Vídeo de la campanya «Signa per la llengua»

Per a donar suport a la campanya i a l’ús del valencià en Alboraia, vos convidem a presentar queixes davant el síndic de greuges [ací] relatives a mancances que hajau detectat en eixe ajuntament, per exemple, a causa d’este panell municipal que només informa en castellà:

Panell informatiu només en castellà en Alboraia

El text pot ser el següent:

Benvolgut síndic de greuges:

L’Ajuntament d’Alboraia ha instal·lat pels carrers d’Alboraia mobiliari d’informació municipal sobre «Central de policía y de emergencias» que contenen informació només en versió castellana (tal com indica el títol que hem reproduït). Amb eixa actuació els dirigents municipals ha menystingut els drets lingüístics dels ciutadans i han infringit la legislació vigent (Llei 4/1983 i Constitució espanyola de 1978, entre altres normes), en no haver disposat els mitjans per a informar i relacionar-se amb els ciutadans en les dos llengües oficials.

Espere que prengau les mesures adients per a fer que l’Ajuntament d’Alboraia esmene la discriminació a què està sotmetent els ciutadans d’Alboraia i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans d’Alboraia.

El requisit lingüístic i la retòrica sindical

La regulació del requisit lingüístic en l’administració pública valenciana està patint entrebancs imprevistos en l’elaboració de la nova Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana. A més dels que podíem sospitar que hi posarien els dirigents polítics valencians en el govern, s’han sumat a la política de desús del valencià (i no en contra del requisit lingüístic, que continua existint per al castellà) els sindicats ugt i cc oo, ja que han firmat l’esborrany de llei, esborrany que continua problematitzant el respecte als drets lingüístics del personal de l’administració i, de rebot, dels ciutadans valencians (art. 53 i 100 [dtl]) en no tractar amb igualtat les dos llengües oficials (valencià i castellà).

Per contra, ací teniu l’esmena proposada per l’stas per a l’article 53:

Per a superar les proves selectives les persones aspirants hauran d’acreditar els seus coneixements de les dues llengues oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’acreditació es farà mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat, o bé mitjançant la realització d’un exercici específic en què l’idioma en qüestió siga el vehicle d’expressió en qualsevol de les tasques que hauran de dur a terme en el lloc de treball corresponent.

Com a norma general, el nivell de coneixement de valencià que s’ha d’acreditar és el del nivell mitjà, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser l’elemental, i per als cossos o escales específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de valencià exigit podrà ser el superior.

Igualment, el nivell de coneixement de castellà que s’ha d’acreditar és el del nivell C1 del marc europeu de referència, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser el B1, i per als cossos específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de castellà exigit podrà ser el C2.

Quant a la polèmica que ha generat la renúncia de cc oo (i UGT) als drets lingüístics dels valencians, podeu llegir els articles següents:

  1. Francesc Esteve: «Contra el valencià i la paraula donada» (Levante, 06.08.2009)
  2. Francesc Esteve: «CC OO falta al valencià i a la paraula» (Levante, 27.08.2009)
  3. Ferran Vicent García Ferrer: «Un señor entestat en el seu error» (Levante, 11.09.2009)
  4. Francesc Esteve: «Requisit valencià, descrèdit de CC OO» (Levante, 23.09.2009)
  5. Ferran Suay: «Enemics de les llengües» (Levante, 26.09.2009)

El debat lingüístic basc

Els canvis que està introduint el govern socialista en el País Basc tenen un sentit que sembla clar (El País, 21.09.2009):

El govern basc relega el debat lingüístic després d’anys de polèmiques

Ha arribat el momento de centrar-se “en la resta”, diu la consellera

[…]

Però amb algunes novetats, entre les quals en destaquen dos. Una és la recuperació de les exempcions d’estudiar èuscar, que ea va eliminar per als estudiants que estigueren més d’un any en el sistema basc. A partir d’ara, l’alumne que complixca determinades condicions (com ara incorporar-se al sistema educatiu basc procedent d’altres comunitats autònomes i estar de pas en la comunitat) no tindran obligació d’examinar-se d’èuscar. Podran aprendre, si així ho desitgen, la llengua basca, però sense tindre obligació d’examinar-se’n i, per tant, el seu expedient acadèmic no es veurà perjudicat. D’altra banda, els col·leges podran introduir més matèries en èuscar en el model A (en castellà amb la llengua basca com assignatura), sempre que no siguen troncals, com les matemàtiques. És una solució provisional a l’espera del model únic trilingüe.

Tal com podem observar l’èuscar (i no el castellà) és un coneiximent que pot perjudicar els expedients acadèmics, que no és vàlid per a assignatures troncals o que només serà voluntari per als alumnes que viuen temporalment al País Basc… Res de tot això té a vore amb l’ensenyament o la lingüística, sinó amb el nacionalisme lingüístic espanyol.

Conferència sobre el català a la UE

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la conferència següent:

Conferència «El català a la Unió Europea»

A càrrec d’Antoni Milian.

Dia: dilluns 28 de setembre del 2009
Hora: 18.30 h
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)

En aquesta sessió està previst fer un breu repàs del règim jurídic lingüístic de la Unió Europea per, tot seguit, analitzar les novetats més importants que s’hi han introduït des de l’any 2003 (moment en què la Unió constava de 15 estats membres i tenia reconegudes 11 llengües oficials) fins el dia d’avui, en què són 27 els estats que componen la Unió i 23 les llengües oficials reconegudes. A més dels canvis quantitatius, també hi ha hagut una evolució qualitativa que afecte les llengües altres que les oficials de la Unió. A partir de l’anàlisi d’aquesta evolució mirarem d’extreure algunes consideracions sobre la posició de la llengua catalana dins la Unió Europea i quines són les expectatives de cara el futur.

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura i Societat Catalana de Sociolingüística

Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

L’associacionisme entre els tècnics lingüístics

Per poc, encara estem en agost, però segur que molts tècnics lingüístics valencians han pensat durant les vacances sobre la seua situació professional o ho estan fent ara que ja han tornat i han comprovat que tot continua més o menys igual. En eixe sentit, tal com vam difondre parlant de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (veg. dtl, 15.05.2009), la via de l’associacionisme encara no ha complit els seus objectius i cal que els tècnics i tècniques utilitzen eixe instrument més sovint i amb més ambició.

Pel que fa a la via que alguns han comentat alguna vegada tal com podria ser la creació d’un col·lege professional, possiblement tenint present la referència d’altres col·lectius molt més cohesionats associativament, podem llegir l’article «Adiós al poder del colegio profesional» de Bernat García (El País, 27.08.2009), que n’explica algunes coses, entre les quals:

Ramón Mullerat, antic president del Consell de Col·leges d’Advocats d’Europa, explica a títol personal que els col·leges professionals van nàixer fa segles amb dos missions. Ensinistrar el deixeble i defensar els interessos dels seus membres. «Esta actitud ja no és vàlida hui», compte. L’actual soci de KPMG Advocats raona que l’única justificació perquè un col·lege es mantinga és per interés públic, és a dir, per a garantir la qualitat dels serveis al consumidor.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.

L’administració de l’estat, les EOI i JQCV: superior, administratiu i correcció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 24 de juliol de 2009, del director general de Relacions amb les Corts i Secretariat del Consell, de la Conselleria de Presidència, per la qual es disposa la publicació del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l’Administració General de l’Estat a la Comunitat Valenciana durant l’any 2009. [2009/8804] (docv núm. 6.068, de 30.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 14 de juliol de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el funcionament de les escoles oficials d’idiomes de la Comunitat Valenciana a partir del curs acadèmic 2009-2010. [2009/8953] (docv núm. 6.069, de 31.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 13 de juliol de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge administratiu i correcció de textos. [2009/8460] (docv núm. 6.069, de 31.07.2009)
    – vegeu text

Supressió de l’oficina de gestió lingüística d’Alboraia

Tal com vam comentar (dtl, 03.07.2009), l’Ajuntament d’Alboraia ha dut avant la modificació de la seua plantilla de personal (veg. bopv 171, 21.07.2009), modificació que eliminava diversos llocs de treball i que suprimia l’oficina de gestió lingüística de l’ajuntament. L’alcalde no ha tingut en compte l’escrit d’al·legacions que els va fer la cdlpv i que reproduïm a continuació:

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) ha sabut que l’Ajuntament d’Alboraia ha previst l’amortització del lloc de treball de la seua plantilla «70-128 Técnico promoción valenciano funcionario Amortizar / Suprimir Puesto» («Anuncio del Ayuntamiento de Alboraya sobre publicación inicial del Plan de Empleo, modificación de la Relación de Puestos de Trabajo y Plantilla», bopv 113, 14.05.2009).

Eixe lloc de treball és l’únic de què estava dotada l’«Oficina per a la promoció de l’ús del valencià», oficina que depén de la Regidoria de Cultura i Festes (veg. http://www.alboraya.org/basesAyto/home.nsf/VW001/CulturaValencia?opendocument&lg=vl).

Si la creació i el funcionament d’eixe servei eren una iniciativa positiva en el sentit de resoldre un dels aspectes fonamentals en la relació de les administracions públiques amb els ciutadans, la possibilitat que siga suprimit eixe servei adreçat tant als ciutadans com a la millora de la gestió lingüística de la mateixa administració, ens sembla contradictòria amb els principis que guien la legislació lingüística valenciana.

L’Ajuntament d’Alboraia té un reglament municipal per a la promoció de l’ús del valencià (bopv 156, 03.07.2002), reglament que va donar lloc a l’oficina «per tal de canalitzar la correcta aplicació d’aquest reglament», segons indicava en l’article 3, tasca que s’ha de mantindre, atesos els objectius que es marcaven en el reglament, que reproduïm a continuació:

«a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià.
»b) Promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.
»c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i el municipi d’Alboraya.
»d) Reglamentar l’ús del valencià en l’àmbit de l’Administració Local de l’Ajuntament d’Alboraya, com a llengua pròpia i prioritària.
»e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del valencià en tots els àmbits socials i nivells d’intervenció dels ciutadans i ciutadanes.»

Eixos objectius justificaven la creació de l’oficina, i són objectius —junt amb la resta del que regula el reglament— que no es poden acomplir sense la participació dels tècnics lingüístics capacitats per a dur a terme de manera eficaç i professional la tasca tècnica que permet que les institucions públiques tinguen una gestió lingüística correcta, una gestió responsable del compliment dels seus deures i del drets lingüístics dels ciutadans que atén cada administració.

Eixa activitat és més important encara en el cas dels ajuntaments, a causa de la proximitat de la institució als ciutadans. Per això mateix, la Direcció General de Funció Pública determinà en 1999 que les funcions lingüístiques dels ajuntaments tenen, citem literalment, «suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un lloc de treball del grup B», indicació que l’Ajuntament d’Alboraia hauria de tindre en compte encara hui en dia, ja que les dades sociolingüístiques (avl, 2004; Generalitat, 2005) continuen mostrant la necessitat d’eixa gestió lingüística tant en l’àmbit social com en l’àmbit administratiu.

El cas és que, gràcies a la faena duta a terme fins ara per l’Oficina per a la Promoció de l’Ús del Valencià, l’Ajuntament d’Alboraia ha avançat en la seua gestió lingüística, però ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l’obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d’Alboraia.

Per tot això, demanem que l’alcalde president d’Alboraia mantinga l’oficina de gestió lingüística, que la dote de mitjans materials i que consolide definitivament els llocs de treball que han de dur avant les funcions atribuïdes a eixe servei municipal.

València, 18 de juny del 2009

La supressió de l’oficina que ha decidit l’actual alcalde del Partit Popular es podria entendre en el sentit que l’equip de govern pretén deixar de complir els seus deures lingüístics. Però, per contra, fins i tot es podria entendre com una pretensió de traslladar l’exigència del compliment dels deures lingüístics a tot el personal de la institució municipal. Tanmateix, esta segona possibilitat no s’acomplix, ja que la institució no ha fixat els perfils lingüístics dels seus llocs de treball.

En qualsevol cas, la legislació lingüística vigent continua exigint que l’administració es dote dels mitjans necessaris per a complir-la, i la supressió de l’oficina ha anat en el sentit contrari. La cdlpv continuarà exigint que l’Ajuntament d’Alboraia i la resta d’administracions públiques valencianes complixquen els seus deures.