Des del català i cap al català amb Google

Marc Belzunces ens informa en el seu bloc De l’Holocè Estant de la incorporació del català en el traductor del Google:

La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a: àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbocroat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès i vietnamita i a l’inrevès.

La utilitat de l’eina, a més, és que es pot integrar en els webs de cada u mitjançant el codi que oferix la pàgina d’eines de Google. Les traduccions són una mica precàries, com és habitual, però suficients per a entendre i fer-se entendre a quasi tot arreu —sempre hi ha qui no vol entendre res, és clar.

La llengua sense estat i sense nació

El filòsof Xavier Rubert de Ventós publica en el diari El País (23.09.2008) un article, «L’espanyol, ¡quina gran llengua!», on enfronta i glossa alguna de possibles les conseqüències d’aparellar la relació entre les llengües i les organitzacions polítiques de la societat, partint del cas plantejat amb el Manifiesto de Savater i Grisolía.

Com a mostra del que diu Rubert de Ventós:

Però és curiós: llengües com l’espanyola o la francesa, que fins ara mateix es defensaven pel seu universalisme enfront de les llengües vernacles, apel·len hui a arguments particularistes i reclamen la protecció política de l’estat. ¿Deu ser que ara, quan nosaltres anem oblidant aquests arguments i defensem el català en l’escola per raons de «cohesió social», ells s’han tornat com catalanistes rancis que defensen el castellà o el francés per raons de «cohesió política o cultural»?

[…]

¿Que si som una nació? Deixem-los a ells estos discursos essencialistes, en què espanyols i francesos semblen ara tan interessats, i acontentem-nos amb arribar al banal estatus d’estat davant del qual ja ningú no s’ofenga ni es senta literalment “estirat de la llengua”.

Jornada És A Dir: noms propis en els mitjans

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la convocatòria següent:

Primera Jornada «És A Dir»

Els noms propis d’alfabet no llatí en els mitjans de comunicació

Data de la jornada: 20.02.2009

Al-Qaeda o Al-Qaida?, Shevchenko o Xevtxenko?… La presència de noms propis procedents de llengües que no fan servir l’alfabet llatí (com l’àrab, el rus, l’hebreu, etc.), tant de l’àmbit de la política com dels esports o la cultura, és constant en els mitjans de comunicació d’arreu del món. Tot i això, no sempre s’escriuen ni es pronuncien de la mateixa manera, per factors diversos.

L’És A Dir, el web lingüístic de la CCMA, convoca una jornada de reflexió i intercanvi sobre la transcripció gràfica i la pronúncia dels noms propis de les llengües que no s’escriuen amb l’alfabet llatí.

Les llengües escrites amb l’alfabet llatí poden generar problemes d’adaptació de la pronúncia en context de locució en català: cal saber quins sons representen les lletres i adaptar-los al context català. Però en el cas de les llengües que utilitzen altres alfabets, hi ha un pas previ, que consisteix a determinar com s’han d’escriure (transcriure o transliterar), i a continuació establir com els hem de dir. La cosa es complica en el marc de les TIC i la globalització. Quan l’accés a la informació és www, té sentit que cada llengua faci servir una transcripció gràfica diferent per reproduir un mateix nom propi? O, al contrari, convé disposar de grafies «internacionals»? Per a quins noms?

Calendari previst:
— Setembre 2008: 1a convocatòria.
— Novembre 2008: 2a convocatòria.
— 17.12.2008: tancament de recepció de comunicacions.
— 14.1.2009: acceptació de les comunicacions i programa definitiu.
— 20.2.2009: celebració de la jornada, de 9.30 a 18.

Aquesta convocatòria s’adreça als mitjans de comunicació, especialment els representats a l’Antena de Terminologia del Termcat, i a les institucions interessades en aquesta qüestió: l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, Enciclopèdia Catalana, la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Mitjans de Comunicació, departaments de Filologia de les universitats, l’IULA, Wikipedia, etc.

El tema d’aquesta jornada és prou important, perquè genera dubtes habituals en la feina d’assessorament lingüístic. Per això us animem a presentar comunicacions, i us demanem d’incloure en el resum de presentació els exemples que fareu servir, per ajudar-nos a coordinar els continguts de la
jornada. La recepció de comunicacions es tancarà, tal com consta en el calendari previst, el 17 de desembre.

El Llibre dels fets en la xarxa

Ens anuncia Vilaweb (18.09.2008) la digitalització de la versió més antiga del Llibre dels fets de Jaume I, que data del 1343. El portal Recerca en Acció ha penjat el recurs en Internet:

L’internauta té l’opció de llegir-ne el text antic o la versió moderna que n’ha fet Josep M. Pujol i, encara, la d’escoltar-lo. També té a disposició els comentaris que han escrit per al cas un seguit d’experts en l’obra. Per passar full, el lector s’ha de servir del ratolí.

Cal assenyalar que també disposem d’altres edicions del llibre localitzables en Internet, com ara la de Marian Aguiló (en format doc, en facsímil o en html) o el facsímil de l’Institut Cervantes (s. xvi).

Presentació de Transfer a València

Ernest Anyó ens informa a través de la llista Escriu-me de la presentació següent:

Presentació de la revista Transfer a valència

– Dia: Dijous, 25 de setembre.
– Hora: 19.30 hores.
– Lloc: Sala Matilde Salvador, edifici de la Nau, carrer de la Universitat, 2
– Amb la intervenció de: Rafael Gil Salinas, vicerector de Cultura de la uv; Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull; Antoni Furió, director de puv; Josep-Lluís Gómez Mompart, catedràtic de periodisme de la uv; Carles Torner, director de Transfer.


Dijous es presenta a la Nau la revista Transfer, ara com ara l’únic vincle estable del País amb l’Institut Ramon Llull, esperem que siga un acte acte càlid i amb molta gent.


Transfer és una revista de cultura contemporània editada per l’Institut Ramon Llull i Publicacions de la Universitat de València.

Té com a funció bàsica la projecció exterior de la cultura i el pensament d’expressió catalana, i per això es publica en anglès. La seua periodicitat és anual. Fins ara s’han publicat tres números.

Cada lliurament dedica un espai central als grans temes de debat contemporani, com ara la globalització i les identitats, immigració i canvi social o història i memòria. Transfer dóna molta importància al disseny i la presentació gràfica amb la col·laboració de grans artistes (fins ara Antoni Tàpies, Artur Heras, Toni Catany). La revista té la seu de la coordinació editorial i s’imprimeix a València.

La redacció del llenguatge jurídic

El butlletí Noticias Jurídicas (núm. 430) conté un petit article de Jaime Arias Cayetano, «El lenguaje jurídico moderno en castellano: una introducción cualquiera», amb indicacions ben interessants pel que fa a la naturalesa del llenguatge jurídic i a la redacció dels documents legals. Extraiem (i traduïm) les conclusions de l’article:

  • No facilites més informació que la necessària per a ser comprés. Cal saber en quin moment descobrir absolutament tot el que sabem i les armes que usem.
  • Elimina tant com siga possible les proposicions de relatiu. Esta és una de les eines que pitjor s’usen en la redacció d’escrits. No tot el món sap entendre el significat d’una proposició de relatiu, i molt menys encara diferenciar els diferents usos d’un «que». Per això és convenient separar les proposicions amb punts, o punts i coma, i redactar-les d’una altra forma, per a evitar tant com siga possible la formació de llargues oracions amb proposicions de relatiu.
  • Usa tant com siga possible oracions simples. Però vés espai amb la redacció telegràfica del tipus «A va fer tal cosa. B va patir un dany. El dany ascendeix a X». En exposicions acadèmiques eixa redacció pot ajudar, però sovint un escrit redactat d’eixa forma avorrix el jutjador i pot deixar alguns aspectes dels fets o dels fonaments jurídics sense explicar convenientment.
  • Elimina tant com siga possible els gerundis. És un dels instruments més a l’abast per a un jurista. No obstant això, és també un dels nostres grans defectes. El gerundi és una forma no personal del verb, i la seua utilització indiscriminada resta espontaneïtat als texts, els convertix en papers infumables i pot resultar gramaticalment incorrecta en alguns casos. Si ho pensem, descobrirem que no és difícil substituir-lo per altres formulacions, i que, en fer-ho, els nostres escrits milloren en llegibilitat i guanyen en naturalitat. En definitiva, seran més «digeribles».
  • Dedica tant com siga possible a cada idea un paràgraf diferent. No cal témer la multiplicació de paràgrafs, sempre que estos tinguen una justificació. I cada idea, o l’article a què ens referim, ha d’estar destacat, per exemple en negreta, perquè es comprenga d’una ullada l’organització del nostre escrit. Això ho farà més comprensible, i evitarà possibles barreges de fets o arguments. La claredat és sempre la nostra millor aliada.
  • Tot el que digam ha de ser provat, en principi. Açò sembla clar com l’aigua, però si ens fixem bé vorem que no sempre ho fem. En efecte, moltes de les manifestacions que realitzem en un recurs o una demanda tenen suport només en el nostre coneixement, però no arribem a traslladar-li al jutge la mateixa certesa que nosaltres tenim. Per això és convenient saber on cal fer una pausa i detenir-se a provar el que diem, abans de continuar. En general, els fets bàsics en què recolze la nostra pretensió han de ser provats sense cap mena de dubte des del començament, o almenys cal proposar mitjans de prova que puguen acreditar els dits fetes.
  • Inclou tot el que vullgues que sàpien els altres. Cal adonar-se que els altres només sabran, en general, allò que els contem. Per això cal procurar posar-se en el seu lloc i llegir el que hajam escrit com si no coneguérem el cas. Això ens ajudarà a descobrir si al text li falta informació o no. Recordeu: els altres (el jutge, en última instància) només lligen els nostres escrits, no la nostra ment.

Borsa de treball en el COFUC

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears convoca un concurs per formar part d’una borsa de treball per cobrir, temporalment, les seves necessitats específiques

Requisits dels aspirants:

a. Títol de llicenciat en filologia catalana o en filosofia i lletres, filologia, geografia i història, filosofia, ciències de l’educació, sociologia o traducció i interpretació.

b. Els aspirants que no siguin llicenciats en filologia catalana han de presentar el certificat de coneixements de llengua catalana corresponent al nivell D, expedit per l’Escola Balear d’Administració Pública o expedit o homologat per la Direcció General de Política Lingüística (abans Junta Avaluadora de Català).

Les bases de la convocatòria estan a disposició de les persones interessades en el tauler d’anuncis del Consorci (c. del Capità Salom, 29, 1r, de Palma), a l’adreça http://cofuc.caib.es i al boib del dia 13 de setembre de 2008.

Les sol·licituds i la documentació per prendre part en el procés de selecció s’han de presentar a la seu del Consorci en el termini de set dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la publicació de la convocatòria en el boib.

Font: cofuc

Jornades sobre la llengua literària

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació sobre unes jornades:

I Jornades sobre la Llengua Literària i els Escriptors Valencians Actuals

Gandia, Casa de la Cultura
27 de setembre de 2008

Per visualitzar el tríptic informatiu, on hi ha el programa: clic ací.

Ho organitzen:
CEIC-Alfons el Vell
Departament de Filologia Catalana (Universitat de València)
FIECOV

Hi col·laboren:
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Departament de Filologia Catalana (Universitat d’Alacant)
AELC – Bromera – Denes

Informació i inscripcions:
Departament de Filologia catalana
Universitat de València
Blasco Ibáñez, 32
46010-València
Tel. 963864255
inmaculada.carrasquer@uv.es

Inscripció gratuïta

Beca de correcció lingüística en l’IEC

Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir d’una beca de col·laboració amb l’iec:

Beca de col·laboració en les tasques pròpies del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):
[…] INCORPORACIÓ: Octubre de 2008
DURADA: Fins al 31 de desembre de 2008 (prorrogable)
DEDICACIÓ: 37,50 hores setmanals
IMPORT: 1.100 € bruts mensuals
[…] Les sol·licituds per a optar a les beques s’han d’adreçar al Departament de Recursos Humans
de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) o a l’adreça electrònica
recursos.humans@iec.cat.
TERMINI D’ADMISSIÓ: 30 de setembre de 2008


Més dades: [pdf]

Santiago Grisolía es «manifesta» contra els drets dels valencians

El company Leo Jiménez (Alzira) ha tingut interés per glossar el fet que el senyor Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, firmara el «Manifiesto» per la imposició del castellà amb caràcter preeminent i discriminatori per als ciutadans que impulsaven, entre altres, Fernando Savater i Mario Vargas Llosa. Ho podeu trobar en l’article «Grisolía i el “Manifiesto por la lengua común”» en el diari Levante (03.09.2008). Com a mostra, destaquem el paràgraf següent:

El senyor Grisolía no cal que firme manifestos pel valencià, sinó que, en virtut del seu càrrec, pot instar les administracions a fer més efectives l’aplicació de la LUEV i normes desplegadores; exhortar RTVV que el valencià siga llengua prevalent en tota la programació, incloent pel·lícules, publicitat, presentadors, etc., tot tenint en compte la massiva presència del castellà en la resta de mitjans; impel·lir TVE a augmentar la programació en la nostra llengua; apremiar l’administració de justícia a usar-la amb normalitat; reclamar que dirigents i autoritats la facen prevaldre en les intervencions públiques, i no sols en qüestions culturals.