L’Institut d’Estudis Catalans ha penjat en la xarxa una de les grans obres de Joan Coromines i Vigneaux : l’Onomasticon Cataloniae . L’obra és una peça ben rellevant en el repertori de recursos en línia que els tècnics lingüístics —i tots els interessats per la llengua i per la toponímia— poden utilitzar per a ampliar i millorar el coneiximent sobre l’evolució i les possibilitats de la llengua. El web de l’obra permet localitzar els topònims indexats i mostra els continguts en un pdf (descarregable), que permet copiar el text (cal revisar el resultat, ja que el programa de reconeiximent òptic de caràcters no llig perfectament).
Podem llegir en la presentació del projecte:
L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) (OnCat) és una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català. L’objectiu del projecte és doble. Per una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment pel seu valor intrínsec. Per una altra banda, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’actual índex, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.
Segons indica el web de l’Onomasticon, les persones que han preparat esta edició en línia han segut:
Equip de treball:
Direcció: José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona / Institut d’Estudis Catalans).
Coordinació: Mar Batlle (Institut d’Estudis Catalans / Universitat de Barcelona).
Investigadors: Gemma Ferrer Carreras (Graduada en Filologia Romànica i Filologia Catalana –UB, Postgraduada en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials –UB).
Recursos digitals: Santi Muxach (Institut d’Estudis Catalans).Amb el suport de:
Comissió d’Onomàstica de l’IEC: Joan Peytaví (president), Cosme Aguiló, José Enrique Gargallo, Lluís B. Polanco, Enric Ribes, Albert Turull, Joan Miralles i Josep Moran.
Oficina d’Onomàstica de l’IEC: Enric Ribes (director), Joan Anton Rabella i Mar Batlle.
Fundació Pere Coromines: Josep Ferrer Costa, Joan Ferrer Costa i Joan Pujadas.
I els investigadors: Joseph Gulsoy i Philip Rasico, membres corresponents de la Secció Filològica; Xavier Terrado Pablo (Universitat de Lleida) i Emili Casanova (Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua).
L’Institut d’Estudis Catalans (octubre del 2020) ha modificat i afegit termes de l’àmbit de la sexualitat i el sexisme en el seu diccionari. El lèxic afegit és el següent: bifòbia, cisfòbia, cissexual, cissexualitat, heterofòbia, intersexual, intersexualitat, monosexual, monosexualitat, transfòbia, transgènere i transgenerisme.
Les modificacions afecten les entrades següents: amanerat -ada, bardaix, bisexual, bisexualitat, doneta, efeminar, efeminat -ada, faldilletes, gallimarsot, hermafrodita, heterosexual, homosexual, invertit -ida, marieta, monofòbia, transsexual i transsexualitat.
Encara no hem de acabat de combatre la pandèmia sanitària del còvid i ja tornem a patir l’epidèmia ideològica que envisca els tribunals espanyols. Segons els titulars:
Segurament per provar si actua com a mesura profilàctica o antivírica, l’Institut d’Estudis Catalans ha emés ràpidament una declaració:
«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»
Podem destacar un aspecte de la declaració que incidix en una mancança dels poders públics espanyols (especialment en el cas del poder judicial) pel que fa a l’aplicació constitucional:
… la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària».
És possible que la cúpula judicial practique una ideologia predemocràtica en este àmbit, però l’estat espanyol hauria d’esmenar eixes deficiències i hauria de posar els mitjans per a complir amb eficàcia i rigor l’article 10.2 de la Constitució espanyola, pel qual s’obliga a complir els acords internacionals ratificats per Espanya.
El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:
Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).
A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].
L’Institut d’Estudis Catalans informa que ha fet unes quantes esmenes en el seu diccionari:
Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu
[…]De les diverses modificacions introduïdes, també en destaquen les següents:
[…]
– El conjunt d’esmenes i addicions als articles agent, agència, corredor i mediador.
– L’esmena de la definició de autisme.
– L’alta dels gentilicis ademusser -a, aiorí -ina, ceretà -ana, cirater -era, enguerí -ina, formiguerenc -a, requenenc -a, vall-de-rourà -rourana, villener -a i xelvà -ana.
– L’addició en el verb enervar del sentit fer posar nerviós.
– El canvi de grafia de l’entrada laurenci per lawrenci.
A més, dels canvis que apareixen el document de vint-i-dos pàgines, ens permetem assenyalar que han eliminat l’expressió cavar damunt damunt però han afegit (per) damunt damunt; han canviat l’exemple «la p de camp és muda» per «la h d’harmonia és muda»; i un canvi de preposició en «que utilitzen per posar-se damunt» que ara apareix amb «per a» (s. v. tríglids).
Totes les esmenes ací: http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf.
Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:
Oferta de feina d’assessor lingüístic a l’Institut d’Estudis Catalans
Bases:
http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/18005_OficAssesLinguistic.pdf
El termini d’admissió de sol·licituds acaba el dia 20 d’octubre de 2009.
El Butlletí de l’IEC commemora els últims vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya. Podem llegir que faran debats —que deuen haver fet ja— sobre la política lingüística en Catalunya. Curiosament, la llei de política lingüística valenciana també ha fet vint-i-cinc anys, però no hi ha cap referència en el butlletí de l’IEC a eixe fet ni cap valoració sobre la situació dels usos lingüístics valencians. No sé si ho tindran en compte o no. Una commemoració i una reflexió una mica estanques, vaja.
Xavier Rull ha transmés la convocatòria següent en InfoZèfir (12.02.2008):
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una beca per a col·laborar en el programa “Diccionari de Ciència i Tecnologia”, per a fer edicions en línia de materials terminològics especialitzats en l’àmbit de la ciència i la tecnologia.
La dedicació pot ser a temps complet (37,5 h setmanals / 1.100 euros bruts mensuals) o a temps parcial (a partir de 20 h setmanals).
Les persones interesades podeu consultar les bases de la convocatòria en el web de l’iec [pdf]
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
