Pinzellada audiovisual sobre Pompeu Fabra

Fabra, diccionari d'un home sense biografia.
Fabra, diccionari d’un home sense biografia. TV3, 23.04.2019.

 

L’espai Sense Ficció de tv3 va emetre el 23.04.2019 un documental sobre que dóna una visió de conjunt de la vida i la influència i importància públiques de l’obra de Pompeu Fabra: Fabra, diccionari d’un home sense biografia. Segons el web del programa:

Documental que parla de llengua, de compromís i de 80 anys cabdals de la història de Catalunya. I ho fa través de la vida d’un personatge irrepetible: Pompeu Fabra, el pare del català modern.

La conducció (i part del guió) és de Màrius Serra, que entrevista Mila Segarra, Jordi Ginebra, Enric Gomà, Vicenç Pagès i altres experts en la vida i l’obra del gramàtic.

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

Les fronteres mentals dels diputats espanyols

La iniciativa legislativa popular ha acabat com estava previst d’acord amb el sistema de «partitocràcia sense participació ciutadana» que han organitzat els partits polítics espanyols majoritaris. Segons el diari El Punt (12.09.2012):

No a tv3 al País Valencià

El pp i upd voten en contra de la tramitació de la iniciativa promoguda per acpv, ‘Televisió sense fronteres’, que permetia la legalització de les emissions

El web d’Acció Cultural del País Valencià (11.09.2012), una de les entitats impulsores de la iniciativa, comenta i desmunta algunes de les excuses dels polítics opositors. Per exemple, quant a l’excusa econòmica:

Respecte a l’excusa econòmica, que l’actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ilp i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l’excusa tècnica, que l’espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l’Estat en l’àmbit àudiovisual.

La ILP Televisió sense Fronteres al parlament espanyol

Segons recull Europa Press (04.09.2012):

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense fronteres’, que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Joan Tardà recorda en el seu bloc què va passar amb l’espai televisiu valencià i amb esta iniciativa durant la legislatura passada. I conclou:

[…] com que les ILP no decauen en acabar-se la legislatura, dimarts vinent arriba al plenari. Desconeixem a hores d’ara quina serà la posició del PP. El PSOE, ara, hi votarà a favor. Ara, sí!

Flaixos sobre sexisme, política lingüística, manuals d’ús i humor

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 76, 21.07.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aprova el Decret d’organització transversal de la política lingüística

S’ha publicat al DOGC núm. 5925, de 21 de juliol

El nou decret dota la Direcció General de Política Lingüística d’una estructura interdepartamental més àgil i operativa que li garanteix la seva capacitat de penetració i acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit. Ho fa mitjançant dos òrgans: la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida pel conseller de Cultura i formada pels secretaris generals de cada Departament, i la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, integrada per personal tècnic adscrit als diferents departaments i organismes de la Generalitat, que donarà suport a la Comissió i n’executarà les iniciatives.

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un document que permet adaptar els criteris de la Generalitat (publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, 2005) als principis generals de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», difós durant el mes de novembre del 2010. El document és la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes.

Nou “Manual d’ús” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat el Manual d’ús, tercera i última part del seu Llibre d’estil, que entre d’altres continguts inclou un apartat dedicat a l’ús de la llengua. S’hi estableix el model d’estàndard lingüístic que s’ha d’utilitzar en els mitjans de la Corporació. Així mateix, s’hi detallen les garanties de qualitat i s’hi donen les claus dels textos informatius, des de l’estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s’hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l’hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits. Amb aquest document es completa el Llibre d’estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial i el portal lingüístic ésAdir. El Manual d’ús és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.

Més informació:
http://www.ccma.cat/llibredestil/manuals-destil/s-llengua
http://www.tv3.cat/actualitat/323720/El-Consell-de-Govern-aprova-el-Manual-dus-de-la-CCMA
http://esadir.cat

Dossier temàtic de premsa

Sumari del dossier de premsa Acudits gràfics sobre la llengua (II) (2006-juny 2011). Permet l’accés en línia a tots els acudits referenciats.

Podeu soŀlicitar el document del Centre de Documentació presencialment, per correu electrònic o telefònicament.

http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Podeu consultar el dossier sobre acudits en format html ací mateix: Acudits.

La TV3 al País Valencià i la legalita vigent

Mentres el tribunal suprem espanyol hi fica cullerada, podem continuar simpatitzant amb algunes persones del món judicial que continuen prenent-se la seua faena seriosament i actuen d’acord amb la legalitat i mirant que el poders públics respecten els drets dels ciutadans. És el cas ja conegut de dos jutges del tribunal superior de justícia valencià (El Punt, 11.03.2011):

TV3 divideix els jutges

Dos magistrats del TSJ valencià emeten vots particulars contra les multes en una sentència favorable a Camps pel conflicte de TV3

[…]

En primer lloc, els magistrats discrepants creuen que es tracta d’una multa «desproporcionada», atès que la FRM no té cap ànim de lucre.

D’una altra banda, els vots particulars adverteixen que la Generalitat Valenciana considera la FRM un operador de televisió, quan en realitat l’entitat només es dedica a transportar el senyal d’una altra cadena, una activitat no tipificada com a delicte.

Igualment, tots dos magistrats expressen els seus dubtes sobre la competència del govern valencià, atès que les emissions es fan per uns canals d’assignació estatal.

[…]

La democràcia i la TV3 al País Valencià en negre

Després de l’apagada de la tv3 en les emissions a través de la tdt a quasi tot el País València (¿quasi tot? Sí, hi ha reductes que resistixen i no direm on, per si de cas), no podem més que rescatar l’apunt d’este dtl del 27 de març del 2007 i encomanar-mos a Internet, que és per on podrem salvar les antiparres ideològiques del règim censor que patim, vist que la xarxa i la tecnologia darrerament s’han convertit en el nostre espai real de llibertat —tant si es tracta de Mubàrak com de Camps Ortiz, Paco—:

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb tv3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a tv3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la tv3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig coŀlaborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a tv3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a tv3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a tv3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a tv3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a tv3.

Gràcies a tv3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a tv3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a tv3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la coŀlaboració de tots, és clar.

Levante
Ara.cat
Vilaweb

El govern de Camps no aconseguix tancar el repetidor del Mondúber

No fan falta les filtracions de Wikileaks per a comprovar que el govern valencià de Francisco Camps participa del principi «fes el que dic, no el que faig». Tot i proclamar-se liberals, valencianistes i demòcrates, partidaris limitar la intromissió dels poders públics en la vida de les persones, les seues actuacions es caracteritzen justament pel contrari, pel mal ús del poder públic per a coartar la llibertat d’expressió (i qualsevol altra) i la funció dels mitjans d’informació i comunicació en valencià, com és el que està passant amb el tancament dels repetidors d’Acció Cultural del País Valencià que faciliten l’arribada les emissions de la tv3 al País Valencià.

En esta ocasió, el jutjat contenció administratiu número 4 de València els ha negat el tancament del repetidor del Mondúber, segons informa Enric Orts (Avui, 15.12.2010):

TV3 resisteix al País Valencià

Un jutjat nega per quarta vegada la soŀlicitud del govern de Camps per tancar el repetidor que porta el senyal dels canals públics catalans a diverses comarques

El pic del Mondúver va camí de convertir-se en la muntanya sagrada per als seguidors de TV3 al País Valencià. Ahir va transcendir que el jutjat del contenciós administratiu número 4 de València ha negat –per quarta vegada– a la Generalitat el permís per precintar el repetidor del senyal dels canals públics catalans, que dóna cobertura a Gandia i la comarca de la Safor i a una part de les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Marina Alta.

Una victòria momentània per a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària d’aquesta i de la majoria d’antenes que permeten la recepció del paquet format per TV3, 33, 3/24 i Super3 a moltes de les comarques valencianes. “Es pot recórrer contra la resolució en apeŀlació davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), cosa que previsiblement farà la Generalitat”, van advertir des de l’entitat.

[…]

Reciprocitat d’emissions amb l’Aragó

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 62, 18.11.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aragonès ha publicat l’Ordre de 25 d’octubre de 2010, per la qual es disposa la publicació del Conveni de coŀlaboració entre la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per a la difusió de les emissions dels canals de televisió de titularitat pública als territoris respectius. El Conveni el publica en castellà el Butlletí Oficial d’Aragó núm. 215, de 25 d’octubre de 2010.

Es pot consultar a: boa pdf

El repetidor de la Perenxisa continuarà obert

Acció Cultural del País Valencià ha fet pública una nota de premsa amb la informació següent:

El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de València denega a la Generalitat l’autorització per tancar el repetidor de Perenxisa

L’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar forçosament al repetidor de tv3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instaŀlacions i precintar-les

L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que Acció Cultural del País Valencià ha recorregut judicialment la sanció i l’ordre de tancament que s’intentava executar, de tal manera que el plet, que es tramita al Tribunal Superior de Justícia, encara no ha conclòs.

Segons aquest Jutjat, de tancar-se ara el repetidor per la via de l’execució forçosa es vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva d’ACPV, perquè no tindria sentit discutir en el plet principal la legalitat o iŀlegalitat d’una sanció que ja s’hauria executat. En aquestes circumstàncies i, tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el Jutjat denega la soŀlicitud a l’espera de la resolució sobre la qüestió de fons.

Aquesta resolució no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia. En tot cas, i encara que la Generalitat de bon segur interposarà el recurs, no és previsible que aquest es resolga abans de tres mesos, la qual cosa dóna una mica d’oxigen a les emissions des de Perenxisa, les quals cobreixen la ciutat de València i l’Horta.

Recordem que és la quarta resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l’autorització a la Generalitat Valenciana. En aquest mateix sentit es van pronunciar el Jutjat Contenciós núm. 2 de València respecte el repetidor del Montdúver (Safor) i el Jutjat Contenciós núm. 1 de Castelló respecte el repetidor del Bartolo (la Plana) i també aquest mateix Jutjat núm. 5 de València respecte a Perenxisa quan el tancament s’imposava com a mesura provisional.

Es tracta, doncs, del mateix jutjat que va adoptar una decisió semblant l’any 2008 (veg. dtl, 23.10.2008), jutjat on pot ser que valoren més del que ho fa la Generalitat valenciana els arguments de la interlocutòria que va dictar Estrella Blanes Rodríguez, magistrada jutgessa titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València en desembre del 2007.