Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

L’associacionisme entre els tècnics lingüístics

Per poc, encara estem en agost, però segur que molts tècnics lingüístics valencians han pensat durant les vacances sobre la seua situació professional o ho estan fent ara que ja han tornat i han comprovat que tot continua més o menys igual. En eixe sentit, tal com vam difondre parlant de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (veg. dtl, 15.05.2009), la via de l’associacionisme encara no ha complit els seus objectius i cal que els tècnics i tècniques utilitzen eixe instrument més sovint i amb més ambició.

Pel que fa a la via que alguns han comentat alguna vegada tal com podria ser la creació d’un col·lege professional, possiblement tenint present la referència d’altres col·lectius molt més cohesionats associativament, podem llegir l’article «Adiós al poder del colegio profesional» de Bernat García (El País, 27.08.2009), que n’explica algunes coses, entre les quals:

Ramón Mullerat, antic president del Consell de Col·leges d’Advocats d’Europa, explica a títol personal que els col·leges professionals van nàixer fa segles amb dos missions. Ensinistrar el deixeble i defensar els interessos dels seus membres. «Esta actitud ja no és vàlida hui», compte. L’actual soci de KPMG Advocats raona que l’única justificació perquè un col·lege es mantinga és per interés públic, és a dir, per a garantir la qualitat dels serveis al consumidor.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.

Conveni amb la indústria cinematogràfica i audiovisual i ajudes al teatre

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 30 de juliol de 2009, del director general de Relacions amb les Corts i Secretariat del Consell, de la Conselleria de Presidència, per la qual es disposa la publicació del conveni de col·laboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (icaa) i l’Institut Valencià de l’Audiovisual Ricardo Muñoz Suay (ivac), per a fomentar la producción, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. [2009/9112] (docv núm. 6.072, de 05.08.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 21 de juliol de 2009, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2009/8832] (docv núm. 6.073, de 06.08.2009)
    – vegeu text

L’administració de l’estat, les EOI i JQCV: superior, administratiu i correcció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 24 de juliol de 2009, del director general de Relacions amb les Corts i Secretariat del Consell, de la Conselleria de Presidència, per la qual es disposa la publicació del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l’Administració General de l’Estat a la Comunitat Valenciana durant l’any 2009. [2009/8804] (docv núm. 6.068, de 30.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 14 de juliol de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el funcionament de les escoles oficials d’idiomes de la Comunitat Valenciana a partir del curs acadèmic 2009-2010. [2009/8953] (docv núm. 6.069, de 31.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 13 de juliol de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge administratiu i correcció de textos. [2009/8460] (docv núm. 6.069, de 31.07.2009)
    – vegeu text

Supressió de l’oficina de gestió lingüística d’Alboraia

Tal com vam comentar (dtl, 03.07.2009), l’Ajuntament d’Alboraia ha dut avant la modificació de la seua plantilla de personal (veg. bopv 171, 21.07.2009), modificació que eliminava diversos llocs de treball i que suprimia l’oficina de gestió lingüística de l’ajuntament. L’alcalde no ha tingut en compte l’escrit d’al·legacions que els va fer la cdlpv i que reproduïm a continuació:

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) ha sabut que l’Ajuntament d’Alboraia ha previst l’amortització del lloc de treball de la seua plantilla «70-128 Técnico promoción valenciano funcionario Amortizar / Suprimir Puesto» («Anuncio del Ayuntamiento de Alboraya sobre publicación inicial del Plan de Empleo, modificación de la Relación de Puestos de Trabajo y Plantilla», bopv 113, 14.05.2009).

Eixe lloc de treball és l’únic de què estava dotada l’«Oficina per a la promoció de l’ús del valencià», oficina que depén de la Regidoria de Cultura i Festes (veg. http://www.alboraya.org/basesAyto/home.nsf/VW001/CulturaValencia?opendocument&lg=vl).

Si la creació i el funcionament d’eixe servei eren una iniciativa positiva en el sentit de resoldre un dels aspectes fonamentals en la relació de les administracions públiques amb els ciutadans, la possibilitat que siga suprimit eixe servei adreçat tant als ciutadans com a la millora de la gestió lingüística de la mateixa administració, ens sembla contradictòria amb els principis que guien la legislació lingüística valenciana.

L’Ajuntament d’Alboraia té un reglament municipal per a la promoció de l’ús del valencià (bopv 156, 03.07.2002), reglament que va donar lloc a l’oficina «per tal de canalitzar la correcta aplicació d’aquest reglament», segons indicava en l’article 3, tasca que s’ha de mantindre, atesos els objectius que es marcaven en el reglament, que reproduïm a continuació:

«a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià.
»b) Promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.
»c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i el municipi d’Alboraya.
»d) Reglamentar l’ús del valencià en l’àmbit de l’Administració Local de l’Ajuntament d’Alboraya, com a llengua pròpia i prioritària.
»e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del valencià en tots els àmbits socials i nivells d’intervenció dels ciutadans i ciutadanes.»

Eixos objectius justificaven la creació de l’oficina, i són objectius —junt amb la resta del que regula el reglament— que no es poden acomplir sense la participació dels tècnics lingüístics capacitats per a dur a terme de manera eficaç i professional la tasca tècnica que permet que les institucions públiques tinguen una gestió lingüística correcta, una gestió responsable del compliment dels seus deures i del drets lingüístics dels ciutadans que atén cada administració.

Eixa activitat és més important encara en el cas dels ajuntaments, a causa de la proximitat de la institució als ciutadans. Per això mateix, la Direcció General de Funció Pública determinà en 1999 que les funcions lingüístiques dels ajuntaments tenen, citem literalment, «suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un lloc de treball del grup B», indicació que l’Ajuntament d’Alboraia hauria de tindre en compte encara hui en dia, ja que les dades sociolingüístiques (avl, 2004; Generalitat, 2005) continuen mostrant la necessitat d’eixa gestió lingüística tant en l’àmbit social com en l’àmbit administratiu.

El cas és que, gràcies a la faena duta a terme fins ara per l’Oficina per a la Promoció de l’Ús del Valencià, l’Ajuntament d’Alboraia ha avançat en la seua gestió lingüística, però ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l’obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d’Alboraia.

Per tot això, demanem que l’alcalde president d’Alboraia mantinga l’oficina de gestió lingüística, que la dote de mitjans materials i que consolide definitivament els llocs de treball que han de dur avant les funcions atribuïdes a eixe servei municipal.

València, 18 de juny del 2009

La supressió de l’oficina que ha decidit l’actual alcalde del Partit Popular es podria entendre en el sentit que l’equip de govern pretén deixar de complir els seus deures lingüístics. Però, per contra, fins i tot es podria entendre com una pretensió de traslladar l’exigència del compliment dels deures lingüístics a tot el personal de la institució municipal. Tanmateix, esta segona possibilitat no s’acomplix, ja que la institució no ha fixat els perfils lingüístics dels seus llocs de treball.

En qualsevol cas, la legislació lingüística vigent continua exigint que l’administració es dote dels mitjans necessaris per a complir-la, i la supressió de l’oficina ha anat en el sentit contrari. La cdlpv continuarà exigint que l’Ajuntament d’Alboraia i la resta d’administracions públiques valencianes complixquen els seus deures.

Flaixos sobre el congrés Convit, Joan Solà i Dixio

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 38, 21.07.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Premis Convit

En el marc del I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, CONVIT, que va tenir lloc a Girona els dies 16 i 17 de juliol i va aplegar 300 congressistes procedents de diferents punts dels territoris de parla catalana, el comitè organitzador del Congrés ha volgut reconèixer aquelles persones que han destacat per la seva trajectòria a favor de la llengua catalana o per la realització d’una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Els primers premis Convit han recaigut en Matilde Aragó, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i Miquel Català, per la traducció del web del Parlament Europeu al català.

El comitè organitzador del Congrés l’integren l’Ajuntament de Girona, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, la Secretaria d’Estat de Política Cultural del Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya

El lingüista Joan Solà, distingit amb el quaranta-unè Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va comparèixer davant del ple del Parlament de Catalunya de l’1 de juliol, a proposta del president, Ernest Benach. Solà va alertar que la llengua catalana “no està bé de salut, ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica”.

Aquesta és la primera vegada que la cambra ha fet ús de l’article 178 del Reglament, que permet convidar personalitats rellevants per la seva significació institucional, política, social, científica o cultural a intervenir davant el ple.

Podeu llegir la transcripció del discurs de Joan Solà a: [pdf]

Dixio

Dixio és un eina que ajuda a la comprensió de textos digitals. Amb un sol clic sobre les paraules, proporciona definicions, traduccions o imatges sense sortir de la pàgina web que es visita, el document en què s’està treballant o el correu electrònic que s’està llegint. La persona usuària pot configurar-ne el servei. Inclou el català, el castellà i l’anglès.

Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.