Ajudes a produccions editorials

Xarxanet.org ens informa d’una convocatòria de subvencions:

Ajuts per al foment de les produccions editorials d’interès local i/o supramunicipal

La Diputació de Girona posa en marxa la convocatòria destinada a donar suport a les associacions no lucratives i als editors.

Es consideren despeses subvencionables les següents accions:

  • Llibres: Edicions en llengua catalana de temàtica territorial que abastin qualsevol dels camps de les humanitats, les ciències socials i les ciències naturals, referides als municipis i a les comarques gironines.
  • Publicacions periòdiques: Revistes d’informació cultural i general referides als municipis i a les comarques gironines.

Bases de la convocatòria [pdf]

  • Adreçat a: Associacions no lucratives i editors(persones físiques i jurídiques)
  • Data de publicació: 16/02/2011
  • Termini de la soŀlicitud: 22/03/2011
  • Dotació: L’import total màxim destinat a aquesta convocatòria és de 75.000,00 €.

Revisió del Multicerca

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics

Gràcies als comentaris i suggeriments dels usuaris, hem continuat fent petits canvis en el Multicerca. Entre altres:

  • 1.2: cercador general dins d’Eines de Llengua, impulsat per Google.
  • 44: revisió del cercador de la Fundación del Español Urgente (agència Efe – bbva))

El més important de tot en el món dels recursos en xarxa sembla clar que és el manteniment i la revisió constants. Els instruments de cerca van canviant, els recursos apareixen i desapareixen, i el Multicerca ha d’estar atent a eixos canvis si vol continuar sent una eina útil per a la faena diària.

En esta revisió, a més, hem intentat resoldre els problemes generats pel xoc de les dos codificacions principals amb què treballen els cercadors (iso-8859-1 i utf). Així, quan això és útil, hem incorporat la marca de la codificació amb què treballa cada recurs. Eixa marca és un avís i, si convé, un enllaç que permet accedir a la versió corresponent del Multicerca. D’eixa manera, podrem salvar un poc millor els inconvenients d’eixa divergència de codis (accents, lletres modificades i símbols).

Com sempre, esperem les vostres les vostres propostes per a millorar tant el Multicerca com Eines de Llengua.

Lexicografia terminològica

El Termcat ens envia la informació següent:

El Termcat publica els seus criteris per a l’elaboració de diccionaris terminològics

S’acaba de publicar El diccionari terminològic, una obra que presenta totes les eines necessàries per a elaborar un diccionari d’un camp determinat del coneixement. El llibre ha estat elaborat pel Termcat, que l’ha coeditat amb Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic.

El diccionari terminològic vol optimitzar la consulta de diccionaris, ajudar a donar format de diccionari a un cabal de coneixements i reflexionar sobre la mateixa pràctica terminològica.

El llibre s’adreça als professionals que treballen en el món terminològic i lexicogràfic, als estudiants d’aquests àmbits i també als usuaris de diccionaris en general.

Aquest llibre és el novè volum de la coŀlecció En Primer Terme, amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint-i-cinc anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la coŀlaboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. 319 p. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes); ISBN 978-84-9766-394-6; 978-84-393-8676-6

La democràcia i la TV3 al País Valencià en negre

Després de l’apagada de la tv3 en les emissions a través de la tdt a quasi tot el País València (¿quasi tot? Sí, hi ha reductes que resistixen i no direm on, per si de cas), no podem més que rescatar l’apunt d’este dtl del 27 de març del 2007 i encomanar-mos a Internet, que és per on podrem salvar les antiparres ideològiques del règim censor que patim, vist que la xarxa i la tecnologia darrerament s’han convertit en el nostre espai real de llibertat —tant si es tracta de Mubàrak com de Camps Ortiz, Paco—:

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb tv3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a tv3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la tv3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig coŀlaborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a tv3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a tv3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a tv3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a tv3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a tv3.

Gràcies a tv3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a tv3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a tv3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la coŀlaboració de tots, és clar.

Levante
Ara.cat
Vilaweb

Despesa en política lingüística (8)

El butlletí Euskararen Berripapera ens informa que enguany el pressupost de l’Oficina Pública de la Llengua Basca augmenta un 10 %:

L’Oficina Pública de la Llengua Basca (oplv) disposarà d’un pressupost de 3.410.080 euros en 2011, el més gran de la seua història. La quantia del pressupost destinat a desenvolupar activitats relacionades amb l’èuscar i la cultura basca ha augmentat un 10 % respecte a l’últim any.

Anualment, l’estat francés, el Consell d’Aquitània i el Departament dels Pirineus-Atlàntic destinen una partida similar al pressupost de l’oplv. Enguany, en canvi, el Departament dels Pirineus-Atlàntic realitzarà una aportació major (860.000 euros) a l’entitat per a fomentar l’èuscar. L’estat concedirà 740.000 euros i el Consell d’Aquitània 800.000 euros, amb la possibilitat de complementar-los amb 60.000 euros. El Sindicat Intercomunal de Suport a la Cultura Basca destinarà 255.450 euros i el Consell d’Electes, 2.850 euros. Així mateix, el Govern Basc acaba de signar un conveni amb l’oplv per al període 2011-2016, i concedirà una subvenció de 520.000 euros. 470.000 euros seran per a desenvolupar projectes comuns, 40.000 euros per a impulsar la lectura i 10.000 per a la campanya de promoció d’eitb.

Podem observar la coŀlaboració que s’establix entre estats i administracions diferents quan compartixen un mateix objectiu cultural i lingüístic. En canvi, al País Valencià, far que guia el camí de les autarquies neoliberals (amb vestits regalts o despullats del tot), segons pronòstic dels dirigents del Partit Popular i de la Generalitat valenciana, tenim que el pressupost per a «promoció i ús del valencià» es reduïx vora un 12 % respecte a l’any passat i seguix la tònica de Francisco Camps i els seus consellers de destinar recursos als pous privats de Terra Mítica, de la visita del papa del 2006 i de tota mena d’irregularitats paregudes amb què desapareixen els diners públics en mans privades, mentres s’actua contra l’ús del valencià de fet i econòmicament:

Pressupost Variació % de variació
2006 6.457.880
2007 6.765.440 304.560 4,76
2008 7.035.350 269.910 3,99
2009 7.001.760 211.210 3,11
2010 5.936.850 -1.064.910 -15,21
2011 5.231.990 -704.860 -11,87

Ajudes a associacions 2011

El diari oficial de la Generalitat valenciana ha publicat l’ordre d’ajudes següent [pdf]:

Orde 107/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques
per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2011.

[…]

Les mencionades ajudes, per un import global màxim de 278.460 euros, aniran a càrrec de la línia T0091000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 del pressupost de la Generalitat per a 2011. La concessió està condicionada a l’existència, en el pressupost de 2011 de la Generalitat, del corresponent crèdit adequat i suficient.

[…]

El clip de Francisco Camps que amaga el valencià

Softcatalà aclarix els bombos i platerets de la Generalitat valenciana arran de la notícia de Canal 9 sobre «Windows presenta una aplicació per a treballar en valencià en el sistema operatiu». La nota de premsa de Softcalà deixa ben clar l’abats gallinaci de la iniciativa del govern de Francisco Camps:

El Windows i l’Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari

Softcatalà

Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el clip en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el clip (Captions Language Interface Pack) de valencià, una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de l’acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any per impulsar la difusió i ús del valencià en l’àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (tic). L’adaptació d’aquest producte ha estat duta a terme per l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d’Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.

Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primer cop el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) [veg. Levante]. Es pot veure un exemple d’aquesta tecnologia en aquest vídeo.

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del producte) han causat estupor entre els membres de Softcatalà.

Aclariments

Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.

1. Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia clip presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s’ha fet fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un paquet clip és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l’extrem la subordinació del català a l’espanyol o l’anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet clip de valencià.

L’únic equivalent a la tecnologia clip que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d’un punt de vista tècnic, el paquet clip de valencià estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.

2. La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica

La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d’adaptar les traduccions de l’estàndard general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació de la iniciativa Softvalencià, amb una guia d’estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l’inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).

Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.

Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes iso i bcp-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s’utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.

3. El Govern valencià del pp fa anys que intenta separar el valencià del català en l’àmbit informàtic

Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del pp ha promogut activament la separació del valencià del català en l’àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d’estat del Vaticà (va) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.

La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facin en el marc d’equips de traducció a l’espanyol més que no pas en el marc d’equips de traducció al català.

Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana

Des de Softcatalà entenem que l’objectiu compartit és que els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes informàtics en valencià, en l’estàndard general del català o en qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l’ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització extrema.

És per això que volem fer-los un seguit de peticions.

A Microsoft:

  • Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni paquets clip ni paquets lip parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d’identificació del navegador).
  • Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d’assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana i les del valencià.

A la Generalitat Valenciana:

  • Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l’àmbit de la informàtica.
  • Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda.
  • Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l’ús del programari en valencià.

Els mexicanismes espanyols

Sílvia Senz ens recomana la lectura d’un article de Luis Fernando Lara, «Diccionario de mexicanismos» (Letras Libres, febrer del 2011), que és una «dura i molt recomanable ressenya crítica» i que «denuncia amb arguments rigurosos com els organismes de normalització del castellà encara tracten com a colònies els territoris americans». Alguns fragments de l’article de Luis Fernando Lara:

[…]

Con la excepción de Melchor Ocampo, que se atrevió a reivindicar el derecho de los mexicanos a su propia manera de hablar la lengua española, desde el siglo xix se operó una distinción que todavía siguen haciendo nuestras sociedades, entre ese «español peninsular», considerado modelo de la lengua, y el de México, solo entendido como curiosa colección de voces y giros pintorescos, y en muchos casos bárbaros, solecistas y viciosos.

[…]

El único interés a ambos lados del mar se ha venido centrando en el «americanismo», en nuestro caso, en el «mexicanismo», es decir, «el conjunto de voces, locuciones, expresiones y acepciones caracterizadoras del habla de México, que distancian la variante mexicana respecto del español peninsular, concretamente, de su variedad castellana», según lo define Concepción Company, en la introducción del nuevo Diccionario de mexicanismos de la Academia Mexicana (Siglo xxi, 2010, p. xvi). Tal comprensión del mexicanismo hace de «la variedad castellana» —es decir, el español registrado como tal por la propia Academia, puesto que no parece haber un estudio amplio y descriptivo del español usado en las dos Castillas— el marco de referencia, la piedra de toque al que se somete el tratamiento del léxico mexicano considerado «mexicanismo».

[…]

Pero, a fuer de caracterizar ese mexicanismo de una manera diferencial, Company lo hace afirmando que «las rutinas y los hábitos lingüísticos que otorgan identidad a los mexicanos […] y los grandes ejes culturales alrededor de los cuales se concentra el léxico del español de México» (las cursivas son mías) son «la obsesión por el sexo», «la cotidianidad de la muerte», «las cortesías»… y «el bien conocido y multiangular machismo». ¡Es ese vocabulario el que concentra el léxico del español de México y nos otorga identidad! Bonita manera de renovar el pintoresquismo del siglo pasado y a la vez de realimentar el estereotipo que tanto daño nos hace en la vida política y en los medios de comunicación, del mexicano macho, obsesionado por el sexo, soez y dado a la muerte; las cadenas de televisión Televisa y TV Azteca deben estar encantadas con este diccionario, que justifica plenamente el vocabulario de sus cómicos, sus reality shows y las indignidades que cometen con su público.

[…]

Sin duda este Diccionario de mexicanismos es una obra que hay que tomar en cuenta como a los muchos diccionarios de regionalismos mexicanos hechos por aficionados, que, mal que bien, apuntan palabras para después investigarlas y darles un tratamiento serio; comparado con el Diccionario de mejicanismos de Francisco J. Santamaría (Porrúa, 1959), está todavía muy lejos de poderlo mejorar, no digamos sustituir. El sesgo de sus fuentes primarias, la falta de un método lexicográfico bien sustentado, sus errores de análisis del significado, lo convierten en una obra desconcertante, de dudoso valor social. La lexicografía no se improvisa.

No cal dir que molts catalanoparlants mos podem sentir afectats també per eixa perspectiva sobre la «perifèria» que tenen els proclamadors d’aquella «llengua comuna».

Ajudes a entitats locals 2011

El diari oficial de la Generalitat valenciana ha publicat l’ordre d’ajudes següent [pdf]:

Orde 105/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques
destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià
durant l’any 2011.

[…]

Les mencionades ajudes, per un import global màxim de 226.003 euros, aniran a càrrec de la línia T3167000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 del pressupost de la Generalitat per a 2011. La concessió està condicionada a l’existència, en els pressupostos de 2011 de la Generalitat, del corresponent crèdit adequat i suficient.

[…]

Orelleres per a qui no vol escoltar

Hi ha polítics que a voltes fan articles que convé tindre en compte, com ara l’article següent d’Iñaki Anasagasti (Deia.com):

En què consistix l’«especial respete i protecció» per a la caverna

No han aprés res. O millor, no han volgut aprendre res. En trenta-cinc anys. Ni el plurilingüisme ni la plurinacionalitat. No m’estranya que Pujar diga el que diu. La xicoira per a tots no servix. El model, este model, autonòmic ha fracasssat.

[…]

¿És car? Segons eixe criteri la democràcia és cara i per tant caldria eliminar eleccions, tribunals, actes oficials, parlaments i tot allò que no sigui estrictament necessari per a viure. Algú ordena i els altres obeïxen. Amb la convenció de Sevilla del pp es paguen deu anys d’orelleres. És clar, no hi ha res més car que una dictadura. En llibertats, en dignitat, en pèrdua de la pròpia autoestima de la societat.

[…]