La funció pública valenciana sense capacitació

S’ha aprovat ja la nova llei de la funció pública valenciana. La vespra de l’aprovació, el vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Manuel Pérez Saldanya, feia unes consideracions sobre la «competència lingüística» que haurien de tindre els funcionaris públics (El País, «Por una administración más valenciana», 29.06.2010). Vist com ha anat la cosa, podem concloure amb el paràgraf següent:

Si la llei valenciana continua sent l’excepció i l’única que no dóna cabuda a la competència lingüística, serà lícit entendre que la Generalitat no creu en el valencià més que per a usos folklòrics i menysprea l’esforç de tants valencians, joves i menys joves, per aprendre la nostra llengua i viure en valencià.

Res que no sabérem. La qüestió serà aconseguir-ho a pesar d’eixe menyspreu. Com fins ara, i a pesar del que puga opinar la presidenta de l’avl, Ascensió Figueres, quant a la «capacitació lingüística» esmentada per Pérez Saldanya.

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Ascensió Figueres, la incompetència i el demèrit

Fa uns dies mos sorprenia la presidenta de l’AVL quan declarava que el valencià no havia de ser més que un mèrit per a ser professor d’universitat. El company Francesc Esteve ha tret més conclusions sobre la qüestió en El Punt:

L’AVL reivindica la incompetència?

24.06.10 – Francesc Esteve

Per increïble que puga semblar, la presidenta d’una entitat que s’anomena acadèmia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), reivindica la incompetència lingüística en la mateixa llengua que té l’obligació estatutària de promoure. En la presentació del documentadíssim Informe sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes dirigit per Artur Aparici i Rafael Castelló, que avalua el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques dels universitaris valencians, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, manifestava que si les universitats demanen als professors la competència també en valencià —en castellà sí que s’exigeix— «potser estaríem lligant-nos de peus i mans i podríem penedir-nos-en en un moment donat». I ella, sense aportar mai cap xifra ni cap argument, proposava que el domini de la llengua oficial i pròpia no fos una exigència —al contrari del castellà— sinó només «un mèrit».

[…]

Podem recordar ara també una entrevista de l’any 2003 que té relació amb esta qüestió en la qual Ascensió Figueres responia:

— Quina posició ha pres l’AVL davant del requisit lingüístic?

— Hi hagué set acadèmics que varen demanar que es tractara el tema en el Ple, i es va incloure en l’orde del dia, però el document que es va elaborar intentant aproximar posicions no va tindre la majoria absoluta perquè anara avant; per tant, l’avl no es va pronunciar sobre este tema. Este ha sigut l’únic punt en què no hi ha hagut consens des de la creació de l’Acadèmia.

És a dir, que n’hi han més encara dins de l’avl que no tenen res a dir contra el requisit castellà, però, en canvi, tenen problemes amb el requisit valencià. Una cosa com si el ministre d’hisenda no recomanara que la declaració de la renda fóra voluntària… Ai, que això es veu que ho deuen haver sentit uns quants que també puŀlulen per la Generalitat valenciana.

Termes nous en el DOGC núm. 5.628

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la nota de premsa següent:

El català incorpora més de 100 nous termes

Empresa emergent, índex d’impacte, neuroimatgeria, opioide i wiki són alguns dels neologismes aprovats recentment pel Termcat

El català s’actualitza amb més de 100 nous termes pertanyents a àmbits del coneixement tan diversos com les ciències de la vida i de la salut, la indústria, la informàtica, les telecomunicacions, la lingüística, la nàutica, l’òptica, la pedagogia, i la recerca i innovació. Aquests termes s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5.628, de 13 de maig de 2010: [pdf]) i van ser aprovats durant l’últim quadrimestre del 2009 pel Consell Supervisor del Termcat, l’òrgan que estableix la denominació dels neologismes científics i tècnics en llengua catalana en coŀlaboració amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Totes les denominacions catalanes tenen l’aval d’un ampli ventall d’especialistes de cada sector del coneixement.

El grup més nombrós s’inclou dins de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut i, més concretament, dins de la neurociència (fibra grimpadora, fibra molsosa, neuroimatgeria, problema de la conjunció, ramificació coŀlateral axonal, ròving, bòbing, opiaci, opioide).

També són destacables termes d’altres àmbits com ara wiki, en informàtica; alfabetisme funcional (amb el sinònim literacitat) i alfabetisme matemàtic, en pedagogia, i les formes empresa emergent, article d’impacte i índex d’impacte en innovació i recerca.
Tots aquests termes, i les seves corresponents definicions, són consultables al web del Termcat, a través de la Neoloteca (http://www.termcat.cat/neoloteca).

El Termcat és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar i promoure les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Més informació a www.termcat.cat.

11 de juny de 2010

Alguns dels termes són:

art de programari, escola ukiyo-e, ukiyo-e, α-bungarotoxina, apràxia del vestir, àrea tegmental ventral, axonal, blocador d’adrenoreceptors, bòbing, bucle fonològic, cabdell neurofibriŀlar, carcinoma adherent, cefalea, cinesina, condicionament clàssic, conductància de fuita, corrent de fuita, diagnòstic per la imatge, elèctrode de maniguet, executiu central, exteroceptor, fantoma, fibra grimpadora, fibra molsosa, galactoforectomia, galactoforoscopi, galactoforoscòpia, glia limitant, imatge potenciada en difusió, imatge potenciada en perfusió, imatgeria, imatgeria molecular, imatgeria òptica, impuls elèctric, impuls nerviós, interoceptor, kainat, laberint aquàtic de Morris, làmina meduŀlar, maniquí, model de Hodgkin-Huxley, motricitat fina, motricitat global, neuroimatgeria, neurona expiratòria, neurona inspiratòria, nociceptor, opiaci, opioide, opioide endogen, partícula similivírica, poda axonal, potencial d’acció, problema de la conjunció, propioceptor, ramificació coŀlateral axonal, receptor colinèrgic, receptor d’ampa, receptor d’nmda, receptor d’opioides, receptor de gaba, receptor de glicina, receptor de glutamat, receptor de kainat, receptor de serotonina, receptor muscarínic, receptor nicotínic, receptor purinèrgic, receptor tirosina-cinasa, registre visuoespacial, ressonància magnètica funcional, ròving, signe de Babinski, simultagnòsia, sincronitzador biològic, síndrome de negligència, tasca de fer/no-fer, teràpia hormonal substitutiva, tren d’impulsos elèctrics, tren d’impulsos nerviosos, visceroceptor, abatedor de temperatura, hacktivisme, missatge automàtic, wiki, tifinag, estai baix, frontofocòmetre, ventilet, alfabetisme funcional, alfabetisme matemàtic, alta capacitat inteŀlectual, conscienciació, dissincronia, educació diferenciada, grup de coŀloqui, teoria queer, article d’impacte, despesa imputable, empresa emergent, índex d’impacte, metadada, pista d’auditoria.

L’útima classe de Joan Solà Cortassa

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Joan Solà: última classe

A partir del curs que ve, el catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Joan Solà, passarà a ser professor emèrit d’aquesta Universitat. Dijous vinent, 17 de juny, a les 6 de la tarda, impartirà la seva última classe a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps, aquesta classe serà l’acte de cloenda del màster oficial interuniversitari en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB) i del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (UB).

Font: Neus Nogué i Lluís Payrató (Departament de Filologia Catalana de la UB)


  • Vegeu: «Joan Solà: “Gràcies, noi”» (dtl, 27.10.2010)

Accés a la universitat i Pla d’estudis del valencià actual

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 26 de maig de 2010, de la Direcció General d’Universitat i Estudis Superiors, de la Conselleria d’Educació, per la qual es fa públic l’Acord de la Comissió Gestora dels Processos d’Accés i Preinscripció en les universitats públiques del sistema universitari valencià, sobre l’establiment de la prova de competència lingüística per a l’accés a les universitats públiques de la Comunitat Valenciana dels estudiants de sistemes educatius a què és d’aplicació l’article 38.5 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. [2010/6230] (docv, núm. 6.281, de 03.06.2010)
    – vegeu text
  • Orde 42/2010, de 21 de maig, de la Conselleria d’Educació, pel qual es minora l’import global màxim previst en l’Orde 21/2010, de 22 de març, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2010/6184] (docv, núm. 6.284, de 08.06.2010)
    – vegeu text

Resolució de 23 de juny de 2010, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2010. (docv núm. 6.307, 09.07.2010; [pdf])

Beques concedides:

  Projecte – autor(s) Euros
1. Traducció al valencià d’òperes franceses i alemanyes – Ratfisch Siffermann, Cristina 4.000,00
2. Tractament lexicogràfic bilingüe del vocabulari bàsic francés i valencià. 2ª fase – Sierra Soriano, M. Ascensión 3.700,00
3. La vida de l’imant egipci Rifaa al-Tahtawi i el seu relat de viatge (Les joies de París, 1826-1831) – El Erian El Bassal, Hany 1.200,00
4. Traducció al valencià de tres òperes italianes – Costa Jiménez, Núria 2.500,00
5. Plataforma virtual de formació, informació i comunicació per a l’aprenentatge del valencià – Grau Martínez, Vicent 4.000,00
6. Aprenem amb contes – Doménech Rodríguez, M. Pilar; Doménech Zornoza Josep Lluís; Huguet Enguita, Jesús 1.500,00
7. Projecte Valanglés – Ribes Rosa, Sara; Martínez Calvo, Virginia 2.000,00
8. El Kitab Bilawhar va Budasf de Majlisí II i la tradició de la literatura sapiencial persa – Cutillas Ferrer, Jose Francisco 1.200,00
9. Materials didàctics per a l’ensenyament aprenentatge de la llengua destinat a l’alumnat xinés – Llàcer Vidal, Maria Josepa 1.000,00
10. Traducció al valencià i castellà en Internet a través de portals – Fuentes Benito, Blas 3.900,00
11. Organització i catalogació de materials de valencià per a una base de recursos en internet – Melià Granell, Anna Maria 3.000,00
12. Estudi del llenguatge administratiu valencià actual i elaboració de materials que promoguen l’aprenentatge i la difusió d’este – Morant Cuenca, Ma Desamparados 1.400,00
13. Convenis en valencià – Pérez Ibáñez, Salvador 1.400,00
14. Adaptació d’IINTER-VAL v2 al nou estil del web de la Generalitat Valenciana – Baño Burgos, Jorge Javier; Ferre Hernández, M Victòria 1.000,00

Estudiar en valencià

Segons indica el titular del diari (El País, 02.06.2010):

80.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià per la política del Consell

Escola Valenciana denuncia al síndic l’ecassesa de places en secundària

Eixa és la gestió del conseller Font de Mora i del president Camps Ortiz. Dels 138.223 alumnes que estudiaven en valencià en primària, només 58.626 aconseguixen continuar fent-ho, perquè la conselleria disposa les mesures que impedixen la continuïtat. El percentatge de centres que oferixen ensenyament en valencià és del 10,6 % en Alacant, el 22 % en València i el 42 % en Castelló.

Podem afegir que, segons un esborrany de decret de la mateixa conselleria, i tal com denuncia Escola Valenciana:

Font de Mora pretén prohibir estudiar en valencià el 80 % de l’alumnat

Sabem que l’aprenentatge és la base de l’ús. Per això s’entenen perfectament les mesures que tendixen a impedir l’aprenentatge i l’ús del valencià.