Un diccionari al servei d’unes ideologies

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):

La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.

Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).

Sentència sobre la titulació de filologia catalana

El web d’Acció Cultural del País Valencià ens informa d’una nova sentència del tribunal superior valencià:

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua

[…]

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que «es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica», en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

[…]

Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.

Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.

Les pedretes del camí

Els catalanòfons encara tenim un bon tros de camí per davant per a aconseguir el compliment dels drets i deures lingüístics. I anem fent eixe camí:

Absolt l’home vexat per no haver parlat en espanyol

El Punt/Avui (19.01.2013)

L’hospital Jaume I de Castelló es disculpa per la humiliació lingüística a una pacient

Vilaweb (25.01.2013)

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

El TSJ i la gestió lingüística municipal d’Alboraia

Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):

El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia

L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»

El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana

En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:

L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».

Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.

En guaraní, Ava Ñe’e Rerekua Pavê

El diari El País (07.11.2012) informa amb un retard d’un mes —deu ser el que tarden estes notícies en arribar— de la creació de l’Acadèmia de la Llengua Guaraní (en versió guaraní: Ava Ñe’e Rerekua Pavê):

La primera academia de la lengua indígena de América, en Paraguay

És una notícia d’agència i el títol es fixa en la curiositat «indígena». Segons la notícia, el guaraní té un potencial del 92 % al Paraguai. Sort, han arribat a temps. En la xarxa podem trobar també (Ultimahora.com, 05.10.2012) el sistema d’elecció dels primera acadèmics:

Los 15 miembros que conforman el plantel inicial fueron elegidos mediante concurso de méritos, señala la resolución firmada por el ministro de la Secretaría de Políticas Lingüísticas, el escritor Carlos Villagra Marsal.

Los integrantes de la academia son: Feliciano Acosta Alcaraz, Domingo Adolfo Aguilera Jiménez, Mario Rubén Álvarez Benítez, Almidio Milcíades Aquino Argüello, Rubén Bareiro Saguier, David Abdón Galeano Olivera, María Georgina González Morán, María Eva Mansfeld de Agüero, María Elvira Martínez de Campos, Julia Irene Segovia Silva de Borba, Ramón Silva, Lino Trinidad Sanabria, Miguel Ángel Verón Gómez, Sara Delicia Villagra Batoux y Tadeo Zarratea Dávalos.

¡Concurs de mèrits! Vaja, sort que algú no hi va caure per a triar els de l’avl, perquè ací els mèrits també s’entenen com s’entenen.

Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

El Síndic de Greuges i el pla de foment del valencià en la Generalitat valenciana

El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:

Ús del valencià en l’Administració

Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.

D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.

No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.

La ILP Televisió sense Fronteres al parlament espanyol

Segons recull Europa Press (04.09.2012):

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense fronteres’, que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Joan Tardà recorda en el seu bloc què va passar amb l’espai televisiu valencià i amb esta iniciativa durant la legislatura passada. I conclou:

[…] com que les ILP no decauen en acabar-se la legislatura, dimarts vinent arriba al plenari. Desconeixem a hores d’ara quina serà la posició del PP. El PSOE, ara, hi votarà a favor. Ara, sí!