i Margarida Sanjaume estan treballant per a un pròxim diccionari de l’activitat parlamentària. Segons informa el bloc de la Revista de Llengua i Dret (19.12.2019):

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci Termcat, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

[…]

L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.

Les Corts Valencianes, que podríem dir que són, seguint les autores del diccionari, «el quilòmetre zero de la paraula», acaben de crear un departament lingüístic dins del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic arran d’una reorganització que augura canviar-ho tot per a que res no canvie (veg. Acord de la Mesa de les Corts Valencianes número 275/X, de 29 d’octubre; BOCV 40, 20.11.2019).

A pesar del rumb atzarós que seguix la institució parlamentària valenciana, moguda per la inèrcia i la improvisació (amb més farramalla i paternalisme que projecte raonat), esperem que la institució trobe moments i predisposició orgànica per a revisar, consolidar i posar en pràctica els coneiximents acumulats durant estos primers anys d’experiència democràtica.

Són uns quants anys ja, però també un bon cabal de coneiximents en perill de malvar-se pels atzars de la desídia política en l’àmbit del primer poder democràtic, el legislatiu.

Capacitació lingüística sense protocol d’actuació

Encara que comença a ser un tòpic ben fonamentat el fet que els funcionaris públics valencians tinguen en el seu currículum els certificats de la capacitació lingüística suficient i necessària per a exercir els seus llocs de treball, per contra, l’administració pública encara no ha establit cap protocol d’actuació que evite les discriminacions lingüístiques.

Les normes genèriques i les declaracions de voluntat dels polítics de torn no són el mitjà adequat per a aconseguir que els formularis o la relació amb els funcionaris es produïxca també en valencià amb normalitat i sense que la ciutadania haja d’estar sotmesa a la submissió i la renúncia o en tensió davant d’una possible reacció hostil dels funcionaris.

Com a mostra, podeu consultar la secció «Greuges» d’este diari. A més, les notícies no deixen de ser mostres simptomàtiques:

  • Diari La Veu, 22.07.2019: «”¿Qué dice? No le entiendo”: Un pacient denuncia un cas de discriminació lingüística a Beniparrell»
  • Diari La Veu, 22.07.2019: «Vicent Maurí: “La majoria del personal que treballa en la funció pública té la competència lingüística”»
  • Diari La Veu, 24.07.2019: «El judici pel cas de discriminació lingüística a Elx no se celebra per la incompareixença dels agents denunciats»
  • Diari La Veu, 01.08.2019: «Les denúncies per discriminació lingüística creixen en la sanitat pública valenciana»

Gandia fa turistes en valencià

En plenes vacances d’estiu, a més de la retolació de les platges i de les amistats que es fan en els festivals de música, també hi ha iniciatives per a difondre l’ús del valencià, com ara la campanya que ha promogut l’Ajuntament de Gandia. Segons podem llegir en el Diari La Veu (06.08.2019):

Gandia enceta una campanya per a ensenyar frases bàsiques en valencià als turistes

La iniciativa pretén explicar als visitants que a la localitat hi ha una llengua i unes paraules pròpies que són «una eina de cultura i de diversitat»

La iniciativa es concreta en cartells i en un web que contindran «les principals oracions i paraules que més es fan servir en el dia a dia».

Nem a fer-se'n una
Un dels cartells de la campanya «Gandia en valencià».

La càtedra dels drets lingüístics

Les accions per a impulsar en l’administració pública una gestió lingüística més concreta, progressista i efectiva que fins ara, tant per als funcionaris com per al funcionament dels serveis i de l’atenció als ciutadans, sovint han segut més conseqüència de desitjos i il·lusions que de planificacions fonamentades, programades, comprovades i revisades. Sembla que comencen a pensar en alguna altra cosa en l’administració valenciana (Diari La Veu, 10.06.2018):

Educació i la Universitat de València signen el conveni per a la creació de la Càtedra de Drets Lingüístics

Segur que era ben necessari disposar de tot el cabal d’estudi i reflexió que promet l’existència d’eixa càtedra. En tot cas, mentrestant arriben els estudis, la Generalitat valenciana i totes les administracions públiques valencianes haurien de poder atendre els estudis que ja s’han fet (que haurien de servir per a alguna cosa més que per a omplir bibliografies o per a idear una Oficina de Drets Lingüístics i convertir-la en un altre entrebanc burocràtic), a més de provar a evitar que hajam d’estar periòdicament repetint les mateixes queixes al Síndic de Greuges.

Proposta lèxica de l’IEC per a l’ús general

Al cap d’unes dècades, després de les propostes 1 (fonètica, 1999; [PDF]) i 2 (morfologia, 1999; [PDF]), arriba el document «Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb web propi i en format PDF:

En el moment que escrivim este apunt, el cercador del web de la proposta no funciona, però els documents en PDF són accessibles i és poden descarregar.

El manual esdevé digital

Un clàssic de referència en català, el Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, apareix ara, gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Catalans, com a obra en línia; a més, es tracta d’una versió corregida, ampliada i en actualització permanent, segons expressen els autors en el pròleg:

No ens hem volgut limitar a reproduir en línia la quarta edició, que ja té deu anys, sinó que, en la mesura que ens hi vegem amb cor els autors, hi volem afegir continguts actualitzats i continguts nous perquè el manual d’estil pugui continuar essent l’obra de referència que ha estat fins ara.

Mestil
La portada de l’edició digital conserva la imatge de la coberta del llibre en paper.

Per tant, d’ara en avant, el web de l’obra, a més —tot i el fons blanc de la pantalla que, a la llarga, tant mos fa plorar— segur que es convertirà en un recurs igualment indispensable per als tècnics lingüístics.

Queixa 201811449: web de l’IVIA

El síndic tanca la queixa 201811449 vist que el director de l’IVIA indica que durant els pròxims mesos hi haurà versió en valencià d’un web seu sobre gestió integrada de plagues i malalties en cítrics.

Resulta cansat i lamentable que les administracions públiques valencianes no apliquen encara cap protocol d’actuació contra la discriminació lingüística. Com que això va aixina, anem posant queixes davant el Síndic de Greuges (en podeu vore un bon grapat en la secció «Greuges» del DTL).

N’hi ha que naixen burocratitzats

La periodista Tere Rodríguez oferia una informació en el Diari La Veu (19.12.2017) sobre l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana:

Com funcionarà l’Oficina de Drets Lingüístics?

L’ens es reserva un paper mitjancer en els casos de discriminació lingüística que ultrapassen l’àmbit dels usos administratius i no podrà aplicar cap mesura sancionadora

Més d’un any ha passat i podem localitzar en la xarxa alguna prova del funcionament de l’ens. Per exemple, en el Diari La Veu (09.04.2018):

L’Oficina de Drets Lingüístics rep cinc reclamacions per vulneració de drets

La majoria de queixes estan relacionades amb organismes de caràcter públic

De moment, no aconseguixc localitzar la memòria anual sobre l’activitat de l’oficina que s’havia de dur a les Corts. Per contra, sí que he provat a posar una queixa i he descobert que el burocratisme continua sent la pauta en alguns organismes. Podeu llegir el manual que es suposa que descriu els 6 passos que cal pegar per a omplir un formulari… ¡Diuen que en són 6!, perquè supose que no compten les repeticions de dades que has d’incloure, les voltes que s’ha d’obrir el Java per a firmar, el fet que has de descarregar un formulari en l’ordinador i, després d’omplir-lo (de nou amb les teues dades), l’has d’annexar per a enviar-lo…

Trobe que han creat l’oficina, però algú ha fet ús de la sentència política aquella de «ja faré jo els reglaments», és a dir, els procediments a través dels quals les polítiques es perden pel camí. En contrast quasi vergonyós, podeu anar al web del Síndic de Greuges: vos identifiqueu i poseu la queixa (podeu annexar el document que vos vinga bé en eixe mateix pas). Cap romanç més.

Parafrasejant aquella sèrie d’humor de fa uns anys, ¡n’hi ha que naixen burocratitzats!

L’AVL fa modificacions ortogràfiques

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat a través d’una nota de premsa que ha adoptat algunes decisions sobre canvis en l’ortografia (veg. Acord 31/2018):

  1. Reducció de les paraules que duen accent diacrític. Ara la llista és de 15 casos accentuats (més 5 plurals):
    bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.
    1.1. Les paraules compostes amb alguna de les anteriors suprimixen l’accent diacrític. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel, a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol.
    1.2. Però mantenen l’accent si les paraules de la llista formen compostos que duen guionet. Com ara: déu-vos-guard , mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.
  2. Eliminació de la dièresi dels derivats cultes acabats en -al. Com a exemple han esmentat: laical, helicoidal, ovoidal.
  3. Eliminació del guionet en alguns compostos. Com a exemples han esmentat: correcuita, cuitacorrents, matadegolla.
  4. Ús del guionet davant d’un prefix que precedix una locució, un sintagma lexicalitzat (¿han definit enlloc què és això?) o una paraula que ja portava guionet. Han posat els exemples següents: pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà.
  5. Ús del guionet en «casos de confusió». L’exemple que han utilitzat és: ex-pres.
  6. Duplicació de la lletra r (rr) entre vocals quan precedix un prefix o un radical culte. Han posat els exemples següents: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Durant un període de tres anys seran vigents el criteri vigent fins ara com el nou. Cal dir que els canvis seguixen la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu la fitxa accentuació). A més, els canvis ja s’han aplicat en el diccionari de l’acadèmia (tot i que hui encara apareix l’accent en vénda).