Oferta laboral en Andorra

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Oferta de feina a Andorra

Per a centre d’autoaprenentatge de català a Andorra necessitem un assessor de català.

Requisit: llicenciat en filologia catalana
Es valorarà l’experiència docent, que sigui un bon dinamitzador lingüístic i que tingui coneixements informàtics bàsics. Incorporació immediata.

Interessats envieu CV a: accionsinternacionals@gmail.com
amb còpia a eva_royo@govern.ad

Font: Govern d’Andorra, Ministeri d’Educació i Cultura

El coneixement suficient de l’idioma universitari

Els estats espanyols i andorrà han firmat un acord sobre l’accés a la universitat, acord que té una clàusula lingüística interessant:

Asimismo las universidades podrán exigir la acreditación de un conocimiento suficiente del idioma en que se imparten las enseñanzas.

És estrany que no hajam sentit massa escama en este cas després del rebombori sobre la legislació catalana en una qüestió semblant.


  • Més dades sobre legislació lingüística en el web Eines de Llengua.

Oferta laboral del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra necessita cobrir temporalment una plaça de tècnic lingüístic fins al 31 de desembre del 2011.

Requisit: llicenciatura en filologia catalana o en traducció i interpretació.
Tasques: correcció de textos i suport als projectes de dinamització.

Incorporació immediata

Envieu el currículum a: splcultura.gov@andorra.ad

La llengua catalana i Andorra

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la convocatòria següent:

4ts Debats de Recerca: La llengua catalana i Andorra

Dies: 25 i 26 de setembre del 2009
Lloc: sala d’actes de Banc Internacional i Banca Mora (av. Meritxell 96, Andorra la Vella, Principat d’Andorra)

Programa:

Divendres 25

20 h: Inauguració oficial, per part del secretari d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca, Joan-Marc Miralles Bellera.
Parlaments de Mireia Maestre Cortadella, directora de Desenvolupament estratègic, màrqueting i comunicació de BI BM, i d’Àngels Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències.
Presentació dels ponents i del programa, per part d’Èric Jover i Comas, investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona i coordinador dels Debats de recerca.
Conferència plenària: «La llengua catalana al món i a Andorra», a càrrec de Joaquim Torres i Pla, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Dissabte 26

9.30 h: Benvinguda per part del coordinador dels Debats de recerca.
9.35 h: «Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra». Presentació del grup de recerca en llengua catalana de la Universitat d’Andorra, a càrrec de Miquel Nicolau i Vila, coordinador del Rectorat i responsable de recerca de la Universitat d’Andorra.
10 h: «Neologia en el català d’Andorra: xarxa NEOXOC», a càrrec de Carolina Bastida i Serra, membre del grup de recerca en llengua catalana de la Universitat d’Andorra.
10.25 h: «El parlar andorrà dels segles XVII i XVIII: una mostra dels canvis lingüístics que menarien al català actual», a càrrec de Xavier Rull (URV i UdL)
10.50 h: «La interrelació entre la identitat cultural de la població andorrana i els seus usos lingüístics», a càrrec d’Estel Margarit Viñals, col·laboradora del CRES; de Joan R. Micó Ibáñez, director del CRES; i d’Alexandra Monné Bellmunt, professora de la Universitat d’Andorra.
11.15 h: Pausa per a esmorzar
11.45 h: «El vocabulari andorrà i el seu reconeixement normatiu», a càrrec de Joan Sans Urgell, director de Promoció Cultural i Política Lingüística (Govern d’Andorra)
12.10 h: «La Comissió de Toponímia d’Andorra», a càrrec de Salvador Alba Muñoz, vicepresident de la Comissió de Toponímia d’Andorra i cap de l’Àrea de Cartografia del Govern d’Andorra.
12.35 h: «El registre lingüístic del Diccionari Enciclopèdic d’Andorra», a càrrec d’Àlvar Valls i Oliva, professor de català i escriptor.
13 h: «Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès», a càrrec de Natxo Sorolla Vidal, investigador de la xarxa Cruscat-IEC.
13.25 h: Conclusions i cloenda dels quarts Debats de recerca, a càrrec d’Èric Jover i Comas.
Aportacions escrites d’altres treballs de recerca:

  • «El català andorrà: entre tradició i innovació. Estudi de morfologia verbal”. Lídia Rabassa i Areny, membre corresponent de l’IEC i professora de la Universitat de Tolosa Le Mirail.
  • «Diccionari català-txec, txec-català». Jan Schejbal, traductor.
  • «Els topònims i la seva funció civilitzadora». Jordi Pasques i Canut, excursionista i escriptor.
  • «Els gentilicis, amb mots derivats, en els territoris de parla catalana: el cas andorrà. L’ús de la grafia Cerni en la tradició andorrana». Antoni Pol i Solé, arquitecte i urbanista.

Coorganització entre la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Cultura

Per a més informació:
Societat Andorrana de Ciències
Centre Cultural La Llacuna
C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 4
2n pis – despatx 4
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel. +376 829 729
Web: www.sac.ad; a/e: sac@andorra.ad

Secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca
Govern d’Andorra
Av. Rocafort, 21-23, ed. El Molí
AD600 Sant Julià de Lòria
Principat d’Andorra
Tel. + 376 743 300
Web: www.recerca.ad; a/e: recerca@govern.ad

Oferta laboral en Andorra

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra necessita cobrir una plaça de tècnic lingüístic eventual. La feina és per a un any, renovable un any més, amb incorporació immediata.

Tasques: correcció, assessorament lingüístic i dinamització.

Cal enviar el currículum a: splcultura.gov@andorra.ad

Ofertes de faena a Andorra i Barcelona

Dos ofertes de faena (informació de Xavier Rull – InfoZèfir):

  • El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra busca tècnic/a lingüístic/a

    Tipus de contracte: eventual

    Envieu CV a: Anna Allué
    a/e: splcultura.gov@andorra.ad

    Més informació:
    Telèfon 00 376 80 66 70
    Servei de Política Lingüística

  • Una empresa de serveis lingüístics de Barcelona necessita traductor/a

    Jornada completa
    Requisits: llicenciatura en traducció, català, castellà i anglès o francès (es valoren coneixements d’alemany i experiència laboral, tres anys)

    Les persones interessades poden enviar el seu cv, amb les seves pretensions econòmiques, a:
    a/e: info@linguacomsl.com
    assumpte: plaça de traductor/a

L’ús del català a la Franja aragonesa i arreu

L’ús del catalàAmb una mica de retard ens fem ressò d’una notícia que tracta amb un cert detall les dades sociolingüístiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A més, tenim també l’ocasió de completar la impressió que donen les xifres amb el punt de vista d’Eliseu Climent sobre la salut del valencià (La Vanguardia, «La Contra» de Lluís Amiguet, 28.11.2007):

Aquí repiten que el catalán se muere.

¡Al contrario! ¡Goza de buena salud!

¿También en Valencia?

Cuando iba al cole me prohibían hablarlo, y ahora es la lengua del campo del Valencia CF o el Corte Inglés: el catalán es lengua vehicular elegida por 200.000 escolares valencianos. Goza de buena salud aquí y allí.

La notícia amb les dades de la Franja és del diari El Periódico (24.10.2007):

La Franja aragonesa supera Catalunya en l’ús del català

  • El 98,5 % dels habitants de la zona l’entenen, davant el 97,4 % de catalans
  • L’idioma llangueix a la població sarda de l’Alguer i al Rosselló, a França
Xabier Barrena – Barcelona

La Franja d’Aragó, terra que ha vist néixer catalans de pro, com el polític democristià Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, és l’àrea on es conserven millor les essències de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira. Els índexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l’Aragó superen no només els del País Valencià, les Illes Balears, l’anomenada Catalunya Nord, l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia) i Andorra, sinó la mateixa Catalunya.

El 98,5 % dels habitants de la Franja, en comparació amb el 97,4 % dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monzó. El sumatori dels percentatges de les set àrees “dels territoris de parla catalana” –denominació políticament correcta del que abans es coneixia com a països catalans— dóna 11,01 milions de persones que entenen el català.

La Franja també encapçala la classificació en referència als que diuen que parlen el català, amb un 88,8 % dels seus habitants en comparació amb el 84,8 % dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, té el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82 % i 84,6 %, respectivament), ja que a la resta de comarques els índexs superen els de la Franja.

DADES ANTIGUES
L’enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. És a dir, fa aproximadament quatre anys, un període excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d’immigració registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest període. Aquesta dada no és intranscendent perquè és fàcil entendre que en una zona com l’aragonesa, que manté uns percentatges d’immigració baixos, el català es conserva més que a la regió metropolitana.

La no oficialitat del català a l’Aragó influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l’escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9 % i 30,3 %) al de Catalunya (90,5 % i 62,3 %), Andorra (89,7 % i 61,1 %) i les Illes Balears (79,6 % i 46,9 %), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L’Alguer (46 % i 13,6 %) i el Rosselló (31 % i 10,6 %) tanquen la llista a causa de la situació gairebé de cures pal.liatives en què es troba la llengua.

Sense dades del País Valencià, a penes l’1,5 % dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l’Alguer són el 14,6 %; a les Illes Balears, el 43,6 %, tres dècimes més que els que s’identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42 %. A Catalunya, els que s’adscriuen al català (48,8 %) superen en un 4,5 % els que s’enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6 %. Exactament dos de cada tres fronterers.

Utilització majoritària de l’idioma en bancs i caixes

El Periódico

El llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI detalla que el 45 % dels catalans parlen la llengua pròpia de la comunitat a casa, però on més el fan servir, fins a un 59 %, és en bancs i caixes d’estalvis. També els balears i els andorrans deixen anar la llengua en aquestes entitats. En canvi, al País Valencià i a la Franja (fins a un 70 %) prefereixen fer-lo servir en cercles íntims no gaire amplis, és a dir, amb la família i els amics.

Per a completar el panorama, podeu consultar a més les dades que oferim en Eines de Llengua i les notícies del dtl relacionades amb la qüestió: 22.11.2007, 31.10.2007 i 18.10.2007.