L’ONU es preocupa pels drets dels valencianoparlants

A pesar dels avanços puntuals en algun àmbit, com ara la recuperació dels mitjans audiovisuals públics en valencià al país Valencià, la gestió lingüística estatal no ha evolucionat en un sentit d’obertura, ampliació i democratització, fet que manté l’ús de les llengües (que no siguen el castellà) i el respecte dels drets dels seus parlants en un estat permanent de precarietat, beŀligerància o inclús de prohibició de fet, de manera molt acusada en els àmbits de competències estatals.

La situació de discriminació lingüística que patim els valencianoparlants d’arreu del domini lingüístic és una preocupació permanent per a les persones afectades directament en els seus drets, però també les institucions europees han exposat la seua preocupació per les deficiències de la gestió lingüística estatal i autonòmica, tal com vam comentar en apunts anteriors, com ara «El supremacisme lingüístic espanyol» (14.02.2020) i «L’estat espanyol i les (seues) llengües europees» (12.12.2020).

També l’ONU ha hagut de reiterar eixes mancances —davant l’oposició retòrica de l’estat espanyol—, tal com podem llegir Nosaltres La Veu (14.07.2020):

El relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals demana que l’Estat espanyol respecte els drets lingüístics dels parlants de català

Podeu trobar més dades sobre la qüestió en l’informe del relator especial sobre qüestions de minories de l’ONU i en un informe elaborat per la Plataforma per la llengua:

  • ONU (09.03.2020): «Informe del relator especial sobre qüestons de minories de l’ONU»
  • Plataforma per la Llengua (consulta: 20.07.2020): «La situació de la minoriacatalana a Espanya segons l’ONU»

Un nou instrument per als deures lingüístics

La Generalitat valenciana ha creat oficialment una Oficina de Drets Lingüístics (dogv número 8.192, 18.12.2017):

Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics. [pdf]

Podem fer un petit recorregut periodístic en relació amb l’oficina:

  • El Temps, 10.03.2017: «Així serà l’Oficina de Drets Lingüístics valenciana» de Moisés Pérez
  • Diari La Veu, 18.12.2017: «L’Oficina de Drets Lingüístics ja és una realitat»
  • Diari La Veu, 19.12.2017: «Com funcionarà l’Oficina de Drets Lingüístics?» de Tere Rodríguez

Flaixos d’equivalències i de bon govern a les Balears

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 71, 15.04.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Equivalències dels certificats de llengua catalana a les Illes Balears

S’ha publicat, al boib núm. 53 [pdf], de 9 d’abril, l’Ordre de 30 de març de 2011, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Segons el preàmbul, l’aprovació del Decret 16/2011, de 25 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana ha fet necessari dictar aquesta nova disposició.

Llei balear de la bona administració i del bon govern

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears. A l’article 20 s’estableix que els plecs de clàusules administratives dels contractes de gestió de serveis públics han de contenir les previsions necessàries per garantir, com a mínim, diversos drets de les persones usuàries, entre els quals, el dret a utilitzar, a elecció seva, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en les seves relacions amb l’entitat.

La Llei apareix publicada al boib 53, de 9 d’abril. [pdf]

La llengua en el cinema

Bernat Salvà publica en el diari Avui (0102.2010) un article amb dades (d’un estudi del catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat) ben interessants per a valorar l’ús de la llengua en el cinema:

L’excusa del català

Un estudi encarregat a la Pompeu Fabra per la mateixa entitat que convoca el tancament de cines revela que la llei del cinema fins i tot pot fer pujar els ingressos

Avui, 01.02.2010

Tot i que el gràfic és molt eloqüent, podeu completar la informació amb l’estudi que ha fet la Plataforma per la Llengua: [pdf].

El soroll espanyol i el silenci català

Això diu que era un jutge espanyol que quan anava pel món sentia un gran silenci… quan li parlaven en català. Sens dubte, una absurditat més sobre la justícia espanyola. Però hui és 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde i de la primera edició del Tirant lo Blanch, ¡quines coses!, i el problema és que l’anècdota del silenci és real. La justícia espanyola no tan sols és cega, a més és sorda. Segons la notícia del Telenotícies Vespre (tv3, 20.11.2007):

Durant el judici, el jutge ha prohibit que Jaume Roura i Enric Stern declaressin en català i la sessió s’ha hagut de suspendre uns minuts. Finalment s’ha reprès, però, i tot i que els acusats podien declarar en català, no hi havia traductor a la sala. El fet que els dos acusats hagin declarat en català durant tot el judici ha fet que el magistrat consideri la seva intervenció «com si s’haguessin mantingut en silenci».

Naturalment els traductors i intèrprets haurien de protestar pel menyspreu professional del jutge, que va preferir interpretar amb els seus propis mitjans: traduïa el català com a silenci. El ridícul ha segut majúscul quan el jutge ha considerat que els acusats, que vorejaven els trenta anys, no necessitaven intèrprets. No, els acusats, no. Això deu ser humor espanyol: «Joder señora, ¡qué gorda que está! —Como una tapia hijo, como una tapia.»

Tal com cantava dia Raimon, venim d’un silenci, que és llarg i profund i que potser cal identificar amb la foto cremada a la plaça d’Espanya de Barcelona (vegeu Vilaweb), on hi havia el dictador anteriorment esmentat i el llavors príncep espanyol, eixe monarca actual que, quan li va dir «¿por qué no te callas?» a Hugo Chávez, potser li demanava que parlara en català, ¿ei, senyor jutge? Bé, estes lletres en català li deuen semblar formigues.