La llengua i les llengües en l’ensenyament

La Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant té un web ple d’informació que tant poden servir per a ús dels centres educatius com per a aportar dades sobre la situació de l’ús i l’ensenyament de la llengua i de les llengües.

L’apartat de notícies recull la informació següent:

Els alumnes que estudien en valencià augmenten un 30%, segons el Consell, i un 4%, segons STEPV. L’informe del Sindicat de treballadors de l’Ensenyament parla d’un «desequilibri» quant a estudiants en valencià en centres públics i concertats, ja que el primer cas aglutina el 94% de l’alumnat, i el segon només un 6%.

De fet, tal com hem comentat anteriorment en el dtl (27.08.2007), segons les dades de l’stepv:

Dades 2008

Llengua i Ús, 41

Ha aparegut el número 41 de la revista Llengua i Ús. Alguns articles són:

Els estudis d’implantació de la terminologia des d’una perspectiva sociolingüística [pdf]

Marina Nogué Pich Universitat de Barcelona
F. Xavier Vila i Moreno Universitat de Barcelona

Tot i el seu interès interdisciplinari, l’anàlisi de l’ús real de la terminologia ha romàs força inexplorat fins fa poc temps, especialment pel que fa a l’ús oral. El TERMCAT ha presentat recentment les primeres exploracions d’aquest tipus fetes per al català, amb uns estudis elaborats pels autors d’aquest article, vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-PCB/UB) i a la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest article descriu les principals característiques i conclusions dels estudis elaborats.

Competència lingüística: un objectiu a fixar [pdf]

Bernat Joan Secretaria de Política Lingüística

L’article aborda la importància de la competència lingüística de les persones en un entorn que progressivament esdevé multilingüe. S’hi descriu el procés de Lisboa i l’impacte del plurilingüisme en el futur del català. També s’hi esbossa la proposta de pacte nacional per les habilitats lingüístiques.

Context i transversalitat de la política lingüística com a política pública [pdf]

Paquita Sanvicén Secretaria de Política Lingüística

La importància del context i la conveniència d’un enfocament transversal són les claus de l’article, que analitza les transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques dels darrers anys a Catalunya i l’impacte que han tingut sobre una política lingüística que ha d’orientar-se al benestar de les persones. Per aconseguir-ho, i d’acord amb el criteri de transversalitat, és necessària una gran implicació d’empreses, institucions, agents socials i col·lectius.

Per una política lingüística responsable: una visió des de l’ètica política [pdf]

Elvira Riera Gil Secretaria de Política Lingüística

Anàlisi sobre política lingüística, ètica i responsabilitat. L’article indaga en la relació entre diversitat cultural i models polítics per aprofundir en conceptes clau per a a la planificació lngüística en l’administració pública com són la igualitat i l’equitat. Així mateix, s’exposa l’aportació de la teoria política a la diversitat lingüística per extreure’n conclusions que poden ajudar a orientar la tasca dels planificadors. El treball conclou amb l’exposició d’una proposta de bases per a una política lingüística responsable a Catalunya.

Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]

Despesa en política lingüística (5)

Parlàvem pel febrer de la partida que el pressupost de la Generalitat valenciana dedicava a ajudes als ajuntaments pel que fa al foment de l’ús del valencià (veg. dtl). Déiem que hi havia 460.000 euros per al 2008, però un company atent a estes qüestions ens va avisar que l’ordre amb què s’obria la convocatòria per a demanar les ajudes fixava l’import total en 450.000 euros. Vam fer la consulta a Vicent Satorres Calabuig, cap de l’Àrea de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, que ens va atendre i ens va dir:

Efectivament, la línia de subvencions per a ajuntaments té 460.000 € i hem preparat una orde complementària per a poder resoldre la línia completa.

Així que sembla que es mantindrà la quantitat pressupostada per a eixa qüestió.

La llengua com a font de valor

La llengua és un instrument de comunicació… Sí, però també és un «actiu estratègic», segons la ressenya «La lengua como activo estratégico» feta per Emilio Ontiveros (El País, 10.02.2008 dg.) del llibre de José Luis García Delgado i Juan Carlos Jiménez Economía del español: una introducció (editorial Ariel). Destaquem dos fragments de la ressenya:

[…] Este primer volum, de caràcter fonamentalment introductori i metodològic, tracta, en primer lloc, de posar les bases per a la comprensió de la naturalesa econòmica de la llengua (els trets específics com a recurs econòmic) i de descriure els instruments adequats per a eixa complexa valoració.

[…] Una part majoritària de l’estoc d’inversió estrangera directa de l’economia espanyola continua estant en països amb els quals es compartix eixe actiu, un mateix de vehicle de comunicació. Una dimensió que no s’exhaurix en la facilitat que suposa eixa relació mercantil entre països, sinó en la possibilitat d’articular al seu voltant possibilitats d’enfortiment del capital social, per a consolidar, en definitiva, la confiança entre nacions diferents.

No cal dir que també hauríem de poder considerar el català «com a font de valor», amb més facilitat encara a causa dels menors impediments orogràfics i les facilitats de relació en un mateix espai econòmic. I seria ben interessant que anàrem més enllà de l’exacerbació identitària que aparenten de tant en tant alguns sectors polítics.

Profit que faça!

Xavier Rull ens informa (a través d’InfoZèfir; font: 3cat24.cat) de la iniciativa següent:

La Generalitat presenta un programa per potenciar el català al sector de la restauració

El sector de la restauració, un dels que tenen més contacte amb el públic, és un dels que concentren més treballadors estrangers i, per tant, on més es nota que no parlen català. La Generalitat vol potenciar l’ús de la llengua entre aquest col·lectiu i per això ha posat en marxa un programa, Profit, dedicat exclusivament a ells, gràcies al qual 2.500 immigrants podran aprendre català aquest any. També es demana als clients, però, que es dirigeixin en català als cambrers per contribuir al seu aprenentatge de la llengua.

La Generalitat ha signat, amb el suport del sector i dels sindicats, un pacte per tirar endavant un programa de formació del personal de la restauració amb un doble objectiu: acostar la llengua catalana als treballadors del sector i formar-los en la seva feina.

Amb un pressupost de 600.000 euros i la col·laboració de tres departaments, el de Vicepresidència, el d’Universitats i el d’Acció Social i Ciutadania, el programa Profit oferirà 200 cursos de vint hores lectives. Començaran al març amb deu proves pilot a tot el territori i ja s’hi han apuntat 2.500 cambrers.

Actualment, el 98% de les empreses de restauració tenen algun treballador estranger, i el 58% tenen més de la meitat de la plantilla de procedència immigrant. La majoria dels treballadors estrangers, el 61%, consideren imprescindible tenir nocions de català per atendre correctament els clients, i els empresaris també creuen que els convé que el seu personal conegui el
català, tot i que no està entre les seves prioritats.

La Generalitat, però, considera que l’actitud del client també és important a l’hora de potenciar el català als bars i restaurants. És per això que el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha fet una crida als catalanoparlants a no renunciar al català a l’hora de demanar un cafè.

Despesa en política lingüística (4)

Segons el diari El País de hui (18.02.2008):

L’índex de lectura en valencià, sota mínims

EP – València – 18/02/2008

El nombre de persones que lligen en valencià de forma ocasional o habitual es situa sota mínims, segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres 2007 elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.

L’índex de lectura en valencià es xifrava en un 5,7% en 2006, i va caure al 3,6% l’any passat. l’èuscar és l’única llengua vernacla que llança percentatges inferiors de lectors, però l’índex puja des de l’1,8% en 2006 a un 2,2% en 2007.

La Comunitat Valenciana és l’única de tota Espanya en la qual descendix el nombre de lectors en llengua vernacla.

Els índexs de lectura en català a Catalunya i Balears arriben a el 15,4% i pugen per tercer any consecutiu. Mentre, l’índex de lectura en gallec puja fins al 3,9% enfront del 3,5% que registrava en 2006.

Al marge del castellà, els lectors de llibres editats en anglés i francés superen els lectors de llibres editats en qualsevol de les restants llengües vernacles d’Espanya.

El mateix informe revela una caiguda de l’índex general de lectura a la Comunitat Valenciana enfront d’una alça d’un punt i mig en tota Espanya.

L’índex general de lectors de llibres en territori valencià se situa en desé lloc sobre el conjunt de les comunitats autònomes i per sota de la mitjana espanyola.

I davant d’això, ¿quin és el pressupost dedicat a la política lingüística valenciana? El següent:

Pressupost 2008

Prog. 422.50
 Total

7.035.350 |
 Habitants

4.892.475 |
 Euros/habitant

1,438 €

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques. Vegeu també la taula comparativa del 2006.

La consignació pressupostària per al 2008 de la Generaliat valenciana adreçada a la promoció del valencià és de 7.035.350 euros. És a dir, el programa 422.50 de la Conselleria d’Educació creix un 3,99% respecte a l’any 2007. Dins del programa, les ajudes als ajuntaments han augmentat enguany 10.000 euros respecte a l’any passat. Per al 2008 són 460.000 euros; per a l’any 2007 van ser de 450.000; l’any 2006 eren 456.000 euros. I aixina, encara estem a 29.900 euros dels 489.900 euros de l’any 2005.

Una dada important també és que el pressupost de l’avl —que correspon a un altre programa—, és de 4.225.150 euros. És a dir, té un increment del 9,29% respecte del de l’any 2007, segons les dades oficials.

Com es pot observar, la despesa per habitant encara es situa l’última respecte a la comparativa del 2006 i només augmenta 6 cèntims, un 4,2% en dos anys, molt per baix de l’ipc, amb la qual cosa el mercat en valencià no fa més que perdre capacitat adquisitiva.

Ajudes a ajuntaments i mancomunitats

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ha publicat l’ordre següent:

ORDE de 29 de gener de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2008.

Ací teniu la versió [pdf].

Nàixer a l’estranger

El diari Avui (07.02.2008) publicava la notícia següent:

El 84% d’alumnes de català són nascuts a l’estranger

Redacció

Vuit de cada deu alumnes que van participar l’any passat en cursos de llengua catalana al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona eren nascuts a l’estranger, concretament el 84,6%, segons la memòria d’activitats que es va presentar ahir. Pel que fa a orígens, els més nombrosos són els sud-americans, que van ser 9.942; seguits dels centreamericans, amb 1.568, i els nascuts a Àsia i Oceania, amb 1.116. Un element destacat de la memòria és que han baixat un 15% els alumnes provinents de la resta de l’Estat, que van ser 2.834.

Les inscripcions en els tres nivells bàsics (B1, B2 i B3) s’han gairebé duplicat en tres anys: dels 10.605 del 2004 a 20.038 el 2007.

Una de les novetats iniciades a l’octubre són cursos de català per a la comunitat xinesa: un d’inicial i dos més per als empleats en comerços i restaurants. S’hi han inscrit 52 alumnes.

Eixe èxit és el que deu moure Esperanza Aguirre, que ha decidit que hi haja un centre a Madrid on s’impartixca l’ensenyament en català, tal com es fa en altres centres privats en anglés, alemany i francés. Una iniciativa que potser haurà d’ampliar a causa de la demanda, certament. I floriran les flors…

De fet, podem suposar que a partir d’ara Telemadrid emetrà en català, es doblaran les pel·lícules al català, s’etiquetarà en català, els funcionaris atendran en català, etc. Com a conseqüència lògica en eixa mateixa línia, si Rajoy guanyara les eleccions generals espanyoles, a pesar del que ha dit en la campanya i després de rebatejar-se Marià, faria tot el possible per a canviar la Constitució espanyola i consignar-hi el deure de conéixer el català i per canviar tota la legislació que fins ara impedix l’ús del català en qualsevol àmbit a tot l’estat.

Sense dubte, eixe era un dels problemes més greus que tenien els ciutadans madrilenys, el seu monolingüisme castellà. En suma, un petit pedaç per a un mal que requeriria més mesures com la immersió lingüística en català en tots els centres de Madrid, si no volen que el col·lege de Tarradellas siga un gueto. A Madrid, al cap i a la fi, el castellà s’aprén a casa, al carrer, amb els amics, amb les televisions privades… tant o més que a Catalunya.

Per cert, al País Valencià ho fem d’una altra manera: hem aconseguit que només un 75% dels escolars tinguen la possibilitat de ser analfabets funcionals en català. Ara bé, per a eixe èxit cal la col·laboració permanent de polítics, funcionaris, jutges, advocats i guàrdies civils i arquebisbes.

La Generalitat valenciana interferix en el mercat lingüístic

La Generalitat valenciana actual dirigida pel Partit Popular persistix en el seu intent de retallada dels drets dels ciutadans valencians. Segons titula Vilaweb (09.02.2008):

La Generalitat dóna deu dies per tancar els repetidors de TV3 de Perenxisa, Alginet i la Llosa de Ranes

La Generalitat valenciana continua sense moure’s per l’ànim de protegir o d’ampliar els drets dels valencians. Cal recordar que tot va començar fa anys amb l’intent socialista d’impedir eixes mateixes emissions (fou amb el ministre Barrionuevo), va continuar amb la interferència del senyal de tv3 quan feien futbol (governant Zaplana) i la concessió de canals analògics i digitals de televisió a empreses amigues dels dirigents del Partit Popular, que podem observar que no programen res en valencià, però que pretenen ser els garants exclusius i excloents de les essències i de les senyes d’identitat valencianes. En canvi, descuiden i fins i tot perseguixen els drets i les oportunitats dels ciutadans valencians que no combreguen amb ells ideològicament en qualsevol àmbit.

Parlant, doncs, d’oportunitats osbtruïdes per l’administració valenciana, tenim el flagrant exemple de la Generalitat valenciana, que carrega els tècnics propis —i que són treballadors públics— amb faenes de gestió lingüística derivades de concessions i contractes amb empreses privades. És a dir, la Generalitat no tan sols no exigix que les empreses privades que gestionen serveis i obres públics estiguen capacitades per a fer-ho en valencià, sinó que desvia eixa gestió imprescindible als propis tècnics lingüístics de l’administració, que es veuen, per tant, sent funcionaris públics i treballant per al lucre privat. Per posar un exemple, talment com si les empreses privades que construïxen instituts, centres sanitaris i obres públiques en general, no tingueren treballadors —només compte bancari, això sí—, atés que la faena la farien els funcionaris de la Generalitat valenciana.

Eixa perversió del sistema té una conseqüència evident en el mercat lingüístic valencià: la gestió lingüística no es desenvolupa en el sector privat amb normalitat, ja que les empreses que aconseguixen concessions o contractes amb l’administració —empreses que han de complir diversos requisits per a poder efectuar eixa gestió— no tenen cap requisit de qualitat lingüística i, per tant, no han de preocupar-se de gestionar eixa part de la seua activitat, no han de contractar tècnics lingüístics ni persones suficientment alfabetitzades en valencià. I això fa que el valencià siga inútil per a l’accés a una part molt important del mercat de treball.

Una clara aposta, doncs, per la desprotecció dels drets lingüístics dels ciutadans. Més encara, una utilització de mitjans públics per a interessos privats i una política lingüística de subordinació i devaluació constant del valencià i dels drets dels ciutadans catalanoparlants del País Valencià.