La llengua és un instrument de comunicació… Sí, però també és un «actiu estratègic», segons la ressenya «La lengua como activo estratégico» feta per Emilio Ontiveros (El País, 10.02.2008 dg.) del llibre de José Luis García Delgado i Juan Carlos Jiménez Economía del español: una introducció (editorial Ariel). Destaquem dos fragments de la ressenya:

[…] Este primer volum, de caràcter fonamentalment introductori i metodològic, tracta, en primer lloc, de posar les bases per a la comprensió de la naturalesa econòmica de la llengua (els trets específics com a recurs econòmic) i de descriure els instruments adequats per a eixa complexa valoració.

[…] Una part majoritària de l’estoc d’inversió estrangera directa de l’economia espanyola continua estant en països amb els quals es compartix eixe actiu, un mateix de vehicle de comunicació. Una dimensió que no s’exhaurix en la facilitat que suposa eixa relació mercantil entre països, sinó en la possibilitat d’articular al seu voltant possibilitats d’enfortiment del capital social, per a consolidar, en definitiva, la confiança entre nacions diferents.

No cal dir que també hauríem de poder considerar el català «com a font de valor», amb més facilitat encara a causa dels menors impediments orogràfics i les facilitats de relació en un mateix espai econòmic. I seria ben interessant que anàrem més enllà de l’exacerbació identitària que aparenten de tant en tant alguns sectors polítics.

3 thoughts on “La llengua com a font de valor

  1. Com a visió complementària d’altres aspectes de la riquesa lingüística no hi tinc res a dir sobre els estudis economètrics de les llengües (estudis que també s’apliquen al català en relació als beneficis que aporta a una empresa l’atenció lingüística al client). El problema que fa dos anys que observo en la visió economicista de les llengües, pel que fa al castellà, és que l’ideari neoliberal, capitalista, imperialista i uniformador que sovint duu aparellat s’acaba concretant en polítiques i en un argumentari culturalment reduccionista i instrumentalitzador, del que només es beneficien les grans corporacions.

  2. Hola, Sílvia: no puc afegir molt més al que has dit, perquè estic completament d’acord amb tu. Certament fa més de dos anys que hem de llegir eixos plantejaments, i el cas és que són del tot contradictoris amb la democràcia avançada que pretenem, a pesar que són comentaris que es fan bastant acríticament des de tribunes pretesament progressistes. Malauradament, el nacionalisme translúcid (l’espanyol) ho enterbolix tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *