Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):

El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia

L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»

El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana

En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:

L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».

Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.