Entrada |
Contingut |
Contingut |
Caràcter |
Data |
---|---|---|---|---|
abrandat -ada |
1 adj. Que denota passió. El poeta
aspirava a arribar al fons dels cors per mitjà de les seves abrandades
paraules. El to dels seus discursos sempre és molt abrandat. |
|
Afegida |
2021.03 |
accentuat -ada |
1 adj. Que ressalta per la seva
intensitat, grau o mesura i es percep amb facilitat. Té els trets de la
cara molt accentuats. |
|
Afegida |
2021.03 |
acolorit -ida |
1 adj. Que té color. Compraré
pólvores acolorides per aplicar damunt el maquillatge. |
|
Afegida |
2021.03 |
adormissat -ada |
adj. Endormiscat 1. |
|
Afegida |
2021.03 |
adormit -ida |
adj. Que està dormint. S'ha quedat adormida mirant la pel·lícula. La fatiga l'havia rendit i ara reposava adormit. Fer-se l'adormit. |
|
Afegida |
2021.03 |
aïllat -ada |
1 adj. Que està sol en un lloc, lluny de
qualsevol altre element de la seva espècie. Vivia en una casa aïllada. El
turó està aïllat enmig de la gran planura. |
|
Afegida |
2021.03 |
aixecat -ada |
adj. Llevat3. Què fas aixecat tan tard? Vinga, a dormir! Encara que arribés tard, la mare m'esperava aixecada. |
|
Afegida |
2021.03 |
ajustat -ada |
1 adj. Que s'adapta en justa proporció
a allò a què està destinat, proporcionat quant a pes, preu, mida o mesura. Un
vestit, un calçat, ajustat. Els vestits de neoprè van ben ajustats. En
aquesta botiga els preus són molt ajustats. |
|
Afegida |
2021.03 |
alçat2 -ada |
adj. Llevat3. He estat alçat fins ara, despert tota la nit. |
|
Afegida |
2021.03 |
allunyat -ada |
adj. Que és a una distància considerable en l'espai o en el temps. Els barris allunyats del centre són més tranquils. L'escriptor situa la novel·la en una època allunyada. |
|
Afegida |
2021.03 |
animalisme |
m) Moviment que propugna la defensa dels animals i està en contra de la seva explotació i maltractament. |
|
Afegida |
2021.03 |
animalista |
1 1 adj. Relatiu o
pertanyent a l'animalisme. Partit animalista. |
|
Afegida |
2021.03 |
apagat -ada |
1 1 adj. Mancat de
vitalitat. Estàs apagat, què et passa? Avui et veig molt apagada. |
|
Afegida |
2021.03 |
apedaçat -ada |
adj. Que porta roba apedaçada. Anar apedaçat. Els nens ja no van apedaçats a escola. |
|
Afegida |
2021.03 |
aplanat -ada |
adj. Que té forma plana. Els escurçons tenen el cap aplanat i ample. |
|
Afegida |
2021.03 |
apressat -ada |
1 adj. Que actua amb pressa. El
Xavier és un home apressat, tot el dia corre amunt i avall. |
|
Afegida |
2021.03 |
arquejat -ada |
adj. En forma d'arc. El gall té el bec arquejat. La forma de la banana és arquejada. |
|
Afegida |
2021.03 |
assistit -ida |
1 adj. Fet amb l'ajut auxiliar d'una
tècnica o d'un recurs tecnològic. Reproducció assistida. Respiració
assistida. Fecundació assistida. Traducció assistida per ordinador. |
|
Afegida |
2021.03 |
assolellat -ada |
1 adj. Molt exposat als rajos del sol. Si
busqueu aquesta herba, la trobareu en indrets secs i assolellats. El seu àtic
era molt assolellat i obert a tots els vents. |
|
Afegida |
2021.03 |
assossegat -ada |
1 1 adj. Tranquil i de
tracte agradable. És una noieta molt assossegada. En Jaume era assossegat,
seriós. |
|
Afegida |
2021.03 |
|
1 adj. i m. i f. Que no és
capaç de divertir-se ni de distreure's. En Marc és molt avorrit i mai no
proposa res. Els vells ja ho havien vist tot i feien cara d'avorrits. La teva
germana és una avorrida que no surt mai de casa. |
|
Afegida |
2021.03 |
calmat -ada |
1 1 adj. Que té calma. Era
un home calmat, que no perdia els nervis per res. La Maria és molt calmada. |
|
Afegida |
2021.03 |
casat -ada |
adj. i m. i f. Que s'ha casat. Van jugar el partit solters contra casats. |
|
Afegida |
2021.03 |
cenyit -ida |
1 adj. Que s'adapta estretament a una
part del cos. Aquest vestit va cenyit a la cintura. M'he comprat un pijama
molt cenyit de punys. Aquests pantalons són massa cenyits, ja no els podré
portar més. |
|
Afegida |
2021.03 |
civilitzat -ada |
1 adj. Dotat de civilització. De
vegades, als països que es diuen civilitzats es cometen veritables barbàries.
Societat civilitzada. És l'atzar que et fa néixer en un lloc civilitzat o no. |
|
Afegida |
2021.03 |
comprès -esa |
adj. Inclòs entre dos valors. Durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre, estan prohibides les activitats als terrenys forestals. D'edat compresa entre els 18 i els 30 anys. L'àrea compresa entre Tagamanent i Sant Feliu de Codines és on s'han concentrat les precipitacions més notables. |
|
Afegida |
2021.03 |
|
1 adj. Que no és fàcil de dur a terme
perquè implica dificultat o perill. El pilot va haver de fer una maniobra
compromesa. La cuita de les peces de joieria és compromesa i delicada. |
|
Afegida |
2021.03 |
concorregut -uda |
adj. Amb molta afluència de gent. La platja ara és poc concorreguda. El seu fou un funeral concorregut. |
|
Afegida |
2021.03 |
construït -ïda |
adj. Ocupat per construccions, s'aplica a un terreny. Els espais no construïts de la ciutat són veritables reserves d'aire pur. |
|
Afegida |
2021.03 |
convençut -uda |
adj. Que es mostra ferm en les seves conviccions. S'ha declarat ecologista convençuda. El seu avi fou un actiu i convençut militant republicà. |
|
Afegida |
2021.03 |
corbat -ada |
adj. Que té forma corba. Corbat cap amunt. Corbat cap avall. Té el nas corbat. La perdiu planeja amb les ales corbades per avall. |
|
Afegida |
2021.03 |
declarat -ada |
1 adj. Que manifesta la seva posició
d'una manera clara i oberta. Enemic declarat. Diderot
era un ateu declarat. |
|
Afegida |
2021.03 |
descuidat -ada |
1 adj. Que no guarda la cura deguda en
l'aspecte físic o en les responsabilitats personals. Era alt, pàl·lid i
descuidat en el vestir. Has de fer la feina ben feta i no ser tan
descuidat. |
|
Afegida |
2021.03 |
desfasat -ada |
adj. Endarrerit respecte als corrents o a les circumstàncies del moment. Aquella societat estava aferrada a unes estructures socials desfasades. La legislació acadèmica espanyola està desfasada i no s'ajusta ni a la realitat estatal ni a la internacional. Estan decidits a canviar la Llei d'arrendaments perquè la troben vella, desfasada i antisocial. |
|
Afegida |
2021.03 |
despullat -ada |
1 1 adj. Nu2
1 1. És freqüent a l'estiu veure operaris amb el tors despullat i amb
pantalons curts. Els manifestants anaven despullats. |
|
Afegida |
2021.03 |
detallat -ada |
adj. Fet prestant atenció als detalls. Caldria un examen detallat de tots els documents abans de prendre una decisió. Si l'anàlisi del problema no és detallada, no arribarem a una bona conclusió. |
|
Afegida |
2021.03 |
distès -esa |
adj. Lliure de tensió emocional, s'aplica a una situació, una relació, una actitud. Ambient distès. Les converses s'han produït en un to molt distès. La vetllada fou distesa. El seu posat, de jove, era lleugerament distès, però certament seriós. |
|
Afegida |
2021.03 |
distopia |
f) Concepció imaginària d'una societat organitzada d'una manera opressiva o totalitària. |
|
Afegida |
2021.03 |
divorciat -ada |
adj. i m. i f. Que s'ha divorciat. Era una senyora de mitjana edat i divorciada. |
|
Afegida |
2021.03 |
endormiscat -ada |
1 adj. Mig adormit. Els passatgers
endormiscats del tren són els últims de baixar. La mare seia endormiscada al
sofà. |
|
Afegida |
2021.03 |
enfonsat -ada |
1 adj. Menys prominent que d'ordinari. Té
els ulls enfonsats. |
|
Afegida |
2021.03 |
isolat -ada |
adj. AÏLLAT. |
|
Afegida |
2021.03 |
kazakh |
1 1 adj. i m. i f.
Natural del Kazakhstan. |
|
Afegida |
2021.03 |
llevat3 -ada |
adj. Que és fora del llit en un moment en què s'esperaria que hi estigués ajagut. Què feu encara llevats? El malalt ha estat llevat bona part de la tarda. |
|
Afegida |
2021.03 |
namibi -íbia |
1 adj. i m. i f. Natural
de Namíbia. |
|
Afegida |
2021.03 |
quinoa |
1 f. Planta herbàcia anual de la
família de les quenopodiàcies, de fulles simples, alternes i grosses i flors
petites i vermelloses, cultivada als altiplans dels Andes. |
|
Afegida |
2021.03 |
saudí |
[pl. -ís] |
|
Afegida |
2021.03 |
saudita |
adj. i m. i f. Saudí. |
|
Afegida |
2021.03 |
|
1 adj. Que no està unit immediatament a
una cosa. La barraqueta de cuinar és una construcció separada de la
barraca dormitori. Els arbres d'aquest bosc estan molt separats. Dormirem
en llits separats. |
|
Afegida |
2021.03 |
solejat -ada |
adj. assolellat. |
|
Afegida |
2021.03 |
tadjik |
1 1 adj. i m. i f.
Natural del Tadjikistan. |
|
Afegida |
2021.03 |
cardat2 -ada |
adj. POP. Fotut 1 i 2. Estava molt cardat de diners i en va demanar en préstec. Tenim un panorama ben cardat al davant. Trobar-se sol és molt cardat. |
|
Afegida |
2021.11 |
conductista |
1 adj. Relatiu o pertanyent al conductisme. Les tesis conductistes. 2 adj. i m. i f. Seguidor del conductisme. Psicòloga conductista. Els conductistes van donar un nou impuls al coneixement de la psicologia. |
|
Afegida |
2021.11 |
coronavirus |
m. Família de virus de forma esfèrica i amb protuberàncies semblants a les de la corona solar, que són causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats. |
|
Afegida |
2021.11 |
correspost -a |
1 adj. Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. 2 adj. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. |
|
Afegida |
2021.11 |
covid |
f. Malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2 i caracteritzada per febre, tos i dificultats respiratòries, que en casos greus pot derivar en una pneumònia, en una síndrome respiratòria aguda greu o en una insuficiència renal. |
|
Afegida |
2021.11 |
cribrar |
v. tr. Sotmetre (un conjunt d'elements) a un procés de cribratge. |
|
Afegida |
2021.11 |
cribratge |
m. Recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per tal de descobrir-hi els que tenen una particularitat específica. |
|
Afegida |
2021.11 |
culleradeta |
f. Quantitat d'una substància alimentària, medicinal, etc., que cap en una cullereta. Es pren el cafè amb dues culleradetes de sucre. |
|
Afegida |
2021.11 |
dialogant |
1 adj. Predisposat al diàleg com a mitjà d'entesa. Persona dialogant. 2 adj. Propi d'una persona dialogant. Tarannà dialogant. |
|
Afegida |
2021.11 |
equivocat -ada |
1 adj. Que té una idea errònia d'una cosa. Anar equivocat. Això que dius no és cert, estàs molt equivocat. 2 adj. Erroni. Partien d'un plantejament equivocat. Els criteris de selecció de les dades són equivocats. |
|
Afegida |
2021.11 |
errat -ada |
adj. Equivocat. Anar errat. Si et penses que et faré cas, vas molt errat. En Joan té una concepció errada del capitalisme. Un documental que exposa mites i idees errades sobre l'escalfament global. |
|
Afegida |
2021.11 |
escollit -ida |
adj. Selecte 1. Una escollida representació de ciutadans. A taula hi havia les viandes més escollides. |
|
Afegida |
2021.11 |
escopetejat -ada |
adj. En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies. Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l'oficina perquè tenia una reunió. |
|
Afegida |
2021.11 |
esgrogueït -ïda |
adj. Que ha perdut la vivor del color o del to original. Les larves d'aquesta eruga són de color blanc esgrogueït. Estava pàl·lid i esgrogueït de cara. |
|
Afegida |
2021.11 |
espertinar1 |
v. intr. Berenar1. |
|
Afegida |
2021.11 |
espertinar2 |
m. Berenar2 1 1 i 2. |
|
Afegida |
2021.11 |
estilitzat -ada |
adj. De forma llarga i prima. Flors estilitzades. Fulles estilitzades. Saps que t'acostes a la ciutat quan veus les torres estilitzades dels palaus. La Rosa era elegant i estilitzada com l'àvia. |
|
Afegida |
2021.11 |
fatigat -ada |
adj. Que denota fatiga. Es recolzà amb aire fatigat sobre la barra del bar. Mirava a tort i a dret amb un fatigat somriure. |
|
Afegida |
2021.11 |
fotut -uda |
1 adj. POP. Que es troba en un estat crític. Estic fotuda de diners i no sé si arribaré a final de mes. Mon pare està molt fotut; no sé pas si durarà fins a demà. Si perdem les claus del cotxe, quedarem ben fotuts. 2 adj. POP. Que posa en un estat molt crític, difícil de suportar. Les guerres són molt fotudes. Estem vivint una època molt fotuda. Em resulta molt fotut dir-te això. És molt fotut que no ens puguem veure. 3 adj. POP. Anteposat al nom, afegeix una idea d'hostilitat i de menyspreu de l'emissor respecte d'allò denotat pel nom que modifica. El molt fotut cabró m'ha pres la moto. No puc més amb el fotut negoci que tinc entre mans. |
|
Afegida |
2021.11 |
fumut -uda |
adj. Eufemisme per fotut. Estava molt fumuda de salut. L'he trobat fumut i disgustat. Se'm presenta una vellesa molt fumuda, amb aquesta pensió tan minsa. M'ha ben embolicat, aquest fumut xafarder! Fes-me el fumut favor de marxar d'aquí ara mateix! |
|
Afegida |
2021.11 |
glaçat -ada |
1 1 adj. Fred com el glaç. S'empassen, sense respirar, un gran got d'aigua glaçada. Al matí l'aire és glaçat. Aquesta orxata està glaçada. 1 2 adj. Esglaiat i amb una sensació d'immobilitat. La seva reacció va ser esgarrifosa, em va deixar glaçat. 2 adj. Caracteritzat per una temperatura extremament baixa, s'aplica al temps atmosfèric, a un període de temps. Ha fet una nit glaçada. Era l'hivern, i els vespres eren glaçats. 3 adj. Que té una temperatura molt inferior a l'esperada. Quan vam arribar la casa estava glaçada. |
|
Afegida |
2021.11 |
habitat -ada |
adj. Que té habitants. Ja no trobem cap masia habitada en tota la vall. En tot l'arxipèlag només hi ha una illa que estigui habitada. |
|
Afegida |
2021.11 |
inculpat -ada |
adj. i m. i f. Que està inculpat d'un delicte. Els inculpats hauran d'anar a declarar al jutjat aquesta setmana. |
|
Afegida |
2021.11 |
indicat -ada |
adj. Considerat convenient per a un fi, un propòsit. És la persona més indicada per a aquesta feina. Trobo molt indicat que facis aquest curs. Caminar està indicat en cas d'embaràs. No m'han donat el medicament indicat i em trobo pitjor. |
|
Afegida |
2021.11 |
inspirat -ada |
1 adj. Que té inspiració. Fou un escriptor fecund i un poeta inspirat. Estava molt inspirada. 2 adj. Que denota inspiració. Va llegir algunes de les seves composicions més inspirades. |
|
Afegida |
2021.11 |
limitat -ada |
1 adj. Que té límits. La cursa es durà a terme en un espai limitat. La ciutat és limitada i no pot créixer més. 2 adj. PER EXT. El petit establiment ofereix una gamma limitada de productes. Fan vins de producció molt limitada. La durada de la vida és limitada. 3 adj. Que té poques aptituds. És un professional molt limitat. |
|
Afegida |
2021.11 |
mesurat -ada |
1 adj. Que fa les coses amb moderació i prudència. Era una dona sòbria i mesurada en tot. En Pere és mesurat i s'assegura del que diu i del que pensa. 2 adj. Que denota moderació i prudència. Amb to mesurat es va dirigir a tots els assistents. |
|
Afegida |
2021.11 |
metal·litzat -ada |
adj. Que té una brillantor com la del metall. El cotxe que s'ha comprat la Marta és gris metal·litzat. El disc és de material plàstic i la coberta és metal·litzada. |
|
Afegida |
2021.11 |
nevat -ada |
1 adj. Cobert de neu. Caminàrem durant dues hores per camins nevats. Era hivern i la ciutat estava nevada. 2 adj. Molt blanc. Era un vellet alt i prim, amb un cap de cabells nevats. |
|
Afegida |
2021.11 |
nord-coreà -coreana |
1 adj. i m. i f. Natural de Corea del Nord. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Corea del Nord o als nord-coreans. |
|
Afegida |
2021.11 |
ordenat -ada |
1 adj. Que segueix un ordre. Sèrie ordenada. Cada matí els alumnes feien una fila ordenada. Si les indicacions no són ordenades, no entendrem res. 2 adj. Que té l'hàbit de mantenir les coses en ordre. La Maria és molt ordenada i meticulosa. |
|
Afegida |
2021.11 |
paralímpic -a |
adj. Relatiu o pertanyent als jocs paralímpics. Un esport paralímpic, una prova paralímpica. |
|
Afegida |
2021.11 |
parlat -ada |
adj. Oral 1. Els glosadors dominen la llengua parlada. |
|
Afegida |
2021.11 |
pigmentat -ada |
adj. Que té pigment. Pell pigmentada. L'iris és una membrana pigmentada. El pèl dels humans és menys pigmentat que el dels simis. |
|
Afegida |
2021.11 |
platejat -ada |
adj. Argentat2. Tenia una bicicleta platejada al traster que no feia servir. |
|
Afegida |
2021.11 |
preferit -ida |
1 adj. Que és objecte de predilecció. Llibre preferit. Autor preferit. El meu plat preferit és l'arròs a la cassola. Quina és la teva novel·la preferida? 2 m. i f. Ella era la preferida de la mare. |
|
Afegida |
2021.11 |
preocupat -ada |
adj. Que denota preocupació. Aire preocupat. Mirada preocupada. Es van mirar amb ulls preocupats. |
|
Afegida |
2021.11 |
processat -ada |
adj. i m. i f. Que està sotmès a un procés judicial. Entre els processats per malversació hi ha diversos alts càrrecs de l'administració. La processada reconeix els fets i evita el judici amb jurat popular. |
|
Afegida |
2021.11 |
provocat -ada |
adj. Causat expressament. Aquest estiu hem tingut tres incendis provocats a la comarca. |
|
Afegida |
2021.11 |
quadriculat -ada |
1 adj. Que presenta un conjunt de ratlles encreuades formant quadrícula. Paper quadriculat. Escrivia en una llibreta de fulls quadriculats. 2 adj. De mentalitat excessivament rígida. En Pau no canviarà mai d'opinió, és massa quadriculat. |
|
Afegida |
2021.11 |
reconegut -uda |
1 adj. Digne de crèdit i prestigi. És un metge de reconeguda fama mundial. Aquesta escriptora és molt reconeguda a l'estranger. 2 adj. Agraït 1 1. Li estic molt reconegut per la informació que ens ha fet arribar. |
|
Afegida |
2021.11 |
ronso |
loc. verb. fer el ronso Ronsejar. |
|
Afegida |
2021.11 |
rumrumejar |
v. intr. Fer rum-rum. |
|
Afegida |
2021.11 |
satisfet -a |
1 adj. Que valora positivament algú o alguna cosa. La mare està molt satisfeta de les dues filles. Estava satisfeta d'haver aconseguit acabar la cursa. Estic molt satisfet de com m'han anat les coses. Satisfets d'haver guanyat, els jugadors van cap al vestidor. Va sortir molt satisfeta de l'audiència amb el president. 2 adj. Que denota satisfacció. Cara satisfeta. Somriure satisfet. Rialla satisfeta. Mirada satisfeta. Acabà de pintar el quadre i el contemplà amb aire satisfet. |
|
Afegida |
2021.11 |
sortit -ida |
adj. Que surt més del normal respecte de la superfície on és, s'aplica a una part del cos. Ulls sortits. Dents sortides. Té la barbeta sortida. Tenia el pit enfonsat i el ventre sortit. |
|
Afegida |
2021.11 |
sud-coreà -coreana |
1 adj. i m. i f. Natural de Corea del Sud. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Corea del Sud o als sud-coreans. |
|
Afegida |
2021.11 |
uniformat -ada |
adj. i m. i f. Que vesteix amb uniforme. Policia uniformat. Xofer uniformat. Cada matí ens creuem amb un grup d'escolars uniformats. La cuinera no anava uniformada. Els uniformats van envoltar els manifestants. |
|
Afegida |
2021.11 |
viatjat -ada |
adj. Que ha adquirit experiència i coneixements pel fet d'haver viatjat molt. S'havia enamorat d'una noia afable, culta, llegida i viatjada. Era capaç d'entendre aquells costums perquè era molt viatjat. |
|
Afegida |
2021.11 |
viscut -uda |
1 adj. Que mostra signes d'haver estat usat intensament a la vida quotidiana. Una casa molt viscuda. La fusta brunyida d'un moble viscut. 2 adj. Que ha viscut molt intensament. És una dona més viscuda i més hàbil que tu. |
|
Afegida |
2021.11 |
abassegar |
abassegar 1 1 v. tr. Algú, arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L’avar no somia altra cosa sinó abassegar diners. 1 2 v. tr. PER EXT. Semblava que volia ser a tot arreu i abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent. 2 v. tr. Ocupar enterament l’atenció i la dedicació (d’algú). La feina que li han encomanat l’abassega. |
abassegar 1 v. tr. Algú, arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L’avar no somnia altra cosa sinó abassegar or. 2 v. tr. PER EXT. Semblava que volia abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent. |
Modificada |
2021.11 |
abissini -ínia |
abissini -ínia 1 adj. i m. i f. Natural de l’antiga Abissínia. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’antiga Abissínia o als seus habitants. |
abissini -ínia 1 adj. i m. i f. 1 Natural d’Abissínia. adj. 2 Relatiu o pertanyent a Abissínia o als seus habitants. |
Modificada |
2021.03 |
adormir |
adormir [ind. pr. 3 adorm] 1 1 v. tr. Fer dormir. L’han adormit bressant-lo. 1 2 intr. pron. Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitjanit. 1 3 intr. pron. adormir-se sobre els llorers No seguir treballant després d’un èxit. 1 4 caure adormit Adormir-se. 1 5 intr. pron. No posar la deguda activitat [...] |
adormir [ind. pr. 3 adorm] 1 1 v. tr. Fer dormir. L’han adormit bressant- lo. 1 2 intr. pron. Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitjanit. 1 3 intr. pron. adormir-se sobre els llorers No seguir treballant després d’un èxit. 1 4 caure adormit Adormir-se. 1 5 estar adormit Estar dormint. 1 6 intr. pron. No posar la deguda activitat [...] |
Modificada |
2021.03 |
aforament |
aforament 1 m. Acció d’aforar. 2 1 m. Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció, un curs d’aigua. 2 2 m. Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública. 2 3 m. Nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat. L’aforament de la sala és de 600 persones. S’han venut totes les entrades que permet l’aforament. |
aforament 1 m. Acció d’aforar. 2 m. Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció, un curs d’aigua. 3 m. Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública. |
Modificada |
2021.11 |
aïllar |
aïllar 1 1 v. tr. Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. 1 2 v. tr. Impedir la comunicació (d’algú o d’un territori) amb el seu entorn. Durant molts anys, el règim va aïllar el país de l’exterior. 2 1 v. tr. Protegir (alguna cosa) amb un material que impedeix o atenua l’efecte d’un fenomen físic com ara la calor o el so. El doble vidre de les finestres aïlla l’habitació del soroll dels cotxes. Aïllar una casa del fred. 2 2 v. tr. Impedir o atenuar la propagació (d’un fenomen físic, com ara la calor o el so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte. Han col·locat uns plafons que aïllen el so. 2 3 v. tr. Posar fora del contacte amb cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor. [...] |
aïllar 1 v. tr. Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. 2 1 v. tr. Impedir o atenuar la propagació (d’un fenomen físic, com ara la calor o el so), a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte per mitjà de materials aïllants. 2 2 v. tr. Posar fora del contacte amb cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor. [...] |
Modificada |
2021.11 |
aire |
aire [...] 3 1 m. L’aire com a medi. Els habitants de l’aire, els de la terra i els de l’aigua. Anar per l’aire. Viure a l’aire, dins l’aire. 3 2 a l’aire loc. adv. Enlaire 2. Sempre va amb les cuixes a l’aire. 3 3 a l’aire lliure loc. adv. En ple aire. Exercicis a l’aire lliure. 3 4 en l’aire loc. adv. Enlaire 1. |
aire [...] 3 1 m. L’aire com a medi. Els habitants de l’aire, els de la terra i els de l’aigua. Anar per l’aire. Viure a l’aire, dins l’aire. 3 2 a l’aire lliure loc. adv. En ple aire. Exercicis a l’aire lliure. 3 3 en l’aire loc. adv. ENLAIRE. |
Modificada |
2021.11 |
així |
així [...] 5 així que loc. conj. a) Immediatament després que. Així que han arribat els forasters, ha començat el ball. 5 així que loc. conj. b) DE MANERA QUE. No has estudiat, així que no aprovaràs. Vas molt malament, així que espavila’t. |
així [...] 5 així que loc. conj. a) Tot seguit que. Així que han arribat els forasters, ha començat el ball. 5 així que loc. conj. b) DE MANERA QUE. No has estudiat, així que no aprovaràs. Vas molt malament, així que espavila’t. |
Modificada |
2021.11 |
ajustar1 |
ajustar1 1 1 v. tr. Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s’hi acomodi, s’hi adapti. Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap. 1 2 intr. pron. El caragol de la clavilla no s’ajusta a la femella. |
ajustar1 1 1 v. tr. Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s’hi acomodi, s’hi adapti. Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap. Un vestit, un calçat ajustat. 1 2 intr. pron. El caragol de la clavilla no s’ajusta a la femella. |
Modificada |
2021.03 |
algú |
algú 1 pron. Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t’ho deu haver dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri. 2 pron. Una persona concreta d’identitat no precisada. Aquell noi li recordava vagament algú. Vindré amb algú que tu també coneixes. 3 pron. Una persona important. Es creu algú només perquè té diners. No dubtava que la meva filla arribaria a ser algú. |
algú pron. Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t’ho deu haver dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri. |
Modificada |
2021.11 |
allargador -a |
allargador -a 1 adj. Que allarga. 2 m. Dispositiu que serveix per a augmentar la llargada d’un cable, d’un instrument o d’una estructura. Per a endollar el televisor ens caldrà un allargador. Necessitarem l’allargador del compàs per a traçar una circumferència més gran. 3 m. Instrument de laboratori adaptable al coll d’un baló i que s’empra en les destil·lacions per a fer passar el producte destil·lat del refrigerant al col·lector. |
allargador -a 1 adj. Que allarga. 2 m. Instrument de laboratori adaptable al coll d’un baló i que s’empra en les destil·lacions per a fer passar el producte destil·lat del refrigerant al col·lector. |
Modificada |
2021.11 |
almirallat |
almirallat 1 m. Dignitat o jurisdicció d’almirall. 2 m. Administració superior de la marina de l’Estat, especialment important en alguns països, com per exemple el RegneUnit. |
almirallat 1 m. Dignitat o jurisdicció d’almirall. 2 m. Administració superior de la marina de l’Estat, especialment important en alguns països, com per exemple a la Gran Bretanya. |
Modificada |
2021.11 |
alter ego |
alter ego [ll.] 1 m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se’n refia com d’ell mateix. L’Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. 2 m. i f. Amic inseparable, amic íntim. 3 m. i f. Identitat fictícia darrere la qual s’amaga una persona. Sempre he cregut que Gentil és un alter ego de Verdaguer. |
alter ego [ll.] 1 m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se’n refia com d’ell mateix. L’Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. 2 m. i f. Amic inseparable, amic íntim. |
Modificada |
2021.11 |
amesurat -ada |
amesurat -ada adj. Mesurat. |
amesurat -ada adj. Que fa les coses amb mesura, que defuig tot excés. |
Modificada |
2021.11 |
amoníac |
amoníac 1 1 m. Gas incolor, d’una olor penetrant, compost de nitrogen i d’hidrogen, la solució del qual en aigua té caràcter bàsic. L’atmosfera de Júpiter està formada per gasos com l’amoníac i el metà. 1 2 m. Solució aquosa d’amoníac. Vam afegir unes gotes d’amoníac i la solució va canviar de color. 2 adj. [fem. -a] Gas amoníac. Goma amoníaca. Sal amoníaca. |
amoníac 1 m. Gas incolor, d’una olor penetrant, compost de nitrogen i d’hidrogen, la solució del qual en aigua té caràcter bàsic. 2 adj. [fem. -a] Gas amoníac. Goma amoníaca. Sal amoníaca. |
Modificada |
2021.11 |
amoreta |
amoreta [usat generalment en pl.] f. Paraula, esguard, amanyac, etc., amb què es manifesta l’enamorament, demostració amorosa. Una amoreta massa atrevida el va fer enrojolar. Qui tira pedretes, tira amoretes. |
amoretes f. pl. Paraules, esguards, amanyacs, etc., amb què es manifesta l’enamorament, demostracions amoroses. Qui tira pedretes, tira amoretes. |
Modificada |
2021.11 |
aparençar |
aparençar v. tr. Aparentar 2. Sempre han aparençat que tenien molts diners. |
aparençar v. tr. Voler fer creure (el que no és). Sempre han aparençat que tenien molts diners. |
Modificada |
2021.11 |
aparentar |
aparentar 1 v. tr. Semblar per l’aspecte. Aquest noi aparenta tenir setze anys. 2 1 v. tr. Mostrar com si fos real (un estat, una qualitat) que no ho és. Aparentava ser generós i solidari, però en realitat només actuava pensant en el seu interès. 2 2 v. intr. Fer veure que es té una posició social pròspera. Els agrada molt aparentar. |
aparentar v. tr. Semblar per l’aspecte. Aquest noi aparenta tenir tres anys. |
Modificada |
2021.11 |
apariar |
apariar 1 v. tr. i intr. pron. Aparellar2 1. 2 tr. Adobar 2 1. Farem apariar el rellotge. 3 tr. Preparar 1 1. Va agafar palla i es va apariar un jaç. Quan va arribar la Maria, en Joan apariava el sopar. |
apariar 1 v. tr. i intr. pron. Aparellar2 1. 2 v. tr. Fer un adob (en alguna cosa). Farem apariar el rellotge. |
Modificada |
2021.11 |
apartat -ada |
apartat -ada 1 1 adj. Distant respecte a un punt de referència. De tant en tant, veiem alguna casa, una mica apartada del camí. 1 2 adj. Allunyat del centre d’un espai determinat. Ens vam posar a parlar en un racó apartat de la sala. Vivia en un dels barris més apartats de la ciutat. 2 1 m. Operació d’apartar o posar a part. 2 2 m. Lloc destinat a guardar allò que hom ha apartat. 3 m. Fragment d’un escrit o d’un imprès separat d’un altre o d’altres per un punt i a part. El darrer apartat de l’article 2 de la Llei. 4 apartat de correus a) Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no es reparteix a domicili, sinó que es reserva a l’oficina de correus a disposició de l’usuari. 4 apartat de correus b) Lloc de l’oficina de correus destinat a aquest servei. |
apartat 1 1 m. Operació d’apartar o posar a part. 1 2 m. Lloc destinat a guardar allò que hom ha apartat. 2 m. Fragment d’un escrit o d’un imprès separat d’un altre o d’altres per un punt i a part. El darrer apartat de l’article 2 de la Llei. 3 apartat de correus a) Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no es reparteix a domicili, sinó que es reserva a l’oficina de correus a disposició de l’usuari. 3 apartat de correus b) Lloc de l’oficina de correus destinat a aquest servei. |
Modificada |
2021.11 |
apedaçar |
apedaçar 1 v. tr. Posar pedaços (a la roba). Ja t’he apedaçat les calces. 2 1 tr. Posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.), sense aconseguir-ne la reparació completa. 2 2 tr. PER EXT. Apedaçar un malalt. |
apedaçar 1 v. tr. Posar pedaços (a la roba). Ja t’he apedaçat les calces. Anar apedaçat. 2 1 tr. Posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.), sense aconseguir-ne la reparació completa. 2 2 tr. PER EXT. Apedaçar un malalt. |
Modificada |
2021.03 |
aquari2 |
aquari2 1 m. Dipòsit d’aigua, generalment amb parets de vidre, on hom té animals i plantes aquàtics vius. Les juntures de l’aquari s’han esquerdat i perd molta aigua. 2 m. Recinte espaiós amb diversos aquaris on s’exposen espècies d’animals i plantes aquàtics vius a la vista del públic. Diumenge anirem a l’aquari a veure els taurons. |
aquari2 m. Dipòsit d’aigua, generalment amb parets de vidre, on hom té animals i plantes aquàtics vius. |
Modificada |
2021.11 |
atlètic -a |
atlètic -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a l’atleta. 2 1 adj. Propi d’un atleta. Esports atlètics. Força atlètica. 2 2 adj. De complexió atlètica. Festejava amb una noia alta i atlètica. |
atlètic -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a l’atleta. 2 adj. Propi d’un atleta. Esports atlètics. Força atlètica. |
Modificada |
2021.11 |
autocompadir-se |
autocompadir-se v. tr. pron. Compadir-se de si mateix. S’autocompadeix i així es tranquil·litza. |
autocompadir-se v. intr. pron. Compadir-se de si mateix. S’autocompadeix i així es tranquil·litza. |
Modificada |
2021.11 |
autodestruir-se |
autodestruir-se v. tr. pron. Destruir-se a si mateix. Unes institucions polítiques que no poden reformar-se sense autodestruir-se. |
autodestruir-se v. intr. pron. Destruir-se a si mateix. Unes institucions polítiques que no poden reformar-se sense autodestruir-se. |
Modificada |
2021.11 |
autofinançar |
autofinançar 1 v. tr. Finançar (una empresa) amb els seus beneficis. 2 v. tr. pron. L’equip directiu de la ràdio estudia com pot autofinançar-se. Aquest teatre sempre s’ha autofinançat. |
autofinançar 1 v. tr. Finançar (una empresa) amb els seus beneficis. 2 v. intr. pron. Aquest teatre sempre s’ha autofinançat. |
Modificada |
2021.11 |
automedicar-se |
automedicar-se v. tr. pron. Prendre medicaments sense prescripció mèdica. Moltes persones que tenen migranya no van mai al metge i s’automediquen. |
automedicar-se v. intr. pron. Prendre un medicament sense prescripció mèdica. |
Modificada |
2021.11 |
avall |
avall 1 1 adv. En direcció de dalt a baix, d’un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d’anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra. 1 2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall. 2 1 amunt i avall V. AMUNT. 2 2 més avall loc. adv. En un escrit, en una relació, posteriorment. Com veurem més avall, el fenomen no és greu. 2 3 per avall loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret menys elevat. Són per avall cercant una font. 3 de... en avall [o de... per avall] loc. prep. Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall. 4 1 interj. Exclamació amb què s’indica que s’ha donat una solució simple i definitiva a una situació complicada. Doncs si no vol venir, avall, que es quedi a casa. Poca broma amb aquesta gent: quan algú els molesta el liquiden i avall! 4 2 avall, que fa baixada interj. Avall 4 1. Si tens pressa, agafa un taxi i apa, avall, que fa baixada. |
avall 1 1 adv. En direcció de dalt a baix, d’un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d’anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra. 1 2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall. 2 1 amunt i avall V. AMUNT. 2 2 més avall loc. adv. En un escrit, en una relació, posteriorment. Com veurem més avall, el fenomen no és greu. 2 3 per avall loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret menys elevat. Són per avall cercant una font. 3 de... en avall [o de... per avall] loc. prep. Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall. |
Modificada |
2021.11 |
aviat |
aviat [...] 4 tan aviat com loc. conj. AIXÍ QUE a). Tan aviat com vindrà començarem a treballar. [...] |
aviat [...] 4 tan aviat com loc. conj. Així que, tan bon punt. Tan aviat com vindrà començarem a treballar. [...] |
Modificada |
2021.11 |
baix1 |
baix1 [...] 5 1 m. To greu d’un instrument. Els baixos del contrabaix. 5 2 m. Instrument que executa un baix. 5 3 m. Part greu o baixa que serveix de base a l’harmonia. 5 4 baix elèctric Instrument cordòfon semblant a la guitarra elèctrica, generalment de quatre cordes, emprat en l’acompanyament rítmic per a produir els sons més greus. |
baix1 [...] 5 1 m. To greu d’un instrument. Els baixos del contrabaix. 5 2 m. Instrument que executa un baix. 5 3 m. Part greu o baixa que serveix de base a l’harmonia. |
Modificada |
2021.11 |
ballar |
ballar [...] 3 1 v. intr. Una cosa, no estar segura sobre la seva base, no estar ben fixada, venir baldera. Aquesta taula balla: l’heu de falcar. Dins aquestes sabates, els peus m’hi ballen. 3 2 v. intr. Un resultat, una quantitat, mostrar-se oscil·lant entre dues opcions. L’escó que balla podria alterar la majoria parlamentària. 3 3 ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses. [...] |
ballar [...] 3 1 v. intr. Una cosa, no estar segura sobre la seva base, no estar ben fixada, venir baldera. Aquesta taula balla: l’heu de falcar. Dins aquestes sabates, els peus m’hi ballen. 3 2 ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses. [...] |
Modificada |
2021.11 |
bastir |
bastir 1 v. tr. Construir amb peces sobreposades i combinades. Bastiren murs i cases amb pedres fortes. 2 v. tr. PER EXT. Els conceptes que basteixen una teoria. |
bastir v. tr. Construir, edificar. |
Modificada |
2021.03 |
bilingüe |
bilingüe 1 adj. Que està compost o expressat en dues llengües. Un document bilingüe. 2 adj. De dues llengües. Un diccionari bilingüe. 3 adj. Que pot expressar-se en dues llengües. Una escriptora bilingüe. Gairebé tots els alumnes d’aquesta escola són bilingües. 4 adj. En què coexisteixen dues llengües. Irlanda és un país oficialment bilingüe. Una empresa bilingüe. |
bilingüe 1 adj. Relatiu o pertanyent al bilingüisme. 2 adj. Expressat en dues llengües. Inscripció bilingüe. 3 adj. De dues llengües. Diccionari bilingüe. 4 adj. Que usa dues llengües. Una administració bilingüe. |
Modificada |
2021.11 |
bilingüisme |
bilingüisme m. Condició de bilingüe. |
bilingüisme 1 m. Condició de bilingüe. El bilingüisme dels escriptors renaixentistes. 2 m. Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. |
Modificada |
2021.11 |
bonança |
bonança 1 f. Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i feu bonança. 2 f. Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil. 3 f. Prosperitat econòmica. El país travessava un període de bonança. |
bonança 1 f. Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i feu bonança. 2 f. Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil. |
Modificada |
2021.11 |
britànic -a |
britànic -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a la Gran Bretanya o a les illes Britàniques. La flora britànica. L’arxipèlag britànic. 2 1 adj. i m. i f. Natural del Regne Unit. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al Regne Unit o als seus habitants. El govern britànic. L’ambaixada britànica a París. |
britànic -a 1 adj. i m. i f. Natural de la Gran Bretanya. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la Gran Bretanya o als seus habitants. Imperi britànic. |
Modificada |
2021.11 |
brot |
brot [...] 2 1 m. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó. 2 2 no fer brot [o no fer ni brot, o no fer- ne un brot, o no fer-ne ni brot, o no fer-ne ni un brot] Estar totalment ociós. La mare es desesperava veient que el fill no feia brot i que els exàmens eren a tocar. 2 3 sense fer brot [o sense fer ni brot, o sense fer-ne un brot, o sense fer-ne ni brot, o sense fer-ne ni un brot] loc. adv. Sense fer res. Es passaven el dia sense fer brot. |
brot [...] 2 m. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó. |
Modificada |
2021.11 |
burgmestre burgmestra |
burgmestre burgmestra m. i f. Primer magistrat municipal en les ciutats d’alguns països, com Alemanya, Suïssa o els Països Baixos. |
burgmestre burgmestra m. i f. Primer magistrat municipal en les ciutats d’alguns països, com Alemanya, Suïssa, Holanda. |
Modificada |
2021.03 |
caducitat |
caducitat 1 f. Qualitat de caduc. 2 f. Extinció d’un dret o d’una acció pel fet de no ésser efectuada durant el termini assenyalat per la llei o per pacte. 3 f. Extinció de validesa d’un permís, d’una concessió, d’una autorització, etc., atorgats per l’Administració per un temps determinat. 4 f. Extinció de la garantia de qualitat d’un producte. Consumiu el producte abans de la data de caducitat impresa a la tapa. S’ha de controlar periòdicament la caducitat dels medicaments. |
caducitat 1 f. Qualitat de caduc. 2 f. Extinció d’un dret o d’una acció pel fet de no ésser efectuada durant el termini assenyalat per la llei o per pacte. 3 f. Extinció de validesa d’un permís, d’una concessió, d’una autorització, etc., atorgats per l’Administració per un temps determinat. |
Modificada |
2021.11 |
cagada |
cagada 1 f. POP. Acció de cagar o de cagar-se. 2 f. POP. CAGARADA. Si us poseu sota els arbres, vigileu les cagades de colom. |
cagada f. POP. Acció de cagar o de cagar-se. |
Modificada |
2021.11 |
callar |
callar 1 1 v. intr. No parlar, no dir res, guardar silenci. Parla sempre, no calla mai! Tu calla: no diguis res! Quan el renyen, abaixa els ulls i calla. 1 2 fer callar algú a) Reduir-lo al silenci. 1 2 fer callar algú b) En una discussió, convèncer-lo. 1 3 v. intr. PER EXT. Els ocells callaven. Callar els vents, el mar, el bosc. 1 4 callar com un mort No dir absolutament res. 2 1 tr. Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir. Callar un secret. No callis res del que et dic. Va callar que tenia una malaltia greu. 2 2 tr. pron. Sé els motius de la seva reacció, però me’ls callo. Ho sé, però m’ho callo. Aquestes coses, se les calla. |
callar 1 1 v. intr. No parlar, no dir res, guardar silenci. Parla sempre, no calla mai! Tu calla: no diguis res! Quan el renyen, abaixa els ulls i calla 1 2 fer callar algú a) Reduir-lo al silenci. 1 2 fer callar algú b) En una discussió, convèncer-lo. 1 3 v. intr. PER EXT. Els ocells callaven. Callar els vents, el mar, el bosc. 1 4 callar com un mort No dir absolutament res. 2 v. tr. Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir. Callar un secret. No callis res del que et dic. Això no es pot callar. |
Modificada |
2021.11 |
calmós -osa |
calmós -osa 1 1 adj. Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. 1 2 adj. PER EXT. Té un tarannà calmós. 2 1 adj. Que fa les coses sense apressar-se gens. 2 2 adj. PER EXT. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. |
calmós -osa 1 adj. Que està en calma. 2 adj. Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. |
Modificada |
2021.03 |
cansat -ada |
cansat -ada 1 adj. Que cansa de fer. És una feina molt cansada. 2 adj. Que denota cansament. Es perceberen uns passos cansats, d’algú que avançava arrossegant els peus. |
cansat -ada adj. Que cansa de fer. És una feina molt cansada. |
Modificada |
2021.11 |
carbonitzar |
carbonitzar 1 1 v. tr. Reduir a carbó. L’incendi ha carbonitzat la soca d’una olivera mil·lenària. 1 2 v. intr. pron. L’escuma de poliuretà ignífuga no crema amb flama, en tot cas es carbonitza. 1 3 v. tr. Cremar superficialment (la fusta) perquè la capa cremada la protegeixi dels insectes i de la humitat. 2 v. tr. Sotmetre (els teixits de llana) a l’acció d’àcids per llevar-ne les impureses vegetals. |
carbonitzar 1 1 v. tr. Reduir a carbó. 1 2 v. tr. Cremar superficialment (la fusta) perquè la capa cremada la protegeixi dels insectes i de la humitat. 2 v. tr. Sotmetre (els teixits de llana) a l’acció d’àcids per llevar-ne les impureses vegetals. |
Modificada |
2021.11 |
cert2 -a |
cert2 -a [...] 3 1 adj. Precedint un nom comptable o un nom de sentit col·lectiu, expressa que l’element denotat pel nom que especifica és concret, però sense precisar quin és. Hi ha certes persones amb qui val més no tractar-se. Em molesta la manera d’actuar de certa gent. Tens raó només fins a cert punt. |
cert2 -a [...] 3 1 Una persona o cosa, sense dir quina és. Hi ha certes persones amb qui val més no tractar-se. Tens raó només fins a cert punt. |
Modificada |
2021.11 |
cérvol |
cérvol [...] 1 4 m. cérvol de les pampes Cérvol propi del Brasil, el Paraguai i la pampa argentina (Ozotoceros bezoarticus). [...] 1 7 cérvol dels pantans Cérvol propi d’algunes regions del Brasil fins al Paraguai i el nord de l’Argentina (Blastocerus dichotomus). |
cérvol [...] 1 4 m. cérvol de les pampes Cérvol propi de Brasil, Paraguai i la pampa argentina (Ozotoceros bezoarticus). [...] 1 7 cérvol dels pantans Cérvol propi d’algunes regions de Brasil fins al Paraguai i el nord d’Argentina (Blastocerus dichotomus). |
Modificada |
2021.03 |
cinèfil -a |
cinèfil -a 1 adj. i m. i f. Aficionat al cinema. Era una noia cinèfila i assídua de la filmoteca. El cicle agradarà a tots els cinèfils del país. 2 m. i f. Persona versada en cinematografia. |
cinèfil cinèfila 1 m. i f. Persona afeccionada al cinema. 2 m. i f. Persona versada en cinematografia. |
Modificada |
2021.11 |
civil |
civil [...] 2 adj. Que té les maneres d’un ciutadà, acostumades entre les persones que viuen en societat. 3 adj. Regulat pel dret civil. Procediment civil. Acció civil. Responsabilitat civil. Matrimoni civil. 4 m. i f. Individu de la Guàrdia Civil. |
civil [...] 2 adj. Que té les maneres d’un ciutadà, acostumades entre les persones que viuen en societat. 3 m. i f. Individu de la Guàrdia Civil. |
Modificada |
2021.11 |
civisme |
civisme 1 m. Comportament respectuós amb les regles de convivència pública. La manca de civisme és un problema social. 2 m. Zel pels interessos i les institucions de la pàtria. |
civisme m. Zel pels interessos i les institucions de la pàtria. |
Modificada |
2021.11 |
clatellada |
clatellada 1 f. Cop de mà al clatell. 2 f. POP. Fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva. A l’hora de pagar ens foteren una bona clatellada. |
clatellada f. Cop de mà al clatell. |
Modificada |
2021.11 |
combinat -ada |
combinat -ada 1 adj. Que resulta de l’acció o coincidència de diversos elements per tal de produir un efecte o acomplir una finalitat. L’acord s’ha assolit gràcies a l’esforç combinat de les associacions veïnals i l’administració. El seu art es caracteritza per un ús combinat d’objectes i d’imatges descontextualitzats. El decatló és una prova combinada d’atletisme que comprèn quatre curses, tres llançaments i tres salts. 2 m. Còctel 1. |
combinat m. Còctel 1. |
Modificada |
2021.03 |
còmplice |
còmplice 1 adj. i m. i f. Que ajuda algú a cometre un delicte. Les empreses còmplices del frau han estat demandades. Van cridar el còmplice de l’assassí a declarar. 2 1 m. i f. Persona que té avinença amb una altra. Les dues amigues eren còmplices en moltes iniciatives. A casa, la meua parella és el meu millor còmplice. 2 2 adj. Que denota complicitat. Li clavà una mirada còmplice. Somriure còmplice. 2 3 adj. Que afavoreix o no impedeix l’acompliment d’alguna cosa. L’acaronava sota l’ombra còmplice del plataner. |
còmplice m. i f. Persona que ajuda algú a cometre un delicte. |
Modificada |
2021.11 |
complicitat |
complicitat 1 1 f. Qualitat de còmplice. 1 2 f. Ajut prestat pel còmplice. 2 f. Avinença entre dues o més persones que porta a una entesa tàcita entre elles. Amb la complicitat dels seus col·legues, assolí el que justament reclamava. Somriure de complicitat. Mirada de complicitat. |
complicitat 1 f. Qualitat de còmplice. 2 f. Ajut prestat pel còmplice. |
Modificada |
2021.11 |
comprometre |
comprometre [p. p. compromès] 1 1 v. tr. Posar en una situació crítica (una cosa valuosa). Comprometre en un negoci tota la seva fortuna. No vull comprometre la meva dignitat tenint tractes amb aquest. 1 2 v. tr. PER EXT. Amb tants excessos ha compromès la seva salut. 2 1 tr. Mesclar (algú) en un afer, posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als interessos d’algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l’has compromesa. La teva actitud ens compromet a tots. […] 2 2 intr. pron. Parlant amb aquell home, s’ha compromès. 3 1 tr. Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu entrades, però no te’n puc donar sinó dues: ja n’he compromeses vuit. 3 2 intr. pron. Obligar-se per una promesa. L’home es compromet a l’observança dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar-me’ls al cap d’un any. S’ha compromès amb vosaltres. |
comprometre [p. p. compromès] 1 1 v. tr. Posar en una situació crítica (una cosa valuosa). Comprometre en un negoci tota la seva fortuna. No vull comprometre la meva dignitat tenint tractes amb aquest. 1 2 v. tr. PER EXT. Amb tants excessos ha compromès la seva salut. 2 1 tr. Mesclar (algú) en un afer, posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als interessos d’algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l’has compromesa. 2 2 intr. pron. Parlant amb aquell home, s’ha compromès. 3 1 tr. Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu entrades, però no te’n puc donar sinó dues: ja n’he compromeses vuit. 3 2 tr. PER EXT. Ha compromès la seva filla. 3 3 intr. pron. Obligar-se per una promesa. L’home es compromet a l’observança dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar- me’ls al cap d’un any. S’ha compromès amb vosaltres. |
Modificada |
2021.03 |
consciència |
consciència [...] 2 f. Capacitat cognitiva de percebre la pròpia existència i el món exterior a través dels sentits. Va patir un desmai, però va recobrar la consciència de seguida. 3 1 Coneixença interna que cadascú té de la bondat [...] 3 2 a consciència loc. adv. Ben fet, amb rigor i cura. 3 3 en consciència loc. adv. D’acord amb els dictats de la consciència. Crec en consciència que no he d’interferir en aquesta qüestió. [...] |
consciència [...] 2 2 a consciència loc. adv. Ben fet, sense frau. [...] 2 7 tenir la consciència molt ampla Tenir- la poc estricta, ésser tolerant. |
Modificada |
2021.11 |
conscienciós -osa |
conscienciós -osa 1 adj. Que obra segons els dictats de la seva consciència. 2 1 adj. Fet a consciència. 2 2 adj. Que fa les coses a consciència. És una investigadora conscienciosa i infatigable. |
conscienciós -osa 1 adj. Que obra segons els dictats de la seva consciència. 2 adj. Fet a consciència. |
Modificada |
2021.11 |
conscient |
conscient 1 1 adj. Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions. 1 2 adj. Fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients i assenyades. 2 1 adj. Relatiu o pertanyent a la consciència. 2 2 m. Part de l’estructura de la personalitat que pertany al camp de la consciència. 3 adj. En estat de consciència. El malalt estava conscient i despert. |
conscient 1 1 adj. Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions. 1 2 adj. Fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients i assenyades. 2 1 adj. Relatiu o pertanyent a la consciència. 2 2 m. Part de l’estructura de la personalitat que pertany al camp de la consciència. |
Modificada |
2021.11 |
construir |
construir […] 2 v. tr. Fer de nova planta (un edifici, una infraestructura). Construir un edifici. Construir un pont, una presa. 3 v. tr. PER EXT. Construir un sistema, una teoria. Les llengües construïdes no han fet fortuna. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats. |
construir […] 2 v. tr. Edificar, bastir. Construir un edifici. Construir un pont, una presa. 3 v. tr. PER EXT. Construir un sistema, una teoria. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats. |
Modificada |
2021.03 |
convenciment |
convenciment m. Convicció 1. |
convenciment m. Acció de convèncer o de convèncer-se; l’efecte. |
Modificada |
2021.03 |
convicció |
convicció 1 f. Acció de convèncer o de convèncer-se; l’efecte. Portar la convicció a l’ànim d’algú. Parlar sense convicció. 2 tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc. |
convicció 1 f. CONVENCIMENT. Portar la convicció a l’ànim d’algú. Parlar sense convicció. 2 tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc. |
Modificada |
2021.03 |
coordinació |
coordinació [...] 1 2 f. Manera d’estar coordinat. 2 f. Relació que s’estableix entre dos o més elements lingüístics independents i sintàcticament equivalents per mitjà d’una conjunció que serveix de nexe. 3 f. Formació d’un enllaç químic [...] |
coordinació [...] 1 2 f. Manera d’estar coordinat. 2 f. Relació que s’estableix entre dos o més elements independents i sintàcticament equivalents per mitjà d’una conjunció que serveix de nexe. 3 f. Formació d’un enllaç químic [...] |
Modificada |
2021.11 |
coordinar |
coordinar 1 1 v. tr. Posar en ordre amb l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema. 1 2 v. tr. Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços. No sap coordinar les seves idees. 1 3 v. intr. pron. Concertar accions, criteris, amb vista a un objectiu comú. Aquesta associació local es coordina amb d’altres de comarcals. 2 1 v. tr. En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d’un ió metàl·lic central amb lligands. 2 2 v. intr. pron. Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L’ió coure (II) es coordina amb l’amoníac. 3 v. tr. Controlar (els moviments de parts del cos) per tal que funcioni d’una manera adequada. El cerebel coordina els moviments voluntaris del cos humà. 4 1 v. tr. Enllaçar mitjançant coordinació (un element lingüístic) amb un altre. Coordineu una oració amb l’altra per mitjà d’una conjunció adversativa. La conjunció copulativa i coordina dos sintagmes nominals. 4 2 v. intr. pron. Un element lingüístic, enllaçar-se amb un altre mitjançant coordinació. Un sintagma preposicional es pot coordinar amb un sintagma adjectiu. Dos pronoms es poden coordinar. |
coordinar 1 1 v. tr. Posar en ordre amb l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema. 1 2 v. tr. Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços. No sap coordinar les seves idees. 2 1 v. tr. En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d’un ió metàl·lic central amb lligands. 2 2 v. intr. pron. Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L’ió coure (II) es coordina amb l’amoníac. |
Modificada |
2021.11 |
corrector -a |
corrector -a [...] 3 m. Pinzell, llapis, etc., que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar els errors comesos en l’escriptura o en el dibuix. Corrector líquid. 4 corrector dental Aparell que s’ajusta a una o a les dues fileres de dents per a corregir-ne la posició o l’alineació. |
corrector -a [...] 3 m. Pinzell, llapis, etc., que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar els errors comesos en l’escriptura o en el dibuix. Corrector líquid. |
Modificada |
2021.11 |
correspondre |
correspondre [quant a la flexió, com respondre] [...] 3 1 v. intr. Una cosa, estar en relació de simetria amb una altra. En aquest jersei una màniga no correspon amb l’altra. 3 2 v. intr. pron. Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament. 3 3 v. intr. Algú, tenir envers algú altre el mateix afecte o el mateix comportament que aquest li té. [...] 4 v. intr. Pertocar per rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc. [...] |
correspondre [quant a la flexió, com respondre] [...] 3 1 v. intr. Una cosa, estar en relació de simetria amb una altra. En aquest jersei una màniga no correspon amb l’altra. 3 2 v. intr. pron. Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament. 3 3 correspondre a l’afecte (o al capteniment, etc.) d’algú Tenir envers algú el mateix afecte, el mateix capteniment, etc., que té envers nosaltres. 4 v. intr. Pertocar per rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc. [...] |
Modificada |
2021.11 |
correu |
correu [...] 3 1 m. Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu. Deixa’m llegir el correu. 3 2 a correu seguit [o pel primer correu] loc. adv. El mateix dia en què es rep (una carta). Contestar, respondre, una carta a correu seguit. 3 3 correu electrònic a) Sistema de comunicació que permet als usuaris enviar i rebre missatges a través d’una xarxa informàtica. Enviar una invitació per correu electrònic. 3 3 correu electrònic b) Missatge personalitzat enviat a través del correu electrònic. He rebut dos correus electrònics teus. 3 4 m. CORREU ELECTRÒNIC. 4 m. PRÒDROM. |
correu [...] 3 1 m. Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu. Deixa’m llegir el correu. 3 2 a correu seguit [o pel primer correu] loc. adv. El mateix dia en què es rep (una carta). Contestar, respondre, una carta a correu seguit. 3 3 correu electrònic Aplicació en un ordinador o en una xarxa de diversos usuaris per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges personalitzats. 4 m. PRÒDROM. |
Modificada |
2021.11 |
creu |
creu [...] 11 1 f. creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte. 11 2 en creu loc. adj. a) Disposat formant una creu. Dues fustes en creu reforçaven el fons de la cistella. A l’horitzó es veuen uns núvols en creu sobre un cel de color malva. 11 2 en creu loc. adj. b) Estesos perpendicularment al cos, a costat i costat, s’aplica als braços. S’estava agenollat i amb els braços en creu. [...] |
creu [...] 11 1 f. creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte. 11 2 en creu loc. adv. Formant una creu. Posar en creu dos bastons. La forquilla i la cullera posades en creu. |
Modificada |
2021.11 |
cridaner -a |
cridaner -a 1 adj. i m. i f. Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner. 2 adj. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner. 3 adj. Estrident, s’aplica a un so, a una veu. La veu cridanera d’aquell company de classe no l’ajudava gaire a concentrar- se. |
cridaner -a 1 adj. i m. i f. Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner. 2 adj. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner. |
Modificada |
2021.11 |
cridar |
cridar [...] 4 1 v. tr. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú. 4 2 tr. Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi. 4 3 cridar el mal temps Fer mals presagis. La situació no sembla que millori, però no cridem el mal temps. 4 4 cridar l’atenció Recriminar a algú un mal comportament. El revisor va cridar l’atenció a un grup de passatgers incívics. 5 v. intr. En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa). 6 v. tr. Activar el mecanisme que fa venir (l’ascensor). He cridat l’ascensor però no ve; haurem de pujar a peu. |
cridar [...] 4 1 v. tr. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú. 4 2 v. tr. Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi. 5 v. intr. En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa). |
Modificada |
2021.11 |
deixar |
deixar [...] 3 v. intr. pron. Abandonar-se, especialment en l'endreçament de la persona. Darrerament s'ha deixat molt, aquest noi. 4 1 v. tr. No prosseguir (quelcom) [...] |
deixar [...] v. intr. pron. 3 Abandonar-se, especialment en l'endreçament de la persona. v. tr. 4 1 No prosseguir (quelcom) [...] |
Modificada |
2021.03 |
deixat2 -ada |
deixat2 -ada adj. Que és negligent en les seves coses. És un deixat: mira com té la roba, els llibres..., tot de qualsevol manera. |
deixat2 -ada adj. Que és descurós en les seves coses. És un deixat: mira com té la roba, els llibres..., tot de qualsevol manera. 2 anar molt deixat Ésser descurós en el vestir. |
Modificada |
2021.03 |
descampat |
descampat 1 m. Solar sense edificar ni urbanitzar en un nucli urbà. [...] |
descampat 1 m. Solar sense construir en un nucli urbà. [...] |
Modificada |
2021.03 |
descansar |
descansar 3 1 v. intr. Recolzar d’una manera estable, ésser suportat per alguna cosa. La volta descansa sobre dos murs fortíssims. 3 2 v. tr. Posar (una part del cos o un objecte) sobre una superfície que li fa de suport. Descansà el cap damunt del seu muscle i sanglotà. Va posar un genoll a terra i sobre l’altre descansà la bandera. [...] |
descansar 3 v. intr. Recolzar d’una manera estable, ésser suportat per alguna cosa. La volta descansa sobre dos murs fortíssims. [...] |
Modificada |
2021.11 |
desconegut -uda |
desconegut -uda 1 adj. No conegut. Costums desconeguts d’aquella gent. La Polinèsia, un paradís desconegut. L’esperaven dues persones desconegudes, que no havia vist mai. Són espècies desconegudes en aquest país. 2 m. i f. Persona no coneguda. No parleu amb desconeguts. 3 adj. Que ha experimentat un gran canvi, de manera que presenta un aspecte molt diferent del que tenia abans. Feia temps que no anava a Shanghai i l’he trobat desconegut. La filla dels veïns ha fet una estirada i està desconeguda. |
desconegut -uda 1 adj. No conegut. Costums desconeguts d’aquella gent. La Polinèsia, un paradís desconegut. L’esperaven dues persones desconegudes, que no havia vist mai. Són espècies desconegudes en aquest país. 2 m. i f. Persona no coneguda. No parleu amb desconeguts. |
Modificada |
2021.11 |
descuidar |
descuidar 1 v. tr. No cuidar (algú o alguna cosa). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. No m’agrada descuidar la imatge. Va sempre molt descuidat. v. intr. pron. 2 1 Deixar de fer una cosa [...] |
descuidar 1 1 v. tr. No cuidar (algú). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. 1 2 v. tr. No preocupar-se (per l’aparença externa, per la imatge que es dona als altres). No m’agrada descuidar la imatge. T’has descuidat molt darrerament, estàs molt prim. Va sempre molt descuidat. v. intr. pron. 2 1 Deixar de fer una cosa [...] |
Modificada |
2021.03 |
descurat -ada |
descurat -ada adj. DESCUIDAT. Amb un rei descurat en els afers públics, els secretaris podien fruir d’una major autonomia. És molt descurada en la vestimenta. Sempre deixava la roba bruta a qualsevol racó, era una mica descurat. El llenguatge que utilitza és descurat. |
descurat -ada adj. Fet sense posar-hi la cura deguda, que no guarda la cura deguda. |
Modificada |
2021.03 |
dia |
dia [...] 5 5 dia a dia [o dia rere dia, o de dia en dia] loc. adv. INCESSANTMENT. Les màquines es perfeccionen dia a dia. 5 6 dia a dia Vida quotidiana. Demà emeten un reportatge sobre el dia a dia en els camps de refugiats. Els bons futbolistes solen tenir un dia a dia ordenat i sense excessos. 5 7 del dia loc. adj. a) D’avui. Fruita, ous, pa, del dia. El sant del dia. 5 7 del dia loc. adj. b) Que domina actualment, que està actualment en voga. El gust del dia. Costums del dia. 5 8 dia per altre [...] |
dia [...] 5 5 dia a dia [o dia rere dia, o de dia en dia] loc. adv. INCESSANTMENT. Les màquines es perfeccionen dia a dia. 5 6 del dia loc. adj. a) D’avui. Fruita, ous, pa, del dia. El sant del dia. 5 6 del dia loc. adj. b) Que domina actualment, que està actualment en voga. El gust del dia. Costums del dia. 5 7 dia per altre [...] |
Modificada |
2021.11 |
dogon |
dogon 1 m. i f. Individu d’un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del riu Níger. |
dogon 1 m. i f. Individu d’un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del Níger. |
Modificada |
2021.03 |
donat -ada |
donat -ada 1 adj. Determinat, però no explicat amb precisió. En un moment donat vaig decidir anar-me’n. La doctrina s’entén com un cos de principis i sabers considerats universals, independents d’un context donat. 2 m. i f. Persona que s’ha donat al servei d’una institució religiosa. |
donat donada m. i f. Persona que s’ha donat al servei d’una institució religiosa. |
Modificada |
2021.11 |
dos dues |
dos dues [o dos adj.] [...] 4 f. pl. les dues La segona hora després del migdia o de la mitjanit. 5 cada dos per tres loc. adv. Molt sovint. |
dos dues [o dos adj.] [...] 4 f. pl. les dues La segona hora després del migdia o de la mitjanit. |
Modificada |
2021.11 |
edificar |
edificar 1 1 v. tr. Fer, construir, (un edifici, un conjunt d’edificis). Edificar un teatre, una església. Edificar una ciutat. 1 2 v. tr. PER EXT. Han edificat el solar de davant de casa. [...] 2 v. tr. Formar sòlidament (una entitat abstracta). Edificar una doctrina, una teoria. [...] |
edificar 1 1 v. tr. Fer, construir, (un edifici). Edificar un teatre, una església. Edificar una ciutat. 1 2 v. tr. PER EXT. Edificar una doctrina, una teoria. [...] |
Modificada |
2021.03 |
emergència |
emergència 1 f. Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós. 2 f. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls. 3 f. Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència. Emergència climàtica. |
emergència 1 f. Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós. 2 f. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls. 3 f. Esdeveniment greu que en cas de produir- se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència. |
Modificada |
2021.03 |
emmascarar2 |
emmascarar2 1 v. tr. Disfressar (alguna cosa) sota una falsa aparença. Els eufemismes emmascaren la realitat. 2 v. tr. Cobrir amb una màscara. La pel·lícula acaba amb una imatge del genet emmascarat. |
emmascarar2 v. tr. Cobrir amb una màscara. |
Modificada |
2021.11 |
encaputxar |
encaputxar v. tr. Posar una caputxa (a algú). Es va acostar una dona encaputxada. Els lladres anaven encaputxats. |
encaputxar v. tr. Posar la caputxa (a algú). |
Modificada |
2021.11 |
enfonsar |
enfonsar v. tr. [...] 2 2 intr. pron. Penetrar profundament dins una cosa. S’enfonsen a la sorra, al fang, fins als genolls. Del cop que va donar, se li van enfonsar tres costelles.[...] |
enfonsar v. tr. [...] 2 2 intr. pron. Penetrar profundament dins una cosa. S’enfonsen a la sorra, al fang, fins als genolls. Del cop que va donar, se li van enfonsar tres costelles. Té els ulls enfonsats.[...] |
Modificada |
2021.03 |
enlaire |
enlaire 1 adv. A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. 3 deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc. 4 adv. A la vista, sense cobrir. El vestit li deixava bona part de l’esquena enlaire. Anava amb els pits mig enlaire. La torrentada ha deixat els arbres amb les arrels enlaire. |
enlaire 1 adv. A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. 3 deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc. |
Modificada |
2021.11 |
ensenyar |
ensenyar 1 1 v. tr. Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics. Ensenyar la filosofia, les matemàtiques, el llatí, el dibuix. Ensenyar el parenostre. Ensenyar una cançó. 1 2 v. intr. Ensenyar de llegir. Ensenyar a cuinar. 1 3 v. tr. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. [...] |
ensenyar 1 1 v. tr. Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics. Ensenyar la filosofia, les matemàtiques, el llatí, el dibuix. Ensenyar de llegir, d’escriure, de cuinar. Ensenyar el parenostre. Ensenyar una cançó. 1 2 v. tr. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. [...] |
Modificada |
2021.11 |
ensotat -ada |
ensotat -ada adj. Enfonsat 1 i 2. Amb el nas un xic ensotat. Amb les galtes ensotades. |
ensotat -ada 1 adj. Menys prominent que d’ordinari, com enfonsat. Amb el nas un xic ensotat. 2 adj. Formant sot o concavitat, que forma sot o concavitat. Amb les galtes ensotades. |
Modificada |
2021.03 |
equatorià -ana |
equatorià -ana 1 adj. i m. i f. Natural de l’Equador. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’Equador o als seus habitants. |
equatorià -ana 1 adj. i m. i f. Natural d’Equador. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Equador o als seus habitants. |
Modificada |
2021.03 |
equivocar |
equivocar 1 v. intr. pron. Fer una mala tria. Es van equivocar de camí. M’he equivocat de tren. 2 v. intr. pron. Incórrer en un error fent una cosa. Em vaig equivocar amb els càlculs. Confessem que ens hem equivocat: havíem d’adoptar uns altres mitjans. 3 v. tr. Prendre (una cosa) per una altra. Ha equivocat la medecina. Van equivocar el camí. |
equivocar 1 v. tr. Prendre (una cosa) per una altra. Ha equivocat la medecina. 2 intr. pron. No encertar en prendre, fer, etc., una cosa per una altra. Es van equivocar de camí. Confessem que ens hem equivocat: havíem d’adoptar uns altres mitjans. |
Modificada |
2021.11 |
errar |
errar [...] 3 1 v. tr. Equivocar, no encertar. Hem errat el tret. Hem errat el procediment. 3 2 v. intr. pron. Ens hem errat de camí. |
errar [...] 3 1 v. tr. Equivocar, no encertar. Hem errat el tret. Hem errat el procediment. 3 2 v. intr. pron. Ens hem errat de camí. 3 3 anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intel·lectual o moral. |
Modificada |
2021.11 |
escarit -ida |
escarit -ida 1 adj. Pelat 1 1. El grup va avançar cap a l’escarida platja. 2 adj. Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics. 3 adj. [FL] Que no va acompanyat de determinant ni de quantificador, s’aplica a un nom o a un sintagma nominal. A la frase Llegia novel·les, el complement directe és un sintagma escarit. |
escarit -ida 1 adj. Pelat 1 1. El grup va avançar cap a l’escarida platja. 2 adj. Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics. |
Modificada |
2021.11 |
escopetejar |
escopetejar 1 v. tr. Tirar trets d’escopeta (a algú o a alguna cosa). Prou l’hem escopetejada, però no l’hem poguda tocar. 2 v. tr. Ferir d’escopetada. |
escopetejar 1 v. tr. Tirar trets d’escopeta (a algú o a alguna cosa). Prou l’hem escopetejada, però no l’hem poguda tocar. 2 tr. Ferir d’escopetada. 3 tr. anar escopetejat No disposar d’un moment de respir en la feina. |
Modificada |
2021.11 |
escotar1 |
escotar1 1 1 v. tr. Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l’esquena. Aquest vestit, l’hauries d’escotar una mica més. La camisa no m’acabava d’agradar i l’he feta escotar. 1 2 v. intr. pron. De tant dur-les, se li van escotar les sabates. 2 v. intr. pron. ESPITREGAR-SE. |
escotar1 1 1 v. tr. Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l’esquena. Aquest vestit, l’hauries d’escotar una mica més. La camisa no m’acabava d’agradar i l’he feta escotar. 1 2 v. intr. pron. De tant dur-les, se li van escotar les sabates. 2 1 v. intr. pron. Anar amb un vestit escotat. S’escota molt. A l’estiu la gent va molt escotada. 2 2 v. intr. pron. ESPITREGAR-SE. |
Modificada |
2021.11 |
escotat -ada |
escotat -ada 1 1 adj. Amb escot, s’aplica a una peça de vestir. Portava un vestit molt escotat de l’esquena. Es va comprar un vestit escotat i sense mànigues. Aquest jersei és massa escotat. 1 2 adj. Que duu una peça de vestir escotada. A l’estiu la gent va molt escotada. 1 3 m. Part anterior o posterior del cabeç d’una peça de vestir escotada. L’escotat d’aquest vestit és perfecte per a l’estiu. 2 adj. Obert per sobre l’empenya, dit de les sabates. Sempre porta sabates de taló, ja siguin amb empenya, escotades o cordades amb una tireta a l’alçada del turmell. El calçat era escotat i de punta allargada. 3 adj. Que presenta a l’àpex una mena d’osca poc profunda. Aquest tipus de malva té flors amb els pètals escotats. Les flors de la malva són de color rosa i els pètals són escotats. |
escotat m. Part anterior o posterior del cabeç d’un vestit escotat. |
Modificada |
2021.11 |
escrit -a |
escrit -a 1 adj. Expressat mitjançant l’escriptura. La norma es basa en la llengua escrita. Premsa escrita. Tradició escrita. Els àmbits escrits imposen un ús més estricte i rigorós del llenguatge. El professor ens ha dit que l’examen serà escrit. 2 adj. Que conté signes gràfics. No estripis els fulls escrits. 3 1 m. Allò que és escrit en un paper, un pergamí, etc. [...] |
escrit 1 1 m. Allò que és escrit en un paper, un pergamí, etc. Llegir un escrit. Signar un escrit. 1 2 m. Composició literària. [...] |
Modificada |
2021.11 |
fang2 |
fang2 1 1 m. i f. Individu d’un poble que habita al Gabon, al Camerun i a Guinea Equatorial. [...] |
fang2 1 1 m. i f. Individu d’un poble que habita a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial. [...] |
Modificada |
2021.03 |
fatigar |
fatigar 1 v. tr. Causar fatiga (a algú). 2 v. intr. pron. S’ha fatigat molt corrent. |
fatigar 1 v. tr. Causar fatiga (a algú), cansar. 2 v. intr. pron. S’ha fatigat molt corrent. |
Modificada |
2021.11 |
feina |
feina [...] 2 2 amb prou feines [o amb prou feina] loc. adv. a) Difícilment, a penes. Tenia tanta son que amb prou feines podia obrir els ulls. 2 2 amb prou feines [o amb prou feina] loc. adv. b) Pel cap alt, escassament. Amb prou feines arribarem a ésser vint. [...] |
feina [...] 2 2 amb prou feines loc. adv. a) Difícilment, a penes. Tenia tanta son que amb prou feines podia obrir els ulls. 2 2 amb prou feines loc. adv. b) Pel cap alt, escassament. Amb prou feines arribarem a ésser vint. [...] |
Modificada |
2021.11 |
ferro |
ferro 3 4 m. pl. POP. FÒRCEPS. Treure un infant amb els ferros. 3 5 m. pl. POP. CORRECTOR DENTAL. Fa tres mesos que porta ferros. De petit duia ferros a les dents. 3 6 ferros del foc Ferro 3 3. […] |
ferro 3 4 m. pl. FÒRCEPS. Treure un infant amb els ferros. 3 5 ferros del foc Ferro 3 3. |
Modificada |
2021.11 |
figuració |
figuració [...] 1 f. Acció de representar alguna cosa sota una forma visible; l’efecte. 2 f. Interpretació de papers de figurant. Durant molts anys em vaig dedicar a la figuració en pel·lícules i sèries de televisió. 3 f. Imaginació 2. Això només són figuracions teves, no té gens de fonament. |
figuració f. Acció de representar alguna cosa sota una forma visible; l’efecte. |
Modificada |
2021.11 |
filipista |
filipista 1 adj. i m. i f. Partidari de Felip de Borbó durant la Guerra de Successió a la corona hispànica. 2 adj. Relatiu o pertanyent als filipistes. La repressió filipista. |
filipista adj. i m. i f. Partidari de Felip de Borbó durant la Guerra de Successió a la corona hispànica. |
Modificada |
2021.11 |
floreta |
floreta f. Paraula afalagadora que hom adreça a algú lloant els seus atractius. |
floreta f. Paraula afalagadora que hom endreça a algú, tradicionalment a una dona, lloant els seus atractius. |
Modificada |
2021.11 |
florí |
florí [...] 2 1 m. Unitat monetària de les Antilles Neerlandeses i el Surinam. |
florí [...] 2 1 m. Unitat monetària de les Antilles Neerlandeses i Surinam. |
Modificada |
2021.03 |
franc1 |
franc1 1 m. Unitat monetària de diversos països europeus i africans, com ara Suïssa, Liechtenstein, Burundi, el Congo, la Costa d’Ivori, el Txad, etc. |
franc1 1 m. Unitat monetària de diversos països europeus i africans, com ara Suïssa, Liechtenstein, Burundi, Congo, Costa d’Ivori, Txad, etc. |
Modificada |
2021.03 |
fred2 -a |
fred2 -a 1 1 adj. Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un bany fred. 1 2 adj. Caracteritzat per una temperatura baixa. [...] |
fred2 -a 1 1 adj. Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un bany fred. Tenir una suor freda. 1 2 adj. Caracteritzat per una temperatura baixa. [...] |
Modificada |
2021.11 |
frontera |
frontera 1 1 f. Ratlla o límit que separa dos territoris fronters. 1 2 f. Línia que assenyala els límits reconeguts d’un estat. 1 3 frontera lingüística Límit geogràfic que separa dos dominis lingüístics. 2 f. Límit entre dues coses pròximes. La frontera difusa entre creença i superstició. 3 f. Façana 1. [...] |
frontera 1 1 f. Ratlla o límit que separa dos territoris fronters. 1 2 f. Línia que assenyala els límits reconeguts d’un estat. 1 3 frontera lingüística Límit geogràfic que separa dos dominis lingüístics. 2 f. Façana 1. [...] |
Modificada |
2021.11 |
futbol |
futbol 1 1 m. Esport practicat a l’aire lliure en què prenen part dos equips d’onze jugadors cadascun i consisteix a introduir una pilota, impulsada amb els peus o qualsevol altra part del cos llevat dels braços, a la porteria de l’equip contrari. 1 2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors cadascun i en un terreny de sòl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d’ample. 2 futbol americà Esport derivat del rugbi que es practica a l’aire lliure entre dos equips d’onze jugadors, proveïts de casc i proteccions rígides, que consisteix a portar una pilota ovalada fins a la zona d’anotació contrària o a fer-la passar per damunt del travesser del camp contrari, i en què és permès placar qualsevol adversari. |
futbol 1 m. Esport practicat a l’aire lliure en què prenen part dos equips d’onze jugadors cadascun i consisteix a introduir una pilota, impulsada amb els peus o qualsevol altra part del cos llevat dels braços, a la porteria de l’equip contrari. 2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors cadascun i en un terreny de sòl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d’ample. |
Modificada |
2021.11 |
gabonès -esa |
gabonès -esa 1 adj. i m. i f. Natural del Gabon. adj. Relatiu o pertanyent al Gabon o als seus habitants. |
gabonès -esa 1 adj. i m. i f. Natural de Gabon. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Gabon o als seus habitants. |
Modificada |
2021.03 |
galó2 |
galó2 m. Unitat anglosaxona de capacitat, equivalent a 4,54596 litres al Regne Unit i a 3,78542 als Estats Units. |
galó2 m. Unitat anglosaxona de capacitat, equivalent a 4,54596 litres a la Gran Bretanya i a 3,78542 als Estats Units. |
Modificada |
2021.11 |
ganàpia |
ganàpia 1 adj. i m. i f. Arribat a l’adolescència o a l’edat adulta. No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets. 2 adj. i m. i f. Que fa coses pròpies d’una criatura. Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal? |
ganàpia m. i f. Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d’una criatura. |
Modificada |
2021.11 |
gelar |
gelar 1 1 v. tr. Fer tornar fred com el glaç. Feia un fred que gelava les mans. 1 2 v. tr. PER EXT. Aquella nova ens va gelar la sang. 1 3 v. intr. pron. Esdevenir fred com el glaç. Si ens estem quiets se’ns gelaran els peus. 2 v. tr. i intr. i intr. pron. Glaçar 1. L’aigua del rierol s’ha gelat. 3 v. intr. Fer un fred intensíssim. |
gelar 1 1 v. tr. Fer tornar fred com el glaç. Feia un fred que gelava les mans. 1 2 v. tr. PER EXT. Aquella nova ens va gelar les sangs. 1 3 v. intr. pron. Esdevenir fred com el glaç. Si estem quiets se’ns gelaran els peus. 2 1 v. tr. Glaçar 1. 2 2 v. intr. pron. L’aigua del rierol s’ha gelat. 3 v. intr. Fer un fred intensíssim. |
Modificada |
2021.11 |
gelat -ada |
gelat -ada 1 adj. GLAÇAT. D’aquesta font, en brolla una aigua gelada. L’aigua era freda, gelada. Quan vaig sentir la seva resposta, vaig restar gelat. 2 m. Beguda o crema congelada, feta a base de llet i aromatitzada amb substàncies emprades en confiteria. |
gelat -ada 1 1 adj. Fred com el glaç. En brolla una aigua gelada. L’aigua era freda, gelada. 1 2 adj. PER EXT. Quan vaig sentir la seva resposta, vaig restar gelat. 2 m. Beguda o crema congelada, feta a base de llet i aromatitzada amb substàncies emprades en confiteria. |
Modificada |
2021.11 |
gerent gerenta |
gerent gerenta 1 m. i f. Persona que dirigeix els afers i porta la firma d’una societat o empresa mercantil. 2 m. i f. Persona que s’ocupa dels afers econòmics d’una entitat que no cerca el lucre. El gerent d’un hospital, d’una universitat. |
gerent 1 m. i f. Persona que dirigeix els afers i porta la firma d’una societat o empresa mercantil. 2 m. i f. Persona que s’ocupa dels afers econòmics d’una entitat que no cerca el lucre. El gerent d’un hospital, d’una universitat. |
Modificada |
2021.03 |
glaçar |
glaçar 1 1 v. tr. Fer esdevenir glaç (un líquid). 1 2 v. intr. pron. Esdevenir glaç. Glaçar- se l’aigua d’un dipòsit. 1 3 v. intr. pron. Un líquid greixós, prendre’s. Glaçar-se l’oli. 1 4 v. intr. Solidificar-se l’aigua dels reguerons, de les basses, etc., per un refredament de l’aire ambient. Ahir va glaçar. 2 1 v. tr. Fer tornar fred com el glaç. Feia un fred que glaçava les mans. 2 2 v. tr. PER EXT. Aquella nova ens va glaçar la sang. 2 3 v. intr. pron. Esdevenir fred com el glaç. Si ens estem quiets se’ns glaçaran els peus. 3 v. tr. Llevar la transparència (d’una cosa). Glaçar un vidre. [...] |
glaçar 1 1 v. tr. Fer esdevenir glaç (l’aigua). 1 2 v. intr. pron. Esdevenir glaç. Glaçar- se l’aigua d’un dipòsit. 1 3 v. intr. pron. Glaçar-se l’oli. 1 4 v. intr. Solidificar-se l’aigua dels reguerons, de les basses, etc., per un refredament de l’aire ambient. Ahir va glaçar. 2 v. tr. Llevar la transparència (d’una cosa). Glaçar un vidre. [...] |
Modificada |
2021.11 |
gluti glútia |
gluti glútia 1 adj. Relatiu o pertanyent a les natges. Artèria glútia. Músculs glutis. 2 m. Múscul gluti. Exercitar els glutis. |
gluti glútia adj. Relatiu o pertanyent a les natges. Artèria glútia. Músculs glutis. |
Modificada |
2021.11 |
guineà -ana |
guineà -ana 1 adj. i m. i f. Natural de Guinea, de Guinea Equatorial o de Guinea-Bissau. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Guinea, a Guinea Equatorial o a Guinea-Bissau, o als seus habitants. |
guineà -ana 1 adj. i m. i f. Natural de Guinea. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Guinea o als seus habitants. |
Modificada |
2021.11 |
homòleg -òloga |
homòleg -òloga 1 adj. Que correspon a un altre, que té les mateixes característiques que un altre. Els costats homòlegs de dos triangles semblants. 2 adj. En geom., que presenta homologia amb un altre. 3 adj. En biol., que té el mateix origen embriològic. Òrgans homòlegs. 4 1 adj. En quím., que pertany a una sèrie homòloga. 4 2 m. Compost homòleg. 5 m. i f. Persona que té un càrrec equivalent al d’una altra en un organisme o administració diferent. El ministre de justícia francès visitarà la seva homòloga italiana. |
homòleg -òloga 1 adj. Que correspon a un altre, que té les mateixes característiques que un altre. Els costats homòlegs de dos triangles semblants. 2 adj. En geom., que presenta homologia amb un altre. 3 adj. En biol., que té el mateix origen embriològic. Òrgans homòlegs. 4 1 adj. En quím., que pertany a una sèrie homòloga. 4 2 m. Compost homòleg. |
Modificada |
2021.11 |
homònim -a |
homònim -a 1 1 adj. Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims. 1 2 m. Respecte a una persona, una altra que porta el mateix nom. El meu homònim. 2 1 adj. Que és formalment idèntic a un altre mot però té un significat diferent. La forma d’infinitiu dur i l’adjectiu masculí singular dur són mots homònims. 2 2 m. Mot homònim. Diccionari d’homònims i parònims. |
homònim -a 1 1 adj. Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims. 1 2 m. Respecte a una persona, una altra que porta el mateix nom. El meu homònim. 2 m. Mot homònim que és formalment idèntic a un altre però té significat diferent. El verb dur i l’adjectiu dur són homònims. |
Modificada |
2021.11 |
hora |
hora [...] 1 5 f. Distància que es pot recórrer en una hora de temps, especialment caminant. Quantes hores hi ha d’aquí a Alcoi? 1 6 d’una hora lluny loc. adv. a) Des d’una gran distància. La columna de fum es veia d’una hora lluny. 1 6 d’una hora lluny loc. adv. b) De seguida i amb claredat. Es nota d’una hora lluny que n’està enamorada. [...] 2 4 l’hora de la veritat El moment decisiu. Ha arribat l’hora de la veritat. [...] |
hora [...] 1 5 f. Distància que es pot recórrer en una hora de temps, especialment caminant. Quantes hores hi ha d’aquí a Alcoi? 2 1 f. Temps del dia expressat en hores comptades des de mitjanit o des de migdia i en fraccions d’hora. ─Quina hora és? ─Són les tres o són tres hores. Saps a quina hora arribaran? L’hora de sortida d’un tren. Tocar hores el rellotge. [...] |
Modificada |
2021.11 |
incivilitzat -ada |
incivilitzat -ada adj. No civilitzat. El barri ha patit destrosses greus causades per vianants incivilitzats. |
incivilitzat -ada adj. Que no ha estat civilitzat. |
Modificada |
2021.03 |
inconscient |
inconscient 1 1 adj. No conscient. Després de l’accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients. 1 2 m. Part de l’estructura de la personalitat arrelada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament. 2 adj. i m. i f. Que actua d’una manera imprudent i irreflexiva. Cal ser molt inconscient per a sortir a navegar amb aquest temps. |
inconscient 1 adj. No conscient. Després de l’accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients. 2 m. Part de l’estructura de la personalitat situada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament. |
Modificada |
2021.11 |
joc1 |
joc1 m. [...] 3 3 jocs olímpics a) A l’antiga Grècia, festes religioses, culturals i esportives que se celebraven a la ciutat d’Olímpia. 3 3 jocs olímpics b) Sèrie de competicions esportives internacionals que se celebren cada quatre anys en una ciutat determinada. 3 4 jocs paralímpics Sèrie de competicions esportives internacionals destinades a esportistes discapacitats, que se celebren cada quatre anys a la seu d’uns jocs olímpics quan aquests ja han acabat. |
joc1 m. [...] 3 3 jocs olímpics a) A l’antiga Grècia, festes religioses, culturals i esportives que se celebraven a la ciutat d’Olímpia. 3 3 jocs olímpics b) Sèrie de competicions esportives internacionals que se celebren cada quatre anys en una ciutat determinada. |
Modificada |
2021.11 |
kirguís |
kirguís [inv.] 1 1 adj. i m. i f. Natural del Kirguizstan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent al Kirguizstan o als seus habitants. 2 1 m. i f. Individu d’un poble de parla altaica de l’Àsia central. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als kirguís. 3 1 m. Llengua altaica parlada pels kirguís. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent al kirguís. |
kirguís [inv.] 1 1 m. i f. Individu d’un poble de parla turca de l’Àsia central. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als kirguís. 2 1 m. Llengua altaica parlada pels kirguís. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al kirguís. |
Modificada |
2021.03 |
las lassa |
las lassa adj. Que està defallit. |
las lassa adj. Fatigat. |
Modificada |
2021.11 |
libi líbia |
libi líbia 1 adj. i m. i f. Natural de Líbia. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Líbia o als seus habitants. |
libi líbia 1 adj. i m. i f. Natural de Líbia. 2 adj. Líbic 1. |
Modificada |
2021.11 |
líbic -a |
líbic -a 1 adj. Libi 2. 2 1 m. Llengua afroasiàtica, avui extingida, parlada al nord d’Àfrica. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al líbic. |
líbic -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a Líbia o als seus habitants. 2 1 m. Llengua afroasiàtica, avui extingida, parlada al nord d’Àfrica. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al líbic. |
Modificada |
2021.11 |
llarg1 |
llarg1 1 1 m. Llargada d’una cosa, d’una superfície. Una taula de vuit pams de llarg. 1 2 al llarg loc. adv. Segons la llargada d’una cosa. Heu de tallar la peça al llarg. 1 3 al llarg de loc. prep. En tota la llargada de, en tota l’extensió de. Al llarg dels anys. Poseu les caixes al llarg del corredor. 1 4 de llarg a llarg loc. adv. D’extrem a extrem. Una esquerda travessava la paret de llarg a llarg. 1 5 de llarg a llarg de loc. prep. D’extrem a extrem de. El coneixia tothom de llarg a llarg de la costa. 2 passar de llarg Passar per un indret sense deturar-s’hi. 3 m. En mús., temps lent. |
llarg1 1 1 m. Llargada d’una cosa, d’una superfície. Una taula de vuit pams de llarg. 1 2 al llarg loc. adv. Segons la llargada d’una cosa. Heu de tallar la peça al llarg. 1 3 al llarg de loc. prep. En tota la llargada de, en tota l’extensió de. Al llarg dels anys. Poseu les caixes al llarg del corredor. 1 4 de llarg a llarg loc. adv. D’extrem a extrem. 2 m. passar de llarg Passar per un indret sense deturar-s’hi. 3 m. En mús., temps lent. |
Modificada |
2021.11 |
llegit2 -ida |
llegit2 -ida adj. Que té una gran cultura i erudició pel fet d’haver llegit molt. És una dona molt llegida i sap de tot. |
llegit2 -ida adj. Que té molts coneixements fruit de les lectures que ha acumulat. El meu avi no tenia estudis, però era molt llegit. |
Modificada |
2021.11 |
lletra |
lletra [...] 5 1 f. LLETRA DE CANVI. Va fer hores extres per a poder pagar les lletres a final de mes. 5 2 lletra de canvi Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament en virtut del qual una persona mana a una altra que pagui una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona, que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc, la moneda i el temps convinguts. 5 3 lletres en cartera Lletres de canvi esteses que té un comerciant sense dur-les a un establiment de crèdit per a llur descompte o negociació. |
lletra [...] 5 1 f. lletra de canvi Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament en virtut del qual una persona mana a una altra que pagui una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona, que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc, la moneda i el temps convinguts. 5 2 lletres en cartera Lletres de canvi esteses que té un comerciant sense dur-les a un establiment de crèdit per a llur descompte o negociació. |
Modificada |
2021.11 |
lleure2 |
lleure2 [quant a la flexió, com beure] 1 v. intr. Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan me lleurà vindré. 2 ésser llegut Ésser permès. A vós no us és llegut de fer això. |
lleure2 [quant a la flexió, com beure] 1 v. intr. Un acte o acció, ésser lícit a algú. A vós no us és llegut de fer això. 2 v. intr. Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan me lleurà vindré. |
Modificada |
2021.11 |
lliura |
lliura 4 1 f. Unitat monetària de diferents països. 4 2 f. Moneda o bitllet d’una lliura. 4 3 lliura esterlina Unitat monetària del Regne Unit. 4 4 f. Moneda de compte de valor de 20 sous o 240 diners. |
lliura 4 1 f. Unitat monetària de diferents països. 4 2 f. Moneda o bitllet d’una lliura. 4 3 lliura esterlina Unitat monetària de la Gran Bretanya. 4 4 f. Moneda de compte de valor de 20 sous o 240 diners. |
Modificada |
2021.11 |
lloguer |
lloguer 1 1 m. Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús a algú per un temps determinat. Un lloguer molt car. Donar un pis a lloguer. Agafar un pis a lloguer. 1 2 m. Acció de llogar. El meu cunyat es dedica al lloguer de maquinària agrícola. 1 3 de lloguer loc. adj. Destinat a ésser llogat. Un pis, un cotxe, de lloguer. 2 1 m. Salari a canvi del qual un criat, un mercenari, etc., es posava al servei d’algú. 2 2 m. Recompensa, guardó. |
lloguer 1 m. Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús a algú per un temps determinat. Un lloguer molt car. Donar un pis a lloguer. Agafar un pis a lloguer. 2 1 m. Salari a canvi del qual un criat, un mercenari, etc., es posava al servei d’algú. 2 2 m. Recompensa, guardó. |
Modificada |
2021.11 |
lord |
lord 1 m. Títol que tenen al Regne Unit els pars del reialme i altres nobles. 2 m. Títol que tenen al Regne Unit determinats prelats i responsables de diverses funcions. |
lord 1 m. Títol que tenen a la Gran Bretanya els pars del reialme i altres nobles. 2 m. Títol que tenen a la Gran Bretanya determinats prelats i responsables de diverses funcions. |
Modificada |
2021.11 |
malai malaia |
malai malaia 1 1 m. i f. Individu d’un poble que habita la península de Malaca i les illes de Sumatra, Java, Cèlebes, les Filipines, etc. [...] |
malai malaia 1 1 m. i f. Individu d’un poble que habita la península de Malaca i les illes de Sumatra, Java, Cèlebes, Filipines, etc. [...] |
Modificada |
2021.03 |
mangabei |
mangabei [...] 2 m. mangabei de collaret blanc Mangabei que viu a l’Àfrica subsahariana, des de Nigèria al Gabon (Cercocebus torquatus). [...] |
mangabei [...] 2 m. mangabei de collaret blanc Mangabei que viu a l’Àfrica subsahariana, des de Nigèria a Gabon (Cercocebus torquatus). [...] |
Modificada |
2021.03 |
mariscal mariscala |
mariscal mariscala 1 1 m. i f. Antic alt càrrec de la milícia, que es conserva en alguns països com el Regne Unit i França. Les tropes franceses del mariscal Bonas. 1 2 gran mariscal [o mariscal de la cort, o mariscal de palau] Antic alt oficial de la cort d’un sobirà. [...] |
mariscal mariscala 1 1 m. i f. Antic alt càrrec de la milícia, que es conserva en alguns països com la Gran Bretanya i França. Les tropes franceses del mariscal Bonas. 1 2 gran mariscal [o mariscal de la cort, o mariscal de palau] Antic alt oficial de la cort d’un sobirà. [...] |
Modificada |
2021.11 |
massa1 |
massa1 [...] 5 1 f. Quantitat de matèria que té un cos. Un cos de 10 kg de massa. 5 2 [FIF] MASSA INERCIAL. Calcular la massa d’un cos. 5 3 massa atòmica NOMBRE DE MASSA. 5 4 massa crítica Mínim de massa material susceptible de fissió que ha d’ésser introduïda en un reactor nuclear per tal d’aconseguir una reacció en cadena. 5 5 massa efectiva Valor que hom dona a la massa d’un dels components d’un sistema dinàmic complex per tal de tenir en compte la influència dels altres components. 5 6 massa en repòs En la teoria de la relativitat, massa que té un cos per a un espectador en repòs, en oposició a la massa en moviment, superior a la massa en repòs. 5 7 massa específica Densitat 2. [...] |
massa1 [...] 5 1 f. massa atòmica NOMBRE DE MASSA. 5 2 massa crítica Mínim de massa material susceptible de fissió que ha d’ésser introduïda en un reactor nuclear per tal d’aconseguir una reacció en cadena. 5 3 massa efectiva Valor que hom dona a la massa d’un dels components d’un sistema dinàmic complex per tal de tenir en compte la influència dels altres components. 5 4 massa en repòs En la teoria de la relativitat, massa que té un cos per a un espectador en repòs, en oposició a la massa en moviment, superior a la massa en repòs. 5 5 massa específica Densitat 2. [...] |
Modificada |
2021.11 |
massai |
massai 1 1 m. i f. Individu d’un poble africà de pastors nòmades que habita al Sudan del Sud, Kenya i Tanzània. [...] |
massai 1 1 m. i f. Individu d’un poble africà de pastors nòmades que habita a Sudan, Kenya i Tanzània. [...] |
Modificada |
2021.03 |
menys |
menys [...] 1 6 ni més ni menys V. MÉS. 1 7 anar a menys [o venir a menys] a) Passar a un grau inferior. El dolor va a menys. 1 7 anar a menys [o venir a menys] b) Empitjorar econòmicament. L’aristocràcia local havia anat a menys. 2 adj. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d’inferioritat. Tinc menys diners que tu. [...] |
menys [...] 1 6 ni més ni menys V. MÉS. 2 adj. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d’inferioritat. Tinc menys diners que tu. [...] |
Modificada |
2021.11 |
més |
més [...] 1 3 a més [o a més a més, o de més, o de més a més] loc. adv. Indica que una cosa es fa, succeeix, s’esdevé, etc., afegida a una altra. Han plantat arbres a la plaça i, a més, hi posaran una font. 1 4 anar a més a) Passar a un grau superior. La febre va a més. 1 4 anar a més b) Millorar econòmicament. La ciutat ha anat a més gràcies al comerç internacional. 1 5 més o menys [o més o manco] loc. adv. APROXIMADAMENT. Arribaré a les quatre, més o menys. |
més [...] 1 3 a més [o a més a més, o de més, o de més a més] loc. adv. Indica que una cosa es fa, succeeix, s’esdevé, etc., afegida a una altra. Han plantat arbres a la plaça i, a més, hi posaran una font. 1 4 més o menys [o més o manco] loc. adv. APROXIMADAMENT. Arribaré a les quatre, més o menys. |
Modificada |
2021.11 |
metall |
metall 1 1 m. Element químic situat a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, com l’alumini, el ferro o l’or, caracteritzat per la seva brillantor, la seva estructura cristal·lina, per ésser dúctil, mal·leable, bon conductor de la calor i de l’electricitat, i capaç de formar òxids bàsics amb l’oxigen i de substituir els ions hidrogen d’un àcid per a formar sals. 1 2 m. Material obtingut d’un o més metalls. Una planxa de metall. 1 3 metall agre Metall poc mal·leable, trencadís. [...] |
metall 1 1 m. Element químic situat a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, com l’alumini, el ferro o l’or, caracteritzat per la seva brillantor, la seva estructura cristal·lina, per ésser dúctil, mal·leable, bon conductor de la calor i de l’electricitat, i capaç de formar òxids bàsics amb l’oxigen i de substituir els ions hidrogen d’un àcid per a formar sals. 1 2 metall agre Metall poc mal·leable, trencadís. [...] |
Modificada |
2021.11 |
molt1 |
molt1 adv. 1 adv. En grau considerable. És molt ric. Ho has fet molt bé. És un diari molt llegit. M’agrada molt. 2 com a molt loc. adv. Com a màxim, a tot estirar. Els resultats els tindràs com a molt d’aquí a un mes. 3 de molt [o amb molt] loc. adv. Amb una gran diferència o distància. Això supera amb molt les nostres previsions. 4 ésser molt [o ésser per molt] Ésser un cas molt extrem i improbable que hom confia que no es produeixi. Seria molt que entre tots no trobéssim la resposta. 5 ni poc ni molt V. POC¹. 6 per molt que loc. conj. ENCARA QUE. 7 poc o molt V. POC¹. |
molt1 adv. 1 adv. En grau considerable. És molt ric. Ho has fet molt bé. És un diari molt llegit. M’agrada molt. 2 com a molt loc. adv. Com a màxim, a tot estirar. Els resultats els tindràs com a molt d’aquí a un mes. 3 de molt [o amb molt] loc. adv. Amb una gran diferència o distància. Això supera amb molt les nostres previsions. 4 ni poc ni molt V. POC¹. 5 per molt que loc. conj. ENCARA QUE. 6 poc o molt V. POC¹. |
Modificada |
2021.11 |
moment |
moment 1 1 m. Petit espai de temps. Hi va haver un moment de silenci. Esperem-lo un moment més: no pot tardar. No puc reposar ni un moment. Breus moments. [...] 1 15 Punt determinat en el temps. A partir d’aquell moment tot va canviar. 1 16 Temps de durada indeterminada que es distingeix per alguna circumstància. El país passava per un moment convuls. 1 17 en tot moment loc. adv. Tota l’estona. La policia l’ha tingut vigilat en tot moment. [...] |
moment 1 1 m. Petit espai de temps. Hi va haver un moment de silenci. Esperem-lo un moment més: no pot tardar. No puc reposar ni un moment. Breus moments. [...] |
Modificada |
2021.11 |
monolingüe |
monolingüe 1 adj. Que està compost o expressat en una sola llengua. Un document monolingüe. 2 adj. D’una sola llengua. Un diccionari monolingüe. 3 adj. Que s’expressa en una sola llengua. Un escriptor monolingüe. Gairebé tots els alumnes d’aquesta escola són monolingües. 4 adj. En què només hi ha una llengua. Un país monolingüe. Una empresa monolingüe. |
monolingüe adj. UNILINGÜE. |
Modificada |
2021.11 |
monolingüisme |
monolingüisme m. Condició de monolingüe. |
monolingüisme m. Qualitat de monolingüe. |
Modificada |
2021.11 |
multilingüe |
multilingüe 1 adj. Que està compost o expressat en diverses llengües. Un document multilingüe. 2 adj. De diverses llengües. Un diccionari multilingüe. 3 adj. Que pot expressar-se en diverses llengües. Una escriptora multilingüe. L’alumnat d’aquesta escola és multilingüe. Una administració multilingüe. 4 adj. [FL] En què coexisteixen diverses llengües. Canadà és un país multilingüe. Una empresa multilingüe. |
multilingüe 1 adj. Que és compost de diverses llengües. 2 adj. Que parla diverses llengües. |
Modificada |
2021.11 |
multilingüisme |
multilingüisme m. Condició de multilingüe. |
multilingüisme m. Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social. |
Modificada |
2021.11 |
neerlandès -esa |
neerlandès -esa 1 1 adj. i m. i f. Natural dels Països Baixos. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als Països Baixos o als seus habitants. [...] |
neerlandès -esa 1 1 adj. i m. i f. Natural d’Holanda o dels Països Baixos. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Holanda o als Països Baixos o als seus habitants. [...] |
Modificada |
2021.03 |
negoci |
negoci 1 1 m. Afer, assumpte, empresa, especialment comercial, de què s’espera obtenir avantatge, profit o beneficis. El negoci immobiliari, bancari, hoteler. Fer negocis. Muntar un negoci. Viatge de negocis. En quins negocis estàs ficat, que no et veiem mai? 1 2 el negoci d’en Robert amb les cabres Mal negoci. 1 3 fer un bon negoci Sortir guanyant en un afer. 1 4 fer un mal negoci Sortir perdent en un afer. 1 5 negoci rodó Negoci totalment favorable. [...] |
negoci 1 1 m. Afer, assumpte, empresa, especialment comercial, de què s’espera obtenir avantatge, profit o beneficis. 1 2 el negoci d’en Robert amb les cabres Mal negoci. 1 3 fer un bon negoci Sortir guanyant en un afer. 1 4 fer un mal negoci Sortir perdent en un afer. 1 5 negoci rodó Negoci totalment favorable. [...] |
Modificada |
2021.11 |
nevós -osa |
nevós -osa 1 adj. De neu. Fa un temps nevós. 2 adj. Nevat 1. Els cims nevosos. |
nevós -osa 1 adj. De neu. Fa un temps nevós. 2 adj. Cobert de neu. Els cims nevosos. |
Modificada |
2021.11 |
nigerí -ina |
nigerí -ina 1 adj. i m. i f. Natural del Níger. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Níger o als seus habitants. |
nigerí -ina 1 adj. i m. i f. Natural de Níger. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Níger o als seus habitants. |
Modificada |
2021.03 |
ostentar |
ostentar 1 1 v. tr. Mostrar, especialment amb afectació. En qualsevol conversa ostentava la seva erudició. 1 2 v. intr. Mostrar amb afectació una posició social pròspera. Als nou-rics els agrada ostentar. 2 v. tr. Estar en possessió (d’un títol o d’un càrrec). El candidat va ostentar l’alcaldia de la capital durant més de deu anys. |
ostentar v. tr. Mostrar, especialment amb afectació. |
Modificada |
2021.11 |
parmesà -ana |
parmesà -ana 1 1 adj. i m. i f. Natural de Parma. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Parma o als seus habitants. 2 1 m. Formatge de pasta dura elaborat amb llet de vaca, originari de Parma. 2 2 adj. Formatge parmesà. |
parmesà -ana 1 1 adj. i m. i f. Natural de Parma. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Parma o als seus habitants. 2 m. Formatge de pasta dura elaborat amb llet de vaca, originari de Parma. |
Modificada |
2021.11 |
parònim -a |
parònim -a 1 adj. Que té una similitud formal amb un altre mot. Terròs i terrós són mots parònims. 2 m. Mot parònim. |
parònim m. Mot que té amb un altre mot una similitud formal. |
Modificada |
2021.11 |
part2 |
part2 [...] 5 8 per part de loc. prep. a) Pel que es refereix a. Per part d’ells no hi ha cap inconvenient. 5 8 per part de loc. prep. b) Introdueix l’agent d’una acció. La iniciativa va ser molt criticada per part del grup ecologista. Hem rebut moltes queixes per part d’ella. [...] 8 1 de part a part loc. adv. D’un costat a l’altre. Una esgarrifança em va recórrer el cos de part a part. 8 2 de part a part de loc. prep. D’un costat a l’altre de. Un estenedor anava de part a part del terrat. 8 3 de part d’arrere loc. adv. Per darrere, des de darrere. Li va sortir de part d’arrere.[...] 10 f. Línia genealògica derivada d’un dels progenitors. M’és cosí de part de mare. De la part dels Serra no va venir cap parent. 11 f. mitja part Interval de descans entre dues parts d’un espectacle o d’un esdeveniment esportiu. |
part2 [...] 5 8 per part de loc. prep. Pel que es refereix a. [...] 8 1 de part a part loc. adv. Travessant. 8 2 de part d’arrere loc. adv. Per darrere, des de darrere. Li va sortir de part d’arrere. [...] |
Modificada |
2021.11 |
passar |
passar [...] 11 1 v. tr. Estar durant (cert temps) en algun lloc, emprar (un temps) d’alguna manera. Passar algú l’estiu a fora, al camp. Passar la vida patint. En què passes el temps? El malalt ha passat una nit molt agitada. 11 2 v. tr. PER EXT. Passar un examen. Passar una malaltia. Passar penes, treballs. Passar fam, set. 11 3 passar un llibre Estudiar-lo ordenadament. És una nena molt eixerida, ja passa el segon llibre de lectura. 11 4 passar-ho bé [o passar-s’ho bé] Divertir-se. Ho has passat bé amb els avis? L’altre dia ens ho vam passar bé al cine. 11 5 passar-ho malament [o passar-s’ho malament] PATIR 2 4 i 2 5. Amb la malaltia de la dona ho ha passat malament. Ja sé que us ho vau passar malament ahir. 11 6 passi-ho bé Expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d’algú. 12 1 v. tr. Fer travessar un espai (a algú), transportar d’un lloc a un altre. [...] |
passar [...] 11 1 v. tr. Estar durant (cert temps) en algun lloc, emprar (un temps) d’alguna manera. Passar algú l’estiu a fora, al camp. Passar la vida patint. En què passes el temps? El malalt ha passat una nit molt agitada. 11 2 v. tr. PER EXT. Passar un examen. Passar una malaltia. Passar penes, treballs. Passar fam, set. 11 3 passar un llibre Estudiar-lo ordenadament. És una nena molt eixerida, ja passa el segon llibre de lectura. 11 4 passi-ho bé Expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d’algú. 12 1 v. tr. Fer travessar un espai (a algú), transportar d’un lloc a un altre. [...] |
Modificada |
2021.11 |
patriciat |
patriciat 1 m. Dignitat de patrici. 2 m. Conjunt dels patricis. El Consell de Cent de Barcelona tenia una bona representació del patriciat de la ciutat. |
patriciat m. Dignitat de patrici. |
Modificada |
2021.11 |
peduncle |
peduncle 1 m. Cua o suport d’una flor, d’un fruit o d’una inflorescència ben delimitada. 2 1 m. Banda de matèria blanca que uneix diferents parts de la massa encefàlica. Peduncles del cerebel. 2 2 m. Prolongació del cos dels animals de vida sedentària per la qual es queden enganxats a una superfície. Mitjançant el peduncle, els percebes es fixen a les roques batudes per les onades. 2 3 peduncle caudal Part més prima que uneix el cos i la cua d’un peix o d’un mamífer aquàtic. Els tamborers tenen una taca negra al peduncle caudal. |
peduncle 1 m. Cua o suport d’una flor, d’un fruit o d’una inflorescència ben delimitada. 2 m. Banda de matèria blanca que uneix diferents parts de la massa encefàlica. Peduncles del cerebel. |
Modificada |
2021.11 |
pegar |
pegar [...] 4 1 tr. Fer (un bot, un sotrac, etc.). Va pegar un bot, que de cap va topar al sostre. 4 2 no pegar brot [o no pegar ni brot, o no pegar un brot, o no pegar ni un brot] NO FER BROT. 4 3 sense pegar brot [o sense pegar ni brot, o sense pegar un brot, o sense pegar ni un brot] loc. adv. SENSE FER BROT. 5 tr. Apegar 1. |
pegar [...] 4 tr. Fer (un bot, un sotrac, etc.). Va pegar un bot, que de cap va topar al sostre. 5 tr. Apegar 1. |
Modificada |
2021.11 |
perfumat -ada |
perfumat -ada 1 adj. Que desprèn un perfum penetrant. Aquesta varietat de rosa és molt perfumada. 2 m. Cafè amb aiguardent o un altre licor. |
perfumat m. Cafè amb aiguardent o un altre licor. |
Modificada |
2021.11 |
perpendicular |
perpendicular 1 adj. Que forma amb una altra recta o amb un altre pla angles rectes. Una recta perpendicular a una altra. Una recta perpendicular a un pla. Dos plans perpendiculars entre ells. 2 f. Recta perpendicular. Traçar la perpendicular a una recta. |
perpendicular adj. Que forma amb una altra recta o amb un altre pla angles rectes. Una recta perpendicular a una altra. Una recta perpendicular a un pla. Dos plans perpendiculars entre ells. |
Modificada |
2021.11 |
pesquer -a |
pesquer -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a la pesca. Sector pesquer. Indústria pesquera. 2 m. Embarcació destinada a la pesca. En el moll de llevant hi ha els pesquers més grossos. |
pesquer -a adj. Relatiu o pertanyent a la pesca. Sector pesquer. Indústria pesquera. |
Modificada |
2021.11 |
petaner -a |
petaner -a 1 adj. i m. i f. Que evacua pets amb freqüència. 2 adj. i m. Petit de mena i de raça indefinida, s’aplica a un gos. Un gos petaner de carrer m’ha seguit fins a casa. Han adoptat un petaner de pèl marronós i potes curtes. |
petaner -a 1 adj. i m. i f. Que evacua pets amb freqüència. 2 m. Gos petit de mena. |
Modificada |
2021.11 |
piastra |
piastra 1 1 f. Centèsima part de la lira turca i de la lliura d’Egipte, el Líban, la República del Sudan, el Sudan del Sud i Síria. [...] |
piastra 1 1 f. Centèsima part de la lira turca i de la lliura d’Egipte, Líban, Sudan i Síria. [...] |
Modificada |
2021.03 |
placar |
placar v. tr. Un jugador de rugbi o futbol americà, interceptar l’avanç d’un contrari subjectant-li la cintura o les cuixes amb els braços i fent-lo caure a terra. A diferència del rugbi, en futbol americà es pot placar un jugador que no duu la pilota. |
placar v. tr. Un jugador de rugbi o futbol americà, interceptar l’avanç d’un contrari que té la pilota subjectant-li la cintura o les cuixes amb els braços i fent-lo caure a terra. |
Modificada |
2021.11 |
plurilingüe |
plurilingüe 1 adj. MULTILINGÜE. 2 adj. Que té una competència comunicativa integrada en diverses llengües, s’aplica a un individu. El mestre era plurilingüe i podia entendre llengües que desconeixia. |
plurilingüe adj. MULTILINGÜE. |
Modificada |
2021.11 |
plurilingüisme |
plurilingüisme m. Condició de plurilingüe. |
plurilingüisme m. MULTILINGÜISME. |
Modificada |
2021.11 |
poblat -ada |
poblat -ada 1 1 adj. Que té població. Els centres més poblats són a prop dels rius. Totes les illes on arribaven els europeus estaven poblades. 1 2 m. Població 2. 2 adj. Que té molt de pèl, s’aplica a les celles, a la barba. En Marc té les celles poblades i llargues. |
poblat m. Població 2. |
Modificada |
2021.11 |
poliglot -a |
poliglot -a adj. MULTILINGÜE 1, 2 i 3. |
poliglot -a 1 adj. Escrit en diferents llengües. Bíblia poliglota. 2 adj. Que parla diferents llengües. |
Modificada |
2021.11 |
pornografia |
pornografia 1 f. Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment. En Joan prefereix l’erotisme; la pornografia l’incomoda. 2 f. Espectacle, obra literària o producte audiovisual que utilitza la pornografia. Li agrada llegir pornografia. |
pornografia 1 f. Tractat sobre la prostitució. 2 f. En una obra literària, artística, etc., ús i descripció de termes i de situacions majoritàriament considerats com a obscens perquè ultrapassen els límits de les convencions morals compartides. |
Modificada |
2021.11 |
predilecció |
predilecció f. Afecció especial a una persona o una cosa per damunt de les altres. Té predilecció per la música clàssica. |
predilecció f. Afecció especial a una persona o una cosa que ens duu a preferir-la a les altres. Té predilecció per la música clàssica. |
Modificada |
2021.11 |
predilecte -a |
predilecte -a adj. PREFERIT 1. Mozart és el seu músic predilecte. La filla predilecta. |
predilecte -a adj. Que és objecte de predilecció. Mozart és el seu músic predilecte. La filla predilecta. |
Modificada |
2021.11 |
prefixar |
prefixar 1 v. tr. Adjuntar un prefix (a un radical o a un mot). 2 v. tr. Fixar per endavant. El termòstat ens permet prefixar la temperatura desitjada. Tarifa prefixada. Objectiu prefixat. |
prefixar v. tr. Adjuntar un prefix (a un radical o a un mot). |
Modificada |
2021.11 |
preguntar |
preguntar 1 1 v. tr. Fer una pregunta (sobre alguna cosa o sobre algú). Pregunta-li què vol. Pregunteu-li si sap l’hora que arriben. 1 2 v. tr. pron. Fer-se mentalment una pregunta a si mateix (sobre alguna cosa o sobre algú). Es preguntava per què no li havien dit la veritat. 2 v. tr. Demanar (la lliçó). Demà em preguntaran els pronoms febles. 3 v. intr. DEMANAR 1 14. Si et pregunten per les fotos, digues que no saps on són. 4 v. intr. DEMANAR 2 3. Va venir algú que preguntava per l’Àngel. |
preguntar 1 v. tr. Fer una pregunta (sobre alguna cosa o sobre algú). Pregunta-li què vol. Pregunteu-li si sap l’hora que arriben. 2 v. tr. Demanar (la lliçó). Demà em preguntaran els pronoms febles. |
Modificada |
2021.11 |
prelitoral |
prelitoral 1 adj. Relatiu o pertanyent al prelitoral. Serralada prelitoral. 2 m. Regió separada del litoral per una planura, una depressió, una serralada, etc. Les comarques del prelitoral. 3 adj. Que té el seu hàbitat al prelitoral. Flora prelitoral. |
prelitoral m. Regió separada del litoral per una planura, una depressió, una serralada, etc. |
Modificada |
2021.11 |
proselitista |
proselitista 1 adj. Relatiu o pertanyent al proselitisme. Acció proselitista. 2 adj. i m. i f. Que fa proselitisme. El partit té militants molt proselitistes. |
proselitista 1 adj. Relatiu o pertanyent al proselitisme. 2 m. i f. Persona que fa proselitisme. |
Modificada |
2021.11 |
pruïja |
pruïja 1 f. Picor viva. 2 f. Desig vehement d’alguna cosa o de fer alguna cosa. La poeta sentia la pruïja de l’estil. El projecte de llei reflectia la pruïja d’avançar en la justícia social. La pruïja pels diners el va perdre. La seva pruïja per tornar a la política augmentava. |
pruïja 1 f. Picor viva. 2 f. Ganes vehements de fer alguna cosa. |
Modificada |
2021.11 |
punt |
punt m. [...] 5 5 punt i coma Signe gràfic (;) que separa dues parts del discurs amb una relació sintàctica menor entre si. Poseu-hi els punts i coma que calgui.[...] 24 5 bon punt [o tan bon punt] loc. conj. AIXÍ QUE a) Bon punt arribin, fes-los passar al meu despatx. Tan bon punt vindran, els ho direm. 24 6 fins al punt de loc. prep. [...] |
punt m. [...] 5 5 punt i coma Signe gràfic (;) que separa dues parts del discurs amb una relació sintàctica menor entre si.[...] 24 5 bon punt loc. conj. TAN BON PUNT. [...] 24 6 fins al punt de loc. prep. [...] 24 7 tan bon punt loc. conj. Al moment que, així que. |
Modificada |
2021.11 |
quin -a |
quin -a 1 adj. Un o uns d’un grup o d’un nombre de persones o coses sobre el qual o els quals recau una interrogació directa o indirecta. Quin dia vindràs? Amb quin ganivet ho tallaràs? Per quins carrers heu passat? No sap quina resposta fer-me. 2 adj. Adjectiu exclamatiu. Quin arbre més alt! Quina noia més bonica! Quins crits! Quin un de més gros! Quina una que n’has fet! 3 pron. Situat entre dues formes idèntiques d’un verb en subjuntiu, forma una construcció concessiva. Sigui quin sigui, l’import s’ha de satisfer al comptat. Totes aquestes camises són de molt bona qualitat; agafis quina agafis, l’encertaràs. |
quin -a 1 adj. Un o uns d’un grup o d’un nombre de persones o coses sobre el qual o els quals recau una interrogació directa o indirecta. Quin dia vindràs? Amb quin ganivet ho tallaràs? Per quins carrers heu passat? No sap quina resposta fer-me. 2 adj. Adjectiu exclamatiu. Quin arbre més alt! Quina noia més bonica! Quins crits! Quin un de més gros! Quina una que n’has fet! |
Modificada |
2021.11 |
ratapinyada |
ratapinyada [...] 1 5 ratapinyada de bosc Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu en zones de muntanya d’Europa, Àsia occidental i el Marroc (Barbastella barbastellus). [...] |
ratapinyada [...] 1 5 ratapinyada de bosc Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu en zones de muntanya d’Europa, Àsia occidental i Marroc (Barbastella barbastellus). [...] |
Modificada |
2021.03 |
referència |
referència [...] 1 3 amb referència a [o en referència a] loc. prep. PEL QUE FA A. [...] |
referència [...] 1 3 amb referència a loc. prep. PEL QUE FA A. |
Modificada |
2021.11 |
regnar |
regnar 1 v. intr. Un rei o un príncep, regir un estat. En aquell temps regnava a França Lluís X. 2 Dominar, exercir una influència. Aquest escriptor és molt crític amb els costums que regnen als Estats Units. La tensió regnava a la sala. Aquella tarda regnava la tramuntana. |
regnar 1 v. intr. Un rei o un príncep, regir un estat. En aquell temps regnava a França Lluís X. 2 Dominar, exercir una influència. Aquest escriptor és molt crític amb els costums que regnen als Estats Units. El còlera regnava a la ciutat. Aquella tarda regnava la tramuntana. |
Modificada |
2021.03 |
reialesa |
reialesa 1 f. Dignitat, sobirania, de rei o de reina. 2 f. Conjunt de les famílies reials. Membre de la reialesa. Tota la reialesa europea va assistir a la celebració. |
reialesa f. Dignitat, sobirania, de rei o de reina. |
Modificada |
2021.11 |
remença |
remença 1 f. Redempció personal. 2 f. Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. 3 m. PAGÈS DE REMENÇA. |
remença 1 f. Redempció personal. 2 f. Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. |
Modificada |
2021.11 |
reposar |
reposar 1 v. tr. Tornar a posar. La imatge fou reposada a l’altar amb l’ajut de tots els vilatans. El funcionari fou reposat en el càrrec. 2 v. intr. i tr. Descansar 1, 2 i 3. Ara no treballis més: reposa. Per fi reposem després de tants fatics i tantes calamitats. Reposa en mi, que jo faré per tu tot el que pugui. La paret reposa en un contrafort. No sap on reposar el braç. |
reposar [...] 1 v. tr. Tornar a posar. La imatge fou reposada a l’altar amb l’ajut de tots els vilatans. El funcionari fou reposat en el càrrec. 2 v. tr. Posar (una cosa) sobre una altra, fer que s’hi sostingui. No sap on reposar el braç. 3 v. intr. Descansar 1, 2 i 3. Ara no treballis més: reposa. Per fi reposem després de tants fatics i tantes calamitats. La paret reposa en un contrafort. |
Modificada |
2021.11 |
respecte |
respecte 1 1 m. Acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent. 1 2 m. Consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix. Tenien un gran respecte per les lleis. |
respecte 1 1 m. Acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent. 1 2 m. Consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix. |
Modificada |
2021.11 |
resquícia |
resquícia [usat generalment en pl.] 1 f. Resta d’alguna cosa. Encara hi ha resquícies del dinar d’ahir. Veia apagar- se la darrera resquícia de claror del dia. 2 f. Vestigi 1. Les resquícies d’una malaltia. |
resquícies 1 f. pl. Restes d’alguna cosa. Encara hi ha resquícies del dinar d’ahir. 2 f. pl. Vestigis. Les resquícies d’una malaltia. |
Modificada |
2021.11 |
reticència |
reticència 1 f. Actitud de reserva o de desconfiança. De seguida constatà les reticències amb què era rebuda la seva proposta. 2 1 f. Acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre. 2 2 f. Figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase donant, però, a entendre allò que es calla. |
reticència 1 f. Acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre. 2 f. Figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase donant, però, a entendre allò que es calla. |
Modificada |
2021.11 |
reticent |
reticent 1 adj. Que mostra reticència. Era reticent a anar al metge, però finalment hi accedí. 2 adj. Que usa reticència, que implica reticència. |
reticent adj. Que usa reticència, que implica reticència. |
Modificada |
2021.11 |
rial |
rial2 1 m. Unitat monetària de l’Iran, d’Oman i del Iemen. 2 m. Moneda d’un rial. |
rial2 1 m. Unitat monetària de l’Iran, d’Oman i de la República Àrab del Iemen. 2 m. Moneda d’un rial. |
Modificada |
2021.11 |
roncar |
roncar 1 1 v. intr. Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. 1 2 v. intr. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. 1 3 roncar a algú els budells Algú, tenir gana. 1 4 v. intr. Els coloms, parrupar. 2 v. intr. Rondinar. |
roncar 1 1 v. intr. Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. 1 2 v. intr. Un animal irritat, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. 1 3 roncar a algú els budells Algú, tenir gana. 1 4 v. intr. Els coloms, parrupar. 2 v. intr. Rondinar. |
Modificada |
2021.11 |
rugbi |
rugbi m. Esport practicat a l’aire lliure entre dos equips de tretze o quinze jugadors que consisteix a portar una pilota ovalada, que només es pot passar enrere o cap als costats, fins a la zona d’anotació contrària o a fer-la passar per damunt del travesser del camp contrari, i en què és permès placar l’adversari que du la pilota. |
rugbi m. Esport d’equip practicat a l’aire lliure entre dos equips de tretze o quinze jugadors cadascun amb la finalitat d’aconseguir el màxim de punts col·locant la pilota, amb les mans o els peus, més enllà de la línia que assenyala el final del camp de l’equip contrari o bé fent-la passar per damunt del travesser de l’adversari. |
Modificada |
2021.11 |
rum-rum |
rum-rum 1 1 interj. Expressió que evoca una remor, un soroll confús. 1 2 m. Soroll ronc i continuat. El gat feia rum-rum. Se sentia el rum-rum del cotxe. 2 m. RUMOR. Hi va haver un rum-rum. |
rum-rum 1 interj. Expressió que evoca una remor, un soroll confús. 2 m. RUMOR. Hi va haver un rum-rum. |
Modificada |
2021.11 |
salut2 |
salut2 [...] 5 f. pl. Salutacions. Retre les saluts a algú. 6 interj. Fórmula de salutació. Salut, companys, fins demà! |
salut2 [...] 5 f. pl. Salutacions. Retre les saluts a algú. |
Modificada |
2021.11 |
sardinaler -a |
sardinaler -a 1 adj. SARDINER 2. Una barca sardinalera. 2 m. i f. Pescador de sardina. 3 m. SARDINALERA. |
sardinaler1 m. Sardinalera. sardinaler2 sardinalera m. i f. Pescador de sardina. |
Modificada |
2021.11 |
sardiner -a |
sardiner -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a la sardina. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la pesca de la sardina. La flota sardinera. L’activitat sardinera. 3 m. i f. SARDINAIRE. |
sardiner -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a la sardina, a la pesca de la sardina. 2 m. i f. SARDINAIRE. |
Modificada |
2021.11 |
seguit3 -ida |
seguit3 -ida 1 adj. Continu, sense interrupció. 2 tot seguit loc. adv. Immediatament després, com a conseqüència natural. 3 tot seguit que loc. conj. AIXÍ QUE a). Tot seguit que es desperti de l’operació, el portaran a l’habitació. |
seguit3 -ida 1 adj. Continu, sense interrupció. 2 tot seguit loc. adv. Immediatament després, com a conseqüència natural. |
Modificada |
2021.11 |
semblar |
semblar 1 v. intr. Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos. Sembla bo, honrat, intel·ligent. No sembla pas fet seu. Sembla un bon home. 2 v. intr. Tenir l’aparença d’alguna cosa essent-la o no. No sé pas què sembles vestit així. Semblava tot un altre, no semblava el mateix. Semblava un mort. 3 v. intr. Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Em sembla que no es diu així. Tens raó, em sembla. ─Què et sembla si hi anàvem ara mateix? ─Em sembla molt bé. Em sembla impossible! 4 segons sembla [o pel que sembla] loc. adv. APARENTMENT. Segons sembla, avui arribarà tard. |
semblar 1 v. intr. Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos. Sembla bo, honrat, intel·ligent. No sembla pas fet seu. Sembla un bon home. 2 v. intr. Tenir l’aparença d’alguna cosa essent-la o no. No sé pas què sembles vestit així. Semblava tot un altre, no semblava el mateix. Semblava un mort. 3 v. intr. Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Em sembla que no es diu així. Tens raó, em sembla. ─Què et sembla si hi anàvem ara mateix? ─Em sembla molt bé. Em sembla impossible! |
Modificada |
2021.11 |
servita |
servita 1 m. i f. Membre de l’orde dels servents de Maria, fundat a Itàlia al segle XIII. Convent dels servites. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’orde dels servents de Maria. Monja servita. La primera comunitat servita es va establir a Florència. |
servita m. i f. Membre de l’orde dels servents de Maria, fundat a Itàlia al segle XIII. |
Modificada |
2021.11 |
setmana |
setmana 1 1 f. Període de set dies naturals consecutius que comença en dilluns i acaba en diumenge. La setmana entrant. 1 2 f. Antigament i en alguns països, període de set dies naturals consecutius que comença en diumenge i acaba en dissabte. 1 3 f. Període de set dies naturals consecutius. Van arribar fa una setmana. Dimecres vinent, just d’aquí a una setmana, és el meu aniversari. 1 4 entre setmana loc. adv. En un dia de la setmana que no sigui ni dissabte ni diumenge. 1 5 l’altra setmana La setmana anterior. [...] |
setmana 1 1 f. Període de set dies naturals que comença en diumenge i acaba en dissabte o que comença en dilluns i acaba en diumenge, segons es consideri. La setmana entrant. 1 2 entre setmana loc. adv. Un dia de la setmana que no sigui el primer o el darrer. 1 3 l’altra setmana La setmana anterior. [...] |
Modificada |
2021.11 |
sincopat -ada |
sincopat -ada 1 adj. Compost de síncopes, s’aplica a la música, a un ritme. Música sincopada. L’orquestra tocava una melodia de ritme sincopat. 2 m. Ritme que té sons formant síncopes. |
sincopat m. Ritme que té sons formant síncopes. |
Modificada |
2021.11 |
síncope |
síncope [...] 2 f. En mús., efecte rítmic degut al desplaçament de l’accent que es produeix per prolongació d’un so emès en un temps feble sobre el temps fort successiu. |
síncope [...] 2 f. En mús., desplaçament de l’accent rítmic per prolongació d’un temps feble sobre un temps fort. |
Modificada |
2021.11 |
singularitzar |
singularitzar 1 v. tr. Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l’especial accent de veritat que transmeten les seves obres. 2 v. intr. pron. Una persona, una cosa, distingir-se d’altres de la mateixa espècie. L’arquitectura romànica se singularitza sobretot en els temples i monestirs. Aquest personatge se singularitza per les seves excentricitats. |
singularitzar 1 v. tr. Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l’especial accent de veritat que transmeten les seves obres. 2 v. intr. pron. Una persona, una cosa, distingir-se d’altres de la mateixa espècie. L’arquitectura romànica se singularitza sobretot en els temples i monestirs. |
Modificada |
2021.11 |
síntesi |
síntesi [...] 2 1 f. Resum d’una matèria o cosa. 2 2 en síntesi loc. adv. EN RESUM. El que en trauran serà, en síntesi, no res. 3 f. Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors primaris. 4 f. Conjunt de tècniques que permeten determinar un circuit electrònic d’unes característiques fixades. |
síntesi [...] 2 f. Resum d’una matèria o cosa. 3 f. Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors primaris. 4 f. Conjunt de tècniques que permeten determinar un circuit electrònic d’unes característiques fixades. |
Modificada |
2021.11 |
sobresortint |
sobresortint 1 adj. Que sobresurt. Balcons, galeries i altres elements sobresortints del pla de la façana. 2 adj. PER EXT. Una obra de qualitats sobresortints. |
sobresortint adj. Que sobresurt. |
Modificada |
2021.11 |
sobri sòbria |
sobri sòbria 1 adj. Mesurat, especialment en el beure i en el menjar. Una persona sòbria. 2 adj. PER EXT. Vida sòbria. Sobri en paraules, en lloances. Un estil sobri. |
sobri sòbria 1 adj. Amesurat, especialment en el beure i en el menjar. Una persona sòbria. 2 adj. PER EXT. Vida sòbria. Sobri en paraules, en lloances. Un estil sobri. |
Modificada |
2021.11 |
sol -a |
sol4 -a 1 1 adj. Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li morí la germana. Aneu-vos-en: deixeu-me sol. Hem deixat els nens sols a casa. En aquella casa era ell sol a treballar. 1 2 adj. PER EXT. Menjar pa sol. 1 3 sol com un mussol loc. adj. Molt sol. 2 adj. un sol Un únic. No hi ha sinó un sol Déu. L’he vist una sola vegada. 3 1 a soles loc. adv. En solitud, sense companyia. 3 2 sol i vern loc. adj. Completament sol i abandonat. |
sol4 -a 1 1 adj. Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li morí la germana. Aneu-vos-en: deixeu-me sol. Hem deixat els nens sols a casa. En aquella casa era ell sol a treballar. 1 2 adj. PER EXT. Menjar pa sol. 2 adj. un sol Un únic. No hi ha sinó un sol Déu. L’he vist una sola vegada. 3 1 a soles loc. adv. En solitud, sense companyia. 3 2 sol i vern loc. adj. Completament sol i abandonat. |
Modificada |
2021.11 |
solell -a |
solell -a 1 adj. Assolellat 1. Un recer solell. […] |
solell -a 1 adj. SOLELLÓS. […] |
Modificada |
2021.03 |
solellós -osa |
solellós -osa adj. ASSOLELLAT. Un prat solellós. Un dia del mes de maig solellós i calent. |
solellós -osa adj. Que rep molt el sol, abundant de sol. Un prat solellós. |
Modificada |
2021.03 |
sortint |
sortint 1 adj. Que sobresurt. Els escultors aprofiten les pedres sortints dels edificis per a fer-ne un motiu de decoració. [...] |
sortint 1 adj. Que surt enfora, que sobresurt. [...] |
Modificada |
2021.11 |
sou |
sou [...] 3 1 m. Remuneració assignada a un individu per un càrrec que exerceix o per un servei que presta regularment. Tenir, guanyar, un bon sou. Gaudir d’un bon sou. No té rendes: viu exclusivament del seu sou. 3 2 a sou a) loc. adj. Contractat a canvi d’un salari. La mansió disposa d’un jardiner a sou que viu a la mateixa finca. 3 3 a sou b) loc. adv. A canvi d’un salari. Dues advocades i un comptable treballaven a sou a l’empresa. |
sou [...] 3 m. Remuneració assignada a un individu per un càrrec que exerceix o per un servei que presta regularment. Tenir, guanyar, un bon sou. Gaudir d’un bon sou. No té rendes: viu exclusivament del seu sou. |
Modificada |
2021.11 |
subordinar |
subordinar 1 1 v. tr. Posar en un rang o classe inferior. 1 2 v. tr. Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions. 1 3 v. tr. Fer dependre de l’acompliment d’alguna cosa. Heu de subordinar l’activitat que proposeu al consentiment del director. 2 1 v. tr. Enllaçar mitjançant subordinació (una oració o un sintagma) amb l’oració o el sintagma de què depèn. La conjunció que subordina l’oració completiva a la principal. 2 2 v. intr. pron. Una oració o un sintagma, enllaçar-se mitjançant subordinació amb l’oració o el sintagma de què depèn. Aquesta oració se subordina a la principal. |
subordinar 1 v. tr. Posar en un rang o classe inferior. 2 v. tr. Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions. 3 v. tr. Fer dependre de l’acompliment d’alguna cosa. Heu de subordinar l’activitat que proposeu al consentiment del director. |
Modificada |
2021.11 |
sudanès -esa |
sudanès -esa 1 adj. i m. i f. Natural de la República del Sudan o del Sudan del Sud. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la República del Sudan o al Sudan del Sud, o als seus habitants. |
sudanès -esa 1 adj. i m. i f. Natural del Sudan. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Sudan o als seus habitants. |
Modificada |
2021.03 |
suor |
suor 1 1 f. Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell que té funcions termoreguladores i excretores. 1 2 suor freda Suor acompanyada d’una sensació de fred i d’esgarrifances que es produeix en estats patològics o d’angoixa. Sentí que una suor freda li banyava el cos. 2 f. Suada, especialment en sentit figurat. Ho han aconseguit amb moltes suors i un treball intens. 3 f. Líquid que es destil·la per porositat d’una pedra, d’un recipient, etc. |
suor 1 f. Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell que té funcions termoreguladores i excretores. 2 f. Suada, especialment en sentit figurat. Ho han aconseguit amb moltes suors i un treball intens. 3 f. Líquid que es destil·la per porositat d’una pedra, d’un recipient, etc. |
Modificada |
2021.11 |
superior1 |
superior1 [...] 2 2 adj. De grau, rang, importància o valor alt, elevat. Un drap de qualitat superior. Un home superior. Un mèrit superior. 2 3 m. i f. Persona que té autoritat sobre una altra. L’obediència als superiors. 2 4 adj. Que prové d’un superior. Esperaven ordres superiors per actuar. [...] 6 1 adj. Que té el grau més elevat dels diversos graus d’un ensenyament reglat. Educació superior. Els seus pares tenen estudis superiors. 6 2 adj. On s’imparteixen estudis superiors. Estudia en una escola superior de disseny molt prestigiosa. Escola Superior d’Arts i Oficis. 6 3 adj. Titulat en uns estudis superiors. Diplomat superior. Tècnica superior. 7 adj. Que, en una jerarquia, ocupa un lloc de més importància. El recurs serà resolt per un tribunal superior. |
superior1 2 2 adj. De grau, rang, importància o valor alt, elevat. Un drap de qualitat superior. Un home superior. Un mèrit superior. 2 3 m. i f. Persona que té autoritat sobre una altra. L’obediència als superiors. 3 adj. Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Ell és superior als sofriments. 4 adj. Que presenta una evolució biològica avançada. La flor és l’òrgan reproductor de les plantes superiors. 5 adj. En la seva darrera etapa, s’aplica a un període prehistòric o una era geològica. Paleolític superior. Cretaci superior. |
Modificada |
2021.11 |
tantost |
tantost 1 adv. Tot seguit, immediatament. 2 tantost com loc. conj. AIXÍ QUE a). Tantost com ha sortit el sol, ens hem alçat. [...] |
tantost 1 adv. Tot seguit, immediatament. 2 tantost com loc. conj. Tot seguit que, així que. [...] |
Modificada |
2021.11 |
tarar |
tarar 1 v. tr. Determinar la tara (d’una mercaderia). 2 v. tr. Causar una tara (a alguna cosa). La pedregada ha tarat la fruita. |
tarar 1 v. tr. Determinar la tara (d’una mercaderia). 2 v. tr. Causar una tara (a alguna cosa). Fruita tarada. |
Modificada |
2021.11 |
tard2 |
tard2 [...] 1 4 al més tard loc. adv. Denota una limitació temporal màxima. Procureu tornar al més tard a les deu. |
tard2 [...] 1 4 al més tard loc. adv. A tot tardar. |
Modificada |
2021.11 |
tardar |
tardar [...] 5 tardar-li a algú alguna cosa Trobar que tarda a acomplir-se. Molt em tarda de saber-ho. 6 a tot tardar loc. adv. AL MÉS TARD. Has de lliurar el treball, a tot tardar, el 15 de setembre. |
tardar [...] 5 tardar-li a algú alguna cosa Trobar que tarda a acomplir-se. Molt em tarda de saber-ho. |
Modificada |
2021.11 |
temps |
temps [inv.] [...] 5 1 m. En el transcurs del temps, una porció determinada situada més enllà o més ençà en el passat, present o futur. Ara encara no és temps de fer això. Fer cada cosa al seu temps. Ja m’ha passat el temps de ballar. Vindrà temps que te’n penediràs. 5 2 m. Període o porció de temps en què viu una persona determinada, s’esdevé alguna cosa. Al temps de la nostra joventut. Aquells eren altres temps. 5 3 m. Període de la vida d’una persona, d’un poble. En els temps de Cèsar. En els darrers temps de l’Imperi. Les coses del nostre temps. 5 4 ésser a temps Tenir la possibilitat de fer una cosa abans que no sigui massa tard. No he estat a temps a deturar-lo. Si t’afanyes encara seràs a temps d’agafar l’últim tren. Si no correu no hi sereu a temps. 5 5 a temps loc. adv. Abans que no sigui massa tard. Cal saber finalitzar una disputa a temps, si no, s’acaben dient coses que no es volien dir. 5 6 a temps de loc. prep. Abans que no sigui massa tard per a fer una cosa. La policia va arribar just a temps d’impedir el crim. 5 7 a temps millor loc. adv. Al moment més propici.[...] 5 14 a temps complet loc. adj. a) Que ocupa la jornada laboral sencera. Una feina a temps complet. 5 14 a temps complet loc. adj. b) Que té una feina a temps complet. A l’ambulatori hi ha una metgessa a temps complet, però no dona l’abast. 5 14 a temps complet loc. adv. c) Treballa a temps complet. 5 15 a temps parcial loc. adj. a) Que no ocupa la jornada laboral sencera. Busca una feina a temps parcial que li permeti continuar estudiant. 5 15 a temps parcial loc. adj. b) Que té una feina a temps parcial. Han reforçat la plantilla amb dos dependents a temps parcial. 5 15 a temps parcial loc. adv. c) Treballa a temps parcial. [...] |
temps [inv.] [...] 5 1 m. En el transcurs del temps, una porció determinada situada més enllà o més ençà en el passat, present o futur. Ara encara no és temps de fer això. Fer cada cosa al seu temps. Ja m’ha passat el temps de ballar. Vindrà temps que te’n penediràs. 5 2 m. Període o porció de temps en què viu una persona determinada, s’esdevé alguna cosa. Al temps de la nostra joventut. Aquells eren altres temps. 5 3 m. Període de la vida d’una persona, d’un poble. En els temps de Cèsar. En els darrers temps de l’Imperi. Les coses del nostre temps. 5 4 ésser a temps Tenir la possibilitat de fer una cosa abans que no sigui massa tard. No he estat a temps a deturar-lo. Si t’afanyes encara seràs a temps d’agafar l’últim tren. Si no correu no hi sereu a temps. 5 5 a temps millor loc. adv. Al moment més propici. [...] 5 9 temps era temps Abans, en un temps anterior a l’actual, fa molts anys. 5 10 temps immemorial Temps antiquíssim. [...] |
Modificada |
2021.11 |
títol |
títol [...] 3 1 m. Designació honorífica, nom que expressa una dignitat o distinció hereditària o adquirida. El títol de rei, d’emperador. El títol de duc, de marquès, de comte. 3 2 m. Persona que posseeix una dignitat o distinció hereditària o adquirida. 3 3 m. Tractament honorífic que es dona a algú pel càrrec que té. Els emperadors romans rebien el títol de cèsar. 3 4 m. Designació de rang atorgada a un edifici o a una població. El títol de vila. El títol de ciutat. L’església de Sant Joan de Perpinyà té el títol de catedral des del segle XVII. 3 5 m. Designació honorífica donada a algú o a un equip amb què és reconegut com a guanyador d’una competició. El pilot ha aconseguit el títol de campió del món. 4 1 m. Allò que estableix el dret d’algú a una distinció honorífica. El rei li conferí un títol de noblesa. 4 2 m. Document expedit per a l’exercici d’una professió a favor de la persona que n’ha cursat els estudis corresponents. Tenir el títol de metge, d’advocat, de mestre. 4 3 a títol de loc. prep. EN QUALITAT DE. Aquestes dades les donem només a títol d’informació, a títol informatiu. L’alcaldessa participarà a títol personal en la campanya de recollida de joguines. [...] |
títol [...] 3 1 m. Designació honorífica, nom que expressa una dignitat o distinció hereditària o adquirida. El títol de rei, d’emperador. El títol de duc, de marquès, de comte. 3 2 m. Persona que posseeix una dignitat o distinció hereditària o adquirida. 4 1 m. Allò que estableix el dret d’algú a una distinció honorífica. El rei li conferí un títol de noblesa. 4 2 m. Document expedit per a l’exercici d’una professió a favor de la persona que n’ha cursat els estudis corresponents. Tenir el títol de metge, d’advocat, de mestre. 4 3 a títol de loc. prep. EN QUALITAT DE. Rebre una suma a títol de préstec. [...] |
Modificada |
2021.11 |
tonyinaire |
tonyinaire 1 adj. Tonyiner 2. La flota tonyinaire fa un mes de veda. 2 m. i f. Tonyiner, tonyinera. 3 m. Nau destinada a la pesca de la tonyina. |
tonyinaire 1 m. i f. Pescador o comerciant de tonyina. 2 m. Nau destinada a la pesca de la tonyina. |
Modificada |
2021.11 |
tonyiner -a |
tonyiner -a 1 adj. Relatiu o pertanyent a la tonyina. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la pesca de la tonyina. L’activitat tonyinera. Embarcació tonyinera. 3 m. i f. Pescador o comerciant de tonyina. |
tonyiner -a adj. Relatiu o pertanyent a la tonyina, a la pesca de la tonyina. |
Modificada |
2021.11 |
trilingüe |
trilingüe 1 adj. Que està compost o expressat en tres llengües. Un document trilingüe. 2 adj. De tres llengües. Un diccionari trilingüe. 3 adj. Que pot expressar-se en tres llengües. Un escriptor trilingüe. Gairebé tots els alumnes d’aquesta escola són trilingües. 4 adj. En què coexisteixen tres llengües. Bèlgica és un país oficialment trilingüe. Una empresa trilingüe. |
trilingüe 1 adj. En tres llengües. 2 adj. Que usa tres llengües. |
Modificada |
2021.11 |
troglodita |
troglodita 1 adj. i m. i f. Que viu en coves. Aquí van deixar la seva petjada els troglodites que van habitar el nord de l’illa. 2 adj. i m. i f. Rude i amb una cultura primària. Aquest comentari és propi d’un cervell troglodita. Avançat en uns aspectes i tan troglodita en d’altres! |
troglodita 1 adj. i m. i f. Que viu en coves. 2 m. i f. Persona rude, endarrerida mentalment i culturalment. |
Modificada |
2021.11 |
turcman -a |
turcman -a 1 1 adj. i m. i f. Natural del Turkmenistan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent al Turkmenistan o als seus habitants. [...] |
turcman -a 1 1 adj. i m. i f. Natural de Turkmenistan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Turkmenistan o als seus habitants. [...] |
Modificada |
2021.03 |
uniformar |
uniformar […] 2 v. tr. Dotar d’uniforme (els membres d’un col·lectiu). Van uniformar els membres de la colla. |
uniformar […] 2 v. tr. Vestir (algú) amb un uniforme. |
Modificada |
2021.11 |
unilingüe |
unilingüe adj. MONOLINGÜE. |
unilingüe 1 adj. En una sola llengua. 2 adj. Que usa una sola llengua. |
Modificada |
2021.11 |
útil |
útil 1 adj. Que pot servir per a un fi o objecte. L’obtenció de dades meteorològiques és molt útil per a la navegació aèria. És útil que els pacients es facin una llista dels dubtes que tenen. 2 adj. De què hom pot servir-se o treure un profit. Capacitat útil. Superfície útil. Els metres útils d’una finca. La potència útil d’un motor. |
útil 1 adj. Que pot servir per a un fi o objecte. 2 adj. De què hom pot servir-se o treure un profit, capaç d’ésser usat beneficiosament. |
Modificada |
2021.11 |
uzbek uzbeka |
uzbek uzbeka 1 1 adj. i m. i f. Natural de l’Uzbekistan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’Uzbekistan o als seus habitants. 2 1 m. i f. Individu d’un conjunt de pobles de l’Àsia central que viu a l’Uzbekistan. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als uzbeks. 3 1 m. Llengua altaica parlada pels uzbeks. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’uzbek. |
uzbek uzbeka 1 1 m. i f. Individu d’un conjunt de tribus de l’Àsia central que viu a l’Uzbekistan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als uzbeks. 2 1 m. Llengua altaica parlada pels uzbeks. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’uzbek. |
Modificada |
2021.03 |
valer |
valer [...] 7 v. intr. pron. Servir-se, fer ús. Valer-se d’un amic com a mitjancer. No podia valer-se de les mans: les hi havien lligades. Es va valer d’un engany. 8 v. intr. pron. Ésser capaç de tenir cura de si mateix i procurar-se la supervivència sense necessitar ajut. És gran, però encara es val. Arribarà un moment que no es podrà valer per ell mateix. |
valer [...] 7 v. intr. pron. Servir-se, fer ús. Valer-se d’un amic com a mitjancer. No podia valer-se de les mans: les hi havien lligades. Es va valer d’un engany. |
Modificada |
2021.11 |
valorar |
valorar 1 1 v. tr. Determinar el valor (d’una cosa). Una finca que valoraren en sis milions d’euros. Han valorat molt bé els quadres del pintor mort. 1 2 v. tr. Considerar d’una manera raonada (una cosa). Haurem de valorar els resultats electorals d’una manera molt ponderada. L’assemblea ha valorat positivament la proposta. 2 v. tr. En quím., efectuar una valoració (d’una substància). |
valorar 1 v. tr. Determinar el valor (d’una cosa). Una finca que valoraren en sis milions d’euros. Han valorat molt bé els quadres del pintor mort. 2 v. tr. En quím., efectuar una valoració (d’una substància). |
Modificada |
2021.11 |
versal |
versal 1 f. Majúscula. Els noms propis s’escriuen amb una versal inicial. 2 adj. Lletra versal. |
versal f. Majúscula. |
Modificada |
2021.11 |
versaleta |
versaleta 1 f. Lletra d’impremta majúscula de la mateixa alçada que la minúscula del seu mateix cos. Compondre els títols amb versaletes. 2 adj. Lletra versaleta. |
versaleta f. Lletra d’impremta majúscula de la mateixa alçada que la minúscula del seu mateix cos. |
Modificada |
2021.11 |
veure |
veure [...] 5 1 v. tr. En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu, adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d’afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve’t aquí el teu germà. Ve-te’l aquí. Ve-te’m aquí. Veu’s aquí el vostre germà. Veu’s-el aquí. Veu’s-ho aquí. Veu’s-me’l aquí. Ve-li aquí, senyor Ignasi, les reflexions que em faig. 5 2 ve-t’ho aquí [o ve-li aquí] Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un període, etc. 5 3 v. tr. En la forma de la segona persona del singular de l’imperatiu ves o veges regint una interrogativa indirecta o una exclamativa, s’usa per a buscar la complicitat de l’interlocutor davant l’evidència d’un fet. Ves qui ens ho havia de dir. Ves quina vergonya! Veges ara com ens ho farem. 5 4 ves per on Expressió d’estranyesa. Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu germanes! [...] |
veure [...] 5 1 v. tr. En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu, adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d’afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve’t aquí el teu germà. Ve-te’l aquí. Ve-te’m aquí. Veu’s aquí el vostre germà. Veu’s-el aquí. Veu’s-ho aquí. Veu’s-me’l aquí. Ve-li aquí, senyor Ignasi, les reflexions que em faig. 5 2 ve-t’ho aquí [o ve-li aquí] Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un període, etc. 5 3 ves per on Expressió d’estranyesa. Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu germanes! |
Modificada |
2021.11 |
victorià -ana |
victorià -ana 1 adj. Relatiu o pertanyent a l’època en què, al Regne Unit, regnava la reina Victòria. 2 adj. Propi d’aquesta època. |
victorià -ana 1 adj. Relatiu o pertanyent a l’època en què, a la Gran Bretanya, regnava la reina Victòria. 2 adj. Propi d’aquesta època. |
Modificada |
2021.11 |
virolat -ada |
virolat -ada adj. Acolorit 2. Un estil virolat. |
virolat -ada 1 adj. Que presenta colors varis i vius. 2 adj. PER EXT. Un estil virolat. |
Modificada |
2021.03 |
viure1 |
viure1 […] 2 8 v. tr. Viure una vida tranquil·la. 3 1 v. tr. Experimentar els esdeveniments (d’una situació, d’un espai de temps concret). Va viure una tragèdia. Experiència viscuda. Aquest relat s’inspira en un fet viscut. 3 2 v. tr. Experimentar íntimament (un fet, una emoció, un sentiment). Cada persona viu les emocions d’una manera diferent. Viu la fe intensament. De jove va viure un gran amor. Una vocació viscuda fins al final. Una fira molt viscuda pels convilatans. 4 1 v. intr. Adaptar-se als usos del món, manegar-se en la vida, etc. Aprendre de viure. Saber viure. [...] |
viure1 […] 2 8 v. tr. Viure una vida tranquil·la. 3 1 v. intr. Adaptar-se als usos del món, manegar-se en la vida, etc. Aprendre de viure. Saber viure. [...] |
Modificada |
2021.11 |
xèrif xèrifa |
xèrif xèrifa 1 m. i f. Oficial de l’Administració del Regne Unit que representa la Corona a cada comtat. 2 m. i f. Oficial elegit de l’Administració dels Estats Units que té poders judicials limitats. |
xèrif xèrifa 1 m. i f. Oficial de l’Administració de la Gran Bretanya que representa la Corona a cada comtat. 2 m. i f. Oficial elegit de l’Administració dels Estats Units que té poders judicials limitats. |
Modificada |
2021.11 |
zairès -esa |
zairès -esa 1 adj. i m. i f. Natural del Zaire, actual República Democràtica del Congo. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Zaire o als seus habitants. |
zairès -esa 1 adj. i m. i f. Natural del Zaire, l’actual República Democràtica del Congo. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Zaire o als seus habitants. |
Modificada |
2021.03 |