La premsa valenciana actual

A remolc de les experiències passades i presents més o menys consolidades de la resta de l’àmbit lingüístic, el repertori de la premsa en línia en valencià va sostenint-se tímidament amb iniciatives i perspectives diverses. A partir dels mitjans arreplegats en la Viquipèdia (consulta: 27.01.2021), podem confeccionar la llista següent de mitjans escrits en valencià (que no és tancada i que podrem anar ampliant):

A més hi ha mitjans menys professionalitzats d’interés local que també són referències importants per la constància en l’activitat (com ara La Cotorra de la Vall i altres). Hi ha altres mitjans valencians que presenten una versió en valencià, però sol ser una versió elaborada per un programa de traducció automàtica, com ara ElDiario.es (CV), Levante-emv, Superdeporte…

Sense seguretat lingüística

Els mitjans s’han fet ressò d’un fet anecdòtic i simptomàtic alhora de la poca i mala educació, política i gestió lingüístiques que es s’apliquen a l’estat espanyol, en general, i en l’administració central espanyola, en particular. Podem llegir en el Diari La Veu (23.01.2019):

La seguretat d’Ifema demana a Mónica Oltra i el seu equip que “deixen de parlar en valencià”

En Madrid en esta ocasió, però a qualsevol lloc en qualsevol moment, l’educació democràtica dels ciutadans encara no ha interioritzat que la llengua dels altres ha de ser entesa i tractada com una característica més que els responsables de la gestió i la seguretat de l’espai i els serveis públics han d’atendre de la mateixa manera que qualsevol altra condició dels ciutadans.

A banda d’aparéixer en els mitjans, haurien de presentar la queixa davant el Defensor del Poble espanyol, per si esta institució és competent i este cas es pot recollir i tractar formalment, que és la manera com l’administració hauria de resoldre les coses, no tan sols a colp d’escàndol mediàtic.

L’economia del valencià

La calina vacacional du a voltes informacions que refresquen una miqueta sociolinguisticament, com ara l’article de Sixto Ferrero «Per què una persona parla valencià? Quatre claus econòmiques per a respondre la pregunta» (Diari La Veu, 05.08.2018). L’article comença amb una reflexió interessant sobre una de tantes mancances de la gestió lingüística acadèmica i institucional:

Els estudis i els debats sobre l’ús del valencià s’han abordat des de diferents àmbits per a polsar la vitalitat de la llengua pròpia a l’escola, als mitjans de comunicació, als quefers quotidians i a les xarxes socials, entre d’altres. Diverses disciplines han aprofundit en la situació del valencià, però, s’ha investigat molt poc des de l’economia. Poc o pràcticament res, va emfatitzar el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València Pau Rausell durant la ponència que va oferir en les passades Jornades de Sociolingüística d’Alcoi celebrades el mes de març a la seu de la Universitat Politècnica.

I la dada que més pot interessar als emprenedors de l’àmbit cultural:

De fet, en aquest sentit va destacar que la taxa de rendibilitat de les editorials que treballen únicament amb el valencià com a llengua d’expressió és major, és a dir, “que els diners que es poden guanyar per cada euro invertit és major” que aquelles empreses que editen en castellà.

El públic consumidor està disposat a invertir en productes en valencià, sempre estem incoativament «a punt» d’aprofitar-ho, només cal més decisió real i menys simbolisme conformista.

El valencià en la gestoria

No són habituals les novetats en l’aplicació del requisit de disponibilitat lingüística al País Valencià. El company Josep Molés ha localitzat una novetat sobre la qüestió en l’Ordre 2/2015 de la Conselleria de Governació i Justícia, que ha incorporat una «acreditació de l’idioma valencià» en el funcionament de les gestories administratives. Segons el punt 12.vi:

VI. Idioma valencià
Dotze. Acreditació de l’idioma valencià
1. A fi de complir amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el Reial Decret 981/2013, de 13 de desembre, sobre traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de la Comunitat Valenciana en matèria d’expedició del títol de gestor administratiu, els participants declarats aptes en les proves hauran d’acreditar que la gestoria administrativa a la qual aspiren estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, així com disposar de personal que tinga coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Les persones declarades aptes en les proves podran complir l’obligació ressenyada en l’apartat anterior per mitjà de l’aportació de qualsevol dels documents següents:
a) Còpia compulsada o confrontada de:
– Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la Comunitat Valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
– Títol de l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
– Certificat de Grau Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de conformitat amb la normativa vigent en este àmbit.
b) Declaració responsable per la que la persona declarada apta en les proves es compromet a comptar amb personal contractat que dispose d’algun dels documents ressenyats en la lletra a d’este mateix apartat.
3. Els participants poden consultar la normativa per la qual es regix l’expedició de certificats per part de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en la pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv.

El Reial decret 981/2013 (BOE 310, 27.12.2013) estatal que traspassa eixes funcions a la Generalitat valenciana indica:

La Generalitat de la Comunitat Valenciana coŀlaborarà amb l’organització coŀlegial de gestors administratius corresponent a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en la confecció i redacció del temari de les proves per a l’obtenció del títol de gestor administratiu, especialment a fi de garantir el coneixement de la normativa autonòmica i de l’idioma valencià.

Semblava que el requisit era per a obtenir el títol de gestor administratiu, però l’ordre de la Generalitat aplica l’obligació al fet de disposar personal que acredite una capacitació mitjana en valencià.

L’ús lingüístic en les pimes de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat, conjuntament amb pimec, un informe sobre l’ús de la llengua en el sector de les pimes:

El català és la llengua predominant a les petites i mitjanes empreses catalanes, ja que gairebé el 70 % de la comunicació en aquestes empreses es fa en aquesta llengua. Tot i així, quan les comunicacions són amb persones externes a l’empresa, el percentatge baixa a favor d’altres llengües; 57,17 % quan és amb els clients i 57,94 %, amb els proveïdors.

L’estudi, publicat a la coŀlecció Biblioteca Tècnica de Política Lingüística (btpl) es va presentar el mes d’abril en el marc de la jornada «La importància de l’ús del català a la teva empresa», que es va fer a la seu de pimec a Barcelona.

Ús del català a l’empresa, i amb clients i proveïdors catalanoparlants

Total Catalunya Barcelona Cat. Central Girona Lleida Tarragona
General 69,68% 62,68% 82,23% 85,04% 77,70% 68,77%
Clients 57,17% 50,04% 66,41% 68,32% 75,43% 54,70%
Proveïdors 57,94% 53,12% 66,96% 64,74% 67,77%

54,54%

– Document: «L’ús habitual del català a les pimes» [pdf]

Al País Valencià tenim el silenci estadístic de la Generalitat valenciana sobre la qüestió.

L’apagada dels mitjans en valencià

Van tancar tv3, després l’rtvv i ara li toca a Catalunya Ràdio. El dirigents del Partit Popular espanyols i valencians han arrasat els mitjans d’informació i comunicació audiovisuals en valencià (veg. 324.cat, 22.01.2014):

El govern espanyol obliga a apagar Catalunya Informació i Catalunya Ràdio al País Valencià […] El govern espanyol ha obligat Acció Cultural del País Valencià a tancar aquest mateix dimarts les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. La mateixa entitat ha afirmat en un comunicat que el Ministeri d’Indústria els ha amenaçat amb una sanció d’un milió d’euros si mantenen les emissions i que, davant de la notificació del Ministeri d’Indústria, que van rebre divendres passat, han decidit deixar inactius aquest mateix dimarts els repetidors. […]

El seu gran èxit: la censura i la incomunicació.

Flaixos sobre legislació, oferta lingüística i bones pràctiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 90 i 91, maig i juny del 2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Actualització de funcions de la Direcció General de Política Lingüística

El Govern ha aprovat el Decret 59/2012, de 29 de maig (DOGC núm. 6139, del 31), de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura. En relació amb la Direcció General de Política Lingüística, el Decret n’actualitza les funcions i adscriu a la Subdirecció les competències relatives a la llengua occitana, aranès a l’Aran, i a la llengua de signes catalana.

Més informació:
DECRET 59/2012, de 29 de maig, de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura
Article 22. Direcció General de Política Lingüística.

L’Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments de Barcelona

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van presentar el nou estudi Ofercat que es farà a la ciutat de Barcelona i van fer una valoració global de les dades recollides a 20 ciutats catalanes des del 2001. La presentació va tenir lloc el 29 de maig, al Palau de la Virreina.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des del 2001 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes.

Més informació:
– www.gencat.cat/llengua/ofercat
– L’estudi Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

Creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

El 17 de maig, en la segona comissió bilateral celebrada des de la constitució del nou Conselh Generau d’Aran, s’ha creat el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, òrgan encarregat d’impulsar les actuacions necessàries per garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques amb relació a l’occità aranès, d’assegurar la coordinació entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en aquest àmbit i de fer el seguiment i l’avaluació de tots els acords adoptats.

La creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès dóna compliment a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que en l’article 6.5 declara oficial a Catalunya la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, i també a la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, en la qual es va preveure la creació d’una estructura paritària entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per a garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques en relació amb l’aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit.

Més informació:
El Govern i el Conselh Generau d’Aran creen el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat la publicació Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, una eina útil per a les empreses a l’hora d’actuar amb responsabilitat pel que fa a la llengua catalana. Se n’ha fet també una versió reduïda en format desplegable.

El manual es va presentar en el marc de la jornada “A l’empresa, en català”, que el dia 16 de maig van aplegar algunes de les principals organitzacions del país, representants de l’administració i empresaris, amb l’objectiu de refermar la voluntat dels diversos ens implicats en la normalització del català a l’empresa. Van participar-hi, entre altres, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; l’ expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el vicepresident del Cercle d’Economia, Artur Carulla, o el president de Plataforma per la llengua, Òscar Escuder.

Més informació:
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1735

La discriminació lingüística dels valencians provoca 2.045 queixes

L’informe que el Síndic de Greuges ha presentat enguany (el podeu descarregar del seu web) té un inici, en l’apartat referent a l’ús del valencià, certament interessant:

Les queixes presentades en 2010 relatives a l’ús del valencià han estat 2.045, una quantitat molt superior a les presentades en els anys anteriors (74 queixes en 2009; 119 queixes en 2008 i 96 queixes en 2007). Això és a causa del fet que han estat nombroses les queixes coŀlectives que ens han estat plantejades, fonamentalment per internet, però això no significa que esta institució considere que este increment de queixes evidencie l’existència d’un conflicte lingüístic, ja que la majoria de queixes examinades feien referència a la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, i en les quals el Síndic de Greuges de vegades no té altre remei que admetre els arguments esgrimits, sobretot, per alcaldes de petits ajuntaments, quan ens indiquen que, en l’actual conjuntura econòmica, els resulta impossible tenir una pàgina web institucional bilingüe.

Podem observar que gràcies a algunes iniciatives coŀlectives el nombre de queixes s’ha multiplicat de manera important. El cas és, però, que eixa activitat coŀlectiva, si s’haguera dut a terme en anys anteriors, no haguera donat lloc a res, perquè el sindic de greuges creu que l’existència de moltes queixes fonamentades sobre la falta d’ús del valencià i —això no ho diu— la inexistència de cap queixa sobre la falta d’ús del castellà, no manifesta «l’existència d’un conflicte lingüístic». Naturalment, tal com dien aquells en llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. D’altra banda, ¿quin nombre de queixes marcaria l’inici del conflicte, segons el síndic? No és una qüestió de nombre, és una qüestió de dret.

És clar, ¿com hi havia d’haver eixe conflicte esmentat pel síndic, si la legislació impedix als consumidors i usuaris valencians l’exigència de ser atesos en valencià? Només cal recordar que l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, diu:

Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

En canvi, l’article 8 de la Llei 1/2011, per la qual s’aprova l’Estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana, diu:

1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors. Amb esta finalitat adoptarà mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a servicis bàsics.

Caldria saber quin impuls ha guiat el síndic de greuges valencià a interpretar si hi ha o no hi ha conflicte. La legislació establix que els valencians no tenim eixe dret, i quan ens discriminen cada dia en la nostres relacions amb els serveis i comerços —i «no te entiendo» és una de les fórmules més amables que pots arribar a sentir—, no podem acudir a l’administració, ja que els comerços i les empreses tenen el «privilegi» d’ignorar una de les dos llengües oficials del País Valenciàe, concretament i únicament, el valencià. ¿Què seria conflictiu per al síndic de greuges?

Flaixos sobre la llengua al País Valencià i en la restauració

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 79, 18.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Una llengua que camina

Documental que retrata la vida diària de cinc persones que posen rostre a l’estat de salut del valencià: una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, el cantant d’un grup valencià d’èxit, l’expresident d’Escola Valenciana, un dermatòleg i una romanesa valencianoparlant. El documental, dirigit per Amanda Gascó Richart, és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d’Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Es va emetre a TV3 amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià i es pot veure també a través del servei tv3alacarta:


Campanya per fomentar l’ús del català a la restauració

L’entitat Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat 5.000 petites guies de conversa en forma de targeta de butxaca destinades al personal de restaurants, bars i granges. Inclouen un vocabulari molt bàsic en català traduït a cinc llengües: àrab, urdú, xinès, castellà i anglès i es poden descarregar des del web de l’organització en format pdf. L’objectiu és donar eines als treballadors del sector amb coneixements insuficients de català perquè puguin atendre el públic en aquesta llengua. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu conscienciar empresaris i treballadors del sector de la restauració sobre la necessitat d’utilitzar el català en l’atenció al públic, rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Més informació: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1430

Els vocabularis que oferix la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle:

  1. Vocabulari català-àrab [pdf]
  2. Vocabulari català-urdú [pdf]
  3. Vocabulari català-castellà [pdf]
  4. Vocabulari català-xinès [pdf]
  5. Vocabulari català-anglès [pdf]

La Vanguardia també en català

Ahir va apareixer —¡ja era hora!— l’edició en català del diari La Vanguardia. Ho comenten en El Punt (03.05.2011):

‘La Vanguardia’. cat

Avui neix l’edició en català de ‘La Vanguardia’, identificada amb una pestanya verda a la capçalera, després de 130 anys d’història

Dia històric per la premsa que s’edita a Catalunya. El rotatiu degà La Vanguardia, que va néixer el 1881, treu avui a la venda la seva edició en català, després de 130 anys d’història en castellà –a principis de febrer va celebrar el seu aniversari–. Segons va destacar David González, redactor en cap de l’edició en català, “es posa fi a una anomalia”. Es tracta, per tant, d’un signe de normalitat.

[…]

Pel que fa estrictament a les qüestions lingüístiques, l’edició en català de La Vanguardia no serà una traducció automàtica dels continguts de la versió en castellà. Els mateixos periodistes i coŀlaboradors triaran en quina llengua volen escriure i, amb l’ajuda de traductors i correctors d’estil, es responsabilitzaran de l’elaboració de la peça en l’altra llengua.

Màrius Serra ens en dóna una mostra i un petit reportatge sobre el primer dia de la versió en català en «La vigília de l’endemà». Per cert, el web no té encara versió catalana.