La negociació terminològica en el parlament

La política es preocupa per l’ús del llenguatge, per la manipulació del llenguatge i de les idees que transmet. L’activitat legislativa és un dels nuclis polítics rellevants pel que fa a la fixació de termes i conceptes que utilitza i transmet una societat. Albert Morales Moreno ens en dóna unes pinzellades interessants en un article del bloc de la Revista de Llengua i Dret (27.04.2017). En destaquem un fragment:

Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis

[…] Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada «Paraules adequades en el procés de mediació» i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.
[…]

Podeu llegir la resta de l’article ací: rld.

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

Flaixos sobre política lingüística i cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 78, 03.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Informe de política lingüística 2010

El conseller de Cultura l’ha lliurat a la presidenta del Parlament

El 21 de setembre, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha lliurat l’Informe de política lingüística 2010 a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

[…]

L’informe complet es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/informe


Acord per incrementar la presència del català al cinema

El Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) han signat un acord per incrementar la presència del català a les pantalles de cinema.

[…]

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la importància de l’acord, que suposarà un increment notable de l’oferta en llengua catalana del cinema produït als Estats Units. Si el nombre d’espectadors de cinema en català va ser de 150.000 l’any 2010, per a l’any 2012 s’espera que sigui un milió i mig. El conseller ha fet notar també la importància que la ciutadania aprofiti l’oferta de cinema en llengua catalana que hi haurà.

Quant a l’acord per a la presència del català en el cinema, a pesar de les prevencions de la Plataforma per la Llengua, esperem que l’efecte arribe també als valencians.

Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

Flaixos sobre toponímia balear, l’Aragó, informàtica i onomàstica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 72, 06.05.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Comissió de Toponímia de les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears. El decret apareix publicat al boib núm. 64 del 28 d’abril i es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011064/mp5.pdf.

Estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 87/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Segons l’article 1, l’Acadèmia ha de constituir l’autoritat lingüística de l’aragonès i, segons l’article 6, l’aragonès amb les seves modalitats és llengua pròpia d’Aragó. El Decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Acadèmia Aragonesa del Català

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 89/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català. Segons l’article 1, la nova institució constitueix l’autoritat lingüística del català a l’Aragó. El decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Criteris per a la localització de productes informàtics

El Termcat ha publicat en línia el document «Localització de productes informàtics», una actualització dels «Criteris per a la localització de productes informàtics», que dataven de 1997. La localització és el procés pel qual un producte informàtic s’adapta a la llengua i la cultura d’un país, i constitueix una de les tasques de traducció amb més projecció i més volum d’activitat. L’evolució constant del programari, el progrés tecnològic i la generalització del servei web han fet sorgir noves formes d’interacció de les persones amb aquestes interfícies, i han comportat la revisió dels criteris originals, concebuts en un context de desenvolupament tecnològic molt diferent, i dels exemples pràctics extrets de contextos de localització reals. El document es pot consultar a: http://www.termcat.cat/docs/docs/LocalitzacioProductesInformatics.pdf

Els criteris s’han redactat amb la participació i l’assessorament de diversos professionals i organismes vinculats a l’àmbit de la llengua i de la localització i són fruit de l’assessorament terminològic prestat a diferents projectes vinculats a organismes com ara hp, Microsoft, Sony i Softcatalà, i a iniciatives com ara OpenOffice.org i kde.

Més informació: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/87/

xxiv Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques

S’ha obert el termini d’inscripció al xxiv Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de l’International Council of Onomastic Sciences (icos), que tindrà lloc a Barcelona del 5 al 9 de setembre de 2011. El tema central del congrés és «Els noms en la vida quotidiana». Les institucions organitzadores del congrés són la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’International Council of Onomastic Sciences, amb la coŀlaboració de la Societat d’Onomàstica, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Per a més informació: http://barcelona.onomastica.cat

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».

Flaixos sobre jutjats, consum i sobre nous parlants de català

Flaixos d'Actualitat

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 70, 30.03.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

«No canviem de llengua», campanya per a l’ús del català a la justícia

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (ajdlp) ha posat en marxa la campanya «No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua», que té com a objectiu fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia a Catalunya.

Davant del fet que només un 3 % de les demandes que es presenten als jutjats i un 17 % de les resolucions judicials són en català, la campanya vol informar la ciutadania sobre el dret fonamental a parlar en català davant l’Administració de justícia. L’Associació facilita la documentació necessària per donar a conèixer els drets dels ciutadans sobre l’ús de la llengua i posa a la seva disposició els serveis informatius de l’entitat davant de qualsevol dubte o aclariment.

Estatut valencià dels consumidors i usuaris

Les Corts Valencianes han aprovat la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana. L’article 8 porta l’epígraf «Drets lingüístics» i preveu el dret dels consumidors d’usar qualsevol de les llengües oficials i el foment de l’ús del valencià.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6487, de 24 de març, i es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2011/03/24/pdf/2011_3372.pdf

Guia El català també és meu

La Plataforma per la Llengua ha editat El català també és meu. Guia per a nous i futurs parlants de català. Aquesta publicació, que es pot descarregar en format pdf des de la pàgina web de l’entitat, és una guia bilingüe (en català i en castellà) que exposa i argumenta els motius i les reflexions de persones que han adoptat el català com a llengua d’ús habitual.

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Flaixos legislatius, lexicogràfics i empresarials

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 65, 17.01.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi d’adscripció de les atribucions en matèria de política lingüística de la Generalitat

El nou Govern de la Generalitat ha aprovat dos decrets que afecten l’organització de la política lingüística de la Generalitat:

– El Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, inclou la promoció i foment de la llengua catalana dintre de l’àmbit de competència del Departament de Cultura (article 3.8). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5785/10362138.htm

– El Decret 45/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Cultura, estableix les funcions de la Direcció General de Política Lingüística (article 7 i disposicions addicionals). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5791/11003162.htm

La Generalitat de Catalunya ha publicat la guia «Empresa i llengua»

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès. Elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses, la guia promou els aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que ofereix exemples de bones pràctiques aplicables a contextos diversos.

Es pot consultar en línia: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès [pdf, 781,43 KB.]

Diccionari de serveis socials en línia

El Termcat ha publicat la versió en línia del Diccionari de serveis socials, que s’ha elaborat conjuntament amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i que es va presentar el passat mes de novembre.

L’obra recull gairebé nou-cents termes relatius als serveis socials. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives. El diccionari es presenta com una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La Llei conté diverses referències a la difusió i la promoció de la llengua catalana, entre les quals: «La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua» (art. 26). Es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011002/mp5.pdf [pdf].

Sobre la Llei 15/2010 de les Illes Balears, més detall i un petit comentari en «La justíticia de les normalitats».