L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

Cercador per a l’acolliment lingüístic

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la nota de premsa següent:

Es posa en funcionament el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic

Es tracta d’una eina adreçada a persones que realitzen tasques d’acolliment lingüístic en català a persones adultes

Avui s’ha posat en funcionament el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic http://gencat.cat/llengua/acolliment/cercador. Aquesta eina de la secretaria de Política Lingüística neix amb l’objectiu de ser un espai virtual de referència per a aquells professionals de l’acolliment lingüístic que treballen des d’associacions, entitats o empreses, ja sigui fent classes de català per a persones nouvingudes adultes o bé realitzant tasques de suport a l’acolliment lingüístic.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística han presentat avui aquesta eina que facilitarà la feina dels professionals de l’acolliment lingüístic.

El secretari de Política Lingüística ha destacat que un dels grans reptes que té la política lingüística de Catalunya és la incorporació sociolingüística d’aproximàdament un milió de persones nouvingudes, amb l’horitzó de fer del català la llengua pública comuna del nostre país. Segons Bernat Joan: “Per aconseguir-ho, necessitem eines, com ara aquest Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic, que permetin a usuaris molt diferents tenir els recursos necessaris per poder fer acolliment lingüístic, sense que necessàriament hagin de ser persones expertes en llengua». Bernat Joan ha destacat també que cada dia més, persones de condicions molt diferents treballen per incorporar les persones nouvingudes a la nostra comunitat lingüística, i els sistemes d’aprenentatge s’han diversificat extraordinàriament.

La directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística, Paquita Sanvicén ha destacat que el cercador neix a partir de l’observació de la realitat: «en aquest moment hi ha molts recursos i materials que s’han elaborat i fins ara estaven en webs diverses i alguns només en mans dels seus creadors, així vam detectar que calia facilitar la feina a aquelles persones que tenen voluntat d’ajudar. Amb el cercador els apropem els recursos existents d’una manera fàcil».

El cercador disposa actualment de 400 recursos teòrics i pràctics pensats especialment per oferir una formació inicial en llengua catalana. La singularitat del Cercador és la possibilitat d’introduir nou diferents criteris de cerca i obtenir així el material que més s’ajusti a les necessitats de l’alumnat. Aquests criteris són: perfil de l’usuari, tipus de suport, llengua de l’aprenent, tipus de recurs, nivell d’aprenentatge, propostes formatives per temes, propostes formatives per sector d’ocupació, recursos teòrics sobre la planificació i la gestió de l’aula i recursos teòrics generals.

Els recursos que inclou el cercador són de la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Departament d’Educació, la Secretaria per a la Immigració i algunes entitats i organitzacions socials que treballen en l’àmbit de l’acolliment lingüístic a Catalunya, com per exemple: Confederació de Comerç de Catalunya, Plataforma per la llengua, Òmnium Cultural, Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris i Associació Punt d’Intercanvi entre d’altres.

Paquita Sanvicén ha destacat que el cercador oferirà seguretat a les persones que demanen indicacions per poder fer sessions d’acolliment lingüístic: «els presentem un espai que omple el buit existent fins ara en l’àmbit de l’acolliment lingüístic per adults d’ordenació, sistematització, suport, ajuda, guiatge, de posar a l’abast en un únic espai recursos que es poden baixar o utilitzar directament des d’internet».

El cercador té també com a objectiu anar incorporant, progressivament, nous recursos a partir de les aportacions dels usuaris de manera que es conegui i es pugui compartir la feina de diverses entitats, coŀlectius i individus. També permetrà detectar noves necessitats i/o mancances que orientin la creació de nous materials o recursos.

Profit que faça!

Xavier Rull ens informa (a través d’InfoZèfir; font: 3cat24.cat) de la iniciativa següent:

La Generalitat presenta un programa per potenciar el català al sector de la restauració

El sector de la restauració, un dels que tenen més contacte amb el públic, és un dels que concentren més treballadors estrangers i, per tant, on més es nota que no parlen català. La Generalitat vol potenciar l’ús de la llengua entre aquest col·lectiu i per això ha posat en marxa un programa, Profit, dedicat exclusivament a ells, gràcies al qual 2.500 immigrants podran aprendre català aquest any. També es demana als clients, però, que es dirigeixin en català als cambrers per contribuir al seu aprenentatge de la llengua.

La Generalitat ha signat, amb el suport del sector i dels sindicats, un pacte per tirar endavant un programa de formació del personal de la restauració amb un doble objectiu: acostar la llengua catalana als treballadors del sector i formar-los en la seva feina.

Amb un pressupost de 600.000 euros i la col·laboració de tres departaments, el de Vicepresidència, el d’Universitats i el d’Acció Social i Ciutadania, el programa Profit oferirà 200 cursos de vint hores lectives. Començaran al març amb deu proves pilot a tot el territori i ja s’hi han apuntat 2.500 cambrers.

Actualment, el 98% de les empreses de restauració tenen algun treballador estranger, i el 58% tenen més de la meitat de la plantilla de procedència immigrant. La majoria dels treballadors estrangers, el 61%, consideren imprescindible tenir nocions de català per atendre correctament els clients, i els empresaris també creuen que els convé que el seu personal conegui el
català, tot i que no està entre les seves prioritats.

La Generalitat, però, considera que l’actitud del client també és important a l’hora de potenciar el català als bars i restaurants. És per això que el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha fet una crida als catalanoparlants a no renunciar al català a l’hora de demanar un cafè.

Ajudes per a cursos de valencià per a immigrants

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de desembre del 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de novembre del 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/15362] (docv núm. 5 663, de 19.12.2007)
– vegeu text