Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

La poca aplicació de la Carta europea de les llengües en Espanya

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el cinqué informe (veg. PDF) sobre el compliment a l’estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Segons la nota feta pública en el butlletí Tocs de Llengua (número 107):

Tot i que l’Estat espanyol va subscriure la Carta europea l’any 1992 i la va ratificar el 2001, en aquests anys no ha portat a terme accions significatives per garantir-ne l’acompliment, com han anat reflectint en els diversos informes emesos les indicacions del Comitè d’Experts i els acords successius del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

L’informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha estat tramès al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials del Govern d’Espanya, organisme responsable d’elaborar un informe únic per al conjunt de l’Estat d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Carta. Així mateix serà tramès al Consell d’Europa de manera simultània a la tramesa que els governs valencià i balear faran dels informes que han elaborat les direccions generals de Política Lingüística respectives.

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

Subvencions per a activitats literàries

El 30 de maig s’acaba el termini per a demanar les subvencions de la Generalitat de Catalunya per a activitats literàries:

Subvencions a activitats literàries 2011

Aquestes subvencions estan regulades per les bases publicades al núm. 5371 del dogc i per la convocatòria publicada al núm. 5868 del dogc.

Les propostes presentades s’han de dur a terme durant l’any de publicació de la convocatòria corresponent, a excepció de la d’Activitats de promoció que s’han de realitzar entre l’1 de desembre de l’any anterior i el 30 de novembre de l’any de la convocatòria de subvenció.

Dins de cada línia d’ajut trobareu el formulari de soŀlicitud i una petita guia amb les preguntes més freqüents sobre el procediment.

  • Creació literària en llengua catalana
  • Realització d’activitats de promoció i difusió de la literatura en català
  • Creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana
  • Ajuts a traductors i traductores per a la traducció al català d’obres literàries en altres llengües.
  • Investigació sobre moviments, obres, autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània.

Més dades: Institució de les Lletres Catalanes

Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys

Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa

Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.

La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».

Objectius

La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.

La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».

En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.

A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.

Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.

Font: Direcció General de Política Lingüística

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Ajudes per a la promoció del català

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 31, 01.04.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Promoció dels usos de la llengua catalana

Al dogc núm. 5344, de 23 de març de 2009, s’ha publicat la convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives adreçades a promoure els usos de la llengua catalana a Catalunya per a l’any 2009. Tal com s’indica a les bases, poden ser objecte d’ajut les actuacions següents:

a) Les actuacions que promoguin l’ús del català en l’àmbit laboral i empresarial.
b) Les actuacions que promoguin l’ús del català en l’àmbit jurídic i judicial.
c) Les actuacions que promoguin l’ús del català en l’àmbit de la salut.
d) Les actuacions de foment de l’ús del català que tinguin com a persones destinatàries la joventut (de 15 a 29 anys).
e) Les actuacions de foment de l’ús del català que tinguin com a persones destinatàries aquelles que habitualment no parlen català.
f) Les actuacions que s’emmarquin en les campanyes de foment de l’ús del català que impulsi la Secretaria de Política Lingüística.
g) Les actuacions que s’insereixin en el marc i la filosofia del programa «Voluntariat per la llengua».

El termini de presentació de sol·licituds és el 23 d’abril de 2009.
Per a més informació: http://www.gencat.cat/llengua/subvencions

Del català (complet) cap al món

Sam Dracir comenta en la revista El Temps (12.08.2008), «Google i la cultura catalana», l’acord de l’iec amb Google per a la digitalització dels fons de l’institut. Hi ha un però:

Que si no saps català, de res no et servirà tota aquesta informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma oberta que significa Google, si volem una cultura amb futur ens haurem de posar les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim si no ens entenen?

En eixe sentit, convindria que els tècnics lingüístics valencians enviaren un suggeriment a la secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, a fi que incloguera totes les formes que puguera en el seu traductor automàtic. Actualment no reconeix (traduint a l’anglés) coses tan simples com l’accentuació occidental (interés), moltes formes incoatives (servixc) i altres variants (huit, hui, vore).

Cal tindre en compte que els blocs poden incorporar —per a aconseguir el que proposava Sam Dracir— la passarel·la proporcionada per la comunitat de blocs Bloctum, que utilitza el traductor de la Generalitat de Catalunya i permet fer versions a diverses llengües.

Equivalències dels certificats de coneixements de català

Xavier Rull (InfoZèfir, 28.01.2008) aporta la informació següent sobre equivalències pel que fa als coneixements de català:

ORDRE VCP/17/2008, de 14 de gener, de segona modificació de l’Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny, sobre els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística, modificada per l’Ordre VCP/13/2007, de 24 de gener.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5 057 (28.01.2008)