Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.


* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

Resultats de l’oral de la JQCV i ajudes al teatre, l’edició i la traducció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 19 de juny de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/7513] (docv núm. 6.047, de 01.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2009/7855] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques per a l’edició en valencià de llibres de text per a l’ensenyament no universitari en 2009. [2009/7856] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 24 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2009. [2009/7853] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

Sessió de presentació en el Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Sessió de presentació

El dia 10 de juliol, de 10 a 11.30 h, el Termcat organitza a la seu del Centre una sessió de presentació dels continguts de Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics, una guia metodològica que presenta els criteris que aplica el Centre de Terminologia en la composició de les bibliografies que acompanyen els diccionaris o altres obres terminològiques.

Les convencions que s’hi sistematitzen són d’interès per a l’àmbit editorial i de la documentació, per a especialistes en terminologia i lexicografia, i, en general, per a qualsevol persona que hagi d’elaborar bibliografies en el context de treballs acadèmics i d’investigació o en el marc de tota mena de publicacions.

L’obra representa el sisè volum de la col·lecció «En Primer Terme», amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la col·laboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Us preguem que confirmeu l’assistència a l’acte abans del dia 6 de juliol, a l’adreça informacio@termcat.cat.

Font: Termcat

L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

Flaixos d’àrab, premsa i multilingüisme i ús del català en la UE

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 33, 06.05.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab

[…]

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab conté informació bàsica sobre la llengua (sobre l’alfabet català, la llengua catalana vista des de la llengua àrab i també alguns aspectes culturals de la societat catalana) i deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana que inclouen diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema. Es pot consultar en línia des del web de la llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/viure/arab.

El material es distribuirà entre les entitats d’immigrants, els centres educatius i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Conferència internacional sobre premsa i multilingüisme a la Unió Europea

Organitzada per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (midas), tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig a Barcelona, al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107).

L’assistència és gratuïta. Per inscriure-s’hi cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a marta.teruel@manners.es indicant el nom, el cognom, l’entitat a la qual es pertany, l’adreça electrònica i el telèfon.

Per a més informació: http://www.premsacomarcal.cat/detall_noticia.php?idNoticia=385

Acord per a l’ús del català al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

El dia 27 d’abril es va signar l’Acord administratiu entre el Govern espanyol i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en virtut del qual els ciutadans espanyols o qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Espanya podran dirigir-se per escrit al Tribunal en català, gallec i basc, i rebre la resposta en aquestes mateixes llengües.

El sistema previst per portar a la pràctica aquesta possibilitat consisteix que les persones que vulguin utilitzar-la hauran d’enviar el seu escrit a un organismes específic, l’Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol, la qual el traduirà al castellà per tal de permetre que el Tribunal redacti la seva resposta en aquesta mateixa llengua. A continuació, aquesta mateixa Oficina traduirà la resposta del Tribunal a la llengua en què es va redactar l’escrit inicial i l’enviarà al destinatari, juntament amb la resposta oficial del Tribunal.

L’acord assenyala de manera expressa que aquesta possibilitat no s’apliqui als escrits de caràcter jurisdiccional, als escrits que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal i als que tinguin per objecte l’obtenció d’un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l’atribució d’un contracte públic) o d’una funció (per exemple la candidatura per a un lloc de treball).

Aquest acord s’afegeix als que fins ara ha signat el Govern de l’Estat amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu, i a l’acord de la Mesa del Parlament.

Converses pel català en la CPNL al cap de vint anys

20 anys del CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Cicle de converses «20 anys junts pel català»

Enguany el Consorci per a la Normalització Lingüística (cpnl) celebra el seu 20è aniversari.

Amb aquest motiu, el cpnl organitza tres converses obertes al públic relacionades amb algunes de les activitats principals que duu a terme: el Voluntariat per la Llengua (VxL), l’ensenyament del català per a adults i la difusió del català.

Les converses es duran a terme a les Cotxeres del Palau Robert, situades als jardins del mateix Palau, a Barcelona, els dies:

  • 5 de maig de 2009, «Voluntariat per la llengua. Benvinguts a casa!»
  • 6 de maig de 2009, «20 anys d’ensenyament del català»
  • 11 de maig de 2009, «Música que encomana el català»

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació: http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html

A cals valencians ens hem d’alegrar molt que al país veí de més al nord, on diuen que la gent és… Bé, que hagen complit vint anys d’una empresa que nosaltres encara no hem acabat de posar en marxa. Per sort, moltes de les activitats del cpnl són conegudes en la resta dels països on es parla català, on les intentem adaptar i aplicar en la planificació de les nostres polítiques lingüístiques per a afavorir l’ús del valencià i per a contrarestar tant com siga possible la contraplanificació que du a terme el govern actual del Partit Popular.