Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys

Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa

Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.

La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».

Objectius

La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.

La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».

En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.

A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.

Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.

Font: Direcció General de Política Lingüística

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

La democràcia i la TV3 al País Valencià en negre

Després de l’apagada de la tv3 en les emissions a través de la tdt a quasi tot el País València (¿quasi tot? Sí, hi ha reductes que resistixen i no direm on, per si de cas), no podem més que rescatar l’apunt d’este dtl del 27 de març del 2007 i encomanar-mos a Internet, que és per on podrem salvar les antiparres ideològiques del règim censor que patim, vist que la xarxa i la tecnologia darrerament s’han convertit en el nostre espai real de llibertat —tant si es tracta de Mubàrak com de Camps Ortiz, Paco—:

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb tv3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a tv3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la tv3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig coŀlaborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a tv3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a tv3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a tv3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a tv3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a tv3.

Gràcies a tv3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a tv3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a tv3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la coŀlaboració de tots, és clar.

Levante
Ara.cat
Vilaweb

Despesa en política lingüística (8)

El butlletí Euskararen Berripapera ens informa que enguany el pressupost de l’Oficina Pública de la Llengua Basca augmenta un 10 %:

L’Oficina Pública de la Llengua Basca (oplv) disposarà d’un pressupost de 3.410.080 euros en 2011, el més gran de la seua història. La quantia del pressupost destinat a desenvolupar activitats relacionades amb l’èuscar i la cultura basca ha augmentat un 10 % respecte a l’últim any.

Anualment, l’estat francés, el Consell d’Aquitània i el Departament dels Pirineus-Atlàntic destinen una partida similar al pressupost de l’oplv. Enguany, en canvi, el Departament dels Pirineus-Atlàntic realitzarà una aportació major (860.000 euros) a l’entitat per a fomentar l’èuscar. L’estat concedirà 740.000 euros i el Consell d’Aquitània 800.000 euros, amb la possibilitat de complementar-los amb 60.000 euros. El Sindicat Intercomunal de Suport a la Cultura Basca destinarà 255.450 euros i el Consell d’Electes, 2.850 euros. Així mateix, el Govern Basc acaba de signar un conveni amb l’oplv per al període 2011-2016, i concedirà una subvenció de 520.000 euros. 470.000 euros seran per a desenvolupar projectes comuns, 40.000 euros per a impulsar la lectura i 10.000 per a la campanya de promoció d’eitb.

Podem observar la coŀlaboració que s’establix entre estats i administracions diferents quan compartixen un mateix objectiu cultural i lingüístic. En canvi, al País Valencià, far que guia el camí de les autarquies neoliberals (amb vestits regalts o despullats del tot), segons pronòstic dels dirigents del Partit Popular i de la Generalitat valenciana, tenim que el pressupost per a «promoció i ús del valencià» es reduïx vora un 12 % respecte a l’any passat i seguix la tònica de Francisco Camps i els seus consellers de destinar recursos als pous privats de Terra Mítica, de la visita del papa del 2006 i de tota mena d’irregularitats paregudes amb què desapareixen els diners públics en mans privades, mentres s’actua contra l’ús del valencià de fet i econòmicament:

Pressupost Variació % de variació
2006 6.457.880
2007 6.765.440 304.560 4,76
2008 7.035.350 269.910 3,99
2009 7.001.760 211.210 3,11
2010 5.936.850 -1.064.910 -15,21
2011 5.231.990 -704.860 -11,87

El clip de Francisco Camps que amaga el valencià

Softcatalà aclarix els bombos i platerets de la Generalitat valenciana arran de la notícia de Canal 9 sobre «Windows presenta una aplicació per a treballar en valencià en el sistema operatiu». La nota de premsa de Softcalà deixa ben clar l’abats gallinaci de la iniciativa del govern de Francisco Camps:

El Windows i l’Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari

Softcatalà

Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el clip en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el clip (Captions Language Interface Pack) de valencià, una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de l’acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any per impulsar la difusió i ús del valencià en l’àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (tic). L’adaptació d’aquest producte ha estat duta a terme per l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d’Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.

Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primer cop el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) [veg. Levante]. Es pot veure un exemple d’aquesta tecnologia en aquest vídeo.

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del producte) han causat estupor entre els membres de Softcatalà.

Aclariments

Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.

1. Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia clip presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s’ha fet fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un paquet clip és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l’extrem la subordinació del català a l’espanyol o l’anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet clip de valencià.

L’únic equivalent a la tecnologia clip que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d’un punt de vista tècnic, el paquet clip de valencià estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.

2. La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica

La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d’adaptar les traduccions de l’estàndard general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació de la iniciativa Softvalencià, amb una guia d’estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l’inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).

Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.

Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes iso i bcp-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s’utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.

3. El Govern valencià del pp fa anys que intenta separar el valencià del català en l’àmbit informàtic

Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del pp ha promogut activament la separació del valencià del català en l’àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d’estat del Vaticà (va) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.

La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facin en el marc d’equips de traducció a l’espanyol més que no pas en el marc d’equips de traducció al català.

Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana

Des de Softcatalà entenem que l’objectiu compartit és que els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes informàtics en valencià, en l’estàndard general del català o en qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l’ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització extrema.

És per això que volem fer-los un seguit de peticions.

A Microsoft:

  • Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni paquets clip ni paquets lip parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d’identificació del navegador).
  • Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d’assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana i les del valencià.

A la Generalitat Valenciana:

  • Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l’àmbit de la informàtica.
  • Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda.
  • Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l’ús del programari en valencià.

Orelleres per a qui no vol escoltar

Hi ha polítics que a voltes fan articles que convé tindre en compte, com ara l’article següent d’Iñaki Anasagasti (Deia.com):

En què consistix l’«especial respete i protecció» per a la caverna

No han aprés res. O millor, no han volgut aprendre res. En trenta-cinc anys. Ni el plurilingüisme ni la plurinacionalitat. No m’estranya que Pujar diga el que diu. La xicoira per a tots no servix. El model, este model, autonòmic ha fracasssat.

[…]

¿És car? Segons eixe criteri la democràcia és cara i per tant caldria eliminar eleccions, tribunals, actes oficials, parlaments i tot allò que no sigui estrictament necessari per a viure. Algú ordena i els altres obeïxen. Amb la convenció de Sevilla del pp es paguen deu anys d’orelleres. És clar, no hi ha res més car que una dictadura. En llibertats, en dignitat, en pèrdua de la pròpia autoestima de la societat.

[…]

Flaixos de multilingüisme senatorial i de traducció i interpretació

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 66, 03.02.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar al Senat

En la sessió del dia 19 de gener es van poder utilitzar per primera vegada les llengües cooficials de l’Estat a la cambra alta, gràcies a l’aplicació de la reforma del reglament de la cambra alta aprovada al juliol de 2010. El nou reglament del Senat preveu l’ús de les llengües cooficials de l’Estat només durant el debat de mocions i de mocions que siguin conseqüència d’interpeŀlació, però no en les sessions de control del govern ni en el debat d’iniciatives legislatives. En cada sessió del Senat hi treballaran set intèrprets que es dedicaran a traduir al castellà la intervenció de l’orador.

Per a més informació:
El Senat ja és multilingüe

Resultats de les proves de traducció i interpretació jurades 2010

Els resultats corresponen a les proves següents:

– Traducció jurada català i castellà
– Traducció jurada català i francès
– Traducció jurada català i alemany
– Interpretació jurada català i castellà
– Interpretació jurada català i francès
– Interpretació jurada català i alemany

Es poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Cal afegir, pel que fa a la primera notícia, que els representants valencians del Partit Popular van aprofitar l’ocasió per a no parlar en valencià, seguint la seua pràctica de fer el contrari del que criden que pretenen en les seues soflames nacionalistes valencianeres. En parla una mica l’acadèmic de l’avl Josep Lluís Doménech en l’article «Les llengües i el Senat» (Levante). Bé, no diu que ho faça com a acadèmic, però és una condició que no podem oblidar. Naturalment, és una sort el fet que a pesar que els dirigents del Partit Popular facen servir la demagògia i el cinisme en esta qüestió, la resta de ciutadans sabem actuar amb respecte i coneixement envers els drets dels conciutadans que fan servir qualsevol altra llengua diferent, encara que siga el valencià.

Zinema Euskaraz

Mentres a Catalunya regulen per llei la possibilitat dels ciutadans d’accedir a les produccions cinematogràfiques també en català, el butlletí Eusakararen Berripapera ens informa de la iniciativa que s’ha posat en marxa al País Basc:

En marxa el programa Zinema Euskaraz

L’objectiu de la campanya és possibilitar l’accés de la ciutadania al cinema en èuscar, tant per a contribuir a garantir una oferta cinematogràfica en èuscar suficient per a aquella població que la soŀlicite, com per a ajudar al foment de l’èuscar com a llengua d’ús cultural i social.

Al País Valencià, la Generalitat valenciana de Francisco Camps tan sols pren iniciatives fallides o mesures negatives pel que fa a estes qüestions (declaració estèril d’Ares, ensenyament insuficient fora de les poques línies en valencià, no-emissió cinematogràfica en valencià en Canal 9, ús excloent del castellà dels càrrecs públics i dels diputats valencians en el senat espanyol…). Contra les mancances oficials, els valencians tenim altres opcions, com ara mirar la tv3 (els qui encara ho poden fer), recórrer a l’activitat suplent que duen a terme algunes universitats valencianes, o mirar de trobar els encara pocs dvd que tenen versió en català. En fi, és una sort que la lectura i Internet no depenguen dels governs valencians.

Flaixos legislatius, lexicogràfics i empresarials

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 65, 17.01.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi d’adscripció de les atribucions en matèria de política lingüística de la Generalitat

El nou Govern de la Generalitat ha aprovat dos decrets que afecten l’organització de la política lingüística de la Generalitat:

– El Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, inclou la promoció i foment de la llengua catalana dintre de l’àmbit de competència del Departament de Cultura (article 3.8). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5785/10362138.htm

– El Decret 45/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Cultura, estableix les funcions de la Direcció General de Política Lingüística (article 7 i disposicions addicionals). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5791/11003162.htm

La Generalitat de Catalunya ha publicat la guia «Empresa i llengua»

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès. Elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses, la guia promou els aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que ofereix exemples de bones pràctiques aplicables a contextos diversos.

Es pot consultar en línia: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès [pdf, 781,43 KB.]

Diccionari de serveis socials en línia

El Termcat ha publicat la versió en línia del Diccionari de serveis socials, que s’ha elaborat conjuntament amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i que es va presentar el passat mes de novembre.

L’obra recull gairebé nou-cents termes relatius als serveis socials. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives. El diccionari es presenta com una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La Llei conté diverses referències a la difusió i la promoció de la llengua catalana, entre les quals: «La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua» (art. 26). Es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011002/mp5.pdf [pdf].

Sobre la Llei 15/2010 de les Illes Balears, més detall i un petit comentari en «La justíticia de les normalitats».

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.