abrandat -ada

1 adj. Que denota passió. El poeta aspirava a arribar al fons dels cors per mitjà de les seves abrandades paraules. El to dels seus discursos sempre és molt abrandat.
2 adj. Que té un temperament apassionat. Sempre m'he considerat un patriota abrandat. En la societat occidental els joves són molt abrandats.

Afegida

2021.03

accentuat -ada

1 adj. Que ressalta per la seva intensitat, grau o mesura i es percep amb facilitat. Té els trets de la cara molt accentuats.
2 adj. Tònic 2 2. Síl·laba accentuada. Vocal accentuada.

Afegida

2021.03

acolorit -ida

1 adj. Que té color. Compraré pólvores acolorides per aplicar damunt el maquillatge.
2 1 adj. Ple de colors vius i intensos. Es va treure la corbata, llampant i acolorida, i la lliurà al públic. Les cues dels paons són molt acolorides.
2 2 adj. Que té unes qualitats que donen vida, vivacitat i intensitat. És un escriptor amb un estil acolorit i contundent. A Eivissa celebraven una acolorida trobada folklòrica.

Afegida

2021.03

adormissat -ada

adj. Endormiscat 1.

Afegida

2021.03

adormit -ida

adj. Que està dormint. S'ha quedat adormida mirant la pel·lícula. La fatiga l'havia rendit i ara reposava adormit. Fer-se l'adormit.

Afegida

2021.03

aïllat -ada

1 adj. Que està sol en un lloc, lluny de qualsevol altre element de la seva espècie. Vivia en una casa aïllada. El turó està aïllat enmig de la gran planura.
2 adj. Que no forma part d'un grup o d'un conjunt. La cèl·lula es pot presentar aïllada o formant grup amb d'altres.
3 adj. Que s'esdevé una vegada i no es repeteix en el mateix context. A la manifestació hi va haver algun acte violent aïllat.

Afegida

2021.03

aixecat -ada

adj. Llevat³. Què fas aixecat tan tard? Vinga, a dormir! Encara que arribés tard, la mare m'esperava aixecada.

Afegida

2021.03

ajustat -ada

1 adj. Que s'adapta en justa proporció a allò a què està destinat, proporcionat quant a pes, preu, mida o mesura. Un vestit, un calçat, ajustat. Els vestits de neoprè van ben ajustats. En aquesta botiga els preus són molt ajustats.
2 adj. Que és desigual per un marge de diferència molt petit, s'aplica al resultat d'una confrontació. El nou partit polític guanyaria les eleccions, però amb un resultat ajustat. El resultat de la votació és massa ajustat, no podem prendre cap decisió.

Afegida

2021.03

alçat² -ada

adj. Llevat³. He estat alçat fins ara, despert tota la nit.

Afegida

2021.03

allunyat -ada

adj. Que és a una distància considerable en l'espai o en el temps. Els barris allunyats del centre són més tranquils. L'escriptor situa la novel·la en una època allunyada.

Afegida

2021.03

animalisme

m) Moviment que propugna la defensa dels animals i està en contra de la seva explotació i maltractament.

Afegida

2021.03

animalista

1 1 adj. Relatiu o pertanyent a l'animalisme. Partit animalista.
1 2 adj. i m. i f. Partidari de l'animalisme.
2 m. i f. Artista especialitzat en la representació d'animals.

Afegida

2021.03

apagat -ada

1 1 adj. Mancat de vitalitat. Estàs apagat, què et passa? Avui et veig molt apagada.
1 2 adj. PER EXT. Veu apagada. Mirada apagada. Ulls apagats.
2 adj. De to esmorteït i mat. El vestit era blau fosc, amb uns brodats grocs i vermells, de tons apagats.
3 adj. Somort i continu, s'aplica a un so. El so apagat de la mar fa que ens adormim. Des de l'habitació, tots els sorolls que sentíem eren apagats.

Afegida

2021.03

apedaçat -ada

adj. Que porta roba apedaçada. Anar apedaçat. Els nens ja no van apedaçats a escola.

Afegida

2021.03

aplanat -ada

adj. Que té forma plana. Els escurçons tenen el cap aplanat i ample.

Afegida

2021.03

apressat -ada

1 adj. Que actua amb pressa. El Xavier és un home apressat, tot el dia corre amunt i avall.
2 adj. Fet amb pressa. No podem fer una revisió tan apressada dels problemes locals. Les apressades lectures fetes a casa no permeten una anàlisi profunda del text.

Afegida

2021.03

arquejat -ada

adj. En forma d'arc. El gall té el bec arquejat. La forma de la banana és arquejada.

Afegida

2021.03

assistit -ida

1 adj. Fet amb l'ajut auxiliar d'una tècnica o d'un recurs tecnològic. Reproducció assistida. Respiració assistida. Fecundació assistida. Traducció assistida per ordinador.
2 adj. Proveït d'un sistema que permet amplificar o regular automàticament l'acció de l'usuari.
Direcció assistida. Frens assistits.

Afegida

2021.03

assolellat -ada

1 adj. Molt exposat als rajos del sol. Si busqueu aquesta herba, la trobareu en indrets secs i assolellats. El seu àtic era molt assolellat i obert a tots els vents.
2 adj. Caracteritzat per la presència del sol. Tarda assolellada. Matí assolellat. El cap de setmana serà molt assolellat, amb vent del nord i temperatura suau.

Afegida

2021.03

assossegat -ada

1 1 adj. Tranquil i de tracte agradable. És una noieta molt assossegada. En Jaume era assossegat, seriós.
1 2 adj. Propi d'una persona assossegada. Mirada assossegada. El professor no escridassava mai els alumnes, sempre els parlava en un to assossegat.
2 adj. Que es desenvolupa amb calma i sense entrebancs. Fa temps que porta una vida assossegada. Quan un ja no té l'ímpetu de la joventut, tot és més assossegat.
3 adj. Compassat, s'aplica a una seqüència de moviments, a una successió de sons. Respiració assossegada. Pols assossegat. Li havia desitjat bona nit i ja el seu respir tenia el ritme ample i assossegat d'un son perfecte.

Afegida

2021.03

avorrit -ida

1 adj. i m. i f. Que no és capaç de divertir-se ni de distreure's. En Marc és molt avorrit i mai no proposa res. Els vells ja ho havien vist tot i feien cara d'avorrits. La teva germana és una avorrida que no surt mai de casa.
2 adj. Monòton 1 2. Una dieta avorrida. Una feina avorrida. Hem fet deu hores de viatge per un paisatge avorrit. El menú de l'escola és molt avorrit.
3 adj. En què hom s'avorreix, s'aplica a una activitat, a un període de temps. Quin estiu més avorrit i més llarg! Les tardes de diumenge eren avorrides.

Afegida

2021.03

calmat -ada

1 1 adj. Que té calma. Era un home calmat, que no perdia els nervis per res. La Maria és molt calmada.
1 2 adj. PER EXT. Amb el pas dels anys, va anar adquirint un aspecte calmat. Parla amb veu calmada.
2 adj. En què el temps atmosfèric està en calma, s'aplica a un període de temps. El vespre és calmat, una mica càlid.
3 adj. Que es desenvolupa amb tranquil·litat. Els sindicats han realitzat una calmada però autèntica revolució.

Afegida

2021.03

casat -ada

adj. i m. i f. Que s'ha casat. Van jugar el partit solters contra casats.

Afegida

2021.03

cenyit -ida

1 adj. Que s'adapta estretament a una part del cos. Aquest vestit va cenyit a la cintura. M'he comprat un pijama molt cenyit de punys. Aquests pantalons són massa cenyits, ja no els podré portar més.
2 adj. Que porta roba cenyida. Els joves van molt cenyits perquè diuen que és la nova moda.

Afegida

2021.03

civilitzat -ada

1 adj. Dotat de civilització. De vegades, als països que es diuen civilitzats es cometen veritables barbàries. Societat civilitzada. És l'atzar que et fa néixer en un lloc civilitzat o no.
2 adj. Educat 1. Les persones civilitzades no criden mai en les discussions. Els seguidors del nostre equip són més civilitzats que els del vostre.
3 adj. Propi d'una persona civilitzada. No podem tenir ni una conversa civilitzada. La convivència entre nosaltres sempre és civilitzada.

Afegida

2021.03

comprès -esa

adj. Inclòs entre dos valors. Durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre, estan prohibides les activitats als terrenys forestals. D'edat compresa entre els 18 i els 30 anys. L'àrea compresa entre Tagamanent i Sant Feliu de Codines és on s'han concentrat les precipitacions més notables.

Afegida

2021.03

compromès -esa

1 adj. Que no és fàcil de dur a terme perquè implica dificultat o perill. El pilot va haver de fer una maniobra compromesa. La cuita de les peces de joieria és compromesa i delicada.
2 adj. Que és delicat i pot posar en risc la reputació o l'adequació de la conducta. Una situació compromesa. Una pregunta compromesa. El teu comportament en públic era compromès i de vegades arriscat. Havia pogut escoltar secrets d'estat i converses compromeses.
3 adj. Que manifesta un compromís polític o ideològic. Durant la dictadura va adoptar una actitud molt compromesa. En la seva joventut l'artista practicà una pintura arrelada i compromesa. Literatura compromesa.

Afegida

2021.03

concorregut -uda

adj. Amb molta afluència de gent. La platja ara és poc concorreguda. El seu fou un funeral concorregut.

Afegida

2021.03

construït -ïda

adj. Ocupat per construccions, s'aplica a un terreny. Els espais no construïts de la ciutat són veritables reserves d'aire pur.

Afegida

2021.03

convençut -uda

adj. Que es mostra ferm en les seves conviccions. S'ha declarat ecologista convençuda. El seu avi fou un actiu i convençut militant republicà.

Afegida

2021.03

corbat -ada

adj. Que té forma corba. Corbat cap amunt. Corbat cap avall. Té el nas corbat. La perdiu planeja amb les ales corbades per avall.

Afegida

2021.03

declarat -ada

1 adj. Que manifesta la seva posició d'una manera clara i oberta. Enemic declarat. Diderot era un ateu declarat.
2 adj. PER EXT. Enemistat declarada.

Afegida

2021.03

descuidat -ada

1 adj. Que no guarda la cura deguda en l'aspecte físic o en les responsabilitats personals. Era alt, pàl·lid i descuidat en el vestir. Has de fer la feina ben feta i no ser tan descuidat.
2 adj. Que denota manca de cura i d'atenció als detalls. Vesteix amb un estil volgudament descuidat. El contingut de l'obra és interessant, però les formes són descuidades.

Afegida

2021.03

desfasat -ada

adj. Endarrerit respecte als corrents o a les circumstàncies del moment. Aquella societat estava aferrada a unes estructures socials desfasades. La legislació acadèmica espanyola està desfasada i no s'ajusta ni a la realitat estatal ni a la internacional. Estan decidits a canviar la Llei d'arrendaments perquè la troben vella, desfasada i antisocial.

Afegida

2021.03

despullat -ada

1 1 adj. Nu² 1 1. És freqüent a l'estiu veure operaris amb el tors despullat i amb pantalons curts. Els manifestants anaven despullats.
1 2 adj. Nu² 1 2. Els guerrers duien les espases despullades.
2 adj. Nu² 4 2. S'hauran de redecorar els murs de l'església, ara despullats d'imatges i retaules. Els monuments significatius foren la despulladíssima façana nova de la Casa de la Ciutat i el Gran Teatre del Liceu.

Afegida

2021.03

detallat -ada

adj. Fet prestant atenció als detalls. Caldria un examen detallat de tots els documents abans de prendre una decisió. Si l'anàlisi del problema no és detallada, no arribarem a una bona conclusió.

Afegida

2021.03

distès -esa

adj. Lliure de tensió emocional, s'aplica a una situació, una relació, una actitud. Ambient distès. Les converses s'han produït en un to molt distès. La vetllada fou distesa. El seu posat, de jove, era lleugerament distès, però certament seriós.

Afegida

2021.03

distopia

f) Concepció imaginària d'una societat organitzada d'una manera opressiva o totalitària.

Afegida

2021.03

divorciat -ada

adj. i m. i f. Que s'ha divorciat. Era una senyora de mitjana edat i divorciada.

Afegida

2021.03

endormiscat -ada

1 adj. Mig adormit. Els passatgers endormiscats del tren són els últims de baixar. La mare seia endormiscada al sofà.
2 adj. PER EXT. Amb la veu endormiscada pronuncià un bon dia, companys!

Afegida

2021.03

enfonsat -ada

1 adj. Menys prominent que d'ordinari. Té els ulls enfonsats.
2 adj. Formant concavitat. La vaig trobar més prima, amb les galtes enfonsades. El pebràs és un bolet amb el barret enfonsat.
3 adj. Situat en un pla més baix que els elements del voltant. El poble està enfonsat dins la vall.

Afegida

2021.03

isolat -ada

adj. AÏLLAT.

Afegida

2021.03

kazakh

1 1 adj. i m. i f. Natural del Kazakhstan.
1 2 adj. Relatiu o pertanyent al Kazakhstan o als seus habitants.
2 1 m. i f. Individu d'un poble de parla altaica que viu al Kazakhstan i en altres països d'Àsia central.
2 2 adj. Relatiu o pertanyent als kazakhs.
3 1 m. Llengua altaica parlada pels kazakhs.
3 2 adj. Relatiu o pertanyent al kazakh.

Afegida

2021.03

llevat³ -ada

adj. Que és fora del llit en un moment en què s'esperaria que hi estigués ajagut. Què feu encara llevats? El malalt ha estat llevat bona part de la tarda.

Afegida

2021.03

namibi -íbia

1 adj. i m. i f. Natural de Namíbia.
2 adj. Relatiu o pertanyent a Namíbia o als seus habitants.

Afegida

2021.03

quinoa

1 f. Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de fulles simples, alternes i grosses i flors petites i vermelloses, cultivada als altiplans dels Andes.
2 f. Llavor comestible de la quinoa. Has tastat mai la quinoa?

Afegida

2021.03

saudí

[pl. -ís]
1 adj. i m. i f. Natural de l'Aràbia Saudí.
2 adj. Relatiu o pertanyent a l'Aràbia Saudí o als seus habitants.

Afegida

2021.03

saudita

adj. i m. i f. Saudí.

Afegida

2021.03

separat -ada

1 adj. Que no està unit immediatament a una cosa. La barraqueta de cuinar és una construcció separada de la barraca dormitori. Els arbres d'aquest bosc estan molt separats. Dormirem en llits separats.
2 adj. Repetits amb un interval de temps entre l'un i l'altre, s'aplica a fets successius. Sentíem trets de fusell, a vegades llargues ràfegues i a vegades trets separats.
3 adj. Que tenen entre ells més espai del que és d'esperar, s'aplica als genolls, als ulls o a les dents. Els seus ulls són negres i profunds, i una mica separats. Té les dents separades.
4 per separat loc. adv. Separadament. Han arribat a la festa per separat; ella amb unes amigues, ell tot sol. Tractarem aquests temes per separat.
5 adj. i m. i f. Que ha interromput la convivència amb el cònjuge o la parella. Al club de lectura hi ha moltes separades i un parell de separats.

Afegida

2021.03

solejat -ada

adj. assolellat.

Afegida

2021.03

tadjik

1 1 adj. i m. i f. Natural del Tadjikistan.
1 2 adj. Relatiu o pertanyent al Tadjikistan o als seus habitants.
2 1 m. i f. Individu d'un poble de parla irànica que viu al Tadjikistan i en altres països d'Àsia Central.
2 2 adj. Relatiu o pertanyent als tadjiks.
3 1 m. Llengua irànica parlada pels tadjiks.
3 2 adj. Relatiu o pertanyent al tadjik.

Afegida

2021.03

cardat² -ada

adj. POP. Fotut 1 i 2. Estava molt cardat de diners i en va demanar en préstec. Tenim un panorama ben cardat al davant. Trobar-se sol és molt cardat.

Afegida

2021.11

conductista

1 adj. Relatiu o pertanyent al conductisme. Les tesis conductistes.

2 adj. i m. i f. Seguidor del conductisme. Psicòloga conductista. Els conductistes van donar un nou impuls al coneixement de la psicologia.

Afegida

2021.11

coronavirus

m. Família de virus de forma esfèrica i amb protuberàncies semblants a les de la corona solar, que són causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats.

Afegida

2021.11

correspost -a

1 adj. Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina.

2 adj. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta.

Afegida

2021.11

covid

f. Malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2 i caracteritzada per febre, tos i dificultats respiratòries, que en casos greus pot derivar en una pneumònia, en una síndrome respiratòria aguda greu o en una insuficiència renal.

Afegida

2021.11

cribrar

v. tr. Sotmetre (un conjunt d'elements) a un procés de cribratge.

Afegida

2021.11

cribratge

m. Recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per tal de descobrir-hi els que tenen una particularitat específica.

Afegida

2021.11

culleradeta

f. Quantitat d'una substància alimentària, medicinal, etc., que cap en una cullereta. Es pren el cafè amb dues culleradetes de sucre.

Afegida

2021.11

dialogant

1 adj. Predisposat al diàleg com a mitjà d'entesa. Persona dialogant. 2 adj. Propi d'una persona dialogant. Tarannà dialogant.

Afegida

2021.11

equivocat -ada

1 adj. Que té una idea errònia d'una cosa. Anar equivocat. Això que dius no és cert, estàs molt equivocat.

2 adj. Erroni. Partien d'un plantejament equivocat. Els criteris de selecció de les dades són equivocats.

Afegida

2021.11

errat -ada

adj. Equivocat. Anar errat. Si et penses que et faré cas, vas molt errat. En Joan té una concepció errada del capitalisme. Un documental que exposa mites i idees errades sobre l'escalfament global.

Afegida

2021.11

escollit -ida

adj. Selecte 1. Una escollida representació de ciutadans. A taula hi havia les viandes més escollides.

Afegida

2021.11

escopetejat -ada

adj. En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies. Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l'oficina perquè tenia una reunió.

Afegida

2021.11

esgrogueït -ïda

adj. Que ha perdut la vivor del color o del to original. Les larves d'aquesta eruga són de color blanc esgrogueït. Estava pàl·lid i esgrogueït de cara.

Afegida

2021.11

espertinar¹

v. intr. Berenar1.

Afegida

2021.11

espertinar²

m. Berenar² 1 1 i 2.

Afegida

2021.11

estilitzat -ada

adj. De forma llarga i prima. Flors estilitzades. Fulles estilitzades. Saps que t'acostes a la ciutat quan veus les torres estilitzades dels palaus. La Rosa era elegant i estilitzada com l'àvia.

Afegida

2021.11

fatigat -ada

adj. Que denota fatiga. Es recolzà amb aire fatigat sobre la barra del bar. Mirava a tort i a dret amb un fatigat somriure.

Afegida

2021.11

fotut -uda

1 adj. POP. Que es troba en un estat crític. Estic fotuda de diners i no sé si arribaré a final de mes. Mon pare està molt fotut; no sé pas si durarà fins a demà. Si perdem les claus del cotxe, quedarem ben fotuts.

2 adj. POP. Que posa en un estat molt crític, difícil de suportar. Les guerres són molt fotudes. Estem vivint una època molt fotuda. Em resulta molt fotut dir-te això. És molt fotut que no ens puguem veure.

3 adj. POP. Anteposat al nom, afegeix una idea d'hostilitat i de menyspreu de l'emissor respecte d'allò denotat pel nom que modifica. El molt fotut cabró m'ha pres la moto. No puc més amb el fotut negoci que tinc entre mans.

Afegida

2021.11

fumut -uda

adj. Eufemisme per fotut. Estava molt fumuda de salut. L'he trobat fumut i disgustat. Se'm presenta una vellesa molt fumuda, amb aquesta pensió tan minsa. M'ha ben embolicat, aquest fumut xafarder! Fes-me el fumut favor de marxar d'aquí ara mateix!

Afegida

2021.11

glaçat -ada

1 1 adj. Fred com el glaç. S'empassen, sense respirar, un gran got d'aigua glaçada. Al matí l'aire és glaçat. Aquesta orxata està glaçada.

1 2 adj. Esglaiat i amb una sensació d'immobilitat. La seva reacció va ser esgarrifosa, em va deixar glaçat.

2 adj. Caracteritzat per una temperatura extremament baixa, s'aplica al temps atmosfèric, a un període de temps. Ha fet una nit glaçada. Era l'hivern, i els vespres eren glaçats.

3 adj. Que té una temperatura molt inferior a l'esperada. Quan vam arribar la casa estava glaçada.

Afegida

2021.11

habitat -ada

adj. Que té habitants. Ja no trobem cap masia habitada en tota la vall. En tot l'arxipèlag només hi ha una illa que estigui habitada.

Afegida

2021.11

inculpat -ada

adj. i m. i f. Que està inculpat d'un delicte. Els inculpats hauran d'anar a declarar al jutjat aquesta setmana.

Afegida

2021.11

indicat -ada

adj. Considerat convenient per a un fi, un propòsit. És la persona més indicada per a aquesta feina. Trobo molt indicat que facis aquest curs. Caminar està indicat en cas d'embaràs. No m'han donat el medicament indicat i em trobo pitjor.

Afegida

2021.11

inspirat -ada

1 adj. Que té inspiració. Fou un escriptor fecund i un poeta inspirat. Estava molt inspirada.

2 adj. Que denota inspiració. Va llegir algunes de les seves composicions més inspirades.

Afegida

2021.11

limitat -ada

1 adj. Que té límits. La cursa es durà a terme en un espai limitat. La ciutat és limitada i no pot créixer més.

2 adj. PER EXT. El petit establiment ofereix una gamma limitada de productes. Fan vins de producció molt limitada. La durada de la vida és limitada.

3 adj. Que té poques aptituds. És un professional molt limitat.

Afegida

2021.11

mesurat -ada

1 adj. Que fa les coses amb moderació i prudència. Era una dona sòbria i mesurada en tot. En Pere és mesurat i s'assegura del que diu i del que pensa.

2 adj. Que denota moderació i prudència. Amb to mesurat es va dirigir a tots els assistents.

Afegida

2021.11

metal·litzat -ada

adj. Que té una brillantor com la del metall. El cotxe que s'ha comprat la Marta és gris metal·litzat. El disc és de material plàstic i la coberta és metal·litzada.

Afegida

2021.11

nevat -ada

1 adj. Cobert de neu. Caminàrem durant dues hores per camins nevats. Era hivern i la ciutat estava nevada.

2 adj. Molt blanc. Era un vellet alt i prim, amb un cap de cabells nevats.

Afegida

2021.11

nord-coreà -coreana

1 adj. i m. i f. Natural de Corea del Nord.

2 adj. Relatiu o pertanyent a Corea del Nord o als nord-coreans.

Afegida

2021.11

ordenat -ada

1 adj. Que segueix un ordre. Sèrie ordenada. Cada matí els alumnes feien una fila ordenada. Si les indicacions no són ordenades, no entendrem res.

2 adj. Que té l'hàbit de mantenir les coses en ordre. La Maria és molt ordenada i meticulosa.

Afegida

2021.11

paralímpic -a

adj. Relatiu o pertanyent als jocs paralímpics. Un esport paralímpic, una prova paralímpica.

Afegida

2021.11

parlat -ada

adj. Oral 1. Els glosadors dominen la llengua parlada.

Afegida

2021.11

pigmentat -ada

adj. Que té pigment. Pell pigmentada. L'iris és una membrana pigmentada. El pèl dels humans és menys pigmentat que el dels simis.

Afegida

2021.11

platejat -ada

adj. Argentat². Tenia una bicicleta platejada al traster que no feia servir.

Afegida

2021.11

preferit -ida

1 adj. Que és objecte de predilecció. Llibre preferit. Autor preferit. El meu plat preferit és l'arròs a la cassola. Quina és la teva novel·la preferida?

2 m. i f. Ella era la preferida de la mare.

Afegida

2021.11

preocupat -ada

adj. Que denota preocupació. Aire preocupat. Mirada preocupada. Es van mirar amb ulls preocupats.

Afegida

2021.11

processat -ada

adj. i m. i f. Que està sotmès a un procés judicial. Entre els processats per malversació hi ha diversos alts càrrecs de l'administració. La processada reconeix els fets i evita el judici amb jurat popular.

Afegida

2021.11

provocat -ada

adj. Causat expressament. Aquest estiu hem tingut tres incendis provocats a la comarca.

Afegida

2021.11

quadriculat -ada

1 adj. Que presenta un conjunt de ratlles encreuades formant quadrícula. Paper quadriculat. Escrivia en una llibreta de fulls quadriculats.

2 adj. De mentalitat excessivament rígida. En Pau no canviarà mai d'opinió, és massa quadriculat.

Afegida

2021.11

reconegut -uda

1 adj. Digne de crèdit i prestigi. És un metge de reconeguda fama mundial. Aquesta escriptora és molt reconeguda a l'estranger.

2 adj. Agraït 1 1. Li estic molt reconegut per la informació que ens ha fet arribar.

Afegida

2021.11

ronso

loc. verb. fer el ronso Ronsejar.

Afegida

2021.11

rumrumejar

v. intr. Fer rum-rum.

Afegida

2021.11

satisfet -a

1 adj. Que valora positivament algú o alguna cosa. La mare està molt satisfeta de les dues filles. Estava satisfeta d'haver aconseguit acabar la cursa. Estic molt satisfet de com m'han anat les coses. Satisfets d'haver guanyat, els jugadors van cap al vestidor. Va sortir molt satisfeta de l'audiència amb el president.

2 adj. Que denota satisfacció. Cara satisfeta. Somriure satisfet. Rialla satisfeta. Mirada satisfeta. Acabà de pintar el quadre i el contemplà amb aire satisfet.

Afegida

2021.11

sortit -ida

adj. Que surt més del normal respecte de la superfície on és, s'aplica a una part del cos. Ulls sortits. Dents sortides. Té la barbeta sortida. Tenia el pit enfonsat i el ventre sortit.

Afegida

2021.11

sud-coreà -coreana

1 adj. i m. i f. Natural de Corea del Sud.

2 adj. Relatiu o pertanyent a Corea del Sud o als sud-coreans.

Afegida

2021.11

uniformat -ada

adj. i m. i f. Que vesteix amb uniforme. Policia uniformat. Xofer uniformat. Cada matí ens creuem amb un grup d'escolars uniformats. La cuinera no anava uniformada. Els uniformats van envoltar els manifestants.

Afegida

2021.11

viatjat -ada

adj. Que ha adquirit experiència i coneixements pel fet d'haver viatjat molt. S'havia enamorat d'una noia afable, culta, llegida i viatjada. Era capaç d'entendre aquells costums perquè era molt viatjat.

Afegida

2021.11

viscut -uda

1 adj. Que mostra signes d'haver estat usat intensament a la vida quotidiana. Una casa molt viscuda. La fusta brunyida d'un moble viscut.

2 adj. Que ha viscut molt intensament. És una dona més viscuda i més hàbil que tu.

Afegida

2021.11

abassegar

abassegar

1 1 v. tr. Algú, arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L’avar no somia altra cosa sinó abassegar diners.

1 2 v. tr. PER EXT. Semblava que volia ser a tot arreu i abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent.

2 v. tr. Ocupar enterament l’atenció i la dedicació (d’algú). La feina que li han encomanat l’abassega.

abassegar

1 v. tr. Algú, arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L’avar no somnia altra cosa sinó abassegar or.

2 v. tr. PER EXT. Semblava que volia abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent.

Modificada

2021.11

abissini -ínia

abissini -ínia

1 adj. i m. i f. Natural de l’antiga Abissínia.

2 adj. Relatiu o pertanyent a l’antiga Abissínia o als seus habitants.

abissini -ínia

1 adj. i m. i f. 1 Natural d’Abissínia.

adj. 2 Relatiu o pertanyent a Abissínia o als seus habitants.

Modificada

2021.03

adormir

adormir

[ind. pr. 3 adorm]

1 1 v. tr. Fer dormir. L’han adormit bressant-lo.

1 2 intr. pron. Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitjanit.

1 3 intr. pron. adormir-se sobre els llorers No seguir treballant després d’un èxit.

1 4 caure adormit Adormir-se.

1 5 intr. pron. No posar la deguda activitat [...]

adormir

[ind. pr. 3 adorm]

1 1 v. tr. Fer dormir. L’han adormit bressant- lo.

1 2 intr. pron. Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitjanit.

1 3 intr. pron. adormir-se sobre els llorers No seguir treballant després d’un èxit.

1 4 caure adormit Adormir-se.

1 5 estar adormit Estar dormint.

1 6 intr. pron. No posar la deguda activitat [...]

Modificada

2021.03

aforament

aforament

1 m. Acció d’aforar.

2 1 m. Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció, un curs d’aigua.

2 2 m. Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública.

2 3 m. Nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat. L’aforament de la sala és de 600 persones. S’han venut totes les entrades que permet l’aforament.

aforament

1 m. Acció d’aforar.

2 m. Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció, un curs d’aigua. 3 m. Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública.

Modificada

2021.11

aïllar

aïllar

1 1 v. tr. Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres.

1 2 v. tr. Impedir la comunicació (d’algú o d’un territori) amb el seu entorn. Durant molts anys, el règim va aïllar el país de l’exterior.

2 1 v. tr. Protegir (alguna cosa) amb un material que impedeix o atenua l’efecte d’un fenomen físic com ara la calor o el so. El doble vidre de les finestres aïlla l’habitació del soroll dels cotxes. Aïllar una casa del fred.

2 2 v. tr. Impedir o atenuar la propagació (d’un fenomen físic, com ara la calor o el so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte. Han col·locat uns plafons que aïllen el so.

2 3 v. tr. Posar fora del contacte amb cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor. [...]

aïllar

1 v. tr. Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres.

2 1 v. tr. Impedir o atenuar la propagació (d’un fenomen físic, com ara la calor o el so), a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte per mitjà de materials aïllants.

2 2 v. tr. Posar fora del contacte amb cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor.

[...]

Modificada

2021.11

aire

aire

[...]

3 1 m. L’aire com a medi. Els habitants de l’aire, els de la terra i els de l’aigua. Anar per l’aire. Viure a l’aire, dins l’aire.

3 2 a l’aire loc. adv. Enlaire 2. Sempre va amb les cuixes a l’aire.

3 3 a l’aire lliure loc. adv. En ple aire.

Exercicis a l’aire lliure.

3 4 en l’aire loc. adv. Enlaire 1.

aire

[...]

3 1 m. L’aire com a medi. Els habitants de l’aire, els de la terra i els de l’aigua. Anar per l’aire. Viure a l’aire, dins l’aire.

3 2 a l’aire lliure loc. adv. En ple aire.

Exercicis a l’aire lliure.

3 3 en l’aire loc. adv. ENLAIRE.

Modificada

2021.11

així

així

[...]

5 així que loc. conj. a) Immediatament després que. Així que han arribat els forasters, ha començat el ball.

5 així que loc. conj. b) DE MANERA QUE. No has estudiat, així que no aprovaràs. Vas molt malament, així que espavila’t.

així

[...]

5 així que loc. conj. a) Tot seguit que. Així que han arribat els forasters, ha començat el ball.

5 així que loc. conj. b) DE MANERA QUE. No has estudiat, així que no aprovaràs. Vas molt malament, així que espavila’t.

Modificada

2021.11

ajustar¹

ajustar¹

1 1 v. tr. Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s’hi acomodi, s’hi adapti. Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap.

1 2 intr. pron. El caragol de la clavilla no s’ajusta a la femella.

ajustar¹

1 1 v. tr. Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s’hi acomodi, s’hi adapti. Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap. Un vestit, un calçat ajustat.

1 2 intr. pron. El caragol de la clavilla no s’ajusta a la femella.

Modificada

2021.03

algú

algú

1 pron. Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t’ho deu haver dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri.

2 pron. Una persona concreta d’identitat no precisada. Aquell noi li recordava vagament algú. Vindré amb algú que tu també coneixes.

3 pron. Una persona important. Es creu algú només perquè té diners. No dubtava que la meva filla arribaria a ser algú.

algú

pron. Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t’ho deu haver dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri.

Modificada

2021.11

allargador -a

allargador -a

1 adj. Que allarga.

2 m. Dispositiu que serveix per a augmentar la llargada d’un cable, d’un instrument o d’una estructura. Per a endollar el televisor ens caldrà un allargador. Necessitarem l’allargador del compàs per a traçar una circumferència més gran.

3 m. Instrument de laboratori adaptable al coll d’un baló i que s’empra en les destil·lacions per a fer passar el producte destil·lat del refrigerant al col·lector.

allargador -a

1 adj. Que allarga.

2 m. Instrument de laboratori adaptable al coll d’un baló i que s’empra en les destil·lacions per a fer passar el producte destil·lat del refrigerant al col·lector.

Modificada

2021.11

almirallat

almirallat

1 m. Dignitat o jurisdicció d’almirall.

2 m. Administració superior de la marina de l’Estat, especialment important en alguns països, com per exemple el RegneUnit.

almirallat

1 m. Dignitat o jurisdicció d’almirall.

2 m. Administració superior de la marina de l’Estat, especialment important en alguns països, com per exemple a la Gran Bretanya.

Modificada

2021.11

alter ego

alter ego

[ll.]

1 m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se’n refia com d’ell mateix. L’Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. 2 m. i f. Amic inseparable, amic íntim.

3 m. i f. Identitat fictícia darrere la qual s’amaga una persona. Sempre he cregut que Gentil és un alter ego de Verdaguer.

alter ego

[ll.]

1 m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se’n refia com d’ell mateix. L’Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. 2 m. i f. Amic inseparable, amic íntim.

Modificada

2021.11

amesurat -ada

amesurat -ada

adj. Mesurat.

amesurat -ada

adj. Que fa les coses amb mesura, que defuig tot excés.

Modificada

2021.11

amoníac

amoníac

1 1 m. Gas incolor, d’una olor penetrant, compost de nitrogen i d’hidrogen, la solució del qual en aigua té caràcter bàsic. L’atmosfera de Júpiter està formada per gasos com l’amoníac i el metà.

1 2 m. Solució aquosa d’amoníac. Vam afegir unes gotes d’amoníac i la solució va canviar de color.

2 adj. [fem. -a] Gas amoníac. Goma amoníaca. Sal amoníaca.

amoníac

1 m. Gas incolor, d’una olor penetrant, compost de nitrogen i d’hidrogen, la solució del qual en aigua té caràcter bàsic.

2 adj. [fem. -a] Gas amoníac. Goma amoníaca. Sal amoníaca.

Modificada

2021.11

amoreta

amoreta

[usat generalment en pl.]

f. Paraula, esguard, amanyac, etc., amb què es manifesta l’enamorament, demostració amorosa. Una amoreta massa atrevida el va fer enrojolar. Qui tira pedretes, tira amoretes.

amoretes

f. pl. Paraules, esguards, amanyacs, etc., amb què es manifesta l’enamorament, demostracions amoroses. Qui tira pedretes, tira amoretes.

Modificada

2021.11

aparençar

aparençar

v. tr. Aparentar 2. Sempre han aparençat que tenien molts diners.

aparençar

v. tr. Voler fer creure (el que no és). Sempre han aparençat que tenien molts diners.

Modificada

2021.11

aparentar

aparentar

1 v. tr. Semblar per l’aspecte. Aquest noi aparenta tenir setze anys.

2 1 v. tr. Mostrar com si fos real (un estat, una qualitat) que no ho és. Aparentava ser generós i solidari, però en realitat només actuava pensant en el seu interès.

2 2 v. intr. Fer veure que es té una posició social pròspera. Els agrada molt aparentar.

aparentar

v. tr. Semblar per l’aspecte. Aquest noi aparenta tenir tres anys.

Modificada

2021.11

apariar

apariar

1 v. tr. i intr. pron. Aparellar² 1.

2 tr. Adobar 2 1. Farem apariar el rellotge.

3 tr. Preparar 1 1. Va agafar palla i es va apariar un jaç. Quan va arribar la Maria, en Joan apariava el sopar.

apariar

1 v. tr. i intr. pron. Aparellar² 1.

2 v. tr. Fer un adob (en alguna cosa).

Farem apariar el rellotge.

Modificada

2021.11

apartat -ada

apartat -ada

1 1 adj. Distant respecte a un punt de referència. De tant en tant, veiem alguna casa, una mica apartada del camí.

1 2 adj. Allunyat del centre d’un espai determinat. Ens vam posar a parlar en un racó apartat de la sala. Vivia en un dels barris més apartats de la ciutat.

2 1 m. Operació d’apartar o posar a part.

2 2 m. Lloc destinat a guardar allò que hom ha apartat.

3 m. Fragment d’un escrit o d’un imprès separat d’un altre o d’altres per un punt i a part. El darrer apartat de l’article 2 de la Llei.

4 apartat de correus a) Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no es reparteix a domicili, sinó que es reserva a l’oficina de correus a disposició de l’usuari.

4 apartat de correus b) Lloc de l’oficina de correus destinat a aquest servei.

apartat

1 1 m. Operació d’apartar o posar a part.

1 2 m. Lloc destinat a guardar allò que hom ha apartat.

2 m. Fragment d’un escrit o d’un imprès separat d’un altre o d’altres per un punt i a part. El darrer apartat de l’article 2 de la Llei.

3 apartat de correus a) Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no es reparteix a domicili, sinó que es reserva a l’oficina de correus a disposició de l’usuari.

3 apartat de correus b) Lloc de l’oficina de correus destinat a aquest servei.

Modificada

2021.11

apedaçar

apedaçar

1 v. tr. Posar pedaços (a la roba). Ja t’he apedaçat les calces.

2 1 tr. Posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.), sense aconseguir-ne la reparació completa.

2 2 tr. PER EXT. Apedaçar un malalt.

apedaçar

1 v. tr. Posar pedaços (a la roba). Ja t’he apedaçat les calces. Anar apedaçat.

2 1 tr. Posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.), sense aconseguir-ne la reparació completa.

2 2 tr. PER EXT. Apedaçar un malalt.

Modificada

2021.03

aquari²

aquari²

1 m. Dipòsit d’aigua, generalment amb parets de vidre, on hom té animals i plantes aquàtics vius. Les juntures de l’aquari s’han esquerdat i perd molta aigua.

2 m. Recinte espaiós amb diversos aquaris on s’exposen espècies d’animals i plantes aquàtics vius a la vista del públic. Diumenge anirem a l’aquari a veure els taurons.

aquari²

m. Dipòsit d’aigua, generalment amb parets de vidre, on hom té animals i plantes aquàtics vius.

Modificada

2021.11

atlètic -a

atlètic -a

1 adj. Relatiu o pertanyent a l’atleta.

2 1 adj. Propi d’un atleta. Esports atlètics. Força atlètica.

2 2 adj. De complexió atlètica. Festejava amb una noia alta i atlètica.

atlètic -a

1 adj. Relatiu o pertanyent a l’atleta.

2 adj. Propi d’un atleta. Esports atlètics. Força atlètica.

Modificada

2021.11

autocompadir-se

autocompadir-se

v. tr. pron. Compadir-se de si mateix.

S’autocompadeix i així es tranquil·litza.

autocompadir-se

v. intr. pron. Compadir-se de si mateix.

S’autocompadeix i així es tranquil·litza.

Modificada

2021.11

autodestruir-se

autodestruir-se

v. tr. pron. Destruir-se a si mateix. Unes institucions polítiques que no poden reformar-se sense autodestruir-se.

autodestruir-se

v. intr. pron. Destruir-se a si mateix. Unes institucions polítiques que no poden reformar-se sense autodestruir-se.

Modificada

2021.11

autofinançar

autofinançar

1 v. tr. Finançar (una empresa) amb els seus beneficis.

2 v. tr. pron. L’equip directiu de la ràdio estudia com pot autofinançar-se. Aquest teatre sempre s’ha autofinançat.

autofinançar

1 v. tr. Finançar (una empresa) amb els seus beneficis.

2 v. intr. pron. Aquest teatre sempre s’ha autofinançat.

Modificada

2021.11

automedicar-se

automedicar-se

v. tr. pron. Prendre medicaments sense prescripció mèdica. Moltes persones que tenen migranya no van mai al metge i s’automediquen.

automedicar-se

v. intr. pron. Prendre un medicament sense prescripció mèdica.

Modificada

2021.11

avall

avall

1 1 adv. En direcció de dalt a baix, d’un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d’anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra.

1 2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall.

2 1 amunt i avall V. AMUNT.

2 2 més avall loc. adv. En un escrit, en una relació, posteriorment. Com veurem més avall, el fenomen no és greu.

2 3 per avall loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret menys elevat. Són per avall cercant una font.

3 de... en avall [o de... per avall] loc. prep. Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall.

4 1 interj. Exclamació amb què s’indica que s’ha donat una solució simple i definitiva a una situació complicada. Doncs si no vol venir, avall, que es quedi a casa. Poca broma amb aquesta gent: quan algú els molesta el liquiden i avall!

4 2 avall, que fa baixada interj. Avall 4 1. Si tens pressa, agafa un taxi i apa, avall, que fa baixada.

avall

1 1 adv. En direcció de dalt a baix, d’un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d’anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra.

1 2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall.

2 1 amunt i avall V. AMUNT.

2 2 més avall loc. adv. En un escrit, en una relació, posteriorment. Com veurem més avall, el fenomen no és greu.

2 3 per avall loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret menys elevat. Són per avall cercant una font.

3 de... en avall [o de... per avall] loc. prep. Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall.

Modificada

2021.11

aviat

aviat

[...]

4 tan aviat com loc. conj. AIXÍ QUE a). Tan aviat com vindrà començarem a treballar. [...]

aviat

[...]

4 tan aviat com loc. conj. Així que, tan bon punt. Tan aviat com vindrà començarem a treballar. [...]

Modificada

2021.11

baix¹

baix¹

[...]

5 1 m. To greu d’un instrument. Els baixos del contrabaix.

5 2 m. Instrument que executa un baix.

5 3 m. Part greu o baixa que serveix de base a l’harmonia.

5 4 baix elèctric Instrument cordòfon semblant a la guitarra elèctrica, generalment de quatre cordes, emprat en l’acompanyament rítmic per a produir els sons més greus.

baix¹

[...]

5 1 m. To greu d’un instrument. Els baixos del contrabaix.

5 2 m. Instrument que executa un baix.

5 3 m. Part greu o baixa que serveix de base a l’harmonia.

Modificada

2021.11

ballar

ballar

[...]

3 1 v. intr. Una cosa, no estar segura sobre la seva base, no estar ben fixada, venir baldera. Aquesta taula balla: l’heu de falcar. Dins aquestes sabates, els peus m’hi ballen.

3 2 v. intr. Un resultat, una quantitat, mostrar-se oscil·lant entre dues opcions. L’escó que balla podria alterar la majoria parlamentària.

3 3 ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses. [...]

ballar

[...]

3 1 v. intr. Una cosa, no estar segura sobre la seva base, no estar ben fixada, venir baldera. Aquesta taula balla: l’heu de falcar. Dins aquestes sabates, els peus m’hi ballen.

3 2 ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses. [...]

Modificada

2021.11

bastir

bastir

1 v. tr. Construir amb peces sobreposades i combinades. Bastiren murs i cases amb pedres fortes.

2 v. tr. PER EXT. Els conceptes que basteixen una teoria.

bastir

v. tr. Construir, edificar.

Modificada

2021.03

bilingüe

bilingüe

1 adj. Que està compost o expressat en dues llengües. Un document bilingüe.

2 adj. De dues llengües. Un diccionari bilingüe.

3 adj. Que pot expressar-se en dues llengües. Una escriptora bilingüe. Gairebé tots els alumnes d’aquesta escola són bilingües.

4 adj. En què coexisteixen dues llengües. Irlanda és un país oficialment bilingüe. Una empresa bilingüe.

bilingüe

1 adj. Relatiu o pertanyent al bilingüisme.

2 adj. Expressat en dues llengües. Inscripció bilingüe.

3 adj. De dues llengües. Diccionari bilingüe.

4 adj. Que usa dues llengües. Una administració bilingüe.

Modificada

2021.11

bilingüisme

bilingüisme

m. Condició de bilingüe.

bilingüisme

1 m. Condició de bilingüe. El bilingüisme dels escriptors renaixentistes.

2 m. Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat.

Modificada

2021.11

bonança

bonança

1 f. Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i feu bonança.

2 f. Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.

3 f. Prosperitat econòmica. El país travessava un període de bonança.

bonança

1 f. Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i feu bonança.

2 f. Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.

Modificada

2021.11

britànic -a

britànic -a

1 adj. Relatiu o pertanyent a la Gran Bretanya o a les illes Britàniques. La flora britànica. L’arxipèlag britànic.

2 1 adj. i m. i f. Natural del Regne Unit.

2 2 adj. Relatiu o pertanyent al Regne Unit o als seus habitants. El govern britànic. L’ambaixada britànica a París.

britànic -a

1 adj. i m. i f. Natural de la Gran Bretanya.

2 adj. Relatiu o pertanyent a la Gran Bretanya o als seus habitants. Imperi britànic.

Modificada

2021.11

brot

brot

[...]

2 1 m. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó.

2 2 no fer brot [o no fer ni brot, o no fer- ne un brot, o no fer-ne ni brot, o no fer-ne ni un brot] Estar totalment ociós. La mare es desesperava veient que el fill no feia brot i que els exàmens eren a tocar.

2 3 sense fer brot [o sense fer ni brot, o sense fer-ne un brot, o sense fer-ne ni brot, o sense fer-ne ni un brot] loc. adv. Sense fer res. Es passaven el dia sense fer

brot.

brot

[...]

2 m. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó.

Modificada

2021.11

burgmestre burgmestra

burgmestre burgmestra

m. i f. Primer magistrat municipal en les ciutats d’alguns països, com Alemanya, Suïssa o els Països Baixos.

burgmestre burgmestra

m. i f. Primer magistrat municipal en les ciutats d’alguns països, com Alemanya, Suïssa, Holanda.

Modificada

2021.03

caducitat

caducitat

1 f. Qualitat de caduc.

2 f. Extinció d’un dret o d’una acció pel fet de no ésser efectuada durant el termini assenyalat per la llei o per pacte.

3 f. Extinció de validesa d’un permís, d’una concessió, d’una autorització, etc., atorgats per l’Administració per un temps determinat.

4 f. Extinció de la garantia de qualitat d’un producte. Consumiu el producte abans de la data de caducitat impresa a la tapa. S’ha de controlar periòdicament la caducitat dels medicaments.

caducitat

1 f. Qualitat de caduc.

2 f. Extinció d’un dret o d’una acció pel fet de no ésser efectuada durant el termini assenyalat per la llei o per pacte.

3 f. Extinció de validesa d’un permís, d’una concessió, d’una autorització, etc., atorgats per l’Administració per un temps determinat.

Modificada

2021.11

cagada

cagada

1 f. POP. Acció de cagar o de cagar-se.

2 f. POP. CAGARADA. Si us poseu sota els arbres, vigileu les cagades de colom.

cagada

f. POP. Acció de cagar o de cagar-se.

Modificada

2021.11

callar

callar

1 1 v. intr. No parlar, no dir res, guardar silenci. Parla sempre, no calla mai! Tu calla: no diguis res! Quan el renyen, abaixa els ulls i calla.

1 2 fer callar algú a) Reduir-lo al silenci.

1 2 fer callar algú b) En una discussió, convèncer-lo.

1 3 v. intr. PER EXT. Els ocells callaven. Callar els vents, el mar, el bosc.

1 4 callar com un mort No dir absolutament res.

2 1 tr. Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir. Callar un secret. No callis res del que et dic. Va callar que tenia una malaltia greu.

2 2 tr. pron. Sé els motius de la seva reacció, però me’ls callo. Ho sé, però m’ho callo. Aquestes coses, se les calla.

callar

1 1 v. intr. No parlar, no dir res, guardar silenci. Parla sempre, no calla mai! Tu calla: no diguis res! Quan el renyen, abaixa els ulls i calla

1 2 fer callar algú a) Reduir-lo al silenci.

1 2 fer callar algú b) En una discussió, convèncer-lo.

1 3 v. intr. PER EXT. Els ocells callaven. Callar els vents, el mar, el bosc.

1 4 callar com un mort No dir absolutament res.

2 v. tr. Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir. Callar un secret. No callis res del que et dic. Això no es pot callar.

Modificada

2021.11

calmós -osa

calmós -osa

1 1 adj. Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu.

1 2 adj. PER EXT. Té un tarannà calmós.

2 1 adj. Que fa les coses sense apressar-se gens.

2 2 adj. PER EXT. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.

calmós -osa

1 adj. Que està en calma.

2 adj. Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens.

Modificada

2021.03

cansat -ada

cansat -ada

1 adj. Que cansa de fer. És una feina molt cansada.

2 adj. Que denota cansament. Es perceberen uns passos cansats, d’algú que avançava arrossegant els peus.

cansat -ada

adj. Que cansa de fer. És una feina molt cansada.

Modificada

2021.11

carbonitzar

carbonitzar

1 1 v. tr. Reduir a carbó. L’incendi ha carbonitzat la soca d’una olivera mil·lenària.

1 2 v. intr. pron. L’escuma de poliuretà ignífuga no crema amb flama, en tot cas es carbonitza.

1 3 v. tr. Cremar superficialment (la fusta) perquè la capa cremada la protegeixi dels insectes i de la humitat.

2 v. tr. Sotmetre (els teixits de llana) a l’acció d’àcids per llevar-ne les impureses vegetals.

carbonitzar

1 1 v. tr. Reduir a carbó.

1 2 v. tr. Cremar superficialment (la fusta) perquè la capa cremada la protegeixi dels insectes i de la humitat.

2 v. tr. Sotmetre (els teixits de llana) a l’acció d’àcids per llevar-ne les impureses vegetals.

Modificada

2021.11

cert² -a

cert² -a

[...]

3 1 adj. Precedint un nom comptable o un nom de sentit col·lectiu, expressa que l’element denotat pel nom que especifica és concret, però sense precisar quin és. Hi ha certes persones amb qui val més no tractar-se. Em molesta la manera d’actuar de certa gent. Tens raó només

fins a cert punt.

cert² -a

[...]

3 1 Una persona o cosa, sense dir quina és. Hi ha certes persones amb qui val més no tractar-se. Tens raó només fins a cert punt.

Modificada

2021.11

cérvol

cérvol

[...] 1 4 m. cérvol de les pampes Cérvol propi del Brasil, el Paraguai i la pampa argentina (Ozotoceros bezoarticus). [...]

1 7 cérvol dels pantans Cérvol propi d’algunes regions del Brasil fins al Paraguai i el nord de l’Argentina (Blastocerus dichotomus).

cérvol

[...] 1 4 m. cérvol de les pampes Cérvol propi de Brasil, Paraguai i la pampa argentina (Ozotoceros bezoarticus). [...]

1 7 cérvol dels pantans Cérvol propi d’algunes regions de Brasil fins al Paraguai i el nord d’Argentina (Blastocerus dichotomus).

Modificada

2021.03

cinèfil -a

cinèfil -a

1 adj. i m. i f. Aficionat al cinema. Era una noia cinèfila i assídua de la filmoteca. El cicle agradarà a tots els cinèfils del país.

2 m. i f. Persona versada en cinematografia.

cinèfil cinèfila

1 m. i f. Persona afeccionada al cinema.

2 m. i f. Persona versada en cinematografia.

Modificada

2021.11

civil

civil

[...]

2 adj. Que té les maneres d’un ciutadà, acostumades entre les persones que viuen en societat.

3 adj. Regulat pel dret civil. Procediment civil. Acció civil. Responsabilitat civil. Matrimoni civil.

4 m. i f. Individu de la Guàrdia Civil.

civil

[...]

2 adj. Que té les maneres d’un ciutadà, acostumades entre les persones que viuen en societat.

3 m. i f. Individu de la Guàrdia Civil.

Modificada

2021.11

civisme

civisme

1 m. Comportament respectuós amb les regles de convivència pública. La manca de civisme és un problema social.

2 m. Zel pels interessos i les institucions de la pàtria.

civisme

m. Zel pels interessos i les institucions de la pàtria.

Modificada

2021.11

clatellada

clatellada

1 f. Cop de mà al clatell.

2 f. POP. Fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva. A l’hora de pagar ens foteren una bona clatellada.

clatellada

f. Cop de mà al clatell.

Modificada

2021.11

combinat -ada

combinat -ada

1 adj. Que resulta de l’acció o coincidència de diversos elements per tal de produir un efecte o acomplir una finalitat. L’acord s’ha assolit gràcies a l’esforç combinat de les associacions veïnals i l’administració. El seu art es caracteritza per un ús combinat d’objectes i d’imatges descontextualitzats. El decatló és una prova combinada d’atletisme que comprèn quatre curses, tres llançaments i tres salts.

2 m. Còctel 1.

combinat

m. Còctel 1.

Modificada

2021.03

còmplice

còmplice

1 adj. i m. i f. Que ajuda algú a cometre un delicte. Les empreses còmplices del frau han estat demandades. Van cridar el còmplice de l’assassí a declarar.

2 1 m. i f. Persona que té avinença amb una altra. Les dues amigues eren còmplices en moltes iniciatives. A casa, la meua parella és el meu millor còmplice.

2 2 adj. Que denota complicitat. Li clavà una mirada còmplice. Somriure còmplice.

2 3 adj. Que afavoreix o no impedeix l’acompliment d’alguna cosa. L’acaronava sota l’ombra còmplice del plataner.

còmplice

m. i f. Persona que ajuda algú a cometre un delicte.

Modificada

2021.11

complicitat

complicitat

1 1 f. Qualitat de còmplice.

1 2 f. Ajut prestat pel còmplice.

2 f. Avinença entre dues o més persones que porta a una entesa tàcita entre elles. Amb la complicitat dels seus col·legues, assolí el que justament reclamava. Somriure de complicitat. Mirada de

complicitat.

complicitat

1 f. Qualitat de còmplice.

2 f. Ajut prestat pel còmplice.

Modificada

2021.11

comprometre

comprometre

[p. p. compromès]

1 1 v. tr. Posar en una situació crítica (una cosa valuosa). Comprometre en un negoci tota la seva fortuna. No vull comprometre la meva dignitat tenint tractes amb aquest.

1 2 v. tr. PER EXT. Amb tants excessos ha compromès la seva salut.

2 1 tr. Mesclar (algú) en un afer, posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als interessos d’algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l’has compromesa. La teva actitud ens compromet a tots. […]

2 2 intr. pron. Parlant amb aquell home, s’ha compromès.

3 1 tr. Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu entrades, però no te’n puc donar sinó dues: ja n’he compromeses vuit.

3 2 intr. pron. Obligar-se per una promesa. L’home es compromet a l’observança dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar-me’ls al cap d’un any. S’ha compromès amb vosaltres.

comprometre

[p. p. compromès]

1 1 v. tr. Posar en una situació crítica (una cosa valuosa). Comprometre en un negoci tota la seva fortuna. No vull comprometre la meva dignitat tenint tractes amb aquest.

1 2 v. tr. PER EXT. Amb tants excessos ha compromès la seva salut.

2 1 tr. Mesclar (algú) en un afer, posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als interessos d’algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l’has compromesa.

2 2 intr. pron. Parlant amb aquell home, s’ha compromès.

3 1 tr. Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu entrades, però no te’n puc donar sinó dues: ja n’he compromeses vuit.

3 2 tr. PER EXT. Ha compromès la seva filla.

3 3 intr. pron. Obligar-se per una promesa. L’home es compromet a l’observança dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar- me’ls al cap d’un any. S’ha compromès amb vosaltres.

Modificada

2021.03

consciència

consciència

[...]

2 f. Capacitat cognitiva de percebre la pròpia existència i el món exterior a través dels sentits. Va patir un desmai, però va recobrar la consciència de seguida.

3 1 Coneixença interna que cadascú té de la bondat [...]

3 2 a consciència loc. adv. Ben fet, amb rigor i cura.

3 3 en consciència loc. adv. D’acord amb els dictats de la consciència. Crec en consciència que no he d’interferir en aquesta qüestió. [...]

consciència

[...]

2 2 a consciència loc. adv. Ben fet, sense frau.

[...]

2 7 tenir la consciència molt ampla Tenir- la poc estricta, ésser tolerant.

Modificada

2021.11

conscienciós -osa

conscienciós -osa

1 adj. Que obra segons els dictats de la seva consciència.

2 1 adj. Fet a consciència.

2 2 adj. Que fa les coses a consciència. És una investigadora conscienciosa i infatigable.

conscienciós -osa

1 adj. Que obra segons els dictats de la seva consciència.

2 adj. Fet a consciència.

Modificada

2021.11

conscient

conscient

1 1 adj. Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions.

1 2 adj. Fet o dit amb ple coneixement.

Paraules conscients i assenyades.

2 1 adj. Relatiu o pertanyent a la consciència.

2 2 m. Part de l’estructura de la personalitat que pertany al camp de la consciència.

3 adj. En estat de consciència. El malalt estava conscient i despert.

conscient

1 1 adj. Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions.

1 2 adj. Fet o dit amb ple coneixement.

Paraules conscients i assenyades.

2 1 adj. Relatiu o pertanyent a la consciència.

2 2 m. Part de l’estructura de la personalitat que pertany al camp de la consciència.

Modificada

2021.11

construir

construir

[…] 2 v. tr. Fer de nova planta (un edifici, una infraestructura). Construir un edifici. Construir un pont, una presa.

3 v. tr. PER EXT. Construir un sistema, una teoria. Les llengües construïdes no han fet fortuna. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats.

construir

[…] 2 v. tr. Edificar, bastir. Construir un edifici. Construir un pont, una presa.

3 v. tr. PER EXT. Construir un sistema, una teoria. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats.

Modificada

2021.03

convenciment

convenciment

m. Convicció 1.

convenciment

m. Acció de convèncer o de convèncer-se; l’efecte.

Modificada

2021.03

convicció

convicció

1 f. Acció de convèncer o de convèncer-se; l’efecte. Portar la convicció a l’ànim d’algú. Parlar sense convicció.

2 tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc.

convicció

1 f. CONVENCIMENT. Portar la convicció a l’ànim d’algú. Parlar sense convicció.

2 tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc.

Modificada

2021.03

coordinació

coordinació

[...]

1 2 f. Manera d’estar coordinat.

2 f. Relació que s’estableix entre dos o més elements lingüístics independents i sintàcticament equivalents per mitjà d’una conjunció que serveix de nexe.

3 f. Formació d’un enllaç químic [...]

coordinació

[...]

1 2 f. Manera d’estar coordinat.

2 f. Relació que s’estableix entre dos o més elements independents i sintàcticament equivalents per mitjà d’una conjunció que serveix de nexe.

3 f. Formació d’un enllaç químic [...]

Modificada

2021.11

coordinar

coordinar

1 1 v. tr. Posar en ordre amb l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema.

1 2 v. tr. Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços. No sap coordinar les seves idees.

1 3 v. intr. pron. Concertar accions, criteris, amb vista a un objectiu comú. Aquesta associació local es coordina amb d’altres de comarcals.

2 1 v. tr. En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d’un ió metàl·lic central amb lligands.

2 2 v. intr. pron. Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L’ió coure (II) es coordina amb l’amoníac.

3 v. tr. Controlar (els moviments de parts del cos) per tal que funcioni d’una manera adequada. El cerebel coordina els moviments voluntaris del cos humà.

4 1 v. tr. Enllaçar mitjançant coordinació (un element lingüístic) amb un altre. Coordineu una oració amb l’altra per mitjà d’una conjunció adversativa. La conjunció copulativa i coordina dos sintagmes nominals.

4 2 v. intr. pron. Un element lingüístic, enllaçar-se amb un altre mitjançant coordinació. Un sintagma preposicional es pot coordinar amb un sintagma adjectiu. Dos pronoms es poden coordinar.

coordinar

1 1 v. tr. Posar en ordre amb l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema.

1 2 v. tr. Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços. No sap coordinar les seves idees.

2 1 v. tr. En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d’un ió metàl·lic central amb lligands.

2 2 v. intr. pron. Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L’ió coure (II) es coordina amb l’amoníac.

Modificada

2021.11

corrector -a

corrector -a

[...]

3 m. Pinzell, llapis, etc., que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar els errors comesos en l’escriptura o en el dibuix. Corrector líquid.

4 corrector dental Aparell que s’ajusta a una o a les dues fileres de dents per a corregir-ne la posició o l’alineació.

corrector -a

[...]

3 m. Pinzell, llapis, etc., que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar els errors comesos en l’escriptura o en el dibuix. Corrector líquid.

Modificada

2021.11

correspondre

correspondre

[quant a la flexió, com respondre]

[...]

3 1 v. intr. Una cosa, estar en relació de simetria amb una altra. En aquest jersei una màniga no correspon amb l’altra.

3 2 v. intr. pron. Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament.

3 3 v. intr. Algú, tenir envers algú altre el mateix afecte o el mateix comportament que aquest li té. [...]

4 v. intr. Pertocar per rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc. [...]

correspondre

[quant a la flexió, com respondre]

[...]

3 1 v. intr. Una cosa, estar en relació de simetria amb una altra. En aquest jersei una màniga no correspon amb l’altra.

3 2 v. intr. pron. Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament.

3 3 correspondre a l’afecte (o al capteniment, etc.) d’algú Tenir envers algú el mateix afecte, el mateix capteniment, etc., que té envers nosaltres. 4 v. intr. Pertocar per rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc. [...]

Modificada

2021.11

correu

correu

[...]

3 1 m. Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu. Deixa’m llegir el correu.

3 2 a correu seguit [o pel primer correu] loc. adv. El mateix dia en què es rep (una carta). Contestar, respondre, una carta a correu seguit.

3 3 correu electrònic a) Sistema de comunicació que permet als usuaris enviar i rebre missatges a través d’una xarxa informàtica. Enviar una invitació per correu electrònic.

3 3 correu electrònic b) Missatge personalitzat enviat a través del correu electrònic. He rebut dos correus electrònics teus.

3 4 m. CORREU ELECTRÒNIC.

4 m. PRÒDROM.

correu

[...]

3 1 m. Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu. Deixa’m llegir el correu.

3 2 a correu seguit [o pel primer correu] loc. adv. El mateix dia en què es rep (una carta). Contestar, respondre, una carta a correu seguit.

3 3 correu electrònic Aplicació en un ordinador o en una xarxa de diversos usuaris per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges personalitzats.

4 m. PRÒDROM.

Modificada

2021.11

creu

creu

[...]

11 1 f. creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte.

11 2 en creu loc. adj. a) Disposat formant una creu. Dues fustes en creu reforçaven el fons de la cistella. A l’horitzó es veuen uns núvols en creu sobre un cel de color malva.

11 2 en creu loc. adj. b) Estesos perpendicularment al cos, a costat i costat, s’aplica als braços. S’estava agenollat i amb els braços en creu. [...]

creu

[...]

11 1 f. creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte.

11 2 en creu loc. adv. Formant una creu. Posar en creu dos bastons. La forquilla i la cullera posades en creu.

Modificada

2021.11

cridaner -a

cridaner -a

1 adj. i m. i f. Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner.

2 adj. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner.

3 adj. Estrident, s’aplica a un so, a una veu. La veu cridanera d’aquell company de classe no l’ajudava gaire a concentrar- se.

cridaner -a

1 adj. i m. i f. Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner.

2 adj. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner.

Modificada

2021.11

cridar

cridar

[...]

4 1 v. tr. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.

4 2 tr. Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi.

4 3 cridar el mal temps Fer mals presagis. La situació no sembla que millori, però no cridem el mal temps.

4 4 cridar l’atenció Recriminar a algú un mal comportament. El revisor va cridar l’atenció a un grup de passatgers incívics.

5 v. intr. En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa).

6 v. tr. Activar el mecanisme que fa venir (l’ascensor). He cridat l’ascensor però no ve; haurem de pujar a peu.

cridar

[...]

4 1 v. tr. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.

4 2 v. tr. Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi.

5 v. intr. En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa).

Modificada

2021.11

deixar

deixar

[...]

3 v. intr. pron. Abandonar-se, especialment en l'endreçament de la persona. Darrerament s'ha deixat molt, aquest noi.

4 1 v. tr. No prosseguir (quelcom) [...]

deixar

[...]

v. intr. pron. 3 Abandonar-se, especialment en l'endreçament de la persona.

v. tr. 4 1 No prosseguir (quelcom) [...]

Modificada

2021.03

deixat² -ada

deixat² -ada

adj. Que és negligent en les seves coses. És un deixat: mira com té la roba, els llibres..., tot de qualsevol manera.

deixat² -ada

adj. Que és descurós en les seves coses. És un deixat: mira com té la roba, els llibres..., tot de qualsevol manera.

2 anar molt deixat Ésser descurós en el vestir.

Modificada

2021.03

descampat

descampat

1 m. Solar sense edificar ni urbanitzar en un nucli urbà. [...]

descampat

1 m. Solar sense construir en un nucli urbà. [...]

Modificada

2021.03

descansar

descansar

3 1 v. intr. Recolzar d’una manera estable, ésser suportat per alguna cosa. La volta descansa sobre dos murs fortíssims.

3 2 v. tr. Posar (una part del cos o un objecte) sobre una superfície que li fa de suport. Descansà el cap damunt del seu muscle i sanglotà. Va posar un genoll a terra i sobre l’altre descansà la bandera. [...]

descansar

3 v. intr. Recolzar d’una manera estable, ésser suportat per alguna cosa. La volta descansa sobre dos murs fortíssims. [...]

Modificada

2021.11

desconegut -uda

desconegut -uda

1 adj. No conegut. Costums desconeguts d’aquella gent. La Polinèsia, un paradís desconegut. L’esperaven dues persones desconegudes, que no havia vist mai. Són espècies desconegudes en aquest país.

2 m. i f. Persona no coneguda. No parleu amb desconeguts.

3 adj. Que ha experimentat un gran canvi, de manera que presenta un aspecte molt diferent del que tenia abans. Feia temps que no anava a Shanghai i l’he trobat desconegut. La filla dels veïns ha fet una estirada i està desconeguda.

desconegut -uda

1 adj. No conegut. Costums desconeguts d’aquella gent. La Polinèsia, un paradís desconegut. L’esperaven dues persones desconegudes, que no havia vist mai. Són espècies desconegudes en aquest país.

2 m. i f. Persona no coneguda. No parleu amb desconeguts.

Modificada

2021.11

descuidar

descuidar

1 v. tr. No cuidar (algú o alguna cosa). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. No m’agrada descuidar la imatge. Va sempre molt descuidat. v. intr. pron.

2 1 Deixar de fer una cosa [...]

descuidar

1 1 v. tr. No cuidar (algú). Descuidar un malalt. Descuidava els fills.

1 2 v. tr. No preocupar-se (per l’aparença externa, per la imatge que es dona als altres). No m’agrada descuidar la imatge. T’has descuidat molt darrerament, estàs molt prim. Va sempre molt descuidat. v. intr. pron.

2 1 Deixar de fer una cosa [...]

Modificada

2021.03

descurat -ada

descurat -ada

adj. DESCUIDAT. Amb un rei descurat en els afers públics, els secretaris podien fruir d’una major autonomia. És molt descurada en la vestimenta. Sempre deixava la roba bruta a qualsevol racó, era una mica descurat. El llenguatge que utilitza és descurat.

descurat -ada

adj. Fet sense posar-hi la cura deguda, que no guarda la cura deguda.

Modificada

2021.03

dia

dia

[...]

5 5 dia a dia [o dia rere dia, o de dia en dia] loc. adv. INCESSANTMENT. Les màquines es perfeccionen dia a dia.

5 6 dia a dia Vida quotidiana. Demà emeten un reportatge sobre el dia a dia en els camps de refugiats. Els bons futbolistes solen tenir un dia a dia ordenat i sense excessos.

5 7 del dia loc. adj. a) D’avui. Fruita, ous, pa, del dia. El sant del dia.

5 7 del dia loc. adj. b) Que domina actualment, que està actualment en voga. El gust del dia. Costums del dia.

5 8 dia per altre [...]

dia

[...]

5 5 dia a dia [o dia rere dia, o de dia en dia] loc. adv. INCESSANTMENT. Les màquines es perfeccionen dia a dia.

5 6 del dia loc. adj. a) D’avui. Fruita, ous, pa, del dia. El sant del dia.

5 6 del dia loc. adj. b) Que domina actualment, que està actualment en voga. El gust del dia. Costums del dia.

5 7 dia per altre [...]

Modificada

2021.11

dogon

dogon

1 m. i f. Individu d’un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del riu Níger.

dogon

1 m. i f. Individu d’un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del Níger.

Modificada

2021.03

donat -ada

donat -ada

1 adj. Determinat, però no explicat amb precisió. En un moment donat vaig decidir anar-me’n. La doctrina s’entén com un cos de principis i sabers considerats universals, independents d’un context donat.

2 m. i f. Persona que s’ha donat al servei d’una institució religiosa.

donat donada

m. i f. Persona que s’ha donat al servei d’una institució religiosa.

Modificada

2021.11

dos dues

dos dues

[o dos adj.]

[...]

4 f. pl. les dues La segona hora després del migdia o de la mitjanit.

5 cada dos per tres loc. adv. Molt sovint.

dos dues

[o dos adj.]

[...]

4 f. pl. les dues La segona hora després del migdia o de la mitjanit.

Modificada

2021.11

edificar

edificar

1 1 v. tr. Fer, construir, (un edifici, un conjunt d’edificis). Edificar un teatre, una església. Edificar una ciutat.

1 2 v. tr. PER EXT. Han edificat el solar de davant de casa. [...]

2 v. tr. Formar sòlidament (una entitat abstracta). Edificar una doctrina, una teoria. [...]

edificar

1 1 v. tr. Fer, construir, (un edifici). Edificar un teatre, una església. Edificar una ciutat.

1 2 v. tr. PER EXT. Edificar una doctrina, una teoria. [...]

Modificada

2021.03

emergència

emergència

1 f. Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós.

2 f. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.

3 f. Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència. Emergència climàtica.

emergència

1 f. Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós.

2 f. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.

3 f. Esdeveniment greu que en cas de produir- se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència.

Modificada

2021.03

emmascarar²

emmascarar²

1 v. tr. Disfressar (alguna cosa) sota una falsa aparença. Els eufemismes emmascaren la realitat.

2 v. tr. Cobrir amb una màscara. La pel·lícula acaba amb una imatge del genet emmascarat.

emmascarar²

v. tr. Cobrir amb una màscara.

Modificada

2021.11

encaputxar

encaputxar

v. tr. Posar una caputxa (a algú). Es va acostar una dona encaputxada. Els lladres anaven encaputxats.

encaputxar

v. tr. Posar la caputxa (a algú).

Modificada

2021.11

enfonsar

enfonsar

v. tr. [...]

2 2 intr. pron. Penetrar profundament dins una cosa. S’enfonsen a la sorra, al fang, fins als genolls. Del cop que va donar, se li van enfonsar tres costelles.[...]

enfonsar

v. tr. [...]

2 2 intr. pron. Penetrar profundament dins una cosa. S’enfonsen a la sorra, al fang, fins als genolls. Del cop que va donar, se li van enfonsar tres costelles. Té els ulls enfonsats.[...]

Modificada

2021.03

enlaire

enlaire

1 adv. A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire.

2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire.

3 deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.

4 adv. A la vista, sense cobrir. El vestit li deixava bona part de l’esquena enlaire. Anava amb els pits mig enlaire. La torrentada ha deixat els arbres amb les arrels enlaire.

enlaire

1 adv. A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire.

2 adv. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire.

3 deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.

Modificada

2021.11

ensenyar

ensenyar

1 1 v. tr. Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics. Ensenyar la filosofia, les matemàtiques, el llatí, el dibuix. Ensenyar el parenostre. Ensenyar una cançó.

1 2 v. intr. Ensenyar de llegir. Ensenyar a cuinar.

1 3 v. tr. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. [...]

ensenyar

1 1 v. tr. Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics. Ensenyar la filosofia, les matemàtiques, el llatí, el dibuix. Ensenyar de llegir, d’escriure, de cuinar. Ensenyar el parenostre. Ensenyar una cançó.

1 2 v. tr. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. [...]

Modificada

2021.11

ensotat -ada

ensotat -ada

adj. Enfonsat 1 i 2. Amb el nas un xic ensotat. Amb les galtes ensotades.

ensotat -ada

1 adj. Menys prominent que d’ordinari, com enfonsat. Amb el nas un xic ensotat.

2 adj. Formant sot o concavitat, que forma sot o concavitat. Amb les galtes ensotades.

Modificada

2021.03

equatorià -ana

equatorià -ana

1 adj. i m. i f. Natural de l’Equador.

2 adj. Relatiu o pertanyent a l’Equador o als seus habitants.

equatorià -ana

1 adj. i m. i f. Natural d’Equador.

2 adj. Relatiu o pertanyent a Equador o als seus habitants.

Modificada

2021.03

equivocar

equivocar

1 v. intr. pron. Fer una mala tria. Es van equivocar de camí. M’he equivocat de tren.

2 v. intr. pron. Incórrer en un error fent una cosa. Em vaig equivocar amb els càlculs. Confessem que ens hem equivocat: havíem d’adoptar uns altres mitjans.

3 v. tr. Prendre (una cosa) per una altra. Ha equivocat la medecina. Van equivocar el camí.

equivocar

1 v. tr. Prendre (una cosa) per una altra.

Ha equivocat la medecina.

2 intr. pron. No encertar en prendre, fer, etc., una cosa per una altra. Es van equivocar de camí. Confessem que ens hem equivocat: havíem d’adoptar uns altres mitjans.

Modificada

2021.11

errar

errar

[...]

3 1 v. tr. Equivocar, no encertar. Hem errat el tret. Hem errat el procediment.

3 2 v. intr. pron. Ens hem errat de camí.

errar

[...]

3 1 v. tr. Equivocar, no encertar. Hem errat el tret. Hem errat el procediment.

3 2 v. intr. pron. Ens hem errat de camí.

3 3 anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intel·lectual o moral.

Modificada

2021.11

escarit -ida

escarit -ida

1 adj. Pelat 1 1. El grup va avançar cap a l’escarida platja.