La concordança ortogràfica belga

Els canvis normatius en l’ortografia de l’escriptura són decisions i processos que cal adoptar i posar en marxa després d’haver analitzat i resolt les deficiències de la normativa vigent. Però el vessant simbòlic i afectiu d’eixes decisions enterbolix l’anàlisi científica i fa perdre de vista que les tradicions tenen el valor de la rutina i l’antigor, però no necessàriament són bones ni és acceptable condemnar les generacions futures a patir un problema perquè mosatros l’hajam patit.

Dos professors belgues, amb obra de teatre inclosa (La convivialité), estan somovent de nou l’ortografia del francés (Marie Piquemal, Libération, 03.09.2018):

Les Belges sont décidés à simplifier l’orthographe du français

[…] Il existe en effet beaucoup d’exceptions. La plus connue : le participe passé s’accorde si le COD (complément d’objet direct) est placé avant l’auxiliaire avoir. «Les coquillettes que j’ai englouties hier soir», par exemple. Mais exception de l’exception : si un «en» s’invite dans l’histoire, il redevient invariable. «Des coquillettes, j’en ai mangé.» […]

No s’ha esvalotat tant el galliner, i és una mancança ben indicativa, en el cas dels canvis ortogràfics del català, que no han tingut eixe grau de debat, ni en àmbits tècnics o docents ni en la societat afectada per eixes decisions. L’IEC per un costat i l’AVL per l’altre, cordialment d’esquena entre elles i aïllades de la societat, han tirant avant cabassades de canvis que no sempre responen a l’interés dels usuaris de la llengua ni a la intenció manifestada de facilitar l’aprenentatge. Per exemple, l’IEC ha optat últimament per mantindre el recurs a regles imprevisibles (com ara els diferents casos del guionet) i a excepcions innecessàries (com ara el cas de «l’Haia», que preferixen que siga «la Haia», a pesar que ara han fixat definitivament [?] «l’asimetria»). Un poc més de debat social i de rigor acadèmic podria evitar tanta decisió desconcertant. O és possible que no, i que eixa siga la gràcia de tot això.

L’AVL fa modificacions ortogràfiques

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat a través d’una nota de premsa que ha adoptat algunes decisions sobre canvis en l’ortografia (veg. Acord 31/2018):

  1. Reducció de les paraules que duen accent diacrític. Ara la llista és de 15 casos accentuats (més 5 plurals):
    bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.
    1.1. Les paraules compostes amb alguna de les anteriors suprimixen l’accent diacrític. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel, a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol.
    1.2. Però mantenen l’accent si les paraules de la llista formen compostos que duen guionet. Com ara: déu-vos-guard , mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.
  2. Eliminació de la dièresi dels derivats cultes acabats en -al. Com a exemple han esmentat: laical, helicoidal, ovoidal.
  3. Eliminació del guionet en alguns compostos. Com a exemples han esmentat: correcuita, cuitacorrents, matadegolla.
  4. Ús del guionet davant d’un prefix que precedix una locució, un sintagma lexicalitzat (¿han definit enlloc què és això?) o una paraula que ja portava guionet. Han posat els exemples següents: pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà.
  5. Ús del guionet en «casos de confusió». L’exemple que han utilitzat és: ex-pres.
  6. Duplicació de la lletra r (rr) entre vocals quan precedix un prefix o un radical culte. Han posat els exemples següents: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Durant un període de tres anys seran vigents el criteri vigent fins ara com el nou. Cal dir que els canvis seguixen la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu la fitxa accentuació). A més, els canvis ja s’han aplicat en el diccionari de l’acadèmia (tot i que hui encara apareix l’accent en vénda).

L’ortografia del francés: aplicació editorial

Els embolics i debats ortogràfics no afecten només el català. En vam parlar l’any 2009, i ara torna a l’actualitat. A França, sembla que finalment va a implantar-se del tot una reforma ortogràfica del francés que va ser aprovada fa un quart de segle i que fins ara no havia tingut una aplicació generalitzada.Segons Samuel Laurent («Non, l’accent circonflexe ne va pas disparaître», Le Monde:

Tout a commencé avec un article publié par le site de TF1, mercredi 3 février, qui annonçait que « la réforme de l’orthographe votée en 1990 sera[it] appliquée à la rentrée prochaine », sans préciser sa source. […]

Mais alors, quelle est la nouveauté de 2016 ? « Cette fois, les éditeurs de manuels scolaires ont décidé de tous appliquer la réforme à la rentrée », explique-t-on au ministère. Jusqu’ici, en effet, ils respectaient ou non les réformes orthographiques de manière disparate.

La réforme sera désormais appliquée dans les nouveaux manuels, confirme-t-on chez deux éditeurs scolaires.

Per tant, no és cap novetat, però fa uns dies es va renovar l’interés per la qüestió, atés que els editors van decidir aplicar amb un poc més de ganes la reforma.

Cent anys de les normes ortogràfiques

L’Institut d’Estudi Catalans commemora el centenari de les seues Normes ortogràfiques [pdf]:

El català normatiu fa cent anys


El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana. El 31 de gener de 2013 es va iniciar la commemoració del centenari de la seva publicació amb un acte institucional a l’IEC.

La normalització de la ŀl

El mitjà digital Vilaweb (25.01.2013) ens informa de la iniciativa que, coincidint amb el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans han tirant avant el Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada:

[…] La commemoració del centenari ha estat aprofitada ara pel Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada, format per professionals de la llengua i de les noves tecnologies, per lligar-la a una crida d’atenció a tots els usuaris d’eines digitals: l’escriptura errònia d’aquesta lletra pot tenir conseqüències, greus i tot. I és que no escriure-la bé pot comportar problemes d’indexació o identificació a les persones físiques i jurídiques que porten una ela geminada al nom, el cognom o l’adreça. Per paŀliar aquesta situació anòmala, el Grup de Treball i la Fundació Puntcat han organitzat campanyes com la Caça de Nyaps, per documentar-ne tants casos com sigui possible, i el concurs Pangrama.

Debat sobre l’ortografia del francés

En França també en parlen d’eixes coses de l’ortografia. Vegeu alguns fragments de la notícia de Le Figaro (03.09.2009):

Ortografia: el debat sobre la simplificació s’ha reobert

[…]

L’ortografia és una passió francesa. I vet ací que esta tardor de 2009 el llibre de François de Closets Zéro Faute, revifa el debat. El periodista i assagista s’hi proclama «nul» en ortografia i supervivent miraculós d’una selecció injusta. Fa una crida per un bon ressò mediàtic per a la simplificació d’esta ortografia francesa, segons ell tan arbitrària com congelada.

[…]

«És un clixé dir que l’ortografia és arbitrària», afirma Rachel Boutonnet, professor i autor de Pourquoi et comment j’enseigne le b.a.-ba. «Ho és molt menys del que imaginem. Moltes normes potser no s’expliciten, però existixen. Ho hem d’agafar com un joc en què anem aprenent a poc a poc les subtilitats».

[…]

Un estudiant de secundària ha rebut una mitjana de 2.000 hores de classes de francés a l’escola, enfront de les 2.800 de fa quinze anys. La reforma de l’ortografia no canviarà res.