Flaixos sobre drets i planificació lingüístics

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 92, 21.06.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Manifest de Girona sobre drets lingüístics

El 5 de juny es va presentar Manifest de Girona sobre drets lingüístics elaborat pel PEN Internacional. L’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, va ser presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas.

El manifest recull els deu punts centrals de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que es va signar a Barcelona l’any 1996, en una conferència mundial de drets lingüístics promoguda pel Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN, amb el suport de la UNESCO.

A l’acte, que va tenir el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura pel que fa a la difusió, hi van assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley.

Estudi Llenguatest Agències de Viatges

S’ha posat en marxa la primera fase de l’enquesta electrònica Llenguatest Agències de Viatges, adreçada a més de 300 agències associades a l’Associació Catalana d’Agències de Viatges per conèixer els usos lingüístics d’aquest sector. L’objectiu és detectar les necessitats lingüístiques bàsiques, preveure accions i valorar quins recursos i serveis pot oferir l’Administració per fomentar l’ús del català en aquest àmbit. Es tracta d’una prova pilot que es podrà aplicar en altres sectors d’interès.

L’estudi és fruit de la coŀlaboració entre l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, la Confederació de Comerç de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El català de l’Aragó oriental

Quant a la qüestió del nom del català a l’Aragó, ara batejat com a «aragonés oriental» —sempre amb la intenció de confondre el personal—, l’iec ha emés la declaració següent:

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües

20/06/2012

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’iec, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Flaixos sobre legislació, oferta lingüística i bones pràctiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 90 i 91, maig i juny del 2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Actualització de funcions de la Direcció General de Política Lingüística

El Govern ha aprovat el Decret 59/2012, de 29 de maig (DOGC núm. 6139, del 31), de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura. En relació amb la Direcció General de Política Lingüística, el Decret n’actualitza les funcions i adscriu a la Subdirecció les competències relatives a la llengua occitana, aranès a l’Aran, i a la llengua de signes catalana.

Més informació:
DECRET 59/2012, de 29 de maig, de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura
Article 22. Direcció General de Política Lingüística.

L’Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments de Barcelona

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van presentar el nou estudi Ofercat que es farà a la ciutat de Barcelona i van fer una valoració global de les dades recollides a 20 ciutats catalanes des del 2001. La presentació va tenir lloc el 29 de maig, al Palau de la Virreina.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des del 2001 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes.

Més informació:
– www.gencat.cat/llengua/ofercat
– L’estudi Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

Creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

El 17 de maig, en la segona comissió bilateral celebrada des de la constitució del nou Conselh Generau d’Aran, s’ha creat el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, òrgan encarregat d’impulsar les actuacions necessàries per garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques amb relació a l’occità aranès, d’assegurar la coordinació entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en aquest àmbit i de fer el seguiment i l’avaluació de tots els acords adoptats.

La creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès dóna compliment a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que en l’article 6.5 declara oficial a Catalunya la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, i també a la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, en la qual es va preveure la creació d’una estructura paritària entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per a garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques en relació amb l’aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit.

Més informació:
El Govern i el Conselh Generau d’Aran creen el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat la publicació Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, una eina útil per a les empreses a l’hora d’actuar amb responsabilitat pel que fa a la llengua catalana. Se n’ha fet també una versió reduïda en format desplegable.

El manual es va presentar en el marc de la jornada “A l’empresa, en català”, que el dia 16 de maig van aplegar algunes de les principals organitzacions del país, representants de l’administració i empresaris, amb l’objectiu de refermar la voluntat dels diversos ens implicats en la normalització del català a l’empresa. Van participar-hi, entre altres, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; l’ expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el vicepresident del Cercle d’Economia, Artur Carulla, o el president de Plataforma per la llengua, Òscar Escuder.

Més informació:
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1735

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

La marca del gènere

La companya Immaculada Navarro, tècnica lingüística de la Generalitat valenciana, ha tingut temps i ànim per a intervindre (Levante, «Alcaldessa, fornera, jutgessa, peona, música, fontanera…», 07.03.2012) també esta vegada en la polèmica que han iniciat en castellà Ignacio Bosque i la rae amb una extensa i curiosa anàlisi d’algunes guies contra el sexisme en el llenguatge, entre les quals, una de la Generalitat valenciana. L’article d’Imma Navarro conclou amb un petit detall que sembla que no aprecien igual «els acadèmics»:

Tenim les lleis, tenim les paraules, tenim els recursos lingüístics, tenim les acadèmies i tenim els arguments per fer un llenguatge inclusiu, democràtic i respectuós per a totes i per a tots, però falta convicció i determinació en les institucions acadèmiques, on la quota de representació masculina encara supera amb escreix la femenina.

En fi, convindria reflexionar sobre un fet: si bé el gènere gramatical no és «sexista», ¿per què encara són els termes «masculí» i «femení» els que designen els dos gèneres gramaticals? Al remat, si no fem servir altres termes «gens» sexistes com ara proses o rimes masculines i femenines, podríem revisar el nom dels gèneres gramaticals per a mantindre’ls dins d’un camp més lingüístic i gramatical. Llavors, començaria a tindre un poc més de sentit que, per exemple, el «gènere el» («el» per l’article; l’altre gènere seria «la») fóra realment el d’ús genèric o «no marcat». Les paraules es podrien classificar d’acord amb una marca gramatical i verdaderament no «sexista». Seria un primer pas, perquè, és clar, això no evitaria haver de tractar el sexisme —i sobretot el masclisme— en la societat i en els seus usos lingüístics.

Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

L’AVL i el síndic de greuges arriben a un acord

Segons informa l’avl en el seu últim butlletí:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) i el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana han acordat hui iniciar l’elaboració d’un conveni de col·laboració institucional en aquelles qüestions relacionades amb la llengua i que afecten milers de ciutadans valencians.
L’acord s’ha materialitzat hui [el butlletí no té data] coincidint amb l’entrevista que el president de l’avl, Ramon Ferrer, acompanyat per la secretària, Verònica Cantó, ha mantingut amb el Síndic de Greuges, José Cholvi, a Alacant, dins dels contactes que el nou titular de l’Acadèmia ha iniciat amb els homòlegs d’altres organismes i entitats culturals.
Al llarg del 2010, el Síndic de Greuges ha rebut més de dos mil queixes relacionades amb la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, escrites només en castellà, en la retolació dels servicis públics en impresos i models oficials, o per no respectar el dret dels ciutadans a expressar-se en valencià, segons últim informe.
El conveni de col·laboració podria ser una realitat a principis de l’any que ve, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aportaria el seu assessorament en matèria lingüística i en aquelles matèries que son pròpies de la seua competència. Les dos parts s’han mostrat a favor de propiciar una línea [sic] de treball que permeta reduir el nombre de queixes i facilitar l’ús oficial i social del valencià en tots els àmbits.

Esperem que la notícia d’un acord que té tantes «possibilitats» es concrete en fets concrets i positius per als usuaris del valencià que tant es queixen que no els el deixen usar. I que eixa línea esdevinga una bona línia d’actuació.

La nova gestió lingüística en la Generalitat valenciana

El diari El País (17.11.2001) es fa ressò dels moviments orgànics en la Generalitat que poden afectar la tasca professional dels tècnics i tècniques lingüístics de l’administració valenciana:

El Consell prescinde de traductores en las consejerías

F. S. – Valencia – 17/11/2011

El Consell ha eliminado la figura de los traductores en las consejerías, un colectivo formado por 71 «técnicos medios de Promoción Lingüística de la Comunidad Valenciana» que se encargaban —desde la aprobación, hace 25 años, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià— tanto de la traducción de textos como de la promoción del uso de la lengua propia en los distintos departamentos. A partir de ahora, todos estos funcionarios pasarán a desempeñar sus funciones en la Consejería de Turismo, Cultura y Deporte, en la que ya trabajaban 25 de ellos.

I el dia 19.11.2011 amplia el comentari sobre la situació, que coincidix amb les eleccions en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:

La Generalitat, a contracorriente

El nuevo presidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramón Ferrer, elegido ayer, explicó que en su relación con la Generalitat la institución buscará, «desde su independencia como Acadèmia, una colaboración en todo lo que mejore la política lingüística». Y no desveló mucho más de su programa futuro. Pero parece que la AVL seguirá pugnando con un Consell que a veces parece que va a contracorriente en el tema de la lengua. Ayer mismo, la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que aglutina a técnicos de promoción lingüística de la Generalitat, unos 71 funcionarios que trabajaban en las distintas consejerías y ahora han sido reubicados en la de Cultura, envió un texto a la AVL en el que critica la política de la Generalitat, que ha «destruido la red de promoción en las consejerías» y cercena su trabajo como traductores.

Sembla que la nova gestió lingüística en la Generalitat valenciana volen que depenga del resultat de passar els texts pel traductor automàtic Salt.

La discriminació lingüística dels valencians provoca 2.045 queixes

L’informe que el Síndic de Greuges ha presentat enguany (el podeu descarregar del seu web) té un inici, en l’apartat referent a l’ús del valencià, certament interessant:

Les queixes presentades en 2010 relatives a l’ús del valencià han estat 2.045, una quantitat molt superior a les presentades en els anys anteriors (74 queixes en 2009; 119 queixes en 2008 i 96 queixes en 2007). Això és a causa del fet que han estat nombroses les queixes coŀlectives que ens han estat plantejades, fonamentalment per internet, però això no significa que esta institució considere que este increment de queixes evidencie l’existència d’un conflicte lingüístic, ja que la majoria de queixes examinades feien referència a la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, i en les quals el Síndic de Greuges de vegades no té altre remei que admetre els arguments esgrimits, sobretot, per alcaldes de petits ajuntaments, quan ens indiquen que, en l’actual conjuntura econòmica, els resulta impossible tenir una pàgina web institucional bilingüe.

Podem observar que gràcies a algunes iniciatives coŀlectives el nombre de queixes s’ha multiplicat de manera important. El cas és, però, que eixa activitat coŀlectiva, si s’haguera dut a terme en anys anteriors, no haguera donat lloc a res, perquè el sindic de greuges creu que l’existència de moltes queixes fonamentades sobre la falta d’ús del valencià i —això no ho diu— la inexistència de cap queixa sobre la falta d’ús del castellà, no manifesta «l’existència d’un conflicte lingüístic». Naturalment, tal com dien aquells en llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. D’altra banda, ¿quin nombre de queixes marcaria l’inici del conflicte, segons el síndic? No és una qüestió de nombre, és una qüestió de dret.

És clar, ¿com hi havia d’haver eixe conflicte esmentat pel síndic, si la legislació impedix als consumidors i usuaris valencians l’exigència de ser atesos en valencià? Només cal recordar que l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, diu:

Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

En canvi, l’article 8 de la Llei 1/2011, per la qual s’aprova l’Estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana, diu:

1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors. Amb esta finalitat adoptarà mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a servicis bàsics.

Caldria saber quin impuls ha guiat el síndic de greuges valencià a interpretar si hi ha o no hi ha conflicte. La legislació establix que els valencians no tenim eixe dret, i quan ens discriminen cada dia en la nostres relacions amb els serveis i comerços —i «no te entiendo» és una de les fórmules més amables que pots arribar a sentir—, no podem acudir a l’administració, ja que els comerços i les empreses tenen el «privilegi» d’ignorar una de les dos llengües oficials del País Valenciàe, concretament i únicament, el valencià. ¿Què seria conflictiu per al síndic de greuges?