Termes nous en el DOGC núm. 7.975

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre setembre del 2017 i març del 2019 (dogc número 7.975, 07.10.2019):

Alimentació. Gastronomia: alimentació complementària, alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta), bantxa (sin. compl. te de tres anys), brocolet, col florida xinesa (sin. compl. tsaixin; sin. compl. xoi-sum), encebament, guenmaitxa (sin. compl. te d’arròs torrat), gula (sin. surimi d’angula), hojitxa (sin. compl. te verd torrat), kombutxa, kukitxa (sin. compl. te de branquillons), massala txai (sin. compl. te de masala; sin. compl. txai), matxa (sin. compl. te japonès en pols), sentxa, surimi

Biblioteconomia. Documentació: bibliometria, bibliometria alternativa, bibliomètric -ca

Botànica: anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou), anona pinya (sin. compl. ata; sin. compl. xirimoia blanca), anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou), anoner pinya (sin. compl. ata; sin. compl. xirimoier pinya), arbust de la mel (sin. compl. ciclòpia), iuzu, noni, nonier, pitahaia (sin. compl. pitaia), pitahaia (sin. compl. fruita del drac; sin. compl. pitaia), pitaia (sin. compl. pitahaia)

Ciències de la salut: beneficent, diagnòstic genètic preimplantacional (sigla: DGP), embrió preimplantacional (sin. compl. preembrió), drets dels animals (sin. compl. drets animals), experimentació amb animals (sin. compl. experimentació animal), experimentació amb humans (sin. compl. experimentació humana), farmacomodulabilitat (sin. modulabilitat farmacològica), farmacopotencialitat (sin. potencialitat farmacològica), fútil, futilitat, germà seleccionat genèticament | germana seleccionada genèticament (germà donant | germana donant), gestació per substitució (sin. gestació subrogada), gestant per substitució (sin. gestant subrogada), injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoide (sigla: ICSI), maleficent, panel de gens, perilocutiu -iva, perilocutiu -iva, permanència (sin. compl. romanència), postlocutiu -iva, postlocutiu -iva, prelocutiu -iva, prelocutiu -iva, principisme, promoció de malalties, prova genètica de portadors, prova genètica directa al consumidor (sin. compl. prova genètica DAC), sordesa perilocutiva, sordesa postlocutiva, sordesa prelocutiva

Dret. Política. Sociologia: contracte de llicència, desescalada del conflicte, desescalar (sin. desescalar-se), desescalar, dret dur, dret tou, empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar, (sin. compl. apoderar), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se), enginyeria social, enrocament, enrocament, enrocar-se, enrocar-se, escalada del conflicte, escalar (sin. escalar-se), escalar, estat brètol, estudis de pau i conflictes (sin. compl. irenologia), irenisme, llicència, llicenciador | llicenciadora, (sin. llicenciant), llicenciar, llicenciatari | llicenciatària, nimbisme, nimby [en], pare d’intenció | mare d’intenció, poder dur, poder suau

Economia. Empresa. Màrqueting: assistent personal de compres | assistenta personal de compres, botiga insígnia, botiga conceptual, botiga temporal, brànding (sin. construcció de marca), brànding personal (sin. construcció de la identitat personal), brànding sonor (sin. construcció de la identitat sonora, brànding verbal (sin. construcció de la identitat verbal), cerca de tendències, cercatendències, col·laboratiu -iva, creació de noms de marca, criptomoneda (sin. compl. moneda criptogràfica), desmarcament, economia col·laborativa, establiment reclam, fonestema, fonosimbolisme, fotoreclam, fotoreclam, guarda de marca, identitat sonora, identitat verbal, innovació frugal, marca de ficció, marca personal, moneda digital (sin. compl. moneda virtual), nom de marca estranger, plataforma de marca, promesa de marca, raó per creure, verbalització de marca, veu de marca

Educació. Serveis socials: criança de dia, llar de criança, mare de dia, pare de dia

Esports: futbol sala (sin. futsal), vestit d’ales, vol amb vestit d’ales

Fustes: amarant, avet de Douglas (sin. compl. douglas; sin. compl. oregon;  sin. compl. pi d’Oregon), banús africà (sin. compl. eben africà), banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar; sin. compl. macassar), banús negre asiàtic (sin. compl. banús ver; sin. compl. eben negre asiàtic; sin. compl. eben ver), bossé clar, bossé fosc, cabreüva, caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana; sin. compl. caoba vera), curupai (sin. compl. angico, sin. compl. cebil), doradillo (sin. compl. setí del Carib), gonçalo-alves, granadilla africana, guajaiví blanc, iroc, lenga, llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan), longui, macoré (sin. compl. douca), mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba), mansònia (sin. compl. beté), marmeler (sin. viraró blanc), merbau, niangó, ovengkol (sin. compl. mongoi), palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil), palissandre de l’Índia, palissandre de Madagascar, palissandre sissu, palma de caoba, panga-panga, pau-amarelo, petereví, ramin, roure blanc americà, roure del Japó, roure roig americà (sin. compl. roure roig), sucupira, tell americà (sin. compl. til·ler americà), urundai, vern europeu (sin. compl. vern comú; sin. compl. vern negre), vern roig (sin. compl. vern d’Oregon), wengué, zingana (sin. compl. zebrà)

Informàtica. TIC. Audiovisuals: atac BlackNurse, atac d’interferència, atac d’inundació, atac d’inundació ICMP, atac de denegació de servei (sin. compl. atac DoS), atac de denegació de servei distribuït (sin. compl. atac DDoS), atac Sybil, bibliotuber | bibliotubera, catfishing [en] (sin. compl. impostura), ciberassetjament, ciberassetjament pedòfil, ciberseguretat (sin. compl. seguretat informàtica), dada credencial (sin. compl. credencial), de dia zero, efecte bala, enginyeria social (sin. pirateria social), espòiler, fer espòiler (de) (sin. fer un espòiler (de)), explotador, explotador de dia zero, extorsió sexual (sin. compl. sextorsió), facebooker | facebookera, instagramer | instagramera, intrusió per Bluetooth, oclusió ambiental (sigla: OA), oclusor, pesca de credencials, pesca dirigida, pesca per SMS, piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piulador | piuladora, piular (sin. tuitar), pretèxting, programari de segrest (sin. compl. segrestador), programari maliciós, protocol d’internet de missatges de control (sin. compl. protocol ICMP; sigla: ICMP), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet), repiular (sin. retuitar), reproducció en continu (sin. reproducció en línia), robatori d’identitat, rootkit [en] (sin. compl. paquet d’intrusió), sèxting, sistema distribuït, skimming [en] (sin. compl. còpia fraudulenta de targetes), troià (sin. compl. cavall de Troia), trol, trolejar, youtuber | youtubera (sin. compl. tuber | tubera)

Matemàtiques. Física. Química: filtre de Kalman (sigla: FK), filtre de Kalman desodorat (sigla: FKD), filtre de Kalman estès (sigla: FKE), filtre de Kalman-Bucy (sigla: FKB), tennes, material massiu

Medi ambient: conservació, preservació

Meteorologia: aiguaneu, arcus (sin. compl. arc fosc), asperitas [la], calamarsa (sin. compl. calabruix; sin. compl. granís; sin. compl. graníssol), calamarsada (sin. compl. calabruixada; sin. compl. granissada; sin. compl. granissolada), calamarsó (sin. compl. calabruixó; sin. compl. granissó; sin. compl. granissol), castellanus [la] (sin. compl. emmerletat -ada), cataractagenitus [la], cauda (sin. compl. núvol de coa; sin. compl. núvol de cua), cavum [la] (sin. compl. cavitat de núvol), complement de núvol (sin. particularitat suplementària), congestus [la] (sin. compl. de coliflor; sin. compl. de cotó fluix), espècie de núvol, fibratus [la] (sin. compl. fibrat -ada), flammagenitus [la] (sin. compl. de foc), fluctus [la] (sin. compl. ones de Kelvin-Helmholtz), flumen (sin. compl. coa de castor; sin. compl. cua de castor), front de ratxa (sin. compl. front de ràfega), homogenitus [la] (sin. compl. antropogènic -ca), homomutatus [la], humilis [la] (sin. compl. de bon temps), lenticularis [la] (sin. compl. lenticular), mànega (sin. tornado; sin. compl. cap de fibló; sin. compl. fibló; sin. compl. tromba), mànega marina (sin. tromba marina), minihuracà mediterrani (sin. compl. medicà), murus [la] (sin. compl. núvol de paret), neu granulada (sin. compl. neu redona; sin. compl. neu rodona), neu granulada (sin. compl. neu redona; sin. compl. neu rodona), núvol accessori, núvol especial, pedra, pedra grossa, pedregada, pileus [la] (sin. compl. núvol de capell; sin. compl. núvol de caputxa; sin. compl. píleu) remolí de foc (sin. compl. revolví de foc; sin. compl. terbolí de foc), remolí de pols (sin. compl. bufarut; sin. compl. follet; sin. compl. revolví de pols; sin. compl. terbolí de pols), silvagenitus [la], temps advers, temps violent, tuba (sin. compl. núvol d’embut), volutus (sin. compl. de corró; sin. compl. enrotllat -ada), vòrtex de ratxa (sin. compl. vòrtex de ràfega)

Sexualitat. Erotisme: agressió profilàctica, anarquia relacional (sigla: AR), antisexe, asseguda a la cara, BDSM, bondage [en] (sin. compl. lligament), brollada (sin. ejaculació femenina a raig), control de l’orgasme, fetitxisme del menjar (sin. sitofília), gola vibrant, intercanvi complet, intercanvi de parella, intercanvi dona-dona, intercanvi parcial (sin. compl. intercanvi no coital), kokigami, orgasme cerebral (sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma) (sigla: RSMA), orgasme esportiu, parlar brut, pèting, poliamor, porno, porno alternatiu, porno feminista,  pornografia (sin. compl. porno), pornogràfic -ca (sin. compl. porno), postporno, prosexe, ressaca sexual, ruptura a la francesa, sexe casual (sin. compl. pim-pam), sexe conscient, sexe químic, sexe vainilla, swinger [en], vegà sexual | vegana sexual, veganisme sexual, zentai

Sistemes d’informació: diagrama de caixa, diagrama de Sankey, diagrama de xarxa (sin. gràfic de nodes i arestes), enllaç i marcatge, gràfic d’aranya (sin. gràfic de radar (sin. gràfic polar), gràfic d’intensitat de colors, gràfic de barres, gràfic de barres agrupades, gràfic de barres apilades, gràfic de bombolles, gràfic de bombolles animat, gràfic de coordenades paral·leles, gràfic de corona (sin. compl. gràfic d’anell), gràfic de dispersió (sin. compl. núvol de punts), gràfic de línies, gràfic de marques, gràfic de pendents, gràfic de pictogrames (sin. compl. pictograma), gràfic de sectors (sin. compl. gràfic circular; sin. compl. gràfic de formatge; sin. compl. gràfic de pastís), gràfic múltiple (sin. multigràfic), mapa d’arbre, mapa de símbols proporcionals, minigràfic, narrativa per desplaçament

Zoologia: acrocefàlids, baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar, baza negre, bernièrids, brunzidora ala-roja, brunzidora cotonosa, brunzidora d’Occitània, brunzidora de Còrsega, brunzidora de garriga, brunzidora sigil·lada, calcàrids, caliptofílids, caliptomènids, cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra), cigala de l’olivera (sin. compl. xitxarra de l’olivera), cigala del pi (sin. compl. xitxarra del pi), cigala grossa (sin. compl. xitxarra grossa), cigala negra (sin. compl. xitxarra negra), cigalella alacurta (sin. compl. xitxarreta alacurta), cigalella alacurta oriental (sin. compl. xitxarreta alacurta oriental), cigalella argentada (sin. compl. xitxarreta argentada), cigalella costanera (sin. compl. xitxarreta costanera), cigalella culprima (sin. compl. xitxarreta culprima), cigalella europea occidental (sin. compl. xitxarreta europea occidental), cigalella menuda (sin. compl. xitxarreta menuda), cigalella pirinenca (sin. compl. xitxarreta pirinenca), cigalella vespa (sin. xitxarreta vespa), cinclosomàtids, cnemofílids, colibrí àngel de Clarisse, colibrí calçat d’Isabella, colibrí cuallarg de Letizia, colibrí d’Alice, colibrí d’Eliza, colibrí de Julie, colom de Jane, colom imperial de Charlotte, corcoràcids, cucut xikra, donacòbids, elacúrids, elani, elani australià, elani comú (sin. compl. esparver d’espatlles negres), elani cuablanc, elani cuaforcat, elani del Mississipí, elani marcat, elani perlat, elani plumbi, escotocèrcids, esparver xikra, espindàlids, estenostírids, eulacestòmids, falcó sacre, falcuncúlids, fenicofílids, fil·loscòpids, gral·làrids, hiliòtids, hilocitreids, ifrítids, kaka de l’illa de Norfolk, kaka de Nova Zelanda, kàkapo, leiotríquids, locustèl·lids, lori de Josephine, macrosfènids, malcoha, malcoha africà occidental, malcoha africà oriental, malcoha bec de coral, malcoha cara-rogenc, malcoha cresta-roig, malcoha de les Mentawai, malcoha de Raffles, malcoha de Sulawesi, malcoha frisat, malcoha fumat, malcoha gorja-roig, malcoha pitbrú, malcoha ullblau, malcoha ventre-roig, malcoha ventrenegre, maquerirrínquids, melampítids, melanopareids, mitrospíngids, modulatrícids, mohoids, mohòvids, nesospíngids, nicatòrids, nínox, nínox australià, nínox boreal, nínox bru, nínox canyella, nínox cridaner, nínox de Buru, nínox de Camiguín, nínox de Cebu, nínox de Christmas, nínox de Halmahera, nínox de Jacquinot, nínox de les Andaman, nínox de les Bismarck, nínox de les Sulu, nínox de les Tanimbar, nínox de les Togian, nínox de Luzon, nínox de Makira, nínox de Malaita, nínox de Manus, nínox de Mindanao, nínox de Mindoro, nínox de Nova Bretanya, nínox de Nova Guinea, nínox de Nova Zelanda, nínox de Rand, nínox de Romblon, nínox de Seram, nínox de Sumba gros, nínox de Sumba menut, nínox de Tasmània, nínox falcó, nínox fosc, nínox gros, nínox ocraci, nínox puntejat, nínox rialler, nínox rogenc, oreoícids, panúrids, passerèl·lids, pel·lorneids, picot escapulat de Guatemala, picot escapulat occidental, picot escapulat oriental, platilòfids, pnoepígids, psofòdids, quetòpids, ragològids, rascló weka, rodinocíclids, sapayoids, takahé de l’illa del Nord, takahé de l’illa del Sud, teretístrids, títirids, todi becample, todi becfí, todi de Cuba, todi de Jamaica, todi de Puerto Rico, tórtora terrestre de Cécile, urocincràmids, zeledònids

Quant a estes novetats, podeu llegir alguns comentaris sobre uns quants dels termes en l’article «10 expressions que els puristes lingüístics ja no et poden corregir» de Carlota Rubio (Núvol; 20.10.2019).

L’InfoMigjorn se’n va i torna

Tal com explicava Jordi Palou en el número 1.397 (06.11.2018) de la publicació periòdica InfoMigjorn:

L’associació Xarxa de Mots ha pres la decisió d’interrompre, almenys temporalment, la publicació de l’InfoMigjorn. Som una entitat molt petita i simplement no disposem dels recursos humans ni econòmics per assumir la publicació d’un butlletí que, ho sembli o no, exigeix una atenció i un esforç constants.

Per sort per als subscriptors i seguidors de la publicació, el Col·lectiu Set Ciències (d’Andorra) se’n farà càrrec a partir del 2019, tal com expliquen en un article Arnau Colominas, Maria Cucurull, Marta Manzanares:

A partir del 2019, arriba la tercera etapa d’InfoMigjorn, amb nove­tats però conservant la idiosincràsia del butlletí inicial. Mantindrem el nom i la periodicitat. Sortirà setmanalment i ens servirem dels comptes de Facebook i Twitter per a tenir presència a les xarxes. A més, el butlletí tindrà un format que s’adaptarà a qualsevol dispositiu electrònic. Volem adreçar-nos a tothom que tingui interès en la llengua catalana, siguin especialistes o simples usuaris. Final­ment, la intenció és conservar la quota de subscripció anual de 20 euros, que creiem prou moderada per a no impedir que el butlletí arribi a tots els inte­res­sats a rebre’l i llegir-lo.

Per tant, agrairíem a tots els interessats a mantenir la subscripció o bé als nous subscriptors que ens comuniqueu aquesta voluntat enviant un missatge a nou@infomigjorn.com o a infomigjorn.com. Així mateix, també agrairem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió.

 

La redacció de les normes

Ni la Generalitat valenciana ni les Corts Valencianes pareix que estiguen massa preocupades per l’assessorament lingüístic a l’hora de redactar les disposicions normatives. És possible que haja passat una altra legislatura sense que hajam aprofundit en la fixació d’uns procediments i d’uns protocols d’actuació que augmenten la qualitat democràtica de l’elaboració de les normes. (Al capdavall, podem observar en la secció «Greuges» que el mateix web del president de la Generalitat Ximo Puig incomplix la Llei 4/1983.)

En les Corts Valencianes, els assessors lingüístics (encara inexistents com a tals assessors) no tenen més ocasió d’intervindre que per a fer una traducció al valencià (o al castellà, quan els arriba la versió en valencià, habitualment creada pel programa Salt a partir d’un original en castellà) o una revisió ortogràfica i, amb sort, un mínim retoc estilístic. En tot cas, pel que fa a la qualitat de la redacció, continua sense existir cap protocol que permeta incorporar els principis més bàsics d’una redacció democràtica preocupada perquè els ciutadans tinguen davant una norma clara i simple.

L’executiu i el legislatiu valencians haurien prendre nota del que comenta Margarida Sanjaume Navarro («L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat», Revista de Llengua i Dret, número 68):

En l’estudi de la Comissió Europea es reitera la necessitat que la feina d’assessorament lingüístic s’integri des del primer moment de la redacció del text, i ho exemplifica amb les paraules d’un funcionari de la secció de revisió lingüística del Govern federal suís:

«Per a assolir un elevat nivell de qualitat textual, s’hauria de tenir en compte l’aspecte lingüístic dels projectes i les proposicions de llei des del començament, planificant l’activitat de manera que s’hi impliquin especialistes lingüístics al llarg de tot el procediment d’elaboració.»

De manera que una de les principals conclusions de l’estudi de la Comissió Europea és que:

«Els polítics s’haurien d’assegurar que l’assessor lingüístic és present des de la primera reunió de la comissió [legislativa], tal com ja es fa amb els assessors jurídics.»

La col·laboració dels assessors jurídics i dels assessors lingüístics, que revisen els textos normatius i proposen redaccions d’acord amb la tècnica i l’estil legislatius, contribueix, sens dubte, a fer lleis més comprensibles i, en definitiva, a garantir la seguretat jurídica.

Les conclusions de la recerca de la Comissió Europea destaquen també que són molt recomanables les guies i directrius de tècnica legislativa i les bases de dades terminològiques, que han de ser d’accés públic, i recomanen una formació adequada i específica dels redactors i els tècnics que intervenen en l’elaboració de les lleis i altres documents públics.

Entrevista a Albert Branchadell sobre l’estat (espanyol) de les llengües

Pau Rodríguez publica en la secció catalana d’Eldiario.es (23.02.2018) una entrevista a Albert Branchadell: «El derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos no existe en España». Un petit assaig sobre la gestió lingüística espanyola i l’europea. En destaquem alguns fragments:

[Sobre la denominada «immersió lingüística»] No solemos usar bien el término. Originalmente la inmersión es un sistema de enseñanza en el que los alumnos reciben enseñanza en otra lengua que no es la suya habitual.

[El suposat dret dels pares a triar la llengua de l’escola] Los tribunales lo han corroborado: no existe el derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos.

[La situació al País Valencià i a Galícia] La competencia en catalán de los catalanes es superior a la de los valencianos, o a la de los gallegos en gallego. Es como la ley de la física: a mayor exposición a la lengua, más competencia consigues.

[La gestió lingüística en l’administració de justícia] En la justicia no hemos hecho las cosas bien, España se resiste a introducir el requisito lingüístico para los jueces desde hace años, y esto no pasa en Suiza, Bélgica o Finlandia, modelos que nos indican la distancia.

Gestió lingüística a la Pobla de Farnals

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals ha decidit avançar un poc en la gestió lingüística de l’administració municipal. Segons publica en el seu web (25.01.2018):

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals contracta una tècnica lingüística

[…]

L’objectiu principal d’esta iniciativa és dotar al funcionariat d’una figura que impulse l’ús del valencià en l’àmbit laboral. Així i tot, també s’encarregarà de crear models d’instàncies i altres documents oficials en la nostra llengua per a posar-los a disposició de la ciutadania, estudiarà la toponímia dels llocs i carrers i desenvoluparà campanyes de promoció de l’idioma. Altra de les seues funcions serà la d’oferir assessorament lingüístic, per exemple, als veïns i veïnes que ho necessiten o a emprenedors que vulguen retolar en valencià.

La persona seleccionada per a ocupar este càrrec és la mestra de les classes de valencià del Centre de Formació de Persones Adultes i la responsable del programa de voluntariat.

A més d’això, l’ajuntament ha publicat un reglament sobre ús i normalització del valencià (bop València, número 21, de 30 de gener de 2018).

El BOPV encara no és bilingüe

Fa poc més d’un any la Diputació de València anunciava (06.10.2016):

El butlletí oficial de València tornarà a ser bilingüe després de set anys

L’any 2009, el Butlletí Oficial de la Província (BOP) va deixar de ser una publicació bilingüe, una pràctica que l’Àrea d’Administració General de la Diputació, dirigida pel diputat Pepe Ruíz, vol reprendre. Així ho ha avançat aquest dijous el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que ha posat en valor la defensa de la llengua valenciana en vespres de la celebració del 9 d’Octubre. «Com està fent des del principi aquesta Diputació, anteposem els fets a les paraules», ha assenyalat el president.

Rodríguez ha apostat pel respecte cap a les dues llengües oficials de les comarques valencianes i ha destacat la iniciativa de l’Àrea de Pepe Ruiz, que ha acompanyat al president per a fer públic el projecte i anunciar les accions de la Diputació amb motiu del 9 d’Octubre. La implantació del valencià en el BOP es farà de forma escalonada per fases. La Corporació provincial engegarà aquest nou servei amb mitjans propis, açò és, sense recórrer en cap cas a la contractació externa de les traduccions. Per a açò, es pretén acompassar el previsible increment de la càrrega de treball amb la dotació dels mitjans materials i humans que es requerisca. La data triada per a llançar la primera fase del pla és el 10 d’octubre, ja que el butlletí no es publica el Dia de la Comunitat Valenciana per ser festiu. En aquesta primera etapa, seran els anuncis de la Diputació els que apareixeran en els dos idiomes oficials.

En una segona fase, a més dels anuncis de la Diputació, els dels ajuntaments també s’incorporaran al nou BOP bilingüe. En el cas de les localitats més xicotetes, que no compten amb mitjans suficients per a elaborar els seus anuncis en les dues llengües oficials, la Diputació està estudiant les possibles formes de col·laboració que permeten solucionar aquesta manca.

Ha passat un any i, malauradament, encara no han superat la «primera etapa»: els anuncis dels ajuntaments no tenen sempre versió en valencià i, per tant, la publicació encara no té versió completa en les dos llengües oficials. Esperem que el projecte no haja encallat i que la diputació acabe complint totes les «fases» que havia programat per a, si més no, «tornar» —tal com diuen— a la situació del 2009.

Mentres els polítics estatals i valencians continuen aprovant normes que discriminen injustament els ciutadans pel motiu que siga, en este cas, per motius lingüístics, de poc servirà que hi haja administracions que tracten de suplir eixa deficiència amb focs d’encenalls.

Els censos lingüístics valencians

Com a lectura complementària a les estadístiques sobre coneiximent i ús social del valencià, convé llegir l’estudi de Raquel Casesnoves Ferrer «L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011» publicat en Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016; [pdf]). Després d’analitzar les dades (amb virtuts i mancances incloses) dels censos, l’autora conclou:

L’anàlisi dels censos lingüístics i, molt particularment, el cens del 2011, ens ha servit, a més de difondre unes dades poc conegudes i menys analitzades, per constatar que el coneixement oral del valencià es manté al mateix nivell que fa vint anys: al voltant del 80 % de la població valenciana és capaç d’entendre el valencià i el 50 % podria parlar-lo. El coneixement formal, adquirit a través de l’escola, ha augmentat considerablement, amb prop del 60 % de valencians capaços de llegir valencià i quasi un terç d’escriure’l. Podríem haver esperat uns nivells de competència molt més alts després de quasi trenta anys de normalització lingüística. En vista de la política lingüística portada a terme pel Govern, però, encara ens podria sorprendre el fet que els valencians mantinguen aquests nivells i no uns altres de molt més baixos.

La mateixa autora havia realitzat anteriorment un estudi semblant: «L’evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, polítics, demogràfics i lingüístics» (2005; [pdf]). Podeu trobar més documentació sobre esta qüestió en la bibliografia selectiva sobre censos i enquestes lingüístics (consulta: 29.01.2017; [pdf]) de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

AVL-IEC: renoven el diccionari i la gramàtica

Pareix que dijous passat tocava: l’avl presentava el seu diccionari, que fins ara només existia en la xarxa; i l’iec presentava la seua nova gramàtica, que fins ara només existia com a esborrany també en la xarxa (i ara l’han eliminat). Vaja, en alguna cosa han coincidit les dos institucions. Llàstima que només siga en la contraprogramació.

Com a novetats que han mogut el debat i despertat atenció, podem esmentar un article en la revista Núvol sobre noves incorporacions del dnv elaborat per Felip Gumbau: «Paraules que ja no són barbarismes segons el dnv»; i quant a la gramàtica de l’iec, doncs, «Adeu als diacrític» en Núvol.

Termes nous en el DOGC núm. 7.098

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el segon quadrimestre de 2015 (DOGC 7.098, 13.04.2016):

Alimentació. Pastisseria: castigar, empanissar, escala de Brix, grau Brix, punt de bola, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix, punt de caramel fort, punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant (sin. compl. punt de floreta), sucre cremat, xarop (sin. compl. almívar)

Ciències de la salut. Salut pública: vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b conjugada (sin. vacuna contra Haemophilus influenzae tipus b conjugada; sin. compl. vacuna Hib) , vacuna antiamaríl·lica (sin. vacuna contra la febre groga; sin. compl. vacuna FG), vacuna anticolèrica (sin. vacuna contra el còlera; sin. compl. vacuna C), vacuna antidiftèrica (sin. vacuna contra la diftèria; sin. compl. toxoide diftèric), vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular (sin. vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina acel·lular, sin. compl. vacuna DTPa·; sin. compl. vacuna dTpa; sin. compl. vacuna triple bacteriana), vacuna antiencefalitis centreeuropea (sin. vacuna contra l’encefalitis centreeuropea; sin. compl. vacuna ECE), vacuna antigrip A(H1N1) (sin. vacuna contra la grip A(H1N1)), vacuna antigrip A(H5N1) (sin. vacuna contra la grip A(H5N1)), vacuna antigripal (sin. vacuna contra la grip; sin. compl. vacuna G), vacuna antihepatitis A (sin. vacuna contra l’hepatitis A; sin. compl. vacuna HA), vacuna antihepatitis A i B (sin. vacuna contra les hepatitis A i B; sin. compl. vacuna HAB), vacuna antihepatitis B (sin. vacuna contra l’hepatitis B; sin. compl. vacuna HB), vacuna antiherpes zòster (sin. vacuna contra l’herpes zòster; sin. compl. vacuna HZ), vacuna antimeningococ A conjugada (sin. vacuna contra el meningococ A conjugada; sin. compl. vacuna MA), vacuna antimeningococ B de quatre components (sin. vacuna contra el menigococ B de quatre components; sin. compl. vacuna MB4), vacuna antimeningococ C conjugada (sin. vacuna contra el meningococ C conjugada; sin. compl. vacuna MC), vacuna antimeningocòccica conjugada tetravalent (sin. vacuna contra el meningococ conjugada tetravalent; sin. compl. vacuna MACWY), vacuna antiparotidítica (sin. vacuna contra la parotiditis; sin. compl. vacuna contra les galteres), vacuna antipertússica (sin. vacuna contra la tos ferina), vacuna antipneumocòccica (sin. vacuna contra el pneumococ; sin. compl. vacuna Pn), vacuna antipneumocòccica 23-valent (sin. vacuna contra el pneumococ 23-valent; sin. compl. vacuna Pn23), vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (sin. vacuna contra el pneumococ conjugada 13-valent; sin. compl. vacuna Pn13), vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (sin. vacuna contra el pneumococ conjugada decavalent; sin. compl. vacuna Pn10), vacuna antipneumocòccica conjugada heptavalent (sin. vacuna contra el pneumococ conjugada heptavalent; sin. compl. vacuna Pn7), vacuna antipoliomielítica (sin. vacuna contra la poliomielitis; sin. compl. vacuna PI n f; vacuna PO), vacuna antiràbica (sin. vacuna contra la ràbia; sin. compl. vacuna Ra), vacuna antirotavírica (sin. vacuna contra el rotavirus; sin. compl. vacuna RV), vacuna antirubeòlica (sin. vacuna contra la rubèola), vacuna antitetànica (sin. vacuna contra el tètanus; sin. compl. toxoide tetànic n m; vacuna T), vacuna antitetànica i antidiftèrica (sin. vacuna contra el tètanus i la diftèria; sin. compl. vacuna Td), vacuna antitifoïdal (sin. vacuna contra la febre tifoide; sin. compl. vacuna FT), vacuna antituberculosa (sin. vacuna contra la tuberculosi; sin. compl. vacuna BCG), vacuna antivaricel·losa (sin. vacuna contra la varicel·la; sin. compl. vacuna V), vacuna antivariolosa (sin. vacuna contra la verola), vacuna antivirus del papil·loma humà (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà; sin. compl. vacuna VPH), vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà nonavalent; sin. compl. vacuna VPH9), vacuna antivirus del papil·loma humà tetravalent (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà tetravalent; sin. compl. vacuna VPH4), vacuna antivirus del papil·loma humà tipus 16 i 18 (sin. vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18; sin. compl. vacuna VPH2), vacuna antixarampionosa (sin. vacuna contra el xarampió), vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica (sin. vacuna contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis; sin. compl. vacuna triple vírica; sin. compl. vacuna XRP), vacuna antixarampionosa, antirubeòlica, antiparotidítica i antivaricel·losa (sin. vacuna contra el xarampió, la rubèola, la parotiditis i la varicel·la; sin. compl. vacuna quàdruple vírica; sin. compl. vacuna XRPV), vacuna bacteriana (sin. compl. vacuna antibacteriana), vacuna hexavalent (sin. compl. vacuna DTPa-PI-Hib-HB); vacuna pentavalent (sin. compl. vacuna DTPa-PI-Hib), vacuna vírica (sin. compl. vacuna antivírica), vacunació de rescat.

Ciències de la terra. Astronomia: η-Aquàrids (sin. compl. eta-Aquàrids), δ-Aquàrids del Sud (sin. compl. delta-Aquàrids del Sud), Boòtids de Juny (sin. compl. Boòtids), η-Carínids (sin. compl. eta-Carínids), α-Centàurids (sin. compl. alfa-Centàurids), α-Escòrpids (sin. compl. alfa-Escòrpids), ω-Escòrpids del Sud (sin. compl. omega-Escòrpids del Sud), Gemínids, τ-Hercúlids (sin. compl. tau-Hercúlids), Leònids, Leonis Minòrids, Leonis Minòrids de Desembre, Lírids d’Abril (sin. compl. Lírids), γ-Nòrmids (sin. compl. gamma-Nòrmids), Oriònids, Perseids (sin. compl. Llàgrimes de Sant Llorenç), Piscis Austrínids, π-Púpids (sin. compl. pi-Púpids), Púpids-Vèlids, Quadràntids, κ-Serpèntids (sin. compl. kappa-Serpèntids).

Ciències de la vida. Biologia: acoblament molecular, acoblament proteïna-lligand, acoblament proteïna-proteïna, mediació, mediació química, mediador, mediador químic, mediar, modelització molecular, partícula de reconeixement del senyal (sigla anglesa SRP), pèptid senyal (sin. compl. seqüència senyal), receptor de la partícula de reconeixement del senyal (sin. compl. receptor de SRP).

Dret: mediació, mediador | mediadora (sin. compl. mitjancer | mitjancera), mediar (sin. compl. mitjançar), mediat | mediada, mediat -ada.

Psicologia: desmobilització esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l’estrès per esdeveniment crític (sigla GEEC), incident crític, mètode dels incidents crítics (sin. tècnica dels incidents crítics), seguiment.