La Generalitat de Catalunya ha publicat una nova edició, la quarta, dels criteris sobre l’ús de les majúscules i minúscules. Segons indiquen en el web (consulta: 09.02.2017):
Aquesta nova edició respon a la necessitat d’actualitzar la proposta inicial i de donar resposta als casos conflictius que han anat sorgint els darrers anys, cosa que ha comportat la incorporació de nous apartats i nous exemples que l’amplien i l’enriqueixen.
Podeu trobar el document ací: [pdf].
Com a lectura complementària a les estadístiques sobre coneiximent i ús social del valencià, convé llegir l’estudi de Raquel Casesnoves Ferrer «L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011» publicat en Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016; [pdf]). Després d’analitzar les dades (amb virtuts i mancances incloses) dels censos, l’autora conclou:
L’anàlisi dels censos lingüístics i, molt particularment, el cens del 2011, ens ha servit, a més de difondre unes dades poc conegudes i menys analitzades, per constatar que el coneixement oral del valencià es manté al mateix nivell que fa vint anys: al voltant del 80 % de la població valenciana és capaç d’entendre el valencià i el 50 % podria parlar-lo. El coneixement formal, adquirit a través de l’escola, ha augmentat considerablement, amb prop del 60 % de valencians capaços de llegir valencià i quasi un terç d’escriure’l. Podríem haver esperat uns nivells de competència molt més alts després de quasi trenta anys de normalització lingüística. En vista de la política lingüística portada a terme pel Govern, però, encara ens podria sorprendre el fet que els valencians mantinguen aquests nivells i no uns altres de molt més baixos.
La mateixa autora havia realitzat anteriorment un estudi semblant: «L’evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, polítics, demogràfics i lingüístics» (2005; [pdf]). Podeu trobar més documentació sobre esta qüestió en la bibliografia selectiva sobre censos i enquestes lingüístics (consulta: 29.01.2017; [pdf]) de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Mentres esperem la versió definitiva de la nova gramàtica que ha preparat l’Institut d’Estudis Catalans, l’administració del Consell de la Generalitat valenciana acaba de publicar una versió revisada (i en algun cas reduïda) del seu manual d’estil de l’any 1995, que han titulat (com en 1995), Criteris lingüístics:
Resolució de 23 de novembre de 2016, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’aproven els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals.
Han passat més de vint anys, però pareix que la «suspensió temporal» d’activitat que hem patit en este tema afecta encara la nova gestió política, que no ha estat capaç de revisar, ampliar i millorar el document del 1995. L’única cosa que podem destacar és que en la versió de 1995 preferien tenir i venir i ara preferixen tindre, vindre (i afigen que també preferixen veure, forma que no comentaren en la aquella edició).
En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:
- Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
- Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)
La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.
La Generalitat valenciana, aprofitant la data festiva del 9 d’octubre d’enguany, ha decidit retornar-li el nom més tradicional (1982-2006) al seu diari oficial:
Decret 126/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es modifica la denominació del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
Amb la recuperació de la denominació que el diari oficial va rebre en 1982, torna a ajustar-se el nom a la seua raó de ser, com a vehicle de difusió de la normativa i de les actuacions que són expressió de la voluntat democràtica i el dret a l’autogovern dels valencians i valencianes, sense perjuí de la publicació de normes, resolucions, actes i anuncis d’altres administracions o institucions, la inserció dels quals resulte obligatòria.
Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:
Estratigrafia dialectal
L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.
En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.
http://www.ub.edu/lexdialgram/estratigrafia/html/pagina1.html
Font: Maria-Pilar Perea
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona
Els embolics i debats ortogràfics no afecten només el català. En vam parlar l’any 2009, i ara torna a l’actualitat. A França, sembla que finalment va a implantar-se del tot una reforma ortogràfica del francés que va ser aprovada fa un quart de segle i que fins ara no havia tingut una aplicació generalitzada.Segons Samuel Laurent («Non, l’accent circonflexe ne va pas disparaître», Le Monde:
Tout a commencé avec un article publié par le site de TF1, mercredi 3 février, qui annonçait que « la réforme de l’orthographe votée en 1990 sera[it] appliquée à la rentrée prochaine », sans préciser sa source. […]
Mais alors, quelle est la nouveauté de 2016 ? « Cette fois, les éditeurs de manuels scolaires ont décidé de tous appliquer la réforme à la rentrée », explique-t-on au ministère. Jusqu’ici, en effet, ils respectaient ou non les réformes orthographiques de manière disparate.
La réforme sera désormais appliquée dans les nouveaux manuels, confirme-t-on chez deux éditeurs scolaires.
Per tant, no és cap novetat, però fa uns dies es va renovar l’interés per la qüestió, atés que els editors van decidir aplicar amb un poc més de ganes la reforma.
El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:
Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).
A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].
Fa unes setmanes el diari Ara (12.04.2015) va proposar (que continuàrem amb) un debat (permanent) sobre la normativa del català. Es veu que per allà dalt lliguen els gossos amb pronoms i sempre estan pensant de canviar les corretges. Al País Valencià la normativa està com nova de trinca, diríem, i mos hauria de resultar ben estranya eixa tendència als debats sobre les prescripcions estètiques, atés que patim altres fenòmens pitjors que la inclinació d’un accent o una pallola de dièresis: la discriminació lingüística injusta i promoguda des dels àmbits polítics que regixen l’administració valenciana.
En tot cas, els debats sobre la normativa afecten el nostre objecte de treball i convé anar seguint-los:
- «Reforma ortogràfica» (Viquipèdia)
- Estrampes Blanch i Macià Montejano: «Actituds dels escriptors tortosins de principi del segle xx davant la polèmica sobre les Normes Ortogràfiques» (Recerca, 2009)
- Francesc Esteve i Gómez: «Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri» (Vilaweb, 07.02.2014)
- Felip Gumbau Morera: «Felip Gumbau Morera defensa les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià» (Núvol, 15.02.2014)
- Xavier Manuel: «Diccionari? Normatiu? Valencià» (Llegir-escriure, 28.02.2014)
- Marc Andreu: «La gimnàstica del català» (El País, 04.03.2015)
- Bernat Puigtobella: «La polèmica Garolera: sumari del cas» (Núvol, 16.05.2014)
- J. M. Mir: «Una nació sense estat, una llengua sense reforma lingüística?» (Quina la Fem?, 29.03.2015)
- «Domines la normativa del català?» (Ara, 10.04.2015; Facebook)
- Albert Pla Nualart: «Per què convé actualitzar la normativa» (Ara, 12.04.2015)
- Albert Pla Nualart: «Els ‘heavy’ contra els ‘light’, una polèmica d’arrels decimonòniques» (Ara, 12.04.2015)
- Teresa Cabré: «Estàndard i elaboració normativa» (Ara, 19.04.2015)
- Cercle Vallcorba: «Hem de matar Pompeu Fabra?» (Ara, 26.04.2014)
- Jordi Comasòlives: «Els ressons de la nova gramàtica de l’IEC» (Blog de Jordi Comasòlives, 30.04.2015)
- El Temps: «Per un català del segle xxi» (número 1613)
Profit que faça.
No són habituals les novetats en l’aplicació del requisit de disponibilitat lingüística al País Valencià. El company Josep Molés ha localitzat una novetat sobre la qüestió en l’Ordre 2/2015 de la Conselleria de Governació i Justícia, que ha incorporat una «acreditació de l’idioma valencià» en el funcionament de les gestories administratives. Segons el punt 12.vi:
VI. Idioma valencià
Dotze. Acreditació de l’idioma valencià
1. A fi de complir amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el Reial Decret 981/2013, de 13 de desembre, sobre traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de la Comunitat Valenciana en matèria d’expedició del títol de gestor administratiu, els participants declarats aptes en les proves hauran d’acreditar que la gestoria administrativa a la qual aspiren estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, així com disposar de personal que tinga coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Les persones declarades aptes en les proves podran complir l’obligació ressenyada en l’apartat anterior per mitjà de l’aportació de qualsevol dels documents següents:
a) Còpia compulsada o confrontada de:
– Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la Comunitat Valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
– Títol de l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
– Certificat de Grau Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de conformitat amb la normativa vigent en este àmbit.
b) Declaració responsable per la que la persona declarada apta en les proves es compromet a comptar amb personal contractat que dispose d’algun dels documents ressenyats en la lletra a d’este mateix apartat.
3. Els participants poden consultar la normativa per la qual es regix l’expedició de certificats per part de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en la pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv.
El Reial decret 981/2013 (BOE 310, 27.12.2013) estatal que traspassa eixes funcions a la Generalitat valenciana indica:
La Generalitat de la Comunitat Valenciana coŀlaborarà amb l’organització coŀlegial de gestors administratius corresponent a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en la confecció i redacció del temari de les proves per a l’obtenció del títol de gestor administratiu, especialment a fi de garantir el coneixement de la normativa autonòmica i de l’idioma valencià.
Semblava que el requisit era per a obtenir el títol de gestor administratiu, però l’ordre de la Generalitat aplica l’obligació al fet de disposar personal que acredite una capacitació mitjana en valencià.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
