Les novetats periòdiques del DNV

Les novetats que incorpora periòdicament el Diccionari normatiu valencià (dnv) de l’Acadèmia Valenciana de la llengua, es poden consultar tant a través de l’aplicació en el mòbil com obrint el document que pengen en el seu web. Segons exposen ells mateixos (consulta: 26.05.2025):

S’actualitza tots els mesos com a resultat del treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua […] La llengua és un codi viu, i el diccionari aspira a ser una ferramenta útil que ajude els parlants en les seues necessitats comunicatives. Amb esta finalitat, […] es poden veure totes les modificacions incorporades en el DNV des de l’any 2017, desglossades mes a mes.

Les novetats del mes d’abril passat van ser:

acabar
ACCEPCIÓ NOVA
14. v. aux. [en oracions negatives, seguit de la preposició de i d’un verb en infinitiu] No arribar a produir-se alguna cosa com s’esperava. Després de tantes explicacions, no he acabat de convéncer-los.

acabar
VARIANT DE LOCUCIÓ NOVA
per a acabar-ho d’arreglar (o d’adobar) loc. adv. Per a completar una situació desagradable. Ara comença a ploure i, per a acabar-ho d’arreglar, no portem paraigües.

alt
LOCUCIÓ NOVA
tirar (o reballar) a les altes (alguna cosa) loc. verb. Tirar-la amb força per l’aire. Va agafar la pilota i la va tirar a les altes.

anda
LOCUCIÓ NOVA
anar en anda (o en andes) de bé loc. verb. Seguir, un assumpte, un curs favorable. Quan tot anava en anda de bé, va recaure.

bala
LOCUCIÓ NOVA
tirar amb bala loc. verb. Proferir paraules feridores o malintencionades contra algú. L’entrenador va tirar amb bala contra la nova jugadora.

complir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Tindre, algú o alguna cosa, (les condicions necessàries) per a fer una funció o formar part d’un grup. No pot sol·licitar la beca perquè no complix els requisits.

endomicetal
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
2. f. pl. MICOL. Orde de la classe dels ascomicets i de la subclasse dels protoascomicets, integrat per fongs micelians microscòpics sense ascocarps, amb els ascos formats directament del zigot, i que inclou la sacaromicetàcia.

enrecordar-se
ARTICLE NOU
v. pron. [col·loq.] Recordar-se. Enrecorda’t que demà arribaré més tard a la faena perquè he d’anar al metge. Enrecorda’t de vindre. Hem quedat demà; enrecorda-te’n.

esporidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. BOT./MICOL. Cèl·lula originada per gemmació d’una espora.

esporòfit
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
1. m. BOT./MICOL. Planta o fong que es reproduïx per espores.

esteperol
ACTUALITZACIÓ DE LA NOMENCLATURA TAXONÒMICA
m. MICOL. Bolet (Leccinellum corsicum) que forma micorrizes amb les estepes, de capell convex, amb porus grocs i carn que es torna roja blavosa al tall.

exoperidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. MICOL. Capa externa del peridi, quan en té més d’una.

expedient
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. m. DRET [abreviatura exp.] Curs o tramitació que se seguix per a resoldre un assumpte important i, especialment, una causa en favor o en contra d’algú.
  2. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o assumpte, a justificar una decisió.
  3. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt de tots els documents relatius a un assumpte o negoci.
  4. m. [abreviatura exp.] Document que conté les qualificacions obtingudes per un estudiant al llarg de la vida acadèmica o en una de les etapes corresponents.

extraviament
ARTICLE NOU
m. Acció o efecte d’extraviar. Va simular l’extraviament de l’equipatge i el van indemnitzar.

fer
LOCUCIÓ NOVA
què fa? loc. orac. S’usa al començament d’una frase interrogativa per a reforçar-la. Què fa, has acabat?

formal
ACCEPCIÓ NOVA
3. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser acurat i resultar adequat per a situacions en què s’establix una distància comunicativa entre els interlocutors. En l’examen es demana que s’utilitze un llenguatge formal.

guant
LOCUCIÓ NOVA
llançar (o tirar) el guant (a algú) loc. verb. Desafiar-lo a fer alguna cosa. El cap de l’oposició va llançar el guant a l’equip de govern.

guant
LOCUCIÓ NOVA
arreplegar (o recollir) el guant loc. verb. Acceptar un desafiament. Quan va sentir la proposta, va arreplegar el guant i va dur avant el projecte.

informal
ACCEPCIÓ NOVA
2. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser poc acurat i resultar adequat per a situacions en què predomina la proximitat comunicativa entre els interlocutors. És una expressió pròpia del llenguatge oral informal.

mesoperidi
ARTICLE NOU
m. MICOL. Capa intermèdia del peridi, quan en té més de dos.

parcel·la
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. f. DRET [abreviatura parc.] Porció xicoteta de terreny, normalment sobrant d’una altra porció més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
  2. f. DRET [abreviatura parc.] En el cadastre, porció de terreny que pertany a un propietari diferent del de la resta i que és objecte d’una tributació especial.

prevere
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. REL. [abreviatura pvre.] Clergue que ha rebut els ordes majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia.

referència
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
5. f. ECON. [abreviatura ref.] Codi que permet la identificació d’un producte.

ressignificació
ARTICLE NOU
f. Acció o efecte de ressignificar.

ressignificar
ARTICLE NOU
v. tr. Atribuir (a alguna cosa) una nova significació o redefinir-ne el sentit.

reunir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Complir 3. Reunix les condicions idònies per a ser una bona candidata.

sant –a
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
1. adj. i m. i f. REL. [abreviatura St. / Sta.] Que ha excel·lit (una persona) per la seua virtut i ha passat a ser model de perfecció i, com a tal, rep culte en el si de l’Església i és invocada com a intercessora davant de Déu.

telegrama
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. TELECOM. [abreviatura telegr.] Escrit enviat per mitjà del telègraf.

Modificacions en les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans

El Diccionari de la llengua catalana (diec) de l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat termes nous durant l’any 2024:

Novetats de juny del 2024: aerolínia, alcaldable, asturlleonès -esa, autocaravana, blíster, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, càtering, ciberatac, cimentera, competencial, cooperant, datàfon, demonitzar, dessalinitzador -ra, doblador2 dobladora, enoteca, esnifar, extracomunitari -tària, reciprocitat., extraïble, fidelització, fidelitzar, forfoll, fotoperiodisme, fotoperiodista, futurible, garrotín, gihadisme, gihadista, gintònic, glamurós -rosa, gomina, gorro, halibut, infusionar, internet, itinerància, juguera, kebab, led, lleute, llucet, mantra, mèdia, mediàtic -ca, mirandès -desa, mono2, moscat2, pàdel, panga, parafarmàcia, pataca, picadeta, pita2, pixelar, porexpan, precarització, precaritzar, presidenciable, rebotejador -ra, rebotejar, renyó, renyonada, renyonera, ronyonera, rostisseria, sobrepès, tempura, tetraplègic -ca, tiramisú, traçabilitat, versionar, vinoteca, xapata, xistorra

Novetats de novembre del 2024: anou, anouer, anouera, batucada, criptogínia, paparazzi [it.], preestrena, raclet, sardisme

A més d’incloure entrades noves, també s’ha modificat la redacció de diverses entrades del diccionari. I també hi ha modificacions en la redacció de la gramàtica de l’iec, en els apartats 4.4.1.2.c, 4.4.3.3, 8.5.1.c, 17.4, 17.4.1.e, 18.6.1.2.c, 19.5.b, 19.5.c, 19.5.1.c, 21.4.1, 21.4.3, 22.4.1.2.e, 25.4.7.b, 31.5.4, 34.2.5.2.c, 34.2.5.3 i 34.7.1.

Estes informacions estan disponibles en línia en els webs del diec i de la giec.

Modificacions del DIEC en l’àmbit de la sexualitat i el sexisme

L’Institut d’Estudis Catalans (octubre del 2020) ha modificat i afegit termes de l’àmbit de la sexualitat i el sexisme en el seu diccionari. El lèxic afegit és el següent: bifòbia, cisfòbia, cissexual, cissexualitat, heterofòbia, intersexual, intersexualitat, monosexual, monosexualitat, transfòbia, transgènere i transgenerisme.

Les modificacions afecten les entrades següents: amanerat -ada, bardaix, bisexual, bisexualitat, doneta, efeminar, efeminat -ada, faldilletes, gallimarsot, hermafrodita, heterosexual, homosexual, invertit -ida, marieta, monofòbia, transsexual i transsexualitat.

El DNV des de dos punts de vista

En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:

  • Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
  • Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)

La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.

AVL-IEC: renoven el diccionari i la gramàtica

Pareix que dijous passat tocava: l’avl presentava el seu diccionari, que fins ara només existia en la xarxa; i l’iec presentava la seua nova gramàtica, que fins ara només existia com a esborrany també en la xarxa (i ara l’han eliminat). Vaja, en alguna cosa han coincidit les dos institucions. Llàstima que només siga en la contraprogramació.

Com a novetats que han mogut el debat i despertat atenció, podem esmentar un article en la revista Núvol sobre noves incorporacions del dnv elaborat per Felip Gumbau: «Paraules que ja no són barbarismes segons el dnv»; i quant a la gramàtica de l’iec, doncs, «Adeu als diacrític» en Núvol.

Incorporacions i esmenes en el DIEC2

El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:

Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).

A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].

Un diccionari al servei d’unes ideologies

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):

La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.

Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).

Esmenes en el DIEC2

L’Institut d’Estudis Catalans informa que ha fet unes quantes esmenes en el seu diccionari:

Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu

[…]

De les diverses modificacions introduïdes, també en destaquen les següents:
– El conjunt d’esmenes i addicions als articles agent, agència, corredor i mediador.
– L’esmena de la definició de autisme.
– L’alta dels gentilicis ademusser -a, aiorí -ina, ceretà -ana, cirater -era, enguerí -ina, formiguerenc -a, requenenc -a, vall-de-rourà -rourana, villener -a i xelvà -ana.
– L’addició en el verb enervar del sentit fer posar nerviós.
– El canvi de grafia de l’entrada laurenci per lawrenci.

[…]

A més, dels canvis que apareixen el document de vint-i-dos pàgines, ens permetem assenyalar que han eliminat l’expressió cavar damunt damunt però han afegit (per) damunt damunt; han canviat l’exemple «la p de camp és muda» per «la h d’harmonia és muda»; i un canvi de preposició en «que utilitzen per posar-se damunt» que ara apareix amb «per a» (s. v. tríglids).

Totes les esmenes ací: http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf.

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).