La promoció de l’ús de l’èuscar en 2012

El butlletí Euskararen Berripapera (núm. 223; pdf) ens acosta les dades següents sobre la promoció de l’ús de l’èuscar al País Basc:

El Pla General de Promoció de l’ÚS de l’Èuscar en 2012

[…]

Actualment 157 entitats locals han soŀlicitat subvencions per desenvolupar estos plans (i en total són 171 les que estan desenvolupant el pla). No hi ha dubte que el fet d’haver habilitat subvencions (les tres diputacions també oferixen ajudes) ha afavorit este increment. Pel que fa al 2012, el Govern Basc ha aportat 1.630.000 euros i ha subvencionat 2.960 activitats realitzades per entitats locals per a impulsar el basc. L’any passat, però, es van subvencionar 2.082 activitats.

Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

Les províncies basques

Diu el diari El País (23.06.2011):

Les províncies basques es denominaran en èuscar

El Senat va aprovar ahir per 130 vots a favor i 110 en contra (pp) el canvi de nom de les províncies basques, que es denominaran en èuscar: Araba/Álava, Guipuzkoa i Bizkaia.

Sembla que és inevitable que eixe diari introduïxca quasi sistemàticament errors ortogràfics en qualsevol escrit en valencià, gallec o èuscar. En este cas es tracta de Guipuzkoa*, que en basc s’escriu Gipuzkoa. La majoria de diaris ho han reproduït correctament. Naturalment, la denominació Araba/Álava, no és basca, sinó bilingüe basc/castellà.

Zinema Euskaraz

Mentres a Catalunya regulen per llei la possibilitat dels ciutadans d’accedir a les produccions cinematogràfiques també en català, el butlletí Eusakararen Berripapera ens informa de la iniciativa que s’ha posat en marxa al País Basc:

En marxa el programa Zinema Euskaraz

L’objectiu de la campanya és possibilitar l’accés de la ciutadania al cinema en èuscar, tant per a contribuir a garantir una oferta cinematogràfica en èuscar suficient per a aquella població que la soŀlicite, com per a ajudar al foment de l’èuscar com a llengua d’ús cultural i social.

Al País Valencià, la Generalitat valenciana de Francisco Camps tan sols pren iniciatives fallides o mesures negatives pel que fa a estes qüestions (declaració estèril d’Ares, ensenyament insuficient fora de les poques línies en valencià, no-emissió cinematogràfica en valencià en Canal 9, ús excloent del castellà dels càrrecs públics i dels diputats valencians en el senat espanyol…). Contra les mancances oficials, els valencians tenim altres opcions, com ara mirar la tv3 (els qui encara ho poden fer), recórrer a l’activitat suplent que duen a terme algunes universitats valencianes, o mirar de trobar els encara pocs dvd que tenen versió en català. En fi, és una sort que la lectura i Internet no depenguen dels governs valencians.

El debat lingüístic basc

Els canvis que està introduint el govern socialista en el País Basc tenen un sentit que sembla clar (El País, 21.09.2009):

El govern basc relega el debat lingüístic després d’anys de polèmiques

Ha arribat el momento de centrar-se “en la resta”, diu la consellera

[…]

Però amb algunes novetats, entre les quals en destaquen dos. Una és la recuperació de les exempcions d’estudiar èuscar, que ea va eliminar per als estudiants que estigueren més d’un any en el sistema basc. A partir d’ara, l’alumne que complixca determinades condicions (com ara incorporar-se al sistema educatiu basc procedent d’altres comunitats autònomes i estar de pas en la comunitat) no tindran obligació d’examinar-se d’èuscar. Podran aprendre, si així ho desitgen, la llengua basca, però sense tindre obligació d’examinar-se’n i, per tant, el seu expedient acadèmic no es veurà perjudicat. D’altra banda, els col·leges podran introduir més matèries en èuscar en el model A (en castellà amb la llengua basca com assignatura), sempre que no siguen troncals, com les matemàtiques. És una solució provisional a l’espera del model únic trilingüe.

Tal com podem observar l’èuscar (i no el castellà) és un coneiximent que pot perjudicar els expedients acadèmics, que no és vàlid per a assignatures troncals o que només serà voluntari per als alumnes que viuen temporalment al País Basc… Res de tot això té a vore amb l’ensenyament o la lingüística, sinó amb el nacionalisme lingüístic espanyol.

De nou la vella política lingüística al País Basc

El País Basc està en un procés de canvi, ja que el pnb ha guanyat les eleccions, però no aconseguirà el suport necessari per a ocupar el govern.

Les novetats que assenyalen els diaris indiquen que un aspecte habitualment tan poc important com és la llengua —poc important quan es tracta de valorar la tasca dels tècnics lingüístics—, resulta que sembla un eix bastant central de les negociacions i del procés de canvi. El pacte entre el psoe i el pp no sembla que es preocupe gens per millorar la gestió lingüística, el coneixment de les llengües o el compliment dels drets lingüístics dels ciutadans, sinó que pren mesures simplement per afavorir el desconeixement de l’èuscar, almenys entenem això del que comenta Javier Rivas en el diari El País (31.03.2009):

— Educació. Un dels punts clau per al pp i, juntament amb l’èuscar, un dels que més negociació ha necessitat. El pp aconseguix que es garantixca l’«exercici efectiu» del dret dels pares a triar la llengua en què seran educats els seus fills. En conjunt, ix reforçat l’actual sistema de tres models (castellà, bilingüe i en èuscar) i es busca un consens per al model trilingüe (amb l’anglés) que el pse duia en el seu programa. Els decrets que la Conselleria d’Educació, d’ea, va aprovar per a fixar l’èuscar com a llengua vehicular en primària, infantil i Batxillerat, els dos últims ja amb el parlament dissolt, seran derogats.
[…] — Política lingüística. Es garantirà l’exercici efectiu de la lliure elecció dels pares de la llengua vehicular. La llengua no limitarà l’accés a la funció pública.

Conforme redacten les coses, si la llengua no limita l’accés a la funció pública, no cal saber ni èuscar ni castellà. Sabem que això només serà cert en el cas del basc. D’altra banda, en un gest de molta «responsabilitat», el pse desenvolupa el dret a la ignorància pública de la llengua basca, concepte que no s’explicita però que es fa efectiu amb les mesures que s’adopten.