Després de l’apagada de la tv3 en les emissions a través de la tdt a quasi tot el País València (¿quasi tot? Sí, hi ha reductes que resistixen i no direm on, per si de cas), no podem més que rescatar l’apunt d’este dtl del 27 de març del 2007 i encomanar-mos a Internet, que és per on podrem salvar les antiparres ideològiques del règim censor que patim, vist que la xarxa i la tecnologia darrerament s’han convertit en el nostre espai real de llibertat —tant si es tracta de Mubàrak com de Camps Ortiz, Paco—:

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb tv3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a tv3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la tv3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig coŀlaborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a tv3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a tv3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a tv3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a tv3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a tv3.

Gràcies a tv3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a tv3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a tv3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la coŀlaboració de tots, és clar.

Levante
Ara.cat
Vilaweb


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *