Oferta laboral de la Xarxa Vives d’universitats

La Xarxa Vives d’universitats fa l’oferta laboral següent:

Convocatòria d’una plaça de tècnic d’activitats de la Xarxa Vives

Lloc: Universitats de la Xarxa
Adreça: Campus de les Universitats
Data: 27/04/2011
Hora d’inici: 13.00 h

La Xarxa Vives d’Universitats convoca una oferta d’ocupació per a cobrir la plaça d’un tècnic de suport a les activitats de la Xarxa. Les sol·licituds es poden presentar mitjançant l’enviament del currículum a l’adreça convocatoria@vives.org, del 19 al 27 d’abril. El termini de presentació finalitza dimecres 27 a les 13 hores.

Entre les dades de la convocatòria podem destacar:

[…] 2. Característiques de la contractació:
a. Contracte laboral temporal de 9 mesos de durada.
b. Sou brut anual de 8.000,00 €.
c. Dedicació horària: 20 hores setmanals. Horari a convenir.
d. Incorporació: 4 de maig de 2011.
3. Requisits dels aspirants:
Grau en Traducció i Interpretació.
[…] 6. Presentació de soŀlicituds i documentació:
a. Període de presentació de soŀlicituds: del 19 al 27 d’abril de 2011, ambdós inclosos. El termini de recepció de soŀlicituds finalitzarà el dia 27 d’abril, a les 13 h.
b. Procediment de presentació de soŀlicituds: enviament per correu electrònic del currículum a l’adreça convocatoria@vives.org.
7. Procés de selecció:
Als candidats seleccionats se’ls convocarà per a la realització d’una prova escrita el dia 29 d’abril. El procés finalitzarà amb una entrevista als candidats amb més mèrits el dia 3 de maig.

Més informació ací: Convocatòria d’una plaça de tècnic d’activitats de la Xarxa Vives | Xarxa Vives d’Universitats.

Flaixos d’equivalències i de bon govern a les Balears

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 71, 15.04.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Equivalències dels certificats de llengua catalana a les Illes Balears

S’ha publicat, al boib núm. 53 [pdf], de 9 d’abril, l’Ordre de 30 de març de 2011, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Segons el preàmbul, l’aprovació del Decret 16/2011, de 25 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana ha fet necessari dictar aquesta nova disposició.

Llei balear de la bona administració i del bon govern

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears. A l’article 20 s’estableix que els plecs de clàusules administratives dels contractes de gestió de serveis públics han de contenir les previsions necessàries per garantir, com a mínim, diversos drets de les persones usuàries, entre els quals, el dret a utilitzar, a elecció seva, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en les seves relacions amb l’entitat.

La Llei apareix publicada al boib 53, de 9 d’abril. [pdf]

La patent europea discrimina llengües

El concepte sobre què és i què no és discriminació lingüística és molt maleable políticament. Tal com ja es comentar fa uns mesos (Ara.cat, 08.12.2010):

Espanya es desmarca de la patent europea per una qüestió lingüística

El govern espanyol considera discriminatori que el règim lingüístic proposat es basi només en l’anglès, el francès i l’alemany

Pel que sembla, la Comissió Europea va concretar ahir la seua proposta per a la patent unitària europea (El País, 14.04.2011):

La Comissió dóna suport a la patent en tres llengües

La Comissió Europea va concretar ahir la seua proposta per a la creació d’una patent unitària europea, que assumix l’oficialitat exclusiva de les tres llengües (alemany, francés i anglés) amb què treballa l’Oficina Europea de Patents, de la qual formen part 38 països. Espanya i Itàlia, que consideren discriminatori este tripartit lingüístic, han anunciat que recorreran al Tribunal de Justícia de la UE.

Espanya i Itàlia, és a dir, els governs de Zapatero i de Berlusconi, tenen una interpretació peculiar sobre moltes qüestions, i curiosament mai no deixen de ser interessades. En este cas, els catalanoparlants podem estar segurs que ni l’un ni l’altre estan pendents de no discrminar-mos.

Cares i ulls en la xarxa

Amb cara i ulls

La xarxa ens ens ha permés coŀlaborar en una iniciativa innovadora ben important com és la publicació a través del mecenatge organitzat per Verkami del llibre de Víctor Pàmies i Riudor Amb cara i ulls. L’autor comenta:

Ja han passat gairebé dos mesos des del tancament exitós del meu projecte d’autopublicació d’un diccionari amb dites sobre l’ull, Amb cara i ulls, a través de Verkami i arriba l’hora de començar a complir els meus compromisos.

El llibre ja és una realitat, ja tinc les caixes a casa i estic començant la distribució, en mà, als qui us conec personalment i la distància no és un problema, o a través del correu postal, als qui sou més lluny o no hi ha possibilitats de veure’ns en aquests moments.

Una altra opció és que us els pugui lliurar en alguns dels actes de presentació que estic organitzant. És un calendari obert i, dins de les meves possibilitats, es pot ampliar allà on hi hagi una opció real de fer una presentació organitzada. Contacteu-me i parlem-ne.

De moment, amb un calendari més o menys fix (poden haver-hi encara variacions), hi ha previstes aquestes presentacions:

  • 13 d’abril de 2011. Vallromanes (Casal de Vallromanes) A les 20.00 h
  • 17 d’abril de 2011. Marata (Vallès Oriental). Signatura de llibres al matí
  • 23 d’abril de 2011. Vallromanes. Signatura de llibres tot el dia
  • 28 d’abril de 2011. Vilanova del Vallès (Biblioteca Contravent). A les 19.00 h.
  • 21 de maig de 2011. València (Ca Revolta) Al vespre.
  • 1 de juny de 2011. Barcelona (seu d’Òmnium Cultural). A les 19.00 h (ho intentarem avançar a algun altre dimecres de maig)
  • 10 de juny de 2011. Riudoms (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar). A les 20.00 h

Segons explica Rosa Lizandra en el seu bloc:

La difusió s’ha fet per Internet, a través del bloc de l’autor, del seu perfil i pàgina de paremiologia a Facebook, del Twitter i dels seguidors de l’estudi que l’autor té del «Top Ten dels refranys catalans a l’actualitat», determinat a través de 1.200 enquestes fetes a través d’Internet. La resposta dels seguidors, que només coneixen l’obra de paremiologia de l’autor per Internet, ha estat positiva i en menys temps del previst s’han recaptat els fons necessaris per tirar endavant el projecte.

Termòmetres d’ús

Ens oferixen els mitjans i les recerques sociolingüístiques dos formes d’enfrontar-se a la realitat de l’ús lingüístic. D’una banda (Avui, 01.04.2011):

El català, més atractiu

El 35 % de població aprèn el català a casa, però el 39,4 % l’assumeix com a llengua pròpia

El 95 % assegura que entén l’idioma del país, però només el 77 % el parla i el 60 % l’escriu, segons el Baròmetre de la Comunicació

El català guanya punts. Un exemple: el 35 % de la població té el català com a llengua inicial —que és la que s’aprèn a casa de petit—, però el 39,4 % la trien com a llengua amb la qual s’identifiquen —és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l’ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d’atracció. Així ho indiquen les conclusions de l’informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.

[…]

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l’estudi —sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d’identificació—, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95 % de la població entén el català; el 77,5 %, el parla, i el 60,6 %, l’escriu; mentre que el 99,9 % entén el castellà; el 99,8 %, el parla, i el 99 %, l’escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.

[…]

D’una altra banda, una visió diferent (Avui, 28.03.2011):

El números desafinen

L’estudi ‘El català, al carrer’, de J.M. Aymà, avalua l’ús oral actual del català

[…]

La conclusió d’Aymà és molt concreta: «Mana el medi ambient lingüístic i l’hem d’enfortir entre tots. No el podem crear fàcilment, però ho hem d’intentar; si un immigrant arriba a un poble en què el 95 % del que es parla és català, aviat s’adonarà, per exemple, que adéu ho diem per acomiadar-nos i en poc temps entendrà el català i l’anirà utilitzant sense conflictes». Això és evident, però molts catalanoparlants passem al castellà amb un trist automatisme i, per tant, que el català no mori depèn d’un esforç coŀlectiu, com demostra aquest estudi impecable de Josep Aymà.

De fet, Aymà és crítica amb l’informe elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Vilaweb, 03.04.2011):

Recuperar l’ús del català al carrer

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona la metodologia de l’estudi que acaba de presentar el Baròmetre de la Comunicació sobre l’ús del català

[…]

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona a VilaWeb el mètode que fan servir aquesta mena d’enquestes: «Anem en una línia equivocada perquè el treball basat en enquestes tendeix a sobrevalorar l’individu i les dades que proporciona són, doncs, potencialitats més que no pas fets. Aquestes dades indiquen un grau d’optimisme respecte del català, i això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això no és un fet, és una actitud. S’hauria d’aplicar una metodologia que demostrés la realitat estricta per a superar les potencialitats.»

[…]

Aymà surt al carrer cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a final d’octubre, també un dimecres i un divendres. Recorre algunes parts de Ciutat Vella, de l’Eixample i del barri de Gràcia (són barris interclassistes, no són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la línia vermella i de la línia verda. «Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M’acosto discretament a la gent i escolto si parlen en català o en castellà. Les altres llengües no les compto. Cada dia que surto acabo comptant la parla d’unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia hi passo unes vuit hores i l’altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que el divendres sempre se sent més castellà que no el dimecres. Jo no tinc l’explicació d’aquest fet, però la meva hipòtesi és que se sent més castellà perquè el divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baixa de l’àrea metropolitana al centre de la ciutat.»

[…]

La negociació coŀlectiva no sexista

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Guia de bones pràctiques per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la negociació coŀlectiva

Ens plau presentar-vos la Guia de bones pràctiques per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la negociació coŀlectiva, que és un exhaustiu treball que posa a l’abast de tothom les eines i els recursos per a la utilització d’un llenguatge no discriminatori que contribueixi a fer cada cop més visible, més igualitària i més justa la realitat femenina en el món del treball.

Presentem la guia en un context en què el sindicalisme confederal, a través del diàleg social, enceta una negociació amb la patronal de reforma de la negociació coŀlectiva amb l’objectiu d’exercir el nostre poder contractual; ens interessa especialment que la nostra força sigui més eficient i més útil per a tots i totes per preservar les conquestes socials aconseguides i per continuar millorant les condicions i els drets laborals del conjunt de treballadores i treballadors.

Podeu consultar la guia al web de la Secretaria de la Dona i al web del Servei Lingüístic de cc oo de Catalunya, on també trobareu més eines i recursos per treballar en català,

Font: Secretaria de Formacio Sindical i Cultura. cc oo de Catalunya
A/e: cultura@ccoo.cat

Mapa de centres amb línia en valencià

El Tempir d'Elx

El Tempir d’Elx ens envia la informació següent:

El Tempir crea la 2a versió del mapa de centres amb línia en valencià sobre Google Maps

L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx va llançar fa un any una guia de centres educatius, desenvolupat sobre l’eina Google Maps, que permetia que qualsevol pare o mare, que volguera matricular el seu fill o la seua filla en una escola o institut al País Valencià, sabera quina era l’oferta educativa en programes d’educació bilingüe que oferien els centres més pròxims al seu domicili. Aquesta primera versió era ben senzilla perquè tan sols seleccionant la comarca i la població del País Valencià que es desitjava se sabia quina era l’oferta en valencià de tots els centres que apareixien en el mapa generat. Ara El Tempir presenta la segona versió del mapa de centres amb línia en valencià (o amb programa bilingüe) sobre Google Maps justament quan és a punt de començar la campanya de matriculació en Primària. I més tard, en Secundària.

Més sentències contra el govern de Francisco Camps

El Tribunal Suprem espanyol desestima els recursos del cassació de la Generalitat valenciana contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que donaven la raó a l’stepv pel que fa a l’obligatorietat d’acceptar la validesa del la titulació de filologia catalana. Segons el mateix sindicat (nota de premsa):

El Tribunal Suprem humilia el govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 euros de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d’una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l’altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquest dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

[…]

El trist resum d’aquest fugida cap endavant del Govern Valencià és que ha perdut 37 sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps i que només per aquests afers s’han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

L’stepv demana que el Sr. Camps pague dels seus diners aquestes costes provocades pel seu Govern per raons d’interès polític partidista o personal, com es dedueix de les sentències del Tribunal Suprem.

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».