La transmissió de la llengua al País Valencià

Les dades sobre l’ús del valencià tenen un reflex en les dades sobre la transmissió lingüística del valencià, tal com explica l’article «Els clarobscurs de la transmissió lingüística delvalencià» de Moisés Péres (El Temps, 13.12.2025), derivat de la lectura. L’article resumix destaca dos elements:

  • El retrocés en l’ús exclusiu del valencià amb els fills
  • L’efecte que té l’origen geogràfic dels progenitors

Per a ampliar la qüestió, convé llegir els dos articles d’Albert Fabà Prats, Miquel Àngel Pradilla Cardonai Joaquim Torres-Pla publicats en la Revista de Llengua i Dret:

    • El valencià a l’inici de la tercera dècada del segle XXI (I). La base demolingüística (llengua inicial i llengua d’identificació), la competència oral activa i (una aproximació a) els usos
    • El valencià a l’inici de la tercera dècada del segle XXI (II). La transmissió lingüística familiar intergeneracional

I per revisar les dades aportades, és rellevant la consulta del Llibre blanc de l’ús del valencià – I. Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la síntesi de resultats de l’enquesta «Coneixement i ús social del valencià. 2021» de la Generalitat valenciana.

La sensació de l’ús

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat l’Enquesta d’usos lingüístics de la població amb les dades del 2023 enllaçades amb les del 2003 i 2008, de manera que es pot seguir l’evolució dels coneiximents i els usos en la població de Catalunya. L’Idescat mostra en la seua pàgina inicial una gràfica on es pot vore el retrocés en l’ús de la llengua en tres aspectes diferents (ús inicial, element d’identificació i ús habitual):

Les dades del 2023 del Baròmetre d’usos personals, professionals i públics del valencià de la Generalitat valenciana són prou semblants. Encara la concepció de l’enquesta és diferent i no és pot fer una comparació directa, podem percebre el to general de les dades mirant els indicadors d’usos personals (a casa, amb amistats, amb el veïnat i amb persones desconegudes):

Una part de les conclusions de l’enquesta catalana podrien ser vàlides també per al País Valencià:

  • El creixement de parlants és inferior al creixement poblacional […].
  • Per això, tot i créixer en nombre absolut de parlants, els percentatges del català es mantenen o baixen.
  • El nivell de coneixement de català continua essent inferior al del castellà en totes les edats (tendència a passar-se al castellà).
  • L’edat, l’origen geogràfic i l’àmbit d’ús afecten els usos lingüístics.

Estàndard oral de l’IEC: posada al dia

L’Institut d’Estudis Catalans va publicar l’any passat una actualització de la proposta lèxica relativa a l’estàndard oral de l’any 2018. La posada al dia consistix a adaptar la proposta a la versió actual del lèxic del diccionari de l’institut, que des del 2018 fins ara ha introduït canvis en les entrades i les definicions.

Recopilem a continuació el vocabulari de la proposta que ha experimentat eixes modificacions:

aerolínia, afroamericà -cana, alcaldable, ambosta [substituïx embosta*], anou, anouer, antiavalots, assajar, autocaravana, baguet, basca, batucada, betlem, biològic, blíster, boteller, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, cacau, càtering, celebrar, celebrar, ciberatac, cimentera, clicar, clicar, clòtxina, comercial, company, competencial, cooperant, crispar, crostó, datàfon, demonitzar, descarregar, desgall, dessalinitzador, diàfan, díode electroluminescent, doblador | dobladora, doblar, enoteca, entrenar, esnifar, ésser menester, ésser mester, estéreo, extracomunitari -tària, extraïble, fer feina, fidelització, fidelitzar, fotògraf de premsa | fotògrafa de premsa, fotoperiodista, futurible, garrotín, gentrificació, gihadisme, gihadista, gintònic, giratori, glamurós, gomina, halibut, importar, infusionar, internet, itinerància, jovençà -çana, kebab, led, llapis electrònic, lleute, llucet, major d’edat, malla, manter, mantra, manualitats, maridatge, mèdia, mediàtic -ca, menor, menor d’edat, mono, moscat, mundial, mundial, notable, novençà, ordinador portàtil, pa de pita, pàdel, padrastre, panga, paparazzi, parafarmàcia, pataca, patana, picadeta, picar, picar, pigall, pita, pixelar, plenari, poliestirè expandit, porexpan, portàtil, precaritzar, preestrena, presidenciable, progre, raclet, renyó, renyonada, renyonera, revertir, ronyonera, rostisseria, saga, sardisme, sense fils [o sense fil] [substitutïx inalàmbric -ca*], servei de càtering [substituïx servei d’àpats], sobrepès, tauleta, telefonar, tempura, tenir menester, tetraplègic, tia valenciana, tiramisú, tocar, tocar, tou, traçabilitat, trucar, trufa, trumfo, versionar, vinoteca, xapata, xava, xistorra, xix kebab

La comunicació clara

Il·lustració del dossier La langue de bois ou la vie en moins 🔗 de l’Association Française de Communication Interne./Selçuk Demirel.W

L’apunt «Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”» d’Anna Arnall (21.11.2024, bloc de la Revista de Llengua i Dret), 🔗 a més del resum escrit permet accedir al vídeo de la jornada. 🎬

La part d’esta qüestió relacionada amb la faena dels tècnics i tècniques, més enllà de la idea general de comunicació efectiva que hauria de guiar l’activitat lingüística de l’administració, es podria concentrar essencialment en un punt:

Des del camp de la lingüística, s’ha recordat que el llenguatge administratiu català està basat en els principis de la comunicació clara i així ho expressen tots els manuals i materials didàctics publicats per institucions d’Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Cal fer esforços perquè totes les persones amb responsabilitats en la redacció i publicació de textos en webs de les administracions públiques aprenguin i implementin les estratègies de comunicació clara.

Encara és massa sovint complicat matindre una «comunicació abstrusa» amb l’administració pública valenciana en general, aixina que aconseguir una «comunicació clara» deu ser un objectiu destitjable i una tasca ingent i molt necessària.

L’aplicació de la legislació europea

L’estat espanyol incomplix des de fa molts anys la legislació europea (Moisés Pérez, «Espanya, més de dues dècades d’incompliments de la convenció lingüística europea», El Temps, 17.01.2024) tant administrativament com judicialment. És una legislació que no conté sancions, absència que els anima a continuar incomplint-la. De totes formes, és positiu que de tant en tant algun organisme europeu ho faça vore, perquè els tractats internacionals també són part del dret que cal aplicar a l’estat espanyol.

Esta setmana podíem trobar en els mitjans la informació sobre l’informe del comitè d’experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa:

El Consell d’Europa veu «deteriorament» de la llengua al País Valencià

«Preocupació» dels experts per la sentència del TSJC que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola

Sebastià Carratalà, Diari La Veu del País Valencià, 24.09.2024.

El Consell d’Europa retreu a Espanya la imposició d’un 25% de castellà a l’escola

El comitè europeu critica la manca d’ús del català en la justícia, l’ensenyament i la sanitat

Gerard Fageda, Ara, 24.09.2024.

Anàlisi de polítiques

Imatge decorativaAmb el canvi de govern en la Generalitat valenciana al 2023, al mateix temps que s’activaran propostes que s’hauran d’enfrontar amb la més o menys intensa i efectiva política de gestió de la imposició del castellà i el desús del valencià durant esta legislatura, convé també fer un repàs crític de les polítiques dutes a terme durant la legislatura anterior, per tal de valorar els errors i els encerts i per a intentar millorar les exigències presents i futures.

Per a dur avant eixa activitat, el centre de documentació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i oferix dos bibliografies que poden ser un bon punt de partida:

  • Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021)
  • Avaluació de polítiques lingüístiques II (2016-2024)

 

Els llançols que anem perdent

Il·lustració per a una campanya de promoció de l’ús del valencià.

Un grup de tècnics lingüístics van publicar en abril un article, «A cada bugada perdem un llençol… i ja en van quatre» (Nosaltres La Veu, 24.04.2024) on reivindiquen la seua faena i l’activitat que s’ha dut a terme des de fa dècades per a la consolidar «la recuperació de l’oficialitat del valencià en l’espai administratiu i en la resta d’àmbits formals». A més, aporten unes quantes reflexions sobre política lingüística actual del govern del Partit Popular i Vox, tant en la seua expressió pública com en la instrumentalització dels criteris lingüístics (els nous del 2024) o la devaluació de la tasca fet pels tècnics lingüístics des de fa dècades. Una frase aclaridora que hauria de ser un referent per a resoldre dubtes i preferències:

L’avantatge d’una llengua és la seua versatilitat, la possibilitat de recórrer a les distintes opcions formals del codi segons els distints registres.

Fa vora vint anys, la presidenta aleshores de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) va publicar un article, «El nom de la llengua i la rendibilitat política» (Levante, 20.11.2004), en termes semblants. Comparant els dos articles es pot observar que s’ha avançat un poc en algunes qüestions superficials (l’onomàstica, l’extensió de l’ús escrit en l’administració…) però que persistixen les deficiències de fons, ja que les dos legislatures del Botànic (2015-2023) van tornar a la vella infraplanificació lingüística —segons el terme usat per Miquel Àngel Pradilla (2007): «La política lingüística contemporània o la deriva substitutòria de l'”idioma valencià”»— del anys huitanta i noranta dels governs socialistes, ara que sabem com han acabat les ficcions i representacions amb què mos van entretindre de tant en tant (veg. «L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana» de Ferran Bargues Estellés). O possiblement encara de manera més maldestra, tal com mostrava un article del sindicat stas, «La privatització de la llengua»,  fa cosa d’un any.

L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

L’oficialitat del valencià-català a la Unió Europea

Tantes voltes s’ha promés quasi al mateix que s’excusava o que s’impedia, aixina que hem d’agarrar amb pinces la informació sobre l’oficialitat efectiva i real del valencià-català tant en el Congrés dels Diputats espanyol com en la Unió Europea com a llengua oficial i de treball. Convindrà esperar que es comprove que és una realitat no tan sols legalment sinó com a norma d’ús regulada i constatable a l’abast dels polítics i els ciutadans.

Mentrestant, uns quants titulars del Diari La Veu del 17 i 18 d’agot del 2023 fan pensar que per fi es pot avançar en el procés de normalització democràtica pel que fa a l’ús de les llengües:

Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗

El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗

ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗

Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗

El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗

A pesar de la prudència que convé mantindre davant anuncis d’esta importància, la iniciativa és molt rellevant, tal com exposa Lillo i Usechi en l’últim dels articles anteriors:

Es tracta de la iniciativa previsiblement més decisiva en aquest sentit, i possiblement definitiva, després d’anys d’intents frustrats pel reconeixement oficial de la llengua més enllà de l’Estat espanyol.

L’ús del valencià en l’activitat parlamentària

Les dades del període 2019-2023 sobre les llengües més utilitzades pels parlamentaris en les intervencions en les Corts Valencianes es poden consultar en la fitxa corresponent, fitxa que d’ara en avant apareixerà en el bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia.
El quadre comparatiu de les últimes cinc legislatures manté la continuïtat en l’evolució dels usos, una estabilitat que actua en perjuí de l’ús del valencià. Els parlamentaris que fan ús en general del valencià van estar un pèl —una dècima— per baix de la mitjana la legislatura passada, mentres que els que acostumen a usar únicament el castellà van estar quasi tres punts per damunt de la mitjana. Són dades poc satisfactòries pel que fa a l’ús normal —i també simbòlic— del valencià. 🔗
L’augment del nombre de persones que disposen d’una titulació de coneiximent de valencià és un factor positiu, sobretot en els àmbits laborals, perquè facilita la disponibilitat de les administracions i les empreses davant de la ciutadania, però això no genera un efecte directe i equivalent sobre l’ús de la llengua. Les dades sobre la llengua que es parla a casa indicaven una evolució negativa fins al 2023:

    • 1992 (44,1%)
    • 2005 (32,6%)
    • 2010 (28,8%)
    • 2015 (23,5%)
    • 2021 (19,5%)
    • 2023 (29%)
Dades: Baròmetre i enquestes de coneixement i ús social del valencià. Generalitat valenciana.

El rebot que s’observa en la dada del 2023 no és previsible que es consolide com a tendència positiva, ja que la política lingüística de la Generalitat per a esta legislatura —amb govern del pp i Vox— ha anunciat el retorn a ideologies i pràctiques contràries a l’ús del valencià.