L’actualitat previsible sobre l’ús de la llengua

Algun dia faran el balanç com toca de la gestió i la política lingüístiques del govern actual —el Botànic, que en diuen—, si és que això dels balanços i les fiscalitzacions arriba per ací a alguna cosa més que a les flageŀlacions i plors processionals. Aleshores es comprovarà si es certa la percepció que en alguns àmbits de les conselleries hi havia més afany de control i poder personal que interés aconseguir objectius polítics útils relacionats amb l’increment de l’ús lingüístic i del compliment als drets lingüístics dels valencians.

Les concordances i les discordances entre les propostes i les actuacions es poden anar resseguint a còpia d’una de les poques fonts d’informació que permeten estar al cas de l’actualitat passada, de l’actualitat present i de la previsible, el Diari La Veu. El balanç està per fer, però l’actualitat continua fent camí:

  • 10.07.2020: «Propostes d’ús lingüístic després de dir “Bon dia”» 🔗
  • 26.11.2021: «El Suprem desactiva l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià» 🔗
  • 07.10.2022: «La conducta lingüística dels polítics lingüístics» 🔗
  • 28.11.2022: «La Generalitat exigirà la competència lingüística en valencià per a accedir a la funció pública» 🔗
  • 01.12.2022: «Hi haurà un requisit legal, però de facto no» 🔗
  • 13.02.2023: «Llancen un manifest perquè l’Estat espanyol permeta l’oficialitat del català a la UE» 🔗
  • 13.02.2023: «Internet és l’àmbit en què els valencians més utilitzen la llengua pròpia» 🔗
  • 14.02.2023: «Escola Valenciana impulsa el Voluntariat pel Valencià a dotze instituts» 🔗
  • 18.02.2023: «Xe, en valencià, xe! (que sou À punt, ràdio i televisió)» 🔗
  • 16.02.2023: «Acció Cultural col·laborarà amb l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat» 🔗
  • 16.02.2023: «La Xarxa Vives demana incloure el català en la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus+» 🔗
  • 21.02.2023: «Naix Apunts de Llengua, una plataforma per a aprendre valencià a través dels materials d’À Punt» 🔗
  • 21.02.2023: «En la meua setmana de la Llengua Materna: 20 anys ensenyant valencià» 🔗

Després de la desfeta legal del 2021 de l’Oficina de Drets Lingüístics regulada al 2017, la Llei 8/2022 la va tornar a activar amb una regulació diferent que caldrà comprovar fins a on arriba. Pel que fa a la resta de reivindicacions relacionades amb els drets i els àmbits d’ús de la llengua, podríem mirar documents dels anys huitanta i noranta del segle passat per a comprovar fins a quin punt les necessitats i exigències continuen pegant-los voltes als mateixos punts, tots relacionats amb una regulació i limitació dels privilegis d’imposició de l’ús del castellà. El problema per al valencià no és que se’n fomente l’ús, sinó que eixe foment només és permés mentres no entre en conflicte ni devalue la política nacional-espanyolista d’imposició de l’ús del castellà.

Pel que fa a l’ensenyament, la mala gestió, la descontextualització de les necessitats o l’assignaturització, serien un mal menor, si l’entorn sociolingüístic fora prou potent per a permetre assimilar el valencià en l’ús quotidià, i amb unes pautes d’ús saludables i democràtiques. Però sense atendre si es dona o no eixe context en cada població, l’educació s’havia convertit en el cresol general des d’on s’havia d’irradiar l’ús i la qualitat de l’ús. I això ja es sabia i s’ha vist que era un erro de comptes, ja que les llengües oficials de les nostres societats no s’aprenen en el sistema educatiu: s’aprenen a casa, en els mitjans, en la necessitat quotidiana d’atendre, d’entendre i de fer-se entendre. I el que és més evident i lamentable: en la militància, l’exigència i la reclamació, en el cas del valencià.

Però ara este govern suposadament interessat per l’extensió de l’ús de la llengua, però que encara no ha segut capaç de normalitzar l’ús del valencià en la seua paperassa ni en els seus webs, pretén que els jóvens suposadament educats en valencià obtinguen un reconeiximent d’un nivell que no tenen per a l’ús d’una llengua que la mateixa administració que reconeix fraudulentament eixe nivell sap que no demanarà que facen ús d’eixa llengua, sinó del castellà imposat en tots els àmbits i per tots els mitjans. Al cap i a la fi, pareix clar que els programes de traducció automàtica es van crear per a això, per a poder fingir que l’administració funciona en valencià.

Censura lingüística institucional a l’estat espanyol

Encara no hem de acabat de combatre la pandèmia sanitària del còvid i ja tornem a patir l’epidèmia ideològica que envisca els tribunals espanyols. Segons els titulars:

  • Ara.cat, 18.07.2018: «Anul·lada part de la norma que prioritza l’ús del valencià perquè “només és obligatori saber castellà”»
  • Ara.cat, 16.06.2020: «El Consell recorrerà la sentència que obliga els governs català i valencià a comunicar-se en castellà»
  • El Temps, 16.06.2020: «L’enfangada lingüística del Tribunal Suprem»
  • Eldiario.es, 15.06.2020: «El Supremo confirma la obligación de la Generalitat Valenciana de dirigirse a los gobiernos catalán y balear en castellano»
  • dBalears, 14.06.2020: «El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s’han de comunicar en castellà»

Segurament per provar si actua com a mesura profilàctica o antivírica, l’Institut d’Estudis Catalans ha emés ràpidament una declaració:

«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

Podem destacar un aspecte de la declaració que incidix en una mancança dels poders públics espanyols (especialment en el cas del poder judicial) pel que fa a l’aplicació constitucional:

… la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària».

És possible que la cúpula judicial practique una ideologia predemocràtica en este àmbit, però l’estat espanyol hauria d’esmenar eixes deficiències i hauria de posar els mitjans per a complir amb eficàcia i rigor l’article 10.2 de la Constitució espanyola, pel qual s’obliga a complir els acords internacionals ratificats per Espanya.

Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

  • STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»
  • Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»
  • Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

  • dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»
  • Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

  • Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»
  • Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»
  • Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»
  • El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»
  • Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»
  • Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Més sentències contra el govern de Francisco Camps

El Tribunal Suprem espanyol desestima els recursos del cassació de la Generalitat valenciana contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que donaven la raó a l’stepv pel que fa a l’obligatorietat d’acceptar la validesa del la titulació de filologia catalana. Segons el mateix sindicat (nota de premsa):

El Tribunal Suprem humilia el govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 euros de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d’una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l’altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquest dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

[…]

El trist resum d’aquest fugida cap endavant del Govern Valencià és que ha perdut 37 sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps i que només per aquests afers s’han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

L’stepv demana que el Sr. Camps pague dels seus diners aquestes costes provocades pel seu Govern per raons d’interès polític partidista o personal, com es dedueix de les sentències del Tribunal Suprem.

La titulació de filologia catalana en les oposicions valencianes

Vilaweb ens informa d’una novetat legal important:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

[…] La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’ste, cc oo i fete, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.
[…]

Efectivament, en la Resolució de 27 d’abril de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyança Secundària, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes i professors tècnics de Formació Professional (docv núm. 6.257, de 30.04.2010) conté l’annex següent:

ANNEX X

Titulacions que eximixen de les proves de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana

Per a l’exempció de la prova de Valencià:
– Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre.
– Diploma de Mestre de Valencià.
– Certificat de Capacitació per a l’ensenyament en valencià.
– Certificat d’Aptitud per a l’Ensenyança en Valencià.
– Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat universitari que acredite haver superat el Nivell II del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Superior dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Mitjà dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat acadèmic d’haver obtingut el Certificat d’Aptitud de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Intermedi de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Avançat de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en almenys tres cursos d’entre BUP i COU.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos de la Formació Professional.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos del Batxillerat.
– Haver obtingut la qualificació d’apte en la prova corresponent a les oposicions convocades a partir de l’any 2002.

Per a l’exempció de la prova de castellà:
– Titulació universitària expedida per una universitat espanyola.
– Títol de Batxillerat (BUP) o Batxillerat (LOGSE) expedit per l’Estat espanyol.
– Títol de Tècnic Especialista (FP2) o Tècnic Superior expedit per l’Estat espanyol.
– Diploma d’Espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

El Reial decret 1.954/1994, només recull la denominació filologia catalana, que és la titulació a què equivalen la filologia valenciana i la secció hispànica (valencià).

Els revesos judicials (Levante, 06.05.2010) patits per la Generalitat popular en esta qüestió al final sembla que els ha dut a «acatar» les decisions dels tribunals i a respectar les raons legals, sindicals i universitàries.

Valoracions de l’STEPV sobre la STS que valida la filologia catalana

El company Simó Colomer ens ha fet arribar la informació sobre la roda de premsa del sindicat stepv arran de la STS que validava la filologia catalana per a les oposicions del País Valencià (veg. dtl, 02.12.2008). El sindicat fa un repàs al procés d’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions per a la docència no universitària i, a més, una anàlisi de les possibles conseqüències de la sentència.

En extracte, algunes de les conseqüències, segons el sindicat, són:

  • El Tribunal Suprem consolida el reconeixement del títol de filologia catalana com a acreditació de valencià.
  • La sentència recull les possibilitats no excloents entre elles de les denominacions llengua valenciana i llengua catalana.
  • L’exclusió del títol de filologia catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària a dret.
  • El tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per esta qüestió.
  • El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació si persistix en desobeir els manaments judicials.

Podeu llegir la nota completa en el web de l’stepv.


Les dos sentències de Tribunal Suprem que establixen jurisprudència sobre la qüestió:

  • Recurs 6.206/2004 (Universitats d’Alacant i de València) [pdf]
  • Recurs 5.209/2004 (STEPV) [pdf]

El Tribunal Suprem espanyol valida de nou la filologia catalana

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat una sentència que resol de nou la validesa de la titulació de filologia catalana per a acreditar els coneixements de llengua en les oposicions valencianes, segons hem pogut llegir en Vilaweb (02.12.2008).

Esta sentència es suma a la quinzena de sentències en el mateix sentit dictades pel tsj valencià, (dtl, 02.07.2008) i a altres dos anteriors del constitucional i suprem espanyols.

Mèrit lingüístic preferent per a ser jutge

El Tribunal Suprem espanyol fa un altre pas en l’aplicació de la doctrina constitucional (i de la legislació) referent a les obligacions lingüístiques dels funcionaris públics.

La notícia del diari La Vanguardia (06.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és:

El Tribunal Suprem exigix que es reconega el català per a ser jutge

Corregix el cgpj, que no va considerar un mèrit saber les llengües cooficials

José María Brunet | Madrid | 06.09.2007

El Tribunal Suprem (ts) li va pegar ahir una bona repassada a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (cgpj), l’òrgan de govern dels jutges. El Suprem va dictar una sentència per la qual obliga que el coneixement de les llengües cooficials —català, èuscar i gallec— siga un mèrit preferent per a la provisió de places en les respectives comunitats on estos idiomes tenen l’esmentat estatus.

El Consell del Poder Judicial, no obstant això, havia aprovat en el 2005 que este coneixement no fóra tingut en compte en un concurs per a proveir places de jutge del mercantil. Contra este acord es van expressar en un vot particular diversos membres de la minoria progressista, entre ells el vicepresident del cgpj, Fernando Salines, i els vocals Montserrat Comas, Alfons López-Tena i M. ª Ángeles García.

L’associació progressista Jutges per a la Democràcia (jpd) va recórrer l’acord davant el Consell, que ho va rebutjar. jpd va decidir llavors dur l’assumpte al Suprem, que ara ha resolt anul·lar l’acord pres per la cúpula judicial en el sentit de considerar intranscendent el coneixement de les llengües cooficials quan la plaça a proveir fóra de jutge del mercantil.

El Consell va defensar en el seu moment que el coneixement de les llengües cooficials havia de prendre’s en compte en els casos de concurs de trasllat, però no en altres supòsits, entre ells els «concursos encaminats que obtinguen destinacions els qui han assolit la condició d’especialistes», en este cas en dret mercantil. La cúpula judicial venia a dir que el més rellevant és el domini de la matèria, la legislació mercantil. Este criteri, consistent a «atendre a la major o millor puntuació en les proves d’especialització, trencaria mitjançant la hipotètica aplicació» d’altres mèrits preferents, entre els quals el coneixement de les llengües cooficials.

Jutges per a la Democràcia va argumentar, al seu torn, que s’oferien places per a tota Espanya, motiu pel qual resulta «inqüestionable» la necessitat de computar el coneixement d’estes llengües i del dret foral de les comunitats que en tenen. jpd afegia que per a assolir l’especialitat no es requerix conéixer cap d’estes llengües, però altra cosa s’esdevé quan es pretén una plaça concreta. Esta associació sostenia que la qualitat jurídica entre especialistes en dret mercantil s’avalua en tot cas, però el coneixement de la llengua cooficial no pot ser un factor secundari.

El Suprem ha avalat esta tesi a l’assenyalar que per a adquirir la condició d’especialista en mercantil no cal conéixer llengües cooficials. «No obstant això, el que es convoca (amb l’acord impugnat) és un concurs per a la provisió de determinats destinacions judicials», i ací sí que resulta ja exigible que el coneixement del català, l’èuscar o el gallec s’estimen mèrit preferent, segons els casos. El Suprem sosté que «més enllà del que es considere encertat o convenient, el legislador ha volgut que el mèrit exclòs» per l’acord del cgpj «es tinga present en tots els supòsits de provisió de destinacions judicials, sense excepcions». S’intuïx, doncs, que el Suprem pot tenir reserves sobre la conveniència d’esta norma, però complix la seua obligació d’aplicar la llei.

Després d’esta sentència ja no cap discutir el caràcter de mèrit preferent del coneixement del català per a places a Catalunya. Però està pendent la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (lopj), en la qual, igual que en el projecte d’Estatut, s’aspirava a fixar l’obligatorietat d’este coneixement. Eixa reforma difícilment serà aprovada ja en la present legislatura.