Modificacions del DIEC en l’àmbit de la sexualitat i el sexisme

L’Institut d’Estudis Catalans (octubre del 2020) ha modificat i afegit termes de l’àmbit de la sexualitat i el sexisme en el seu diccionari. El lèxic afegit és el següent: bifòbia, cisfòbia, cissexual, cissexualitat, heterofòbia, intersexual, intersexualitat, monosexual, monosexualitat, transfòbia, transgènere i transgenerisme.

Les modificacions afecten les entrades següents: amanerat -ada, bardaix, bisexual, bisexualitat, doneta, efeminar, efeminat -ada, faldilletes, gallimarsot, hermafrodita, heterosexual, homosexual, invertit -ida, marieta, monofòbia, transsexual i transsexualitat.

El DNV des de dos punts de vista

En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:

  • Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
  • Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)

La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.

AVL-IEC: renoven el diccionari i la gramàtica

Pareix que dijous passat tocava: l’avl presentava el seu diccionari, que fins ara només existia en la xarxa; i l’iec presentava la seua nova gramàtica, que fins ara només existia com a esborrany també en la xarxa (i ara l’han eliminat). Vaja, en alguna cosa han coincidit les dos institucions. Llàstima que només siga en la contraprogramació.

Com a novetats que han mogut el debat i despertat atenció, podem esmentar un article en la revista Núvol sobre noves incorporacions del dnv elaborat per Felip Gumbau: «Paraules que ja no són barbarismes segons el dnv»; i quant a la gramàtica de l’iec, doncs, «Adeu als diacrític» en Núvol.

Incorporacions i esmenes en el DIEC2

El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:

Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).

A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].

Un diccionari al servei d’unes ideologies

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):

La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.

Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).

Esmenes en el DIEC2

L’Institut d’Estudis Catalans informa que ha fet unes quantes esmenes en el seu diccionari:

Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu

[…]

De les diverses modificacions introduïdes, també en destaquen les següents:
– El conjunt d’esmenes i addicions als articles agent, agència, corredor i mediador.
– L’esmena de la definició de autisme.
– L’alta dels gentilicis ademusser -a, aiorí -ina, ceretà -ana, cirater -era, enguerí -ina, formiguerenc -a, requenenc -a, vall-de-rourà -rourana, villener -a i xelvà -ana.
– L’addició en el verb enervar del sentit fer posar nerviós.
– El canvi de grafia de l’entrada laurenci per lawrenci.

[…]

A més, dels canvis que apareixen el document de vint-i-dos pàgines, ens permetem assenyalar que han eliminat l’expressió cavar damunt damunt però han afegit (per) damunt damunt; han canviat l’exemple «la p de camp és muda» per «la h d’harmonia és muda»; i un canvi de preposició en «que utilitzen per posar-se damunt» que ara apareix amb «per a» (s. v. tríglids).

Totes les esmenes ací: http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf.

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

Lexicografia terminològica

El Termcat ens envia la informació següent:

El Termcat publica els seus criteris per a l’elaboració de diccionaris terminològics

S’acaba de publicar El diccionari terminològic, una obra que presenta totes les eines necessàries per a elaborar un diccionari d’un camp determinat del coneixement. El llibre ha estat elaborat pel Termcat, que l’ha coeditat amb Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic.

El diccionari terminològic vol optimitzar la consulta de diccionaris, ajudar a donar format de diccionari a un cabal de coneixements i reflexionar sobre la mateixa pràctica terminològica.

El llibre s’adreça als professionals que treballen en el món terminològic i lexicogràfic, als estudiants d’aquests àmbits i també als usuaris de diccionaris en general.

Aquest llibre és el novè volum de la coŀlecció En Primer Terme, amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint-i-cinc anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la coŀlaboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. 319 p. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes); ISBN 978-84-9766-394-6; 978-84-393-8676-6

Flaixos legislatius, lexicogràfics i empresarials

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 65, 17.01.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi d’adscripció de les atribucions en matèria de política lingüística de la Generalitat

El nou Govern de la Generalitat ha aprovat dos decrets que afecten l’organització de la política lingüística de la Generalitat:

– El Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, inclou la promoció i foment de la llengua catalana dintre de l’àmbit de competència del Departament de Cultura (article 3.8). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5785/10362138.htm

– El Decret 45/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Cultura, estableix les funcions de la Direcció General de Política Lingüística (article 7 i disposicions addicionals). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5791/11003162.htm

La Generalitat de Catalunya ha publicat la guia «Empresa i llengua»

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès. Elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses, la guia promou els aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que ofereix exemples de bones pràctiques aplicables a contextos diversos.

Es pot consultar en línia: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès [pdf, 781,43 KB.]

Diccionari de serveis socials en línia

El Termcat ha publicat la versió en línia del Diccionari de serveis socials, que s’ha elaborat conjuntament amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i que es va presentar el passat mes de novembre.

L’obra recull gairebé nou-cents termes relatius als serveis socials. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives. El diccionari es presenta com una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La Llei conté diverses referències a la difusió i la promoció de la llengua catalana, entre les quals: «La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua» (art. 26). Es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011002/mp5.pdf [pdf].

Sobre la Llei 15/2010 de les Illes Balears, més detall i un petit comentari en «La justíticia de les normalitats».

La mastologia té un diccionari de sinologia

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens informa de l’aparició del Diccionari de sinologia del Termcat:

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de sinologia

Coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Mama, el Termcat publica en línia (www.termcat.cat) una selecció terminològica del Diccionari de sinologia, projecte en curs en què participen els metges Pere Culell, Adelaida Fandos i Maribel Nieto, vinculats a la Secció Coŀlegial de Sinologia del Coŀlegi Oficial de Metges de Barcelona.

El projecte del Diccionari de sinologia, que compta amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es troba en una fase d’elaboració molt avançada i suposa l’ampliació i actualització del Vocabulari de sinologia, dels mateixos autors, editat l’any 2005 amb l’assessorament del Termcat.

El diccionari en línia recull prop de dos-cents cinquanta termes catalans amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès, relatius a l’anatomia i la fisiologia de la mama. Es preveu que el contingut consultable s’anirà completant en actualitzacions posteriors amb la incorporació progressiva de la resta de termes del futur diccionari (inclosos en les àrees temàtiques de diagnosi, patologia mamària i terapèutica).

L’obra s’integra en la coŀlecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.

El Termcat és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar i promoure les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. (Diccionaris en Línia)
http://www.termcat.cat/dicci/sinologia/index.html

Més informació a www.termcat.cat.

No cal dir que hem afegit en el Multicerca del web d’Eines de Llengua este diccionari, al costat d’altres 39 dels diccionaris del Termcat i de molts més recursos terminològics i lingüístics.

Per cert, sinologia en este cas, i per decisió del Termcat, és un neologisme sinònim de mastologia (1).