El debat lingüístic basc

Els canvis que està introduint el govern socialista en el País Basc tenen un sentit que sembla clar (El País, 21.09.2009):

El govern basc relega el debat lingüístic després d’anys de polèmiques

Ha arribat el momento de centrar-se “en la resta”, diu la consellera

[…]

Però amb algunes novetats, entre les quals en destaquen dos. Una és la recuperació de les exempcions d’estudiar èuscar, que ea va eliminar per als estudiants que estigueren més d’un any en el sistema basc. A partir d’ara, l’alumne que complixca determinades condicions (com ara incorporar-se al sistema educatiu basc procedent d’altres comunitats autònomes i estar de pas en la comunitat) no tindran obligació d’examinar-se d’èuscar. Podran aprendre, si així ho desitgen, la llengua basca, però sense tindre obligació d’examinar-se’n i, per tant, el seu expedient acadèmic no es veurà perjudicat. D’altra banda, els col·leges podran introduir més matèries en èuscar en el model A (en castellà amb la llengua basca com assignatura), sempre que no siguen troncals, com les matemàtiques. És una solució provisional a l’espera del model únic trilingüe.

Tal com podem observar l’èuscar (i no el castellà) és un coneiximent que pot perjudicar els expedients acadèmics, que no és vàlid per a assignatures troncals o que només serà voluntari per als alumnes que viuen temporalment al País Basc… Res de tot això té a vore amb l’ensenyament o la lingüística, sinó amb el nacionalisme lingüístic espanyol.

Conferència sobre el català a la UE

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la conferència següent:

Conferència «El català a la Unió Europea»

A càrrec d’Antoni Milian.

Dia: dilluns 28 de setembre del 2009
Hora: 18.30 h
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)

En aquesta sessió està previst fer un breu repàs del règim jurídic lingüístic de la Unió Europea per, tot seguit, analitzar les novetats més importants que s’hi han introduït des de l’any 2003 (moment en què la Unió constava de 15 estats membres i tenia reconegudes 11 llengües oficials) fins el dia d’avui, en què són 27 els estats que componen la Unió i 23 les llengües oficials reconegudes. A més dels canvis quantitatius, també hi ha hagut una evolució qualitativa que afecte les llengües altres que les oficials de la Unió. A partir de l’anàlisi d’aquesta evolució mirarem d’extreure algunes consideracions sobre la posició de la llengua catalana dins la Unió Europea i quines són les expectatives de cara el futur.

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura i Societat Catalana de Sociolingüística

Diccionari de noms de plantes

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través d’Infozèfir de la publicació següent:

El Termcat publica una actualització del diccionari en línia Noms de plantes

El Termcat ha actualitzat el diccionari Noms de plantes, publicat el mes de març passat. Les principals novetats que presenta l’obra són: un disseny renovat de la interfície que facilita la interpretació de les dades (ordenació diferent, canvis en la tipografia i disposició de la informació), la identificació mitjançant un marcatge de les denominacions procedents del diec2 i del llibre Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans i la llista de referències bibliogràfiques completa.

Us recordem que el diccionari ofereix dades d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, patrocinat per Obra Social “La Caixa”, en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Més informació a www.termcat.cat.

VALLÈS i XIRAU, J. (dir.). Noms de plantes [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)

http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html

La llengua catalana i Andorra

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la convocatòria següent:

4ts Debats de Recerca: La llengua catalana i Andorra

Dies: 25 i 26 de setembre del 2009
Lloc: sala d’actes de Banc Internacional i Banca Mora (av. Meritxell 96, Andorra la Vella, Principat d’Andorra)

Programa:

Divendres 25

20 h: Inauguració oficial, per part del secretari d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca, Joan-Marc Miralles Bellera.
Parlaments de Mireia Maestre Cortadella, directora de Desenvolupament estratègic, màrqueting i comunicació de BI BM, i d’Àngels Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències.
Presentació dels ponents i del programa, per part d’Èric Jover i Comas, investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona i coordinador dels Debats de recerca.
Conferència plenària: «La llengua catalana al món i a Andorra», a càrrec de Joaquim Torres i Pla, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Dissabte 26

9.30 h: Benvinguda per part del coordinador dels Debats de recerca.
9.35 h: «Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra». Presentació del grup de recerca en llengua catalana de la Universitat d’Andorra, a càrrec de Miquel Nicolau i Vila, coordinador del Rectorat i responsable de recerca de la Universitat d’Andorra.
10 h: «Neologia en el català d’Andorra: xarxa NEOXOC», a càrrec de Carolina Bastida i Serra, membre del grup de recerca en llengua catalana de la Universitat d’Andorra.
10.25 h: «El parlar andorrà dels segles XVII i XVIII: una mostra dels canvis lingüístics que menarien al català actual», a càrrec de Xavier Rull (URV i UdL)
10.50 h: «La interrelació entre la identitat cultural de la població andorrana i els seus usos lingüístics», a càrrec d’Estel Margarit Viñals, col·laboradora del CRES; de Joan R. Micó Ibáñez, director del CRES; i d’Alexandra Monné Bellmunt, professora de la Universitat d’Andorra.
11.15 h: Pausa per a esmorzar
11.45 h: «El vocabulari andorrà i el seu reconeixement normatiu», a càrrec de Joan Sans Urgell, director de Promoció Cultural i Política Lingüística (Govern d’Andorra)
12.10 h: «La Comissió de Toponímia d’Andorra», a càrrec de Salvador Alba Muñoz, vicepresident de la Comissió de Toponímia d’Andorra i cap de l’Àrea de Cartografia del Govern d’Andorra.
12.35 h: «El registre lingüístic del Diccionari Enciclopèdic d’Andorra», a càrrec d’Àlvar Valls i Oliva, professor de català i escriptor.
13 h: «Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès», a càrrec de Natxo Sorolla Vidal, investigador de la xarxa Cruscat-IEC.
13.25 h: Conclusions i cloenda dels quarts Debats de recerca, a càrrec d’Èric Jover i Comas.
Aportacions escrites d’altres treballs de recerca:

  • «El català andorrà: entre tradició i innovació. Estudi de morfologia verbal”. Lídia Rabassa i Areny, membre corresponent de l’IEC i professora de la Universitat de Tolosa Le Mirail.
  • «Diccionari català-txec, txec-català». Jan Schejbal, traductor.
  • «Els topònims i la seva funció civilitzadora». Jordi Pasques i Canut, excursionista i escriptor.
  • «Els gentilicis, amb mots derivats, en els territoris de parla catalana: el cas andorrà. L’ús de la grafia Cerni en la tradició andorrana». Antoni Pol i Solé, arquitecte i urbanista.

Coorganització entre la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Cultura

Per a més informació:
Societat Andorrana de Ciències
Centre Cultural La Llacuna
C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 4
2n pis – despatx 4
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel. +376 829 729
Web: www.sac.ad; a/e: sac@andorra.ad

Secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca
Govern d’Andorra
Av. Rocafort, 21-23, ed. El Molí
AD600 Sant Julià de Lòria
Principat d’Andorra
Tel. + 376 743 300
Web: www.recerca.ad; a/e: recerca@govern.ad

Apareix el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana

Ja podeu consultar el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana (tfv). L’associació que naix amb els objectius següents:

  1. Ajudar a superar la fractura social produïda per la interpretació de la naturalesa del valencià.
  2. Contribuir a clarificar i precisar el valencianisme i arrelar-lo més a les necessitats socials, econòmiques i polítiques de la societat valenciana.
  3. Procurar articular el valencià en un projecte social centrat en la voluntat de dirigir el futur de la societat valenciana buscant dos objectius complementaris (l’u intern i, l’altre, extern): procurar que cada valencià tinga una vida més plena i més satisfactòria, i intentar que el poble valencià visca coordinat amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i en general del món.

De moment, la Taula de Filologia Valenciana anuncia la jornada següent:

I Jornada sobre el valèncià

Convocatòria de la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), normativa i ús», que es realitzarà el dia 28 de novembre (dissabte) en la ciutat de Sueca, així com dels Premis Joaquim Garcia Girona per a docents de primària i de secundària.

Oferta laboral en Reus

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Es necessita llicenciat/ada en filologia catalana per cobrir una plaça de professor de català en un centre de secundària a Reus.

La substitució seria del novembre al febrer en jornada completa, i del març al juny en un terç de la jornada.

Qui hi estigui interessat/ada ha d’enviar un currículum a colpresentacioreus@xtec.cat o trucar al 977343550 i demanar per l’Antònia.

Taller d’espai lingüístic personal a Torrent

La Gavella, associació torrentina per la llengua i la cultura, en col·laboració amb l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Torrent, ha organitzat, amb l’objectiu de promoure l’ús social del valencià, el Taller d’Espai Lingüístic Personal dirigit per Ferran Suay, professor de Psicologia de la Universitat de València.

Està adreçat a totes aquelles persones valencianoparlants que vulguen aprendre a afrontar eficaçment situacions lingüístiques que ara com ara resulten incòmodes. En resum, és un taller d’estratègies de comunicació davant eixos dubtes de parlar en valencià que de vegades tenim quan entrem en una botiga, en una dependència administrativa o simplement ens adrecem a una persona desconeguda.

No és un taller per a aprendre valencià, sinó que el que pretén és donar recursos per tal que les persones que volen utilitzar-lo no canvien de llengua.

El taller tindrà lloc els dimarts 22 i 29 de setembre de 16.30 a 19 hores al CP Sant Pasqual.

Inscripcions: fins al dia 18 de setembre, a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, 6a planta. C/ Ramón y Cajal, 1. Tel. 961 111 111, ext. 1069 i 1065. A/e: usvalencia@torrent.es

Les varietats del castellà peninsular

En Espanya, en la zona ocupada y preocupada pel castellà de cada día, també hi ha lingüistes que saben apreciar que el castellà és una llengua com qualsevol altra i no una excusa contra ningú. Per exemple, la lingüista Inés Fernández Ordóñez está documentant la varietat de l’espanyol peninsular. En parla Amelia Castilla en «En busca de pronombres» (El País, 11.09.2009)

En alguns llogarets encara diuen agora per ahora; o procuro de venir, se les dije o andé. L’espanyol vulgar el mantenen viu les persones majors. Molts d’eixos trets dialectals, propis de les diferents zones rurals d’Espanya, poden desaparéixer amb el pas del temps i, en especial, per l’efecte contaminant de la parla que exercixen la televisió o la ràdio. «Els mitjans proposen la universalitat de la llengua», assegura Inés Fernández Ordóñez, catedràtica de llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid i directora del Corpus Oral y Sonoro del Español Rural (COSER), un projecte en el qual du embarcada des de 1990 i la finalitat del qual és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica. Fernández Ordóñez disposa de més de 900 hores d’enregistrament realitzades en 700 enclavaments de diferents zones, fins ara en el centre i nord peninsular. […]

Si més no, sobta llegir que, segons la periodista, el treball de Fernández Ordóñez té la «finalitat és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica». ¿De quina gramàtica parlen, doncs? ¿Què reflectix la gramàtica? Preguntes amb resposta.

Ajudes per al sector audiovisual

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 10 d’agost de 2009, de la presidenta de l’Institut Valencià de l’Audiovisual Ricardo Muñoz Suay, per la qual es convoca un concurs públic per a la concessió d’ajudes per al desplegament de projectes de llargmetratges de ficció, animació i documentals, pel·lícules per a televisió i sèries de televisió en valencià a la Comunitat Valenciana l’any 2009. [2009/9765] (docv núm. 6.096, de 07.09.2009)
– vegeu text

Debat sobre l’ortografia del francés

En França també en parlen d’eixes coses de l’ortografia. Vegeu alguns fragments de la notícia de Le Figaro (03.09.2009):

Ortografia: el debat sobre la simplificació s’ha reobert

[…]

L’ortografia és una passió francesa. I vet ací que esta tardor de 2009 el llibre de François de Closets Zéro Faute, revifa el debat. El periodista i assagista s’hi proclama «nul» en ortografia i supervivent miraculós d’una selecció injusta. Fa una crida per un bon ressò mediàtic per a la simplificació d’esta ortografia francesa, segons ell tan arbitrària com congelada.

[…]

«És un clixé dir que l’ortografia és arbitrària», afirma Rachel Boutonnet, professor i autor de Pourquoi et comment j’enseigne le b.a.-ba. «Ho és molt menys del que imaginem. Moltes normes potser no s’expliciten, però existixen. Ho hem d’agafar com un joc en què anem aprenent a poc a poc les subtilitats».

[…]

Un estudiant de secundària ha rebut una mitjana de 2.000 hores de classes de francés a l’escola, enfront de les 2.800 de fa quinze anys. La reforma de l’ortografia no canviarà res.